Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conspiracions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conspiracions. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 d’abril del 2020

Pandèmies, extraterrestres i desinformació

Carles Ayats, en un recent article d'opinió a l'Emporda.info, esmenta que hi ha polítics que han menystingut el COVID19 i han acabat a l'UCI. També ens diu que alguns líders religiosos que en culpaven les celebracions de l'Orgull Gai han acabat infectats. I que entre el grapat de teories de tipus conspirador sobre el coronavirus, també alguns han plantejat un origen extraterrestre.
La contribució electrònica, potser per això de l'origen alienígena que alguns han volgut veure en la pandèmia, continua fent-se ressò d’un increment d'albiraments d'ovnis a Flandes des de primers d'abril, més de cinquanta en només cinc dies. I també de les observacions catalanes que sobretot han girat a l’entorn de La Vanguardia, i a les quals ja ens hem referit.
Mirant a prop de casa, Carles Ayats evoca el cas dels soldats de guàrdia  de l'Esquadró de Vigilància Aèria del Puig Pení de març de 1971, venint a dir que manca una resposta per al succés. Nosaltres indiquem que es pot trobar i ben detallada en un article de Emma P. Rodríguez publicat al número 5 de l’etapa actual de Papers d’Ovnis.
L’autor lliga el cas amb el del 13 de setembre de 1991, quan s’observà una esfera aplatada sobrevolant la mateixa base. Si bé l'informe oficial de la Defensa espanyola no dóna una explicació final de l’esdeveniment, és compatible amb el reflex d’un focus làser en els núvols tal i com ja es va suggerir el desembre de 1995, també a Papers d’Ovnis (núm. 23-24 de la 1a època).

dilluns, 15 de gener del 2018

La «nau extraterrestre» de 1991


Imatge del 1991 VG capturada el 30 de maig de 2017. (ESA)

El descobriment el 6 de novembre de 1991 pel nord-americà James Scotti d'un objecte de diversos metres de diàmetre molt a prop de la Terra va atreure una atenció sense precedents, ja que va ser el primer objecte proper a la Terra (NEO, per les sigles en anglès) trobat en una òrbita similar a la Terra (1). En aquell moment, alguns ho consideraven el primer representant d'una nova classe dinàmica d'asteroides, mentre que altres sostenien que era d'origen artificial,, atès que per la forma en la quals reflectia la llum semblava tenir panells reflectants. Alguns van especular amb la idea que no només era una sonda artificial, sinó que havia estat col·locada en el nostre entorn proper per una intel·ligència extraterrestre amb la intenció de estudiar-nos. Altres sostenien un origen terrestre -deixalla espacial, o bé alguna cosa més  secreta.
L'objecte va desaparèixer de l'òrbita terrestre el 1992, però va tornar a aparèixer fa uns mesos, aquesta vegada a una major distància, el que va fer ressorgir algunes teories alienígenes. Amb els antecedents, els científics estaven més preparats per donar explicacions. Certament, un quart de segle després de la seva primera detecció, ja no resulta tan extraordinari, ja que es coneixen diversos centenars, tots ells asteroides, que es mouen en òrbites semblants a les del nostre planeta. Les d'alguns d'ells s'assemblen tant que fins i tot poden ser considerats quasi-satèl·lits.
Recentment, Carlos i Raúl de la Fuente Marcos han publicat un estudi a les Monthly Notices of the Royal Astronomical Society el qual revela més detalls sobre la naturalesa de l'objecte i confirma que el 1991 VG va ser breument capturat per la gravetat de la Terra com un minilluna durant el seu pas anterior. L'estudi també revela la presència d'altres tres NEO: 2001 GP2, 2008 UA202 i 2014 WA366, que són dinàmicament similars a 1991 VG. Les evidències confirmen que no hi ha una raó convincent per creure que 1991 VG no sigui natura. 

Notes:
(1) Hem reproduit com una entrada de 1991 l'article de Carles de Torres publicat al suplement de ciència i tecnologia de  La Vanguardia el 30 de novembre de 1991.

dijous, 25 de desembre del 2014

Rebuig oficial del municipi de Castronunyo als deixants dels avions (chemtrails)



El proppassat dissabte 20 de desembre, a petició del partit  Izquierda Unida, el Partido Popular i el  PSOE es van sumar a una iniciativa al municipi de Castronunyo, a la província de Valladolid (a uns 180 quilòmetres de Madrid), per expressar el seu rebuig als suposats deixants químics dels avions (chemtrails).
La moció, signada per tots els partits del municipi que venen a representar el conjunt de tendències, té com a objecte fer forat a l'agenda del parlament europeu, i sosté que "des de fa més d'una dècada s'estan duent a terme fumigacions clandestines aèries" a Zamora "per avions fora del control oficial del radar ". Prossegueix el document: "Aquestes fumigacions s'executen en el marc de programes de geoenginyeria orientats a pal·liar el canvi climàtic ... [que] en realitat consisteixen en manipular el clima i les comunicacions globals a través del control de l'estratosfera i de les ionosfera per a fins militars , prohibit per llei des de 1997". Darrere d'aquestes presumptes fumigacions estaria, indica el punt quart del document, "Estats Units a través de l'OTAN i les Nacions Unides".
És evident que aquests deixants tenen alguna cosa més que CO² i aigua igual que els fums d'escapament dels cotxes. Però de fet hi ha més compostos nocius en aquests últims, i això no sembla immutar gaire a aquells que creuen en sistemàtiques conspiracions. 

