dilluns, 9 de juliol del 2007

Roswell ha celebrat aquest cap de setmana el seu festival anual alienígena

Uns 50.000 aficionats als extraterrestres es van donar cita ahir a la ciutat de Roswell (Nou Mèxic) per celebrar la gran festa dels plats voladors que es realitza des de 1996. Com ja es famós, el juliol de 1947 un accident aeri pròxim a la base aèria i la confusió posterior que v generar dugué a un diari local a titular: "Capturen un plat volador en un ranxo de la regió de Roswell". Aquesta petita ciutat encara no ho sabia, però l'accident la convertiria en la capital mundial dels ovnis, i els extraterrestres acabarien sent la seva principal font d'ingressos.
"El misteri que envolta l'accident no ha estat prou explicat". Qui opina això és el governador de Nou Mèxic i candidat demòcrata a la presidència dels Estats Units, Bill Richardson. Tot va començar el 4 de juliol de 1947 a les 23.50 hores. En una tempesta, el ranxer Mac Brazel va sentir una explosió i la torre de control de la base va informar d'un "flaix descendent" al radar. L'endemà, Brazel va trobar tot de runa.
Preocupat, Brazel es va posar en contacte amb el xèrif i amb els oficials de la base aèria. Les restes es van recollir, i el 8 de juliol, els comandaments militars van emetre una nota pública en què es parlava d'un plat volador. D'aquí va venir el fabulós titular. Tanmateix, immediatament després, l'Exèrcit va rectificar i va afirmar que les restes pertanyien a un globus meteorològic. Però el mite ja era imparable. Durant anys, la llegenda de l'ovni trobat a Roswell va hivernar, fins que a finals dels anys 70, un oficial destacat el 1947 a la base i que va estar implicat directament en l'incident va afirmar que l'Exèrcit va ocultar la troballa d'un plat volador i la seva tripulació alienígena.
La bola es va convertir en una allau de llibres, documentals i teories, algunes de delirants, algunes que feien pensar. L'Exèrcit va intentar aturar-la els 90 amb un informe en què afirmava que l'artefacte era un globus d'un programa secret per detectar proves nuclears soviètiques i que les històries de cadàvers d'extraterrestres als quals s'havia practicat autòpsies s'inspiraven en ninots usats en experiments militars. Un esforç en va, ja que Roswell ja formava part de la cultura popular.
D’aquesta manera Roswell va trobar la manera de fer diners que tan necessitava des que la base militar va tancar el 1967. El 1992 es va obrir el Museu i Centre d'Investigació dels Ovnis, que ha rebut dos milions i mig de visitants des d'aleshores i que es calcula que genera 25 milions d'euros anuals. El museu té previst mudar-se a unes noves instal·lacions que han costat 18 milions d'euros, en el marc d'altres projectes: un parc temàtic per al 2010 i un hotel i un centre de convencions de luxe.
La festa s'ha convertit en una heterodoxa amalgama que va des de famílies que hi volen passar una bona estona (desfilades, concursos infantils de disfresses, concerts com el d'Alan Parsons d'ahir, actors convidats d'Expedient X...) fins a conferències tant de tronats com dels que van de científics. Així, aquest cap de setmana a Roswell s'ha parlat d'Els ovnis i l'assassinat de Marilyn Monroe, El més nou en cirurgia d'implants extraterrestres i també de Mètodes forenses per recollir proves d'abduccions extraterrestres.
En aquest 60è aniversari el debat ha estat si el pròxim canvi polític als EUA portarà l'anhelada revelació de secrets alienígenes, en la línia dels papers de la CIA recentment desclassificats. Hillary Clinton i Richardson són els presidenciables en qui es confia perquè expliquin "la veritat". Perquè, com qualsevol amant de Roswell sap, la veritat és allà fora...

Font: Joan Cañete Bayle. «La capital dels ovnis». El Periódico de Catalunya, (9 de juliol de 2007), p. 14.

dissabte, 7 de juliol del 2007

Unas jornadas sobre ufología en Bilbao demitifican las creencias populares sobre platillos volantes y extraterrestres

Una jornada maratoniana de conferencias sobre el "fenómeno OVNI" ha ayudado a desmitificar en Bilbao muchas de las creencias populares sobre "platillos volantes" y abducciones y ha permitido comprobar que hay más "fraudes" y "manipulaciones" que "hombrecillos verdes" amenazando nuestro planeta.
La conferencia "60 años de platillos volantes" ha desvelado, por ejemplo, que algunos sonidos atribuidos a naves espaciales eran, en realidad, sapos "en celo", o que los vídeos de unas ruinas lunares se habían creado en una empresa de Irún, especializada en animación.

El fraude de Roswell
Ricardo Campo, filósofo y autor de varias publicaciones sobre la existencia de los OVNIS, ha asegurado que uno de los principales engaños tiene su origen en el denominado caso "Roswell".
La autopsia a los alienígenas de Roswell se hizo con muñecos de látex.
Este mito de la ufología, publicitado por una película y un vídeo, se basa en el supuesto hallazgo en Nuevo México (EE.UU) de los restos de un ovni que se estrelló en la Tierra, y del que unos supuestos científicos estadounidenses pudieron estudiar a sus ocupantes moribundos e incluso realizar autopsias.
La aeronave en cuestión, según Campo, resultó ser un globo destinado a detectar las ondas sísmicas que pudieran provocar las pruebas nucleares soviéticas y la autopsia a sus alienígenas tripulantes se hizo con un muñeco de látex, "relleno de higadillos de pollo".
John Humphreys, responsable de los efectos especiales de la película "Charlie y la Fábrica de Chocolate", ha reconocido ser el autor del "montaje", según Campo, pese a lo cual, el mito ha continuado vivo.

Lo más chapucero de la ufología española
Demostrando que en todos lados cuecen habas, Fernando L. Frias, abogado y presidente del Círculo Escèptico, y autor de una de las ponencias de esta jornada sobre OVNIS, repasó con humor "lo más chapucero" de la ufología española.
Hay excentricidades como la de quienes creen en alienígenas que hacen crecer un tercer testículo.
Tras mencionar "fraudes y manipulaciones" de los que se dicen estudiosos de los fenómenos extraterrestres, calificó de "meras invenciones" la mayoría de avistamientos y calificó de "sinvergonzonería" la labor de algunos conocidos especialistas en esta materia, entre los que citó a J.J. Benítez e Iker Jiménez. Frías ha explicado que hay excentricidades como la de quienes creen en alienígenas humanoides que hacen crecer "un tercer testículo". Se refiere al caso de una mujer que afirma que su esposo tuvo un encuentro con alienígenas, procedentes de un OVNI, tras el que sufrió esta curiosa metamorfosis reproductiva.
Avistamientos de OVNIS que lo mismo curan que provocan enfermedades o anillos extraterrestres que resultan tener la marca de la joyería y la inscripción "plata de ley", se suman a la galería de "fenómenos paranormales" relacionados con los extraterrestres.

Font: EFE. «Los "hombrecillos verdes" no son tan fieros como los pintan». www.20minutos.es (6 de juliol de 2007).

divendres, 29 de juny del 2007

Tornen els teletransports?

Feia temps que no sentíem parlar d’aquests suposat fenomen en el qual, les recerques que nosaltres hem realitzat, sempre han acabat veient que es tractava d’un Foaf, en el quals, a la pràctica, després d’eliminar els fraus més o menys evidents, és impossible trobar els protagonistes originals.
Aquests nou cas, publicat ahir en el fòrum «Pasajedesconocido» per gentilesa del conegut estudiós Marcelino Requejo, hauria passat a les proximitats de Lugo i es bastant concret.
Segons s’explica en el fòrum assenyalat, els esdeveniments van succeir el 7 de maig, al voltant de les tres de la tarda, quan Juan M L i Bernardo DG viatjaven en el seu vehicle en direcció a una serradora situada en les proximitats de la capital de la província gallega.
Quan estaven gairebé a un quilòmetre del seu destí, en un lloc conegut com Piúgos da Pena , just al deixar endarrere un conegut concessionari d'automòbils, els testimonis van apreciar una densa fumarada que semblava sorgir del vehicle. Després d’aturar-se a la vorera d'emergència per a veure el que succeïa, el fum va desaparèixer, i als pocs segons de reprendre la marxa, es van trobar davant d'un paisatge completament distint del lloc per on circulaven.
«No sabíem on érem, -comenta Juan-. Ens faltaven pocs metres per a arribar a la serradora i, de sobte, vam aparèixer al costat d'un indicador que posava Santa Eulalia de Bóveda, així que, sense eixir de la nostra sorpresa vam decidir seguir fins a Santa Eulàlia per a veure si des d'allà podíem arribar a la serradora».
En un obrir i tancar d'ulls, havien recorregut els 6 quilòmetres que separen les proximitats de la serradora i el desviació a Santa Eulalia de Bóveda.
Mentre buscaven el camí de tornada, van ser testimonis d'un curiós fenomen: Segons relaten, el Sol es trobava situat en el centre d'un enorme triangle gasós.

