Disponible el número dels "Nous Papers d’Ovnis" de 2021

 

Ja es troba disponible el número 8 de la publicació seriada del CEI corresponent a l’any 2021. L’article principal, signat per en Jordi Ardanuy, és un extens treball sobre Jaume Bordas Bley. Fa un repàs de la seva vida a partir del llibre de 1968 de Telstar i publicacions posterior, però afegeix informació inèdita. A més a més, analitza el cas del suposat contacte al Conflent del Jaume amb el desconegut del Canigó, no només a partir de la informació publicada al seu dia per Lumières dans la nuit que ja oferia seriosos dubtes sobre la inexistència dels fets, sinó també per les recerques realitzades pel mític grup U3 que confirmen amb rotunditat aquesta realitat. Aquest equip de recerca es va fer famós pel seu article sobre les falsedats del cas UMMO a La Jàvia (Occitània), publicat a la revista Mundo Desconocido el 1981. Igualment el treball fa palesa la trista posició d’Antoni Ribera en tot aquest afer.
El número també inclou un petit article de Gerard Casademon sobre un succés celestial «extraordinari» ocorregut a la Vall d’en Bas, a la Garrotxa, el 1757, un probable superbòlid.
L’exemplar es completa amb una breu estadística dels casos ovni recollits durant l’any, una selecció de notícies procedent d’aquest blog, així com algunes d’altres de la hemeroteca.

Nova anàlisi del GEIPAN sobre casos de 1981

Els dies 19 i 27 de setembre i 3 d'octubre de 1981 es van veure sobre la zona limítrofa de l’Alta Cerdanya i el Conflent amb la Baixa Cerdanya uns objectes lluminós que es movien al cel entre les 11 del vespre i les 3 de la matinada. La direcció d’observació va ser en els tres casos de nord a sud i els tots els testimonis el descrigueren com de color vermell.

Aquest agost passat, segons informava ovni66, el GEIPAN corregia l’errada de considerar els tres casos com un de sol, la qual cosa naturalment disparava el grau d’estranyesa dels esdeveniments, dificultant-ne força la possible explicació. D’aquesta manera el cas identificat com ocorregut a la Guingueta d'Ix de 1981 ha quedat convertit en 3 registres diferents els quals ha analitzat de nou.

En el cas del 19 de setembre, de Santa Llocaia, el GEIPAN assenyala diverses errades comeses tant pel testimoni com per la policia que va investigar el cas. Aquest problemes es refereixen tant al lloc d’observació com a la situació de l’OVNI respecte el paisatge. L’aspecte d’allò descrit és compatible amb la presència d’un helicòpter ubicat a la zona de la Baixa Cerdanya, malgrat que la mida angular no encaixa. Tot i això, el GEIPAN considera probable que es tractés d’aquest tipus d’aeronau.

En el segon cas, ocorregut a Cornellà de Conflent el 27 de setembre, el GEIPAN estima que és totalment compatible amb un esdeveniment produït a nivell de terra. La velocitat de desplaçament, segons els càlculs realitzats segons els azimuts de l’eix d’observació, es poden correspondre amb un vehicle terrestre o, fins i tot, a vianants. En no tractar-se per tant d’un fenomen aeri, el GEIPAN desestima fer més estudis.

L’últim esdeveniment ens situa a Vernet el 3 d’octubre. El testimoni va considerar que no podien ser avions a partir de la seva pròpia estimació de distància. Però atès que al registres d’informació no hi figura la mida angular, no es pot apreciar la fiabilitat del testimoni quant a la percepció de les distàncies. Els dos OVNIs podrien haver-se trobat molt més enllà. Si fos més de 4 Km de distància, l’alçada angular correctament mesurada és del tot compatible amb navegació aèria convencional. En canvi, si es trobaven a menys distància, hauríem de seguir parlant de no identificats.