Fotografia: Espectacular imatge de deixants sobre Valadolid (23 d'abril de 2012). Font: Ufopolis

dimecres, 23 d’abril del 2014

El raig verd de la lluna vermella


Imatge i Copyright: Dan Long (Apache Point Observatory). 
Cedida a la NASA per Tom Murphy (UC San Diego) 

Aquesta impactant fotografia -que la NASA va escollir imatge astronòmica del dia del proppassat 15 d'abril- mostra la Lluna vermella per efecte d'un eclipsi i un raig làser verd llançat des del telescopi Apache Point Observatory de Nou Mèxic. El làser es dirigeix contra un dispositiu retroreflector situat en el satel·lit l'any 1971 per la tripulació de l'Apol·lo 15. El dispositiu s'utilitza sobretot per a mesurar la distància Terra-Lluna amb una precisió de mil·límetres.

Font: «Astronomy Picture of the Day». http://apod.nasa.gov

dilluns, 3 de febrer del 2014

Ovni sobre Sant Boi?



El passat  30 de desembre, a les 10.38 hora local, José Manuel Goig Campoy, un divulgador de suposades conspiracions, enregistà sobre els cels de Sant Boi (Baix Llobregat) una seqüència de dos avions amb els seus deixants. Quan va editar el vídeo, es va adonar que aparexia una imatge que no havia vist durant la gravació: un objecte triangular de llums intermitents que creuava entre els dos avions sense fer cap soroll aparent. 

Font: José Manuel Goig Campoy. «Grabé un OVN». Youtube (17 de gener de 2014). 

dijous, 8 de juliol del 2010

Eurodiputats reclamen desclassificació d'expedients ovni

Un grup d'eurodiputatts liderats per l'italià de la Lliga Nord Mario Borghezio volen que els països de la Unió desclassifiquin tots els expedients sobre albiraments d'ovnis. Borghezio va presentar ahir una declaració escrita, a la qual ja s'han sumat altres 22 parlamentaris des que es va remetre a l'Eurocambra el 14 de juny. Si s'aconseguís reunir, abans de l'octubre, la signatura de més de la meitat dels 736 membres del Parlament, el text seria adoptat per la institució i remès als governs. Encara que aquest objectiu quedi lluny, Borghezio reclama "l'obertura dels arxius públics sobre ovnis i la desclassificació de documents dels estats membres". Borghezio considera que un estudi d'aquest material permetria grans avenços científics i tècnics i recorda que molts investigadors han denunciat "l'ocultació sistemàtica d'informació" sobre ovnis.

Font:
EFE. «Uns eurodiputats reclamen que es desclassifiquin els expedients d'ovnis».
Regio 7 (8 de juliol de 2010).

dimecres, 17 de juny del 2009

Cimera de suposada exopolítica a Sitges (Catalunya)

Durant els dies 25 i 26 de juliol que se celebrarà a Sitges (Garraf) la Cimera Europea d’Exopolítica 2009, on es presentaran, segons els seus promotors, les proves de la presència extraterrestre entre nosaltres. L’entrada costa entre 100 i 150 euros.
A més del fundador de l’Institut d’Exopolítica Michael Salla, intervindran personatges com Steven Greer, el qual deia en una recent entrevista en El Periódico de Catalunya que “hi ha civilitzacions extraterrestres que volen prendre contacte amb nosaltres de forma pacífica, però encara no hi ha hagut ningú que els hagi contestat. Els extraterrestres ens truquen, però ningú contesta. És com si el telèfon hagués estat sonant durant 60 anys i no hi hagués hagut ningú capaç de despenjar-lo”.
Greer és el el líder del Projecte Revelació, un suposat projecte d’investigació per a donar a conèixer el públic allò que suposadament els estats saben sobre els ovnis i els extraterrestres. El maig de 2001, va anunciar a Washington que estàvem llavors davant de "la fi de la infància de l’espècie humana. Ha arribat l’hora que ens convertim en adults madurs entre les civilitzacions còsmiques que estan ací fora”.
Un altre dels participants en la trobada catalana serà Stephen Bassett, president del Grup d’Investigació del Paradigma i del Comitè d’Acció Política sobre el Fenomen Extraterrestre (X-PPAC), qui deia fa uns dies que El Govern nord-americà té en el seu poder platets voladors i que la seva tecnologia podria alliberar-nos de la tirania del petroli i, al mateix temps, solucionar el problema de l’escalfament global. Ja ho avançava Greer en El Periódico: “Els científics que col·laboren amb mi han arribat a la conclusió que els ovnis no fan servir ni gasolina ni energia nuclear, exactament del que parlava Tesla quan va dir que l'univers està ple a vessar d'energia electromagnètica. Al complex militar-industrial-dòlar-petroler no li fa cap gràcia que algú surti amb una meravellosa font d'energia que deixarà obsolet el petroli i el gas del món”.

Fonts:
Luis Alfonso Gámez. «La Academia de la Flota Estelar funciona ya en Hawai». Bloc Magonia (27 de maig de 2009).
Gaspar Hernández. «L'entrevista amb Steven Greer, investigador del fenomen extraterrestre». El Periódico de Catalunya (6 de maig de 2009).
Xenologia. «Fanàtics de la creences en els extraterrestres munten una cimera europea d’exopolítica a Sitges». Bloc Xenologia (7 de juny de 2009).

diumenge, 21 de maig del 2006

El pirata informático que buscaba ovnis

Un británico es el "mayor ´cracker´ militar de todos los tiempos" Àlex Barnet

Un tribunal británico acaba de dar luz verde a la extradición de Gary McKinnon, de 40 años, calificado por Washington como "el mayor pirata informático militar de todos los tiempos", y que en Estados Unidos puