divendres, 19 d’abril de 2019

L'Ovni de Carballal i Sierra a Montserrat el 1987, un bòlid molt brillant?

Dels famosos trànsits ufològics a Montserrat a l'entorn del pretès contactat L. J. Grifol, un dels més famosos és el que van protagonitzar els coneguts escriptors espanyols Manuel Carballal i Javier Sierra.
Carballal va resumir la seva experiència al diari La Vanguardia en una carta al director apareguda l’any 1988. Extraiem les parts significatives: «[...] la nit del 23 al 24 de juliol de 1987 jo si vaig tenir l'oportunitat de viure una experiència absolutament impressionant a la muntanya Montserrat, en companyia únicament de Luis José Grifol i el jove ufòleg Javier Serra [...] I no es va tractar d'una subtil estrella fugaç capaç de confondre un expectant observador. Molt al contrari del que passa amb la majoria, jo no vaig pujar a Montserrat a veure ovnis, sinó a demostrar d'una vegada per totes que allò era un vil frau. No ja amb una actitud prudentment escèptica, sinó violentament hostil [...] Acaronava l'esperança d'un reportatge ben espectacular desemmascarant al senyor Grifol i els seus inexistents companys. Pobre de mi. No només el gravador que d'amagat esgrimia esperant registrar fins a l'últim deliri del farsant, no va funcionar, i les 3 càmeres fotogràfiques es van avariar alhora (per esmentar només algunes de les oportunes "coincidències" que allí es van donar) sinó que a més vaig tenir l'oportunitat de veure amb els meus propis ulls un ovni sorgint a la zona que senyor Grifol havia indicat anteriorment. Un poderosíssim focus de llum de diversos colors d'una grandària superior al de la Lluna plena realment proper a nosaltres a l'espai que va sorgir, i que ens va "sobrevolar" i desaparegué amb el més aterridor dels silencis» (Carballal, 1988).
Recentment, la revista El Ojo critico, de la qual precisament Manuel Carballal n’és l’editor, ha publicat un article signat per Álvaro Alonso en el qual dóna una possible explicació del cas. Versem la seva conclusió que de totes maneres considera provisional: «Sense poder descartar la possibilitat que, efectivament, el que els testimonis veieren aquella nit de 1987 fos una "nau" (com la descriu Grífol) enviada per "ells", els qui vulgui que siguin, en aquest article he plantejat la possibilitat que el que van veure els testimonis fou un bòlid brillant o fireball, fenomen excepcional, però amb causes naturals ben conegudes. Un albirament protagonitzat no per aficionats a l'astronomia, sinó per un contactat que veia naus en cada estrella fugaç que creuava el cel, acompanyat per dos joves, un de 18 anys i l'altre menor d'edat, en el tram final d'un viatge a certa manera iniciàtic, en una nit molt fosca, amb circumstàncies meteorològiques que no comprenien, després d'haver albirat diversos meteors que van amar creant un ambient d'excitació creixent, i creient tots dos, com jo mateix creia a la seva edat, en l'existència d'éssers de l'espai que visitaven habitualment el nostre planeta amb les seves naus» (Alonso 2019).
La conclusió d’Alonso és interessant perquè planteja una possible explicació sense haver de recórrer ni a cap forma d’espiritualitat ni al paranormal. Naturalment és impossible de saber si això és realment el que van veure. El que té importància és que mostra que poden haver-hi explicacions que no precisen de paradigmes màgics, malgrat que absolutament mai es podrà demostrar realment el seu origen. No es pot fonamentar l'existència de coses només a partir de casos que poden rebre d'altres interpretacions.

Jordi Ardanuy 


Referències:
Álvaro Alonso (2019). «Contacto OVNI en Montserrat, 1987». El Ojo Crítico [en línia], núm. 88, març 2019, p. 73-79.
B. Manuel Carballal. «Montserrat, enclave ovni». La Vanguardia, núm. 38.357, 26 setembre 1988, p. 6.

divendres, 22 de febrer de 2019

Llibre sobre la Carole Ramis


Jordi Ardanuy ha publicat recentment una petita monografia sobre la Carole Ramis. Es tracta d'una evolució d'un article originalment publicat a Papers d'Ovnis l'any 2009 i que posteriorment ha anat ampliant i esmenant, fent-lo accessible a través de la xarxa. El text recollit en aquest llibret de 72 pàgines es basa en la versió 10.0 i s'ha publicat sota el segell editorial del CEI.

diumenge, 17 de febrer de 2019

Especulacions sobre ovnis i caiguda d'objectes a Cogollos de Guadix (Espanya)


Forat que va deixar el suposat impacte d'un objector a la teulada d'una casa deshabitada 
a Cogollos de Guadix, al sud d'Espanya. Font: El Ideal.

