divendres, 29 d’abril del 2016

Ha mort Sebastià Estradé

 
Imatge procedent de Regio 7. 

El passat 13 d’abril morí a Avinyó, a la residència on s’estava amb la seva muller, Pepita Calmet, l’escriptor Sebastià Estradé Rodoreda (1923-2016).
Soci del CEI durant la primera època, estudià dret, física i, enginyeria industrial i elèctrica. Es casa als vint-i-quatre anys amb Pepita Calmet Pubill, amb qui compartí tota la seva vida. S'especialitza en dret de l'espai, doctorant-se amb una tesi sobre el tema, publicada el 1964 en forma de llibre.
La primera obra que publicà fou Una guerra civil (1961, Selecta). Posteriorment publicà la sèrie Alarma en... a l'editorial Ferma.
Estradé també va escriure d'altres obres juvenils, tant en català com en espanyol, de ciència-ficció —o d'«anticipació científica», com les anomenà el propi autor— com són Més enllà no hi ha fronteres (1966), El planeta que podía ser santo (1967), Genestel (1971), El planeta Siva (1972), Una ciudad en el infierno (1973), Climber (1987), A l'espai no hi volem guerra (1993), Quan tornis, porta una mica de pluja (1996), entre d'altres.
També cal mencionar llibres de divulgació científica com De la terra a l'infinit (1966), Astronáutica (1970), Reto al espacio (1973) i Balance de la investigación espacial (1974). També va escriure obres educatives com Estimeu el vostre entorn (1982), Premi Crítica Serra d'Or Juvenil del 1984; Con buena educación, (2004) i la recopilació De tants colors (2006).
Sebastià Estradé també col·laborà amb la premsa escrita en mitjans com Cavall Fort, Tele/Estel i Tele/eXpres. També ho feu en la televisió, en programes com Amigos del espacio, emès entre els anys 1968 i 1970 a Televisió Espanyola.
Entre el 1992 i el 1996 fou president de la secció de dret aeronàutic i de l'espai del Col·legi d'Advocats de Barcelona i membre d'altres organitzacions.