Els detalls que es descriuen dins dels OVNIs són observables a simple vista, fins i tot si cal suposar una distància superior a 4 km. Aquests elements són totalment compatibles amb avions. Això no obstant, resulta desconcertant que el testimoni no percebis els llums de navegació, especialment els intermitents, atès el nivell de detall de les descripcions. Ara bé, els investigadors de l’època no van fer-li cap pregunta ni van sol·licitar cap aclariment al testimoni sobre la qüestió. Els xiulets escoltats són també compatibles amb la presència d'un avió, si es considera el gran nombre de factors implicats en aquesta percepció, fins i tot si l’aeronau era a més de 4 km de distància.

La descripció del testimoni i els elements disponibles encaixen amb l’observació d’avions, la presència dels quals no seria anormal a més de 4 km però no es poden confirmar estímuls candidats per la falta dels registres escaients de navegació. Aquesta compatibilitat requereix l’addició d’hipòtesis versemblants que redueixen la probabilitat de l’explicació sense invalidar-la. El supòsit d’error de proximitat per part del testimoni és assumible per l’absència de dades sobre la mida angular, mentre que l’assumpció que realment s’observessin llums de navegació està autoritzada per l’absència d’un protocol de investigació que hauria permès al testimoni especificar una mica més el que va percebre i no percebre. Així que el GEIPAN, malgrat que considera que la suposició que fossin avions pot explicar l’observació, classifica el cas com inutilitzable per manca d’informació fiable.

Una fotografia d'un OVNI sobre el Canigó resulta ser simplement un reflex intern de la càmera

 Imatge del testimoni procedent d'OVNI66. S'ha encercat lla forma lluminosa.

El portal de notícies ovni de la Catalunya del Nord OVNI66 ha publicat recentment un breu informe en francès sobre unes imatges capturades amb un Iphone que van rebre d’una persona identificada com A. D.

Segons la declaració del testimoni, el passat 24 de desembre va observar alguna cosa des del balcó de casa seva que es movia molt ràpid al cel, sobre el Canigó, pocs minuts abans de les 17.00, quan el sol s’estava ponent.

Llavors va a agafar el Iphone que duia amb ell per intentar fer-ne una foto i va veure a través del visor l’objecte de la fotografia en forma de mitja lluna. En total va capturar 13 imatges. En cap moment va veure aquesta forma lluminosa amb l’ull nu.

En la breu anàlisi que realitza OVNI66 es conclou de forma rotunda que es tracte simplement d’un reflex intern (lens flare), un artefacte òptic. Malgrat això es lamenten que mai es podrà saber què fou l’estímul original que va portar al testimoni a agafar el mòbil.

Observació OVNI a Prada

El passat dissabte 23 de desembre, a les 6:45 del matí, un home observà des del seu jardí situat a Prada de Conflent una seqüència de punts lluminosos de baixa intensitat i blanquinosa, sense cap parpelleig ni deixant aparent.

Segons el testimoni, eren com petites boles o esferes que se succeïen una darrera de l'altre, com si estiguessin connectades entre si (veure la figura 1). La longitud aparent era d'uns 3 centímetres de llarg des de la seva posició. El conjunt va aparèixer des de l'oest, a un alçada d'uns 60°, avançant en direcció nord.

Malgrat que el conjunt de l'observació s'estima en uns 30 segons, l'home va tenir temps de cridar a la seva muller i de mirar a través d'uns binoculars, veient finalment desaparèixer el fenomen a una altitud de 30°. L'observació amb les lents d'augment no va aportar més detalls. Segons el testimoni informant, la dona confirmaria els detalls de l'observació.

Figura 1. Dibuixos realitzats pel testimoni.

En el seu estudi sobre les possibles explicacions, el web Ovni66 indica que a l'hora dels fets encara era fosc, però havia començar l'albada astronòmica i es pregunten, si podria tractar-se d'un fenomen de reflexió d'un satèl·lit. De fet alguns, van ser visibles durant la matinada -el web dóna un llistat- però la direcció del moviment i la descripció d'un «collaret de perles» no ho fa probable. Algun altre tipus de reflexió?