Segons informava La Vanguardia el passat dia 13 citant agències, la tarda del diumenge 10 de febrer, tres misterioses llums van solcar el cel a gran velocitat i van impactar en diferents punts de la localitat de Cogollos de Guadix a Granada, a la regió sud d’Espanya. Un d'aquests objectes lluminosos hauria destrossat la teulada d'un habitatge deshabitat propera a unes escoles, deixant un forat d'uns dos metres de diàmetre; els dos restants van caure en rambles properes al municipi.
Segons alguns dels testimonis es va semblar a una mena de pluja de meteorits, segons recollia el rotatiu Ideal. Després del que havia passat, l'alcalde de Cogollos de Guadix, Eduardo Martos, indicava que s’havia posat en contacte amb la Universitat de Granada per intentar esbrinar l'origen del fenomen.
El mateix article de La Vanguardia reprodueix que Eduardo Martos explicà a Europa Press que a la matinada de dilluns 11, uns veïns van veure tres llums en el cel, dues sobre una zona agrària i una a la trama urbana del municipi, i, ja al matí, els serveis municipals van tenir constància del forat causat a la teulada d'una casa del poble, a l'entorn del carrer Granada al costat de l'escola pública, fet que es va associar al suposat meteorit.
Martos afegia que, segons la informació científica que ha pogut recaptar fins al moment, no es tractaria d'un meteorit, ja que aquest s'albira des de centenars de quilòmetres enrere, de manera que permet mobilitzar els serveis d'emergència. En caure, a més, acostuma a provocar un estrèpit o tremolor. "No sabem si es tracta d'un meteorit, de la peça d'algun avió o simplement d’un ensorrament", va indicar Martos, que també precisar que el forat aparegut al sostre de la casa havia causat gran intriga al poble, i que s'esperava que en les següents hores es pogués determinar amb més exactitud què havia passat.
És curiós que per a La Vanguardia no té cap importància indicar en un paràgraf que el fenomen es produí el 10 i en l següent l’11...
D'altra banda, aquest diari també comentava la hipòtesi que fos un fenomen elèctric "molt local", que no s’havia registrat per cap dels observatoris d'astrofísica de la zona, de manera que es podria correspondre amb el conegut com llamp en bola o globular. En l’explicació del fenòmens que recollia indicava que «es tracta d'un fenomen elèctric que, en comptes de baixar com un llamp convencional ho fa en forma de bola, i que, en caure, diposita tota la seva energia, la qual cosa podria estar en l'origen de l'esvoranc a la teulada».
Continuant en la informació del rotatiu barcelonès s’afegia que els que havien visitat el lloc no van poder veure l'objecte que havia causat la destrossa, i especulaven que en quedar atrapat a la cambra situada entre la teulada i el sostre, el presumpte meteorit romandria sota la runa provocats pel suposat aeròlit.
El cert és que si un consulta les diferents notícies que han publicat diferents mitjans informatius del país veí, els llums al cel es van veure poc després de les set de la tarda de diumenge, però d’altres fonts diuen la matinada de dilluns. El moment en el qual es produí de l’esvoranc tampoc queda gens clar. De fet, no s’havia presentat cap evidència que tingués res a veure amb les observacions del capvespre del dia 10 que alguns mitjans espanyols com 20 minutos o l’ABC han etiquetat com a ovnis. Però, a més a més, al programa  Milenio Live l'alcalde del poble indicà que es va produir ala matinada de dijous a divendres, és a dir, del 7 al 8 de febrer. Pel que sembla a la casa no hi viu ningú.
Aclarit més enllà de qualsevol dubte que l’esvoranc i la visió d’unes llums al cel no tenen cap connexió entre sí, quedaria per determinar-ne l’origen. De les llums es fa difícil dir-ne, malgrat que podria també relacionar-se amb l'explicació de l'esvoranc. Suposant que aquest darrer es tracti realment d’un fenomen lligat a algun objecte caigut recentment des del cel, cal recordar que la localitat es troba sota una aerovia (N865 per a vols entre 4.100 i 7.500 m; i, UN865 entre 7.500 i 14.000 m). Podria tractar-se d’una caiguda d’un hidroaerolit d’origen aeronàutic. Els tipus de danys que provoquen amb un poder significatiu de penetració, és similar a l’observat a les imatges distribuïdes pels mitjans de comunicació. Potser l'origen aeronàutic també pot explicar les llums vistes el dia 10, descartades reentrades, si es que no foren mers meteors.