Font: Marcelino Requejo. «Teleportación». <pasajedesconocido.foroactivo.com> (28 de juny de 2007).

dimecres, 27 de juny del 2007

Un equip de la Universitat de Bolonya assegura haver trobat un cràter de l’explosió de Tunguska de 1908

Imatge d'arbres caiguts a la zona del Tunguska l'any 1928 (Leonid Kulik).
_____________________________________________


Es força conegut que el 30 de juny del 1908 van quedar arrasats més de 2.000 quilòmetres quadrats de taigà siberiana a les proximitats del riu Tunguska, un afluent del Ienissei. La destrucció es degué a una detonació a l'atmosfera que va teniruna potència equivalent de 10 a 15 Megatones de TNT. Vuit milions d'arbres es van doblegar i molts d'ells es van cremar. La regió estava gairebé deshabitada, i no hi van haver víctimes humanes, però els relats de l’època expliquen anècdotes de com es van sentir els afectes a molts quilòmetres de distància. Des de llavors han sorgit moltes hipòtesis per explicar aquell fenomen tan estrany, però la més versemblant sempre han considerat que un objecte espacial de grans dimensions havia esclatat i havia quedat fet miques just abans d'impactar sobre la Terra, a uns vuit quilòmetres d'altitud. Sembla que es tractaria d'un asteroide o, millor encara, d'un cometa de nucli rocós. Malgrat això, totes les expedicions que s'han fet amb l'objectiu de trobar alguna prova d'aquell objecte, que podia arribar a tenir uns 80 metres de diàmetre, han acabat fracassant. El 1921, 13 anys després del succés de Tunguska, una investigació encarregada pel jove Govern soviètic va arribar a la zona i la va trobar realment destrossada, amb tots els arbres caiguts, però no hi havia ni restes de pedres estranyes ni cràters. Les primeres imatges aèries de la zona, del 1938, tampoc van detectar el més mínim cràter. Recentment un equip de científics italians liderat des de la Universitat de Bolonya, assegura haver localitzat una sorprenent herència de l'impacte: el llac Txeko, una depressió poc profunda situada a uns vuit quilòmetres de l'epicentre, és en realitat un cràter creat per l'impacte d'una porció despresa de l’objecte, possiblement d'uns 10 metres de diàmetre. L’argument principal de la seva tesi és que no hi ha cap evidència històrica ni cap mapa que avalin que el llac Txeko, que té 450 metres de diàmetre i una profunditat màxima de 50 metres, existís abans del 1908. Morfològicament, la particularitat principal del llac, sempre segons l'equip de Bolonya, és que té una forma atípica en altres llacs subàrtics de la zona. A uns deu metres de profunditat, a més, els geòlegs asseguren que han localitzat un suposat fragment de la roca. Tanmateix, fins al 2008, quan tornin a la zona, no podran perforar el terreny per confirmar la troballa. L'inconvenient principal de la tesi de l'equip de la universitat de l’Emília-Romanya és que resulta molt estrany que es formés un únic cràter menor, en lloc de diversos. A més, als voltants del llac hi ha arbres sencers que podrien tenir més de 100 anys.

Font: L. Gasperini; F. Alvisi; G. Biasini; E. Bonatti; G. Longo; M. Pipan; M. Ravaioli; R. Serra. «A possible impact crater for the 1908 Tunguska Event». Terra Nova (2007).

El CEI al Canal 33

El Canal 33 de la televisió de Catalunya ha estrenat "Detectiu" una nova sèrie de reportatges amb una escenografia que barreja dramatització i entrevistes. El diumenge 1 de juliol a les 22.00 el capítol es titula "El cas de la Charlotte Duschanek".
Efectivament, el tema gira sobre una coneguda sòcia que va tenir el CEI de la mà d'Antoni Ribera, la Carole Duschanek, vídua de Ramis. En la investigació l'equip va anar a parar al CEI i va entrevistar el seu actual president, Martí Flò.
“El cas Charlotte Duschanek” té el seu origen en quatre fotos i un passaport que van aparèixer un bon dia en la fira d'antiguitats de Sant Cugat (Mercantic).

dissabte, 2 de juny del 2007

Un bloc mostra imatges d'un ovni a Santa Coloma


El passat 18 de maig, German Català, un veí de Santa Coloma de Gramanet (Barcelonès) va obtenir un enregistrament, del qual reproduïm una presa, del que s’ha considerat un objecte volador no identificat (OVNI).

Segons els testimonis l'objecte era totalment negre, un punt petit que semblava tenir moviment sobre ell mateix. No s’escoltà cap so i aparentment mantenia l'altura. L’observació durà uns cinc minuts canviant finalment de sentit. El punt era molt petit i no es podien identificar estructures i els detalls que es veuen a les imatges són deguts al zoom de la càmera de vídeo, fet que les deforma. Tot i això, podria tractar-se d’un helicòpter?

Font: http://ovnisantacoloma.blogspot.com

diumenge, 27 de maig del 2007

Possible desclassificació de material ovni en el Regne Unit

El Govern del Regne Unit es planteja desclassificar per primer cop documents sobre observacions ovni. Segons va informar el dia 3 de maig el diari The Guardian, el MoD, Ministeri de Defensa britànic, estudia obrir els arxius que detallen albiraments i observacions d’ovnis a la Gran Bretanya. Les autoritats no han anunciat quan es faran públics els documents, que inclouen informació des de 1967, encara que s’espera que serà dins de poques setmanes. La decisió no sembla pas aliena al procés obert a França recentment amb més de 100.000 documents relacionats amb observacions no identificades (veure informació anterior sobre aquest punt en el bloc del CEI).

Font: www.documentant.net

dissabte, 12 de maig del 2007

Setmana d’actes sobre ovnis i congrés internacional a la Vall d’Aosta

Amb ocasió del seixantè aniversari de la observació de Kenneth Arnold, el Centro Italiano Studi Ufologici (CISU, <www.cisu.org>) organitza una setmana d’actes a Sant Vicens, a la Vall d’Aosta (Vâl d'Aoûta). Dins d’aquests esdeveniment cal fer menció la celebració d’una conferència internacional el 23 de juny, amb entrada gratuïta.
Durant aquesta jornada està prevista la intervenció del nostre consoci Vicente Juan Ballester que oferirà una xerrada titulada: «Les imatges més interessants de Focotcat, el catàleg mundial de fotos ovni.

Més informació a: www.ufosaintvincent.com

 

Una "gran bola de foc" creua el cel d'Espanya

Ciudad Real, Conca, Toledo, Valladolid... Diuen que també des de Màlaga. Una "impressionant bola de foc" --en definició de molts dels seus afortunats espectadors-- va sobrevolar ahir el cel d'Espanya i va deixar --van suposar després els científics-- un rastre de meteorits.
"La lluminositat del fenomen va ser tan gran que fins i tot va ser registrada per pilots de la base de Torrejón de Ardoz en ple vol, a 40.000 peus d'altura", va explicar Josep Maria Trigo, investigador adscrit a la Xarxa de Bòlids i Meteorits. El telèfon d'emergències 112, evidentment, es va col·lapsar. Va causar alarma. No és estrany, perquè la importància del fenomen va ser notable. Un exemple: en algunes poblacions de Ciudad Real, la "sobtada aparició" (segons més testimonis) va anar acompanyada de l'enorme estrèpit que va provocar el bòlid al trencar la barrera del so.
El succés, lògicament, va desencadenar una enorme excitació entre la comunitat científica. Aquest tipus d'objectes procedents de l'espai solen volatilitzar-se completament abans d'arribar a terra, però el que es va veure ahir pot ser que hagi deixat un rastre de meteorits sobre Espanya. La primera i ràpida resposta dels investigadors va ser fer una crida als organismes oficials perquè revisin les gravacions de les seves càmeres de seguretat, en especial les que hi ha a Madrid enfocades cap al sud-sud-oest.

Lladres
La recerca, amb tot, es portarà a terme amb discreció. ¿Per què? Els científics espanyols encara recorden com en l'última ocasió en què es va produir un fet similar, el desembre del 2004, les restes del bòlid van ser robades per un equip de caçameteorits francès i per altres mercenaris enviats per un laboratori alemany. En aquell episodi, el meteorit va caure al municipi de Villalbeto de Peña (Palència). Era el primer que s'aconseguia recuperar des de feia més de 50 anys, i se'n va anar cap a França.
Els professors Jordi Llorca i Javier García Guinea van publicar poc després un treball en què es descrivien les característiques d'aquella bola de foc de 750 quilos que va travessar la Península el 4 de desembre de 2004 a la tarda després d'un viatge interestel·lar de 48 milions d'anys.

