Els investigadors Vicente Juan Ballester, Manuel Borraz, Heriberto Janost i Juan Carlos Victorio han invertit sis anys en la tasca d’analitzar les diverses observacions OVNI ocorregudes a l’Antàrtida entre juny i agost de 1965. La
monografia va veure la llum el desembre passat.
La recerca ha consistit en l’acumulació de totes les fonts documentals existents, el contacte amb testimonis supervivents i l’anàlisi científica utilitzant les eines tecnològiques de suport actuals.
Com a conclusió s’extreu que cap de les observacions estudiades té un nivell significatiu de
estranyesa. La informació generada originalment és insuficient i fins i tot contradictòria. Quan no hi ha una explicació concloent, s'han pogut trobar models convencionals que s'ajusten a les dades empíriques, el que redueix considerablement el seu valor com a evidència que es tractés de fenòmens anòmals.
Concretament, ha resultat que les tres observacions clau del 3 de juliol de 1965 a la illes Laurie i Decepció haurien consistit, molt probablement, en observacions d'un meteor, del satèl·lit artificial Echo II i d'estímuls astronòmics com el planeta Mart o les estrelles Spica (α de la Verge) i Arcturus (α del Bover).