Fonts: 
«El incidente Guadix». Milenio Live. 16 de febrer de 2019.
Jesús Javier Pérez. «Un misterioso objeto impacta contra una vivienda en Cogollos de Guadix» El Ideal [en línia]. 12 de febrer de 2019..
¿Qué puede ser el misterioso objeto que ha caído sobre un pueblo granadino?. La Vanguardia [en línia]. 13 de febrer de 2019.
Leo Rama. «Un OVNI en el tejado de casa: la «comidilla» en Cogollos de Guadix». ABC [en línia]. 13 de febrer de 2019.

divendres, 11 de gener de 2019

Un estudi de Juankar Moreno desmenteix que la biografia de Jaume Bordas Bley fos obra d'Antoni Ribera



Un article publicat recentment per Juankar Moreno en el seu bloc Realidad Trascendental argumenta de manera ben versemblant que Antoni Ribera no fou l'autor de l'obra biogràfica sobre el guaridor Jaume B. Blay publicat el 1968.
La veritat és que personalment sempre m'havia semblat sospitós que l'autor signes utilitzant el pseudònim d'un conegut escriptor com era Ricardo Blasco Romero. Fins i tot l'ús d'un pseudònim no quedava gaire justificat en aquest cas, però podia ser una exigència editorial. I el cert és que en vida sempre va respondre amb evasives, però ningú va posar realment en dubte el fet atès l'ús que Ribera fa de textos apareguts a l'obra de Ricardo Blasco que només tenen justificació si ell era el propi autor.
La informació que proporciona ara Juankar Moreno està totalment en línia amb el que va apuntar fa més de 10 anys Miquel Boladeras, director que fou de la col·lecció de l''editorial Telstar i autor també del títol Mitologías del Antiguo Egipto.
Ricardo Blasco va també publicar dins de la mateixa col·lecció El poder oculto de la mente humana (1969).

Jordi Ardanuy

dimarts, 8 de gener de 2019

Un no identificat sobre Perpinya resulta ser un Airbus A350

Ovni 66 va publicar ahir una entrada sobre una observació produïda fa uns mesos a Perpinyà. Els fets passaren el 25 d’octubre a la capital del Rosselló quan un el testimoni, un home anomenat Éric, circulava a les 11 del matí per la carretera carretera D916, a l’alçada de l’empresa Loc+ de lloguer de maquinaria a la zona del Parc Ducup. Aquest és el seu testimoni: «vaig aturant el meu auto per a observar, dient-me que era un Beluga [Airbus A300-600ST] a gran alçada (vaig veure que la forma semblava panxuda) sobre l’aeroport de Perpinyà, però l’objecte pràcticament no es movia pas. Vaig fer aquesta foto amb un smartphone per a veure-ho millor després, però no es distingeix res més que dos cossos. L’objecte va desaparèixer de cop o bé va girar de manera que m’ho va semblar». L’observació va durar uns 5 minuts, i es dirigia d’est a l’oest, a una altitud aparent força alta sense que es veiés cap deixant al cel.
La mida aparent era d’uns 3 mil·límetres. Les condicions meteorològiques eren bones atès que el dia era clar.

 L'objecte fotografiat, gairebé inapreciable, s'observa entre els dos cables.

Gràcies a les fotografies que permeten determinar l’indret amb precisió i que donen una hora precisa han permès a Pascal Guillaumes identificar l’objecte gràcies a Planefinder, una eina que permet reproduir els moviments del trànsit aeri recent. Segons això es tractaria d’un Airbus A350 que es movia a uns 20 quilòmetres de l’observador (distintiu AIB05NL).