Font: El Periòdico. «Una "gran bola de foc" creua el cel d'Espanya», El Periódico de Catalunya (12 de maig de 2007), p. 25.

diumenge, 22 d’abril del 2007

Premien la pel·lícula sobre ovnis en el Festival de Joves Realitzadors de Granada

El jurat andalús del Festival de Joves Realitzadors de Granada va decidir atorgar una menció especial a 'Projecte Ovni: veritats i mentides del fenomen ovni a Andalusia', de Sami Natsheh. El director espanyol va explicar ahir que el projecte començà sent “un fals documental”, però a mesura que anava arreplegant testimonis “seriosos” sobre observacions, abduccions i encontres en la tercera fase, va decidir conservar-los “tal qual”, si bé el tractament final es va realitzar “amb humor”.

Font: Inés Gallastegui. «La comedia japonesa 'Doron' gana el premio al mejor corto internacional». Ideal (22 d'abril de 2007).

divendres, 13 d’abril del 2007

Febrero: Ovni en la región de Madrid y en Alcocer do Sal

La revista de paraciencias y temas de la “New Age” Año Cero publica en el número del mes de abril dos avistamientos ovnis sobre la Península Ibérica. Uno de los sucesos acaeció el pasado 19 de febrero cuando un automovilista que circulaba por la autovia A3 dentro de la región de Madrid observó dos puntos luminosos en el cielo que interpretó como extraños. El testigo realizó diversas señales con las luces del coche y los OVNIs acompañaron aparentemente al vehículo durante varios kilómetros. Aunque en la noticia no se da ninguna referencia temporal, parece inferirse que el horario era nocturno.
Por otra parte, seis días antes en Alcocer do Sal, en la región del Alentejo, se observó un objeto volante de forma esférica y de luminosidad intensa. El avistamiento se habría prolongado por espacio de unos diez minutos y el OVNI, que emitía luz de color blanco, siguió una trayectoria de norte a sur. No se informa sobre el número de testigos ni sobre el momento del suceso. En ninguno de los dos casos se cita la fuente de información.

Font: Redacción Año Cero. «Mapa de avistamientos», Año Cero 201 (abril de 2007), p. 28. Informació facilitada per en Miguel Cerrillo.

divendres, 23 de març del 2007

An exhibition at the National Archives of Australia with ufo sightings

UFO sightings, raunchy songs and ASIO targets are just some of the intriguing items to feature in Memory of a Nation, a new exhibition at the National Archives of Australia.
Visitors can also discover surprising snippets about Mae West, Don Bradman and Jimmy Barnes and have a tantalising glimpse of Australian society over the years.
‘This exhibition celebrates the people and events that have shaped our nation,’ said Ross Gibbs, Director-General of the National Archives of Australia.
Memory of a Nation brings to light some of
Australia’s changing attitudes, as well as the country’s dazzling achievements.
As well as seeing the nation’s ‘birth certificate’ signed by Queen Victoria and learning more about the High Court, visitors can read an official memo arguing against female appointments, because ‘a spinster lady can turn into something of a battleaxe with the passing years’. They can see how early governments safeguarded the morals of the people, censoring indecent books and songs, and also discover the green movement’s infancy, with the battle to save
Lake Pedder.
‘We’re very proud of this exhibition which has been two years in the making,’ said Ross Gibbs. ‘With 80 million items in safekeeping, the National Archives aims to reunite people with their past and ensure Australians have easy access to their collective national memory.’

One of the most eye-catching features of the exhibition is a wall display of 227 photographs depicting Australian life over the past 100 years. From country kids to fashionable women, the national photo album provides an insight into how Australia and its people have changed over that time.
Memory of a Nation is opening at the National Archives of Australia in Canberra from today. Entry is free.

Font: National Archives of Australia.

400 casos del GEIPAN a la web del CNES

França s'ha convertit avui en el primer país del món a publicar en Internet els arxius del seu grup científic dedicat a la recerca de Objectes Voladors No Identificats (OVNIS) i a la investigació de Fenòmens aeroespacials estranys. Els 1.600 casos analitzats pel GEIPAN seran gradualment penjats en la Xarxa i consultables per Qualsevol. Encara que el grup No va ser creat fins als anys 70, el primer Testimoni sobre aquestes qüestions recollit a França data de 1937.
Com a aperitiu, els aficionats i especialistes podran accedir a 400 casos a través de la pàgina web del Centre Nacional d'Estudis Espacials (CNES), del que depèn el Grup d'Estudis i d'Informació de Fenòmens Aeroespacials no identificats (GEIPAN, en les seves sigles en francès), que amb el temps publicarà la resta dels seus dades, inclosos 6.000 testimonis i 3.000 interrogatoris de les forces de seguretat. En total, unes 100.000 pàgines digitals estaran a disposició del Públic. Totes elles contenen les investigacions i les proves dels Casos estudiats pel grup d'experts que, moltes vegades, va tenir que concloure que es tractava de fenòmens inexplicables.
"No cal esperar revelacions, Però cerquem que els arxius serveixin als científics i que el fenomen dels ovnis es converteixi en objecte d'estudi", ha declarat l'actual responsable del GEIPAN, Jacques Patenet.

Casos paradigmàtics
Alguns dels documents desclassificats versen sobre casos paradigmàtics, com el de l'ovni albirat prop de París pel pilot, el copilot i un altre membre de la tripulació d'un vol d'Air France amb origen Niça i destí Londres del 28 de gener de 1994, i que van descriure com un objecte amb forma de llentia d'entre 200 i 300 metres de diàmetre. Els radars de l'Exèrcit francès també el van detectar, i van acabar considerant-ho un ovni, al no trobar una explicació raonable.
Tampoc van aconseguir una interpretació científica del relat d'un obrer jubilat que va assegurar en 1981 haver vist posar-se prop del seu jardí una espècie de platet volador d'uns 2,5 metres de diàmetre. Quan els especialistes van acudir a investigar el cas van trobar proves incomprensibles: el lloc en què suposadament va aterrar el platet presentava restes de terra que, segons els laboratoris consultats, havia estat sotmesa a temperatures d'uns 600 graus i havia suportat un objecte d'entre 500 i 700 quilos. A més, l'anàlisi de les plantes d'alfals que estaven prop del lloc va revelar que patien un debilitament del procés de fotosíntesi que els botànics només van poder explicar per haver estat sotmeses a un camp elèctric intens. Proves suficients per a penjar al cas el cartell d'inexplicable.
Tanmateix el treball del GEIPAN també ha permès al llarg de els anys destapar superxeries barates. En 1979, el grup va desemmascarar a uns firaires que s'havien passejat per mitjans de comunicació contant com un d'ells havia estat segrestat per uns extraterrestres. Sis anys després, el 1985, els científics van trobar explicació lògica al fet que una bomba alemanya de la Segona Guerra Mundial caigués en un camp en què treballaven dos agricultors: els nazis havien amagat armes en una maresma pròxima i, amb el temps, la nitroglicerina es va activar sola.
Tot i això, des de la seva creació en els anys 70, el GEIPAN ha tingut que rendir-se davant un de cada tres casos, als que no ha pogut aportar una explicació científica.

Font: Agència EFE (22 de març de 2007).

dissabte, 17 de març del 2007

El pol sud de Mart té prou gel per inundar tot el planeta vermell

Si tot el gel que està atrapat en el gèlid pol sud de Mart es fongués, la superfície del planeta quedaria coberta per una capa d'aigua d'aproximadament 11 metres de profunditat. I d'una aigua, a més a més, bastant pura.
Aquestes són les contundents conclusions a què ha arribat un equip internacional de científics després d'analitzar les imatges de radar captades en els últims mesos per la sonda europea Mars Express, llançada el 2003 i que actualment orbita al voltant del planeta vermell. El dipòsit, que té una extensió comparable a la d'Espanya, és superficialment molt més petit que el de l'hemisferi nord, però el seu gruix és espectacular: ni més ni menys que 3,7 quilòmetres a les zones amb més gel, encara que el més habitual oscil·la entre un i tres.
La investigació, que es publica avui detalladament a la revista Science, és l'estudi més detallat fins a la data sobre el gruix d'un casquet marcià. La sonda nord-americana Mars Global Surveyor, per exemple, va suggerir el 1998 que al pol nord hi havia tant gel com a Groenlàndia, però els seus indicis van ser molt menys concloents. I el mateix va succeir el novembre del 2005, quan els instruments de la Mars Express també van detectar gel al pol nord. "Encara que s'havien fet algunes estimacions, mai com ara", va destacar ahir la NASA en un comunicat.
"Tot i que la composició exacta d'aquestes capes de gel encara sigui desconeguda, es creu que probablement es tracta d'aigua congelada, cosa que representaria la reserva d'aigua més gran d'aquest planeta descoberta fins ara", escriuen els científics a Science. No obstant, encara no està clar si es tracta d'un únic dipòsit o de diversos de pròxims. La Mars Express ha calculat que el gel del pol sud té una densitat que és molt pròxima a u, cosa que suggereix que està constituït d'aigua en més del 90%. També hi ha pols, però menys del que s'havia suggerit anteriorment, i una petita quantitat de diòxid de carboni congelat a la superfície, que és el que visualment li confereix l'aspecte blanc.