Una altra hipòtesi estudiada és que sigui un tren de globus. Apunten que, malgrat que tinguin tendència a seguir trajectòries ondulatòries, la descripció podria suggerir-ho. Ara bé, el fenomen es movia cap al nord i el vent bufava cap al sud-est.

Finalment una altra opció serien ocells migratoris. L'enllumenat urbà, la lluna i el sol de vegades són suficients per il·luminar els ocells migratoris, fent-los semblar lleugerament lluminosos. 

Font:
Pascal Guillaumes. «23/12/2017 - Prades : 2 témoins observent un collier de perles dans le ciel». Ovni 66 [en línia]. Febrer 2013. <http://ovni66.canalblog.com/archives/2017/12/23/35984518.html>.

La Flama del Canigó responsable d'observacions OVNI

Diversos testimonis afirmen haver vist la nit del dissabte 22 al diumenge 23 de juny estranyes boles de llum movent-se en el cel al costat del Canigó.

Dissabte 22 de juny de 2013, a dos quarts de dotze de la nit. Una mare de 38 anys torna amb les seves tres filles de la Gala de Gimnàstica Rítmica a Prada. Condueix el seu vehicle per la RN116, cap a Marqueixanes. Just després de la zona de compres Super U, la conductora notà un estrany fenomen sobre les muntanyes, a l'esquerra del pic del Canigó. Està disposada a facilitar el seu testimoni, però només  sota la condició d'anonimat: "Aquella nit, vam veure una gran bola taronja, realment molt brillant, que s'elevava al cel. Ens vam aturar al costat de la carretera. I allà vam veure una dotzena de boles similars, que començaven a elevar-se. Finalment van desaparèixer després de pujar molt alt. Sóc una persona molt racional. I el que vaig veure em crida molt l’atenció. Vull entendre-ho!".

Un altre automobilista, un agricultor de professió, va ser testimoni del fenomen des del mateix lloc. L'home de quaranta anys, que tampoc vol que es reveli la seva identitat, confirma les paraules de la mare: "Vaig veure boles de foc de color groc ataronjat que pujaven fins el cel. Vaig aparcar al costat de la carretera, puix que vaig pensar que eren helicòpters. Pensí que en aturar-me podria escoltar llurs motors, però no vaig sentir res. Fou impressionant, però res més. Després em va fer pensar. Cerquí a Internet per esbrinar què era, però no vaig poder trobar cap explicació vàlida, i per a mi segueix sent un misteri”.

Una dona d’edat, que s’havia dedicat al seu temps a l’agricultura, informà que ha vist baixar una hora després, des de Vernet, boles de foc similars. Declarà: "Va ser a la nit de dissabte a diumenge al voltant de dos quarts d'una de la nit. Vaig veure boles taronges que baixaven la muntanya, no sé exactament quantes hi havia, però van davallar molt ràpid. Fou inquietant".

Els tres testimonis estan d'acord. No obstant això, pot haver-hi una explicació racional per al fenomen.

La nit del dissabte 22 al diumenge 23, al voltant de la mitjanit, hi havia una multitud de persones a Canigó. De fet, és en aquest precís moment quan dotzenes de persones van fer el cim del pic per regenerar la flama de Sant Joan. "Potser les boles de llum que van veure aquests testimonis es degueren a la reverberació d'alguns dels fars als núvols". Els horaris d'ascens i descens són gairebé els mateixos, indica un del participants a la Flama. A menys que els extraterrestres, sorpresos de veure cada anys més de 10.000 llums enceses al mateix temps sobre la Terra, no vinguessin a veure què estava passant".

Font: Arnaud Andreu. «Des OVNI au-dessus du Canigou?». L'Indépendant [en línia], 30 de juny de 2013.