Igual que a la terra
"Hem recorregut a les mateixes tècniques utilitzades a la Terra per estudiar els casquets polars i les glaceres", expliquen els científics. El radar utilitzat, de fabricació italo-nord-americana, es diu MARSIS (Mars Advanced Radar for Subsurface and Ionospheric Sounding) i pot penetrar amb les seves ones fins a gairebé quatre quilò- metres de profunditat.
Mart, que es va formar fa uns 4.600 milions d'anys --com la Terra--, va ser en un passat remot un planeta humit amb mars extensos i cursos fluvials, però un debilitament de l'atmosfera va provocar que gran part de l'aigua s'esfumés cap a l'espai. Tret que es trobi en dipòsits subterranis, al Mart actual, amb temperatures mitjanes de 60° sota zero, no hi pot haver aigua líquida. No obstant, els investigadors confien que un 10% és la que ha perviscut als pols en forma de gel. Sense evaporar-se.

L'antàrtida marciana
La sonda espacial Mars Express, la primera missió interplanetària de l'ESA, estava formada originàriament per un orbitador, que és el que ara recull tants èxits, i un petit robot, anomenat Beagle 2, que es va perdre durant l'aterratge. Va ser llançada el 2 de juny del 2003 i des de fa més de tres anys es troba a Mart.
El casquet de l'Antàrtida té un gruix màxim de quatre quilòmetres, similar al màxim del pol sud marcià, però és com a mínim 20 vegades més gran.
Així doncs, i malgrat que la Terra té un diàmetre equatorial bastant més gran (12.700 davant 6.700 quilòmetres), una fosa completa del continent blanc suposaria un augment mitjà del nivell del mar d'uns 70 metres.

Font: Antonio Madridejo; Redacció. «El pol sud de Mart té prou gel per inundar tot el planeta vermell». El Periódico de Catalunya (16 de març de 2007): 26.

dimecres, 14 de març del 2007

Els misteriosos aeròlits de gel reapareixen a Madrid

Un bloc de 20 quilos cau en una fàbrica de Mejorada del Campo sense causar víctimes

Un bloc de gel d'uns 20 quilos i 50 centímetres de diàmetre va caure ahir del cel i va foradar la teulada d'una nau industrial de Mejorada del Campo (Madrid). Va obrir un esvoranc de dos metres de llargada per un d'amplada. Ningú va resultar ferit. Reneix així el desconcertant misteri dels aeròlits que, com el Guadiana, va sorgir el 2000, va quedar en l'oblit i va ressuscitar després durant unes setmanes del 2002.
El tros de gel, el primer d'aquest tipus que cau a Espanya aquest any, va ser recollit per la Guàrdia Civil i va ser traslladat al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), on serà analitzat, segons va explicar el professor Antonio Delgado, del centre del Zaidín del CSIC a Granada, que prendrà mostres de radiacions isotòpiques, oxigen i hidrogen per determinar-ne l'origen. També serà sotmès a una anàlisi d'hidroquímica del gel.

Un centenar des del 1950

Tant Delgado com Jesús Martínez Frías, coordinador d'aquestes investigacions del CSIC que és a Mauritània estudiant un meteorit, van destacar que la caiguda dels blocs de gel ha augmentat els últims 10 anys a tot el món i que alguns han arribat a pesar 200 quilos. Des del 1950 se n'han comptabilitzat un centenar. "Segur que n'han caigut més, però si no impacten contra alguna cosa, ningú se n'assabenta perquè el gel desapareix", va ressaltar Martínez.
L'investigador va apuntar que es tracta d'un fenomen meteorològic i que la seva formació a la troposfera i la seva posterior caiguda podrien estar relacionades amb les anomalies atmosfèriques i de l'ozó lligades al canvi climàtic. "La ciència encara no ha trobat una explicació clara", va afirmar Delgado.

Foto: EFE / KOTE RODRIGO

Font: Antonio M. Yagüe. El Periódico de Catalunya (14 de març de 2007), p. 33.

divendres, 9 de març del 2007

Exposició «Ciència ficció: una mirada al futur»

L’Obra Social Caixa Sabadell i la Diputació de Barcelona presenten «Ciència ficció: una mirada al futur» a la Biblioteca Pompeu Fabra del 15 de març al 10 abril del 2007. L'exposició que desxifra les claus de la ciència-ficció es presenta a Mataró.
L’Obra Social Caixa Sabadell i la Diputació de Barcelona presenten l’exposició “Ciència ficció: una mirada al futur” a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró del 15 de març al 10 d’abril de 2007.
L’exposició, comissariada per Miquel Barceló, fa un repàs a les característiques més destacables de la ciència-ficció i en especial als temes recurrents en molts dels seus llibres: el viatge a l’espai, els extraterrestres, els robots, els viatges a través del temps, entre d’altres.
L’horari de visita a l’exposició serà els dilluns de 16.00 a 20.30; els dimarts, els dimecres, els dijous i els divendres de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.30; i els dissabtes de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00.

Tot un univers d’especulacions meravelloses
La ciència-ficció s’ha acreditat com una narrativa d’idees, una manera d’explicar històries en la qual l’element determinant és l’especulació del “que passaria si...” la ciència ens permetés transportar-nos d’una galàxia a l’altre sense dificultat, si visquéssim en ciutats plenes de robots i habitants d’altres planetes, si una catàstrofe mundial hagués deixat la terra amb molt poc supervivents...
A més de la voluntat especulativa, la ciència-ficció comporta el «sentit de la meravella», o sigui, la capacitat de sorprendre el lector o l’espectador amb uns móns ficticis que hi aporten el mateix atractiu que la narrativa històrica o de viatges. Per tant, parla de paisatges, societats i personatges que són diferents als que veiem i coneixem habitualment i, gràcies a les seves peculiaritats, ens atrauen fortament.

D’Orwell al ciberpunk
De la mà d’autors clàssics del gènere, com Orwell, Asimov o Clarke, fins arribar al ciberpunk, l’exposició proposa un interessant recorregut per les claus d’aquest univers narratiu, que despertarà múltiples complicitats al visitant. Després del seu pas per Mataró, l’exposició itinerarà per les diferents biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la demarcació de Barcelona.

EXPOSICIÓ: “Ciencia ficció: una mirada al futur”
PRODUEIXEN: Obra Social Caixa Sabadell i Diputació de Barcelona
ORGANITZA: Biblioteca Pompeu Fabra
LLOC: Biblioteca Pompeu Fabra. c/ Occitània, s/n. Mataró.
DATES: del 15 de març al 10 d’abril del 2007.
HORARI: els dilluns de 16.00 a 20.30; els dimarts, els dimecres, els dijous i els divendres de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.30; i els dissabtes de 10.00 a 4.00 i de 16.00 a 19.00.

Per a més informació, si us plau contacteu: Montse Álvarez-Massó responsable de Difusió Cultural del Servei de Biblioteques. Telf.: 93 402 25 50. Email: alvarezmm@diba.cat

Font: bibcat@yahoogroups.com

dissabte, 24 de febrer del 2007

Enquesta sobre els llamps globulars

Ufòlegs i científics s'alien a la recerca d'observacions dels llamps globulars

Un dels misteris més conspicus de la naturalesa – pel poc que se sap del mateix - és el fenomen atmosfèric denominat llamp globular. En efecte, a pesar que la literatura científica sobre aquestes manifestacions lluminoses espontànies data de finals del segle XIX, encara no s'ha donat amb l'exacte mecanisme físic que les produeix.
Es tracta d'un fenomen dotat de llum pròpia que apareix normalment durant les tempestats, té una durada molt breu, es caracteritza per tenir un diàmetre reduït, una densitat superior a la de l'aire, una considerable quantitat d'energia per centímetre cúbic, alta temperatura i una capacitat dinàmica pròpia. No obstant, no s'ha aconseguit desenvolupar un model únic per a aquest fenomen perquè semblen coexistir diversos tipus de raigs globulars, uns inerts i altres explosius, uns diminuts i altres de grans mides, uns de vida curta i altres de llarga durada, uns ocorreguts durant tempestats elèctriques i altres en absència de mal temps, etc. Per això, tampoc hi ha una explicació científica que satisfaci tots els paràmetres observats en els milers de casos estudiats en tot el món.
Ara un equip d'investigadors està procedint amb aquest anunci a sol·licitar als ciutadans que creguin haver tingut l'oportunitat d'observar el fenomen dels llamps globulars, que ho comuniquen perquè els seus testimonis puguin ser estudiats científicament.
L'ufòleg valencià, Vicente Juan Ballester Olmos, autor de diversos treballs sobre el fenomen OVNI en espanyol i anglès, el psicòleg argentí establert a Madrid Heriberto Janosch González i el doctor. Alexander G. Keul, de la Universitat de Salzburg (Àustria) han format un equip per a la recopilació i estudi dels testimonis de llamps globulars a Espanya.
Qualsevol testimoni del fenòmens pot dirigir-se per carta a l’apartat de correus 12.140, 46080 de València, o per correu electrònic a l’adreça fotocat@anomalia.org.

Fonts:
- Vicente Juan Ballester Olmos. «Programa de recogida de testimonios de observación del "rayo en bola"», Ufologia.yahoogroups.com (21 de febrer de 2007).
- Mistèric [pseudònim de grup]. «Enquesta sobre els llamps globulars». xenologia.blogspot.com
(22 de febrer de 2007).

divendres, 23 de febrer del 2007

El diari «El País» es deixa portar pel sensacionalisme

El suposadament prestigiós diari madrileny El país es va deixar portar pel sensacionalisme en publicar la notícia que l’exercit xilè havia revelat albiraments ovnis en un congrés d’ufologia i que aquí vam reproduir (1)
Però el fet és que realment va parlar a títol personal i en cap moment el seu pensament representa el de la cúpula militar o el govern xilè, segons les seves pròpies paraules, tal i com ho ha explicat Julián Lenguaraz en el bloc Noufa (2).

Referències.

(1) EFE. «Ovnis en Chile». El País.com (9 de febrer de 2007). cei-bloc.blogspot.com

(2) Julián Lenguara. «Ya no se puede ocultar…los Ovnis son un peligro» Noufa, 2a època (17 de febrer de 2007) noufa2.blogspot.com


dijous, 22 de febrer del 2007

Al líder del grup religiós raelià no el deixen viure en un cantó suís

Un cantó suís ha denegat el permís de residència en el seu territori al líder del moviment religiós dels raelians, Claude Vorilhon, per a "no afavorir la propagació del seu missatge, contrari a la protecció de la moral i a l'orde públic".

El líder de l’agrupació amb seu en Quebec (Canadà), sosté que els sers humans foren creats amb ADN donat per una espècie extraterrestre i assegura tenir uns 40.000 seguidors en tot el món. Vorilhon també és el fundador de Clonaid, una empresa de biotecnologia que ha reclamat en nombroses ocasions que se la consideri la primera en practicar la clonació humana, sense haver aportat mai prova alguna sobre el particular.
"Defén la geniocràcia (oligarquia controlada per les persones amb major quocient intel·lectual), la llibertat sexual absoluta i la clonació humana, assumptes contraris a la moral i a l'orde públic a Suïssa", va assegurar una portaveu de l'Executiu del Cantó de Valais (sud).
Sobre l'educació sexual dels nens per part dels seus pares, estableix que esta no haurà de ser només teòrica, asseguren les autoritats cantonals, que lamenten en un comunicat que "aquesta doctrina tendeixi a provocar derivacions sexuals en els menors, severament reprimides pel codi penal suís".
A més, adverteixen que Raël "preconitza l'adveniment de la geniocràcia, contrària a les conviccions democràtiques i antidiscriminatòries de l'Estat de dret i que a Suïssa són contràries a la Constitució" i defèn la clonació humana, que "està expressament prohibida" per la legislació del país.

Representant comercial

El permís de residència de Vorilhon va ser presentat el 19 d'octubre del 2006 per una empresa d’aquell cantó, que assegurava que col·locaria el líder raelianà com a representant comercial en l'estranger.
Per al responsable d'aquesta empresa vitivinícola i líder local raelianà, Allan Tschopp, l'única raó de la negativa de les autoritats de Valais és "la intolerància cap a les minories religioses", segons publica la premsa suïssa.
Les autoritats del cantó també tenen pendent decidir sobre el reconeixement dels raelians com una institució d’interès públic i no com una secta, la qual cosa li donaria accés a subvencions públiques.

La història del moviment

El Moviment Raelianà va ser fundat en 1976 per Vorilhon, que sosté que fou adduït a1973 a França per sers clonats d'un altre planeta, "els Elohim", els que li van transmetre que havien creat als sers humans en un laboratori.
Després d'aquesta revelació es va convertir a la fe extraterrestre, es va rebatejar com Raël i es va traslladar a Canadà per a difondre allí la seva creença en la clonació humana com a via d'eternitat.
Amb aquesta finalitat va crear l'empresa Clonaid en les Bahames, al front de la qual figura la doctora francesa Brigitte Boisselier, que al desembre del 2002 va assegurar, sense proves, haver clonat a una noia, la primera humana suposadament nascuda per aquest mètode.

Imatge d'arxiu de Raël

Font: Agència EFE

diumenge, 18 de febrer del 2007

Mystery Park sera mis en vente

Berne Le juge accepte le concordat lié à la débâcle financière
Le parc d'attractions qui présentait les grandes énigmes du monde à Interlaken et qui a fermé ses portes en novembre sera mis en vente et cédé au plus offrant. Le juge a accepté jeudi le concordat lié à la débâcle financière de ce parc à thèmes de l'Oberland bernois.
Le juge a ainsi suivi la recommandation de la société Transliq chargée du sursis concordataire. Une commission de créanciers doit se réunir en mars pour définir la suite de la procédure, a indiqué devant le tribunal le commissaire au sursis concordataire Kurt Stöckli.
Au total, 144 des 282 créanciers ont approuvé le concordat. Ils représentent un capital de 22,6 millions sur 25 millions de francs. Le commissaire au sursis concordataire compte avec un dividende de 12% pour les créanciers de 3e rang.
Il y a actuellement entre six et sept personnes ou sociétés qui ont manifesté leur intérêt pour ce parc, a affirmé M. Stöckli sans pouvoir pour autant préciser combien d'offres étaient sérieuses.
Ouvert en 2003, le Mystery Park présentait de grandes énigmes de la civilisation en se basant sur les théories de son fondateur, l'écrivain alémanique Erich von Däniken. Le parc a fermé définitivement ses portes le 19 novembre 2006.

Font: Le Temps (16 de febrer de 2007)

dissabte, 10 de febrer del 2007

Exposición de bólidos extraterrestres en Madrid

MADRID. Tal día como hoy, hace 111 años, la sociedad madrileña se conmocionaba con un suceso de difícil explicación: la caída de un meteorito que paseó su estela desde Moncloa a Vallecas. El 11 de febrero de 1896, el diario El Liberal comenzaba así la crónica del suceso: «Una luz vivísima en la atmósfera, un horroroso estruendo después, y luego un sacudimiento terrible, un temblor de tierra, sembrando por do quiera la alarma y el espanto...»
No en vano, tan intenso fue el resplandor que no sólo iluminó intensamente toda la ciudad (eran las 09.29 horas) sino que pudo ser percibido desde Mallorca hasta Badajoz y desde Guipúzcoa hasta Jaén.
Aunque explotó a unos treinta kilómetros de altura, fueron recogidos diez pequeños fragmentos, uno de los cuales se encuentra custodiado en el Museo Nacional de Ciencias Naturales. Y es en esta institución, desde ayer, donde el público puede admirar tan singular meteorito y trescientos más que han llegado a conformar una de las colecciones más importantes en su género.

Módulos explicativos
Bajo el título «Meteoritos españoles: la colección del MNCN» y comisariada por Miguel y Julia de las Doblas, esta exposición se ha estructurado en dos secciones diferenciadas. Por un lado, módulos explicativos que recogen la historia, el origen y las características de los meteoritos, además de la relación de caídas y hallazgos en España y el mundo.
La segunda sección nos lleva directamente a admirar rocas de hasta 4.500 millones de años -la misma que la Tierra-. Así, además de una mesa con los 100 meteoritos más importantes de la colección -como un fragmento del bólido que formó el famoso Meteor Crater de Arizona, del meteorito de Allende (México) o del más antiguo documentado (1576)- se han instalado seis vitrinas con una treintena de «joyas» únicas. Estas corresponden a las caídas más importantes documentadas en España (desde 1773 hasta el último, de 2004), acompañadas de paneles con testimonios y fotos de la época. Además, para situar mejor al visitante en el arco temporal, refiere sucintamente los acontecimientos históricos que se desarrollaban mientras estos cuerpos celestes alcanzaban la superficie de la Tierra.
Entre ellos, destacan el meteorito que cayó en la Nochebuena de 1858 en Molina de Segura (Murcia), el más grande que ha impactado en España con sus 140 kilos de peso, o el último recuperado en nuestra geografía, caído en enero de 2004 en Villalbeto de la Peña.

Espectacular
El comisario de la exposición también reseñó los fragmentos del meteorito de Olivenza, que cayó en Badajoz en 1924 y estuvo a punto de impactar sobre dos labradores extremeños, y el de Colomera (1912, Granada), espectacular por su estructura interna.
En esta colección, que fue iniciada por el Marqués de Socorro a partir de algunos ejemplares antiguos que se encontraban en el Museo, también destaca el que cayó en Varea (La Rioja) en 1842, pues se trata de uno de los siete meteoritos petroférreos documentados del mundo.
Pero volviendo al meteorito de Madrid y a las historias asociadas a su caída, el Museo acoge una amplia documentación sobre el hecho. Por ejemplo, la declaración de Javier Soravilla, el caballero que a la altura del actual número 19 del paseo de la Castellana vio cómo uno de los fragmentos de este meteorito atravesaba el ejemplar de El Imparcial que se encontraba leyendo...

«Pseudometeoritos»
La exposición se completa con una mesa que exhibe «pseudometeoritos» naturales y artificiales que pueden confundirse con verdaderos bólidos extraterrestres. Es el caso de los famosos meteoritos de Getafe, caídos en 1994 y 1999, que resultaron ser escorias de fundición lanzadas por actos vandálicos.


Font: Mabel Amado. «Bólidos extraterrestres en Madrid». ABC (10 de febrer de 2007). <www.abc.es>.

El Ejército chileno revela varios avistamientos de objetos no identificados

El Ejército de Chile, en un hecho calificado de inédito, reveló el miércoles, en un encuentro de ufólogos, una serie de avistamientos y encuentros de sus pilotos militares con objetos voladores no identificados (ovnis).
El capitán Rodrigo Bravo, con permiso de la Comandancia en Jefe del Ejército, participó en una charla internacional sobre el tema, realizada en la ciudad balneario de Viña del Mar, en el que relató “espectaculares” experiencias en distintos lugares de Chile.
Bravo mostró vídeos y fotografías y relató la experiencia de varios pilotos de su institución a lo largo de los últimos 10 años.
Chile está considerado el quinto país del mundo con el mayor número de avistamientos de ovnis, después de Estados Unidos, Perú, Brasil y Rusia. En este país, especialmente en la región norte, se han comprobado durante los últimos 60 años, más de 600 avistamientos.
El oficial del Ejército recordó que el 2 de abril de 1997, en el aeropuerto de la ciudad de Arica, al norte de Chile, un piloto presenció la aparición en el aire, durante nueve minutos, de un objeto alargado, de color anaranjado.
Otro incidente de estas características se produjo a principios de 2000 en la región sureña de Los Lagos, mientras se desplazaban tres helicópteros militares, a plena luz del día. “Sus tripulantes observaron un objeto posado en el suelo, el cual se elevó repentinamente a la altura de las naves, hasta ponerse enfrente de ellos, casi en una posición de colisión”, dijo Bravo. Agregó que, tras hacer movimientos zigzagueantes, el objeto volador no identificado desapareció a gran velocidad.
El 18 de marzo del mismo año, en la localidad de Graneros, a unos 70 kilómetros al sur de Santiago, los tripulantes de un avión militar observaron un objeto alargado grisáceo que desapareció a toda velocidad tras colocarse a su altura y volar a su lado.
“Todos estos casos están certificados por el Comité de Estudios de Fenómenos Aéreos Anómalos, de la Dirección de Aronáutica C.

Font: EFE. «Ovnis en Chile». El País.com (9 de febrer de 2007). <www.elpais.com>.

Explicació molt satisfactòria sobre el cas de Benacazón (Sevilla)

En el número 53 d'«El Ojo crítico» Manuel Garcia Bautista explica què va passar realment en la població sevillana de Benacazón el 28 de gener de 1976. Quan en Miguel retornava de casa de la seva promesa fou assaltat per uns familiars polítics que el van conduir a la força a una carboneria propera. Allà el protagonista va intentar alliberar-se dels seus agressors, però sense èxit fou sistemàticament agredit. Quan va quedar en llibertat va anar arrossegant-se fins a la seva llar, contant la versió ufològica de tots coneguda, fugint de la fosca veritat que s’amagava en la relació familiar.


Font: José Manuel Garcia Bautista. «Lo nunca dicho del caso Benacazón» El Ojo Crítico, 53 (Febrer 2007). 3-7.

diumenge, 21 de gener del 2007

Un estrany helicòpter negre sobre Les Arenes a Barcelona

Un enigmàtic helicòpter negre va sobrevolar la passada nit Barcelona a escassa altura en la confluència dels carrers Tarragona i Diputació, als voltants de Les Arenes. El fet va sorprendre nombrosos veïns i transeünts.
L'aparell –negre, sense cap identificació aparent i, segons sembla, sense llums, com va observar una patrulla dels Mossos d'Esquadra que es trobava a la zona– va descendir fins a uns 50 metres del sòl, remuntant després el vol i allunyant-se. Els Mossos van obrir una acta administrativa sobre l'incident.
En altres ocasions ja s’ha mencionat l’aparició d’helicòpters negres en altres punts de la geografia catalana dels quals, després, no se’n troba cap rastre. Un helicòpter d’aquesta mena fou vist durant l’incendi de Montserrat de 1994.

Font:
«Helicoptero "fantasma" sobre Las Arenas». Vivir. La Vanguardia (21 de gener de 2007): 4.

dissabte, 20 de gener del 2007

Avistan y fotografían varios ovnis en Colombia

Varios objetos voladores no identificados, con la forma de un balón de rugby, fueron vistos y hasta fotografiados por los vecinos de la localidad colombiana de Nobsa, en el departamento de Boyacá.
Los avistamientos tuvieron lugar entre el 31 de diciembre y 7 de enero y de ellos fueron testigos varios habitantes de esa apacible población, según indicó su alcalde Ramiro Barragán, uno de los testigos.
Barragán explicó, en declaraciones a radio Caracol, que al igual que él, numerosas personas de la localidad pudieron observar claramente, y durante más de dos horas, los ovnis, que según dijo, permanecieron estáticos en el cielo por más de 40 minutos, para luego desplazarse a otro punto del cielo.
Según el alcalde, el 7 de enero a eso de las 15:30 horas vio dos de esos objetos "con forma ovalada que destellaban luminosos colores que cambiaban desde el amarillo, pasando por el negro y hasta llegar al blanco".
La aparición de otro ovni en el cielo de Nobsa se produjo en la tarde del 31 de diciembre y fue fotografiado por un profesor de artes plásticas de la localidad. El maestro José Guío se topó casualmente con el ovni, mientras estaba tomando fotografías en un paraje rural del municipio, donde tiene su taller de artes plásticas.
Según narró al diario 'El Tiempo' de Bogotá, no tuvo dificultad en enfocar con el lente de su cámara el ovni. Una de las fotografías (en blanco y negro) publicadas por el diario presenta el objeto volador no identificado en el cielo.
Otros habitantes de Nobsa coincidiendo en la descripción de la forma ovalada y los fuertes colores cambiantes que presentaba el objeto.

Font: EFE. «Avistan y fotografían varios ovnis en Colombia». Canarias 7 (19 de gener de 2007).

dimecres, 17 de gener del 2007

Les notícies sobre ovnis a Itàlia en el nivell més baix

Per tercer anys consecutiu l’agència Eco della Stampa ha recollit menys de 600 notícies contenint el terme «ovni». De fet aquest últim any ha tingut el nombre més petit, 516, en la corba descendent des de 2002, mentre que la mitjana de notícies durant els 90 va mantenir-se al voltant del miler.

Font: EuroUfoNet.
Notícia original de: Gian Paolo Grassino. «Italian UFO newsclippings at a low in 2006». Italian UFO NewsFlash, 493 (6 de gener de 2007).

Disponible a: <www.arpnet.it/ufo/itun493.htm>

diumenge, 14 de gener del 2007

Roswell vol obrir un parc temàtic extraterrestre

Segons ha informat el periodista Alfonso Gámez a través del seu bloc Magonia (1) la ciutat nord-americana de Roswell estudia la possibilitat d'obrir un parc temàtic extraterrestre per a reforçar el pelegrinatge dels aficionats als platets voladors.
La notícia fou publicada el 29 de desembre en The Roswell Daily Record, el mateix diari que fa seixanta anys va informar en la seva primera pàgina de la caiguda d'un platet volador que, al final, va resultar ser un globus espia
"Aquest projecte ampliarà enormement les coses que puguin fer aquells que visiten la nostra gran ciutat a la recerca de respostes sobre els extraterrestres i els ovnis, i els imposts i beneficis que generarà una iniciativa d'aquesta magnitud són enormes" (2), ha dit Zach Montgomery, director de planificació urbana de Roswell. El Centre Arrowhead de negocis de la Universitat de l'Estat de Nou Mèxic ha confirmat la viabilitat econòmica del projecte i, ara, els responsables locals demanaran a la Secretaria de Turisme estatal que financi la següent fase d'estudis, pressupostada en 250.000 dòlars.
El parc temàtic sobre alienígenes ocuparia entre 300.000 i 600.000 metres quadrats, estaria dins dels límits de la ciutat i ja hi hauria quatre grans companyies interessades en la seva construcció: Walt Disney World Company, Six Flags, Paramount i Madame Tussauds.


Referències

(1) Luis Alfonso Gámez. «Roswell quiere abrir un parque temático extraterrestre». Magonia (13 de gener de 2007).
(2) Karen Michael. «Alien theme park considered for Roswell». Roswell Daily Record Online (29 de desembre de 2006).

dilluns, 8 de gener del 2007

Tres avistamientos en noviembre en Sevilla

El primer suceso se produjo la mañana del 17 de noviembre, pasado el cementerio de la carretera ubicada entre los pueblos hispalenses de Constantina y Las Navas de la Concepción, cerca del radar EVA3 de la Región Militar Sur. El testigo, Rafael López, de 49 años, relató que Durante 4 minutos observó siete luces, del tamaño de una mandarina, casi inmóviles y de un brillo intenso.
El segundo caso se produjo la tarde-noche del 22 de noviembre, en la carretera denominada «Ruta de la Plata», entre las localidades de El Castillo de las Guardas y Gerena. Según el testigo, Amador García, de 52 años, su camión parecía tener un problema mecánico o eléctrico. Entonces vio dos luces casi unidas; una de color naranja y otra celeste, con un brillo muy fuerte y como si flotaran, que acompañaron su camión durante 3 o 4 minutos. Aquellas luces parecían tener inteligencia, adelantaron al transporte y se levantaron por encima de los árboles hasta el cielo.
El último caso tuvo lugar la tarde del 24 de noviembre en las cercanías de Coria del Río. Salvador Gutiérrez y Ana María Muñoz de 25 y 27 años respectivamente, avistaron tres luces, dos rojizas y otra, central, verdosa; que surgieron ante ellos moviéndose de un lado a otro y creando un remolino, tras lo cual apareció un extraño ser sin rasgos definidos, casi desproporcionados y con una cabeza picuda lo que los aterró.

Font: José Manuel García Bautista. «Nuevos avistamientos en Sevilla». Año Cero, 198 (gener de 2007): 17.

Ovni de dimensions minúscules a l’Algarve (Portugal)


El dia 11 de novembre del 2006 es va veure un ovni a fou Altura, una localitat del sud de Portugal situada a la regió de l'Algarve. El testimoni principal fou en Miguel Horta, un jove de 26 anys, veí d'aquesta localitat que, a les 23.45 hores, va veure un estrany objecte sobre el jardí de sa casa. No sap com va arribar ací; simplement estava en el lloc, surant a uns pocs metres del terra quan el va aguaitar a la finestra. Efectuava a gran velocitat, com si fóra un llamp, moviments ascendents i descendents.
El més sorprèn era la grandària del "no identificat": 40 centímetres de diàmetre. "L'objecte, a més, emetia un soroll infernal'', va explicar el testimoni a l'investigador José Dourado. Posteriorment, l'objecte va desaparèixer. Però no va acabar aquí la peculiar aventura d’en Miguel, que va avisar a un amic anomenat Noel Rodríguez, que acudí al lloc de l’albirament. I va haver-hi sort, perquè a les 2.00 i a les 3.45, el petit artefacte desconegut va tornar a aparèixer. Els testimonis van tenir l'oportunitat de poder filmar-ho amb un telèfon mòbil.

Font: Bruno Cardeñosa. «Avistamientos en Portugal». Enigmas 134 (gener de 2007): 22. Versió catalana de Joan Casassayas.

diumenge, 7 de gener del 2007

Un meteorit forada una casa al sud de Nova York

L'objecte metàl·lic de 377 grams que va foradar la setmana passar el sostre d'un habitatge particular de dues plantes a Freehold Township, a uns 60 quilòmetres al sud de Nova York, no és cap peça d'un coet rus -com s'havia apuntat en un principi-, sinó un meteorit. Aquesta és la conclusió de la comissió d'investigació creada per determinar l'origen i les possibles responsabilitats per l'incident. "L'equip de geòlegs ha especificat que el fragment de meteorit és ric en metall i que possiblement formava part de l'interior d'un asteroide. La coloració, la densitat, les marques externes i les propietats magnètiques de l'objecte es corresponen amb les d'un meteorit metàl·lic", va explicar ahir Robert Brightman, cap de la policia local.
El meteorit, que podria rebre el nom de Freehold Township, va quedar incrustat en una paret de la segona planta de l'edifici sense causar ferits.


Font:
Avui (7 de gener de 2006): 34

dijous, 4 de gener del 2007

Empleats de la línia aèria United Airlines informen de l’albirament d’un OVNI sobre l'aeroport O’Hare de Chicago

Alguns treballadors de la línia aèria United Airlines van informar haver vist un artefacte misteriós i de forma el·líptica sobre l'aeroport internacional O'Hare, però insisteixen en el fet que ni els seus caps ni el govern els prenen seriosament.
L'Administració Federal americana d'aviació va emetre un comunicat el 7 de novembre informant que el que van veure els empleats d'United Airlines era un fenomen meteorològic.
La portaveu d'United Airlines Megan McCarthy va dir que no hi havia registres oficials a l’aerolínia y que no volia referir-se més a aquest incident. Els empleats molt molestos, afirmen que ni United Airlines ni la Forces aèries van investigar el cas.
La portaveu de les forces aèries Elizabeth Isham Cory declarà que cap controlador va veure res i que la revisió preliminar de les imatges captades en els radar tampoc oferien cap indici de res extraordinari.
El grup de treballadors entre els que es troben pilots van aconseguir que el Chicago Tribune (AP 2007), publiqués el succés en l'edició del proppassat dia 1 de gener. D’aquesta manera els fets han aconseguit un cert rebombori. Tanmateix les denúncies a la premsa s’han mantingut anònimes per temor a comiats.
Els treballadors indignats asseguren haver vist un platet volador de color gris a dos quarts de cinc de la tarda, hora local, del 7 de novembre de 2006. La grandària de l'objecte es va estimar que podia estar entre els 2 i els 8 metres de diàmetre. L'altura a què possiblement estava l'objecte podia ser d’uns 450 metres.
Un mecànic situat en la cabina d'un Boeing 777 estacionat a l'hangar que dóna a la pista d'entrada número 17 testifica (Jon Hilkevitch 2007) que no eren llums reflectides en els núvols baixos, com afirma l'autoritat aeronàutica. L'aparell hauria realitat una maniobra brusca fins a perdre’s entre els núvols.
Craig Burzych, controlador de l'aeroport O'Hare, es va prendre a broma la situació afirmant que era inacceptable que una nau viatgés milions d'anys llum per a tenir que retornar a casa seva perquè la pista 17 estava ocupada.


Referències

Associated Press (2007). «Airline employees report UFO sighting at O'Hare; FAA unconvinced». Chicago Tribune (1 de gener de 2007). Disponible en línia: <www.chicagotribune.com>.
Jon Hilkevitch (2007). «In the sky! A bird? A plane? A ... UFO?».
Chicago Tribune (1 de gener de 2007). Disponible en línia: <www.chicagotribune.com>.

dijous, 28 de desembre del 2006

Ha mort Rafel Farriols

Rafel, nascut a Barcelona en 1928 i llicenciat en ciències químiques, va fer carrera com a empresari, especialitzant-se en la fabricació de polímers acrílics. El seu talent com a Industrial fou menys conegut que la seva dedicació al tema Ummo, la història d'un suposat desembarcament a la Terra d'un grup d'expedicionaris extraterrestres que durant 30 anys es va dedicar a enviar per correu centenars d'informes tècnics sobre el seu ignot planeta de procedència, Ummo. L’any 1993 José Luis Jordán Peña, acabaria confessant-se coautor del frau.
Rafel Farriols també va ser el primer a organitzar congressos sobre el tema. En va celebrar un a Madrid, el 1971, al Motel Osuna, i un altre a Barcelona, a l'Hotel Ritz, el 1973.
Enamorat dels animals, va crear a la seva residència d'Argentona (Maresme) un viver de cavalls espanyols (www.yeguadafarriols.com), aus rapaços i exòtiques, rèptils i peixos. També era un entusiasta de l'òptica i la tecnologia.
Coautor, junt amb Antoni Ribera, de la primera edició d’
Un cas perfecte (Un caso perfecto, 1973), publicà el 1999 Reflexions crítiques entorn de l'Home, el Cosmos i Déu (Reflexiones críticas en torno a el Hombre, el Cosmos y Dios), reflex de les seves preocupacions metafísiques.

Rafel Farriols a la seva residència d'Argentona l'any 2005. Imatge cedida per la Fundació Anomalia.


Més informació a: www.anomalia.org/g036.htm

Desclassificació a França

El Centre d'estudis espacials de França obrirà arxiu de casos OVNI
Segons el CNES el primer objecte volador no identificat (OVNI) a França fou albirat el 1937, i entre les dècades del 50 i 70 va haver-hi una onada d'observacions.
En breu, els interessats tindran accés a arxius sobre el tema. En els últims temps no hi ha informacions sobre els suposats visitants de l'espai.
El valor de les observacions dels OVNIS Sempre ha estat controvertit i molts interessats acusen les autoritats de silenciar la veritat.
Al gener del 2007, el Centre Nacional d'Estudis Espacials (CNES) té previst obrir a l'opinió pública a través d'Internet el seu arxiu sobre OVNIS.
Henri Broch, professor de la Universitat de Niça i especialista en temes paranormals, acusa al CNES de no haver investigat mai vertaderament el fenomen dels OVNIS. Segons la seva opinió, l'arxiu d'ovnis va ser mal portat.
“Es continuarà sospitant que estem amagant alguna cosa”, va dir resignat l'expert del CNES Jacques Patenet. “molts es fan il·lusions sobre el contingut dels arxius”.
Més de 3.000 documents de la Gendarmeria van ser incorporats al banc de dades. En 100.000 Pàgines va caldre eliminar els noms de persones per protecció d'identitat. Patenet adverteix que no s'han d'esperar novetats espectaculars. Els casos més curiosos ja es van publicar, va afegir.

Font:
Deutsche Presse Agentur (DPA), 27 de desembre de 2006

diumenge, 24 de desembre del 2006

La monografía de Antonio Munáiz disponible en la Red

Gracias a Vicente Juan Ballester Olmos, está disponible en la Red (www.anomalia.org/munaiz.pdf) la monografía sobre ovnis Método para la investigación de fenómenos aeroespaciales (1981) de Antonio Munáiz Ferro-Sastre, entonces teniente coronel del Ejército del Aire español. En los años setenta, Antonio Munáiz había actuado como juez-informador en la encuesta de varios relevantes avistamientos ovni en las Islas Canarias. Para el ascenso al empleo de coronel, como teniente coronel debía pasar un curso de Estado Mayor en la Escuela Superior del Aire que concluía con la presentación de un trabajo sobre temas técnicos y profesionales. Antonio optó por exponer el método que había usado entre 1974 y 1977 en las investigaciones ovni realizadas en la Zona Aérea de Canarias, como juez instructor. Ahora, gracias a la iniciativa de nuestro socio valenciano, es fácilmente accesible.

Más información en: www.anomalia.org/g035.htm

divendres, 8 de desembre del 2006

Falsa flota d’ovnis a Madrid el mes de juny

El 10 de juny de 2006 cap a les las 19.15 hores una persona captava en vídeo un munt d’objectes esfèrics sobre el cel de Madrid. Quasi en el mateix moment un fotògraf de la localitat de Las Rozas, propera a la capital d’Espanya, realitzava unes instantànies d’uns cinquanta objectes de color blanc.
En no saber de què es tractava, els testimonis van etiquetar adequadament l’observació com a un cas ovni. L’explicació aquest cop era força senzilla, car només eren globus d’heli procedents d’una manifestació de l’Associació (espanyola) de víctimes del terrorisme (AVT).

Font: Vicente Juan Ballester Olmos, fotocat.blogspot.com (27 d’octubre de 2006).

L´aigua líquida trobada a Mart suggereix que el planeta està actiu

La troballa d´evidències «recents» de la presència d´aigua líquida a Mart, a partir d´imatges captades per la Mars Global Surveyor (MGS) de la NASA, suggereix per primera vegada que és un planeta «actiu» capaç de remodelar la seva superfície i que, de fet, ho ha estat fent durant els últims anys. Segons experts en geologia marciana, el descobriment dels científics de la NASA, que publica avui la revista Science, és innovador perquè per primera vegada s´ha determinat «que recents» són les rases dibuixades per l´aigua fluint en els vessants dels cràters del planeta vermell.
Les fotografies preses en 2004 i 2005 per la MSG mostren dos dipòsits de sediments brillants situats en vessants de cràters que suggereixen que l´aigua hauria arrossegat material en algun moment durant els últims set anys. El geòleg del Centre d´Astrobiologia (CAB) Jesús Martínez-Frías va explicar que ja es coneixien evidències de la possible existència d´aigua en el passat de Mart, gràcies a imatges de torrenteres i altres empremtes en la superfície, però no se sabia que Mart era actiu des d´un punt de vista geomorfològic.
El nou treball apunta que l´aigua líquida hauria emergit a la superfície i hauria fluid «breument» pels vessants abans d´evaporar-se o congelar-se.
Segons Martínez-Frías, la troballa és «una altra peça més per identificar potencials àrees d´interès a Mart», i encara que sí existeixen evidències que hi podria haver aigua subterrània, es desconeix encara si aquesta és «freda o calenta», i si la vida seria possible sota de la superfície.

Font: Diari de Girona (8 de desembre de 2006).

dijous, 7 de desembre del 2006

La Nasa obté proves que hi podria haver aigua líquida a Mart

La sonda de la Nasa Mars Global Surveyor ha trobat proves que indiquen que hi podria haver aigua en estat líquid a la superfície de Mart. Segons va explicar ahir l'agència espacial nord-americana, en les fotografies preses per la sonda entre els anys 2000 i 2005 apareixen rierols als vessants dels cràters volcànics que poblen la superfície del planeta Vermell.
Segons sembla, aquests rierols s'eixamplen a mesura que van baixant dels volcans i formen una mena de deltes quan arriben a baix. Precisament, el fet que es vagin eixamplant és el que va fer adonar als científics nord-americans que es tractava de llits d'aigua. "Pot ser aigua salina, que tingui una gran quantitat de sediments, una aigua àcida. Encara no ho sabem ben bé, però és definitivament aigua", va explicar Kennet Edgett, un dels responsables de la troballa.
D'altra banda, el president del laboratori de San Diego que ha coordinat els treballs d'investigació va assenyalar que es van adonar que hi podria haver líquid a la superfície perquè les imatges aèries canviaven a mesura que anava passant la sonda. L'aspecte canviant d'aquests rierols fa sospitar que l'aigua podria estar amagada al subsòl del planeta.
Fins ara la Nasa només tenia proves que hi havia hagut aigua a Mart fa milions d'anys. Aquesta nova prova obre noves possibilitats de cara a poder realitzar la primera missió tripulada al planeta més proper a la Terra.

A la imatge de l'esquerra de 1999 no es veu el possible dipòsit d'aigua que sí apareix el 2005.

Imatge ampliada del que podria ser el dipòsit d'aigua.


Font textual: Avui (7 de desembre de 2006)
Font gràfica: www.nasa.gov (6 de desembre de 2006)

dissabte, 25 de novembre del 2006

Parlen d’estranys objectes a La Rioja

El Grup UFO de Calahorra (www.grupoufo.com) va informar, el passat dijous dia 23 a través de diversos fòrums electrònics, del fet que durant els dies 16, 18 i 19 de novembre es van produir «una sèrie d’albiraments d’estranys objectes sobre el cel de Calahorra.
També han afegit que estaven documentant els successos i que ampliarien la informació quan fos possible.

dijous, 23 de novembre del 2006

Un OVNI muy Real en Canarias

Numerosas han sido las llamadas a esta redacción desde la zona de Tacoronte, al norte de Tenerife, informando, no sin nerviosismo, del avistamiento de luces extrañas en la noche de este martes. Algunos de los testigos hablan abiertamente de OVNIS.
Los que dicen haber presenciado ese fenómeno cuentan que hasta los electrodomésticos se pararon durante unos segundos y, otros, que veían luces blancas y estáticas, cayendo finalmente en la costa tacorontera.
No es la primera vez que diferentes testigos aseguran haber visto cosas "raras" en el cielo; moviéndose a gran velocidad entre las estrellas o saliendo como una exhalación desde el fondo del mar.
Según expertos consultados por Canarias24horas.com, las luces que parecen moverse a gran rapidez entre las estrellas son sólo satélites, que al ser iluminados por el sol dan la sensación de ser una estrella más, pero con movimiento; dando la sensación que se mueven rápidamente porque están a millones de kilómetros por debajo de las estrellas.
Las luces que salen o entran del mar son interpretadas por algunos como estrellas fugaces de grandes dimensiones que nunca llegan a tocar tierra y que se pierden en el horizonte, dando la sensación de que se meten en el mar. Hay datos de que hablan de bolas verdes, azules y hasta rojas; colores propios de una incandescencia al entrar en contacto con la atmósfera terrestre.
Sobre lo visto en la noche de este martes, todo a punta a una serie de helicópteros que desde la tarde ya sobrevolaban la zona. Concretamente, dos de esos aparatos, de nueva generación, controlaban el espacio aéreo entre el norte de Tenerife y la isla de La Palma.
¿Pero por qué se detiene los aparatos eléctricos? La explicación es bien sencilla, y parece apuntar a la visita que sus Majestades los Reyes de España realizan durante estos días a Canarias.
No es la primera vez que al paso de la comitiva real sobre una autopista, todos los aparatos susceptibles de recibir señales de radio o emitirlas dejan de funcionar por unos segundos. Las neveras también llegan a pararse.
De eso se encargan unos aparatos llamados inhibidores de señal que tapan todo aquello que pueda suponer un riesgo para la seguridad de un jefe de estado. Lo que ocurre, es que hasta las neveras se paran, porque dicho artilugio no distingue entre uno u otro electrodoméstico. Hasta Internet se desconecta.
¿Pudo ser esta la causa de que anoche en Tacoronte los vecinos vieran como se apagaba todo por unos segundos?
Lo que si podemos aportar: es que para los servicios de seguridad de la Casa Real apagar aparatos a distancia es sólo un juego de niños.

Font: Canarias 24 horas (22 de novembre de 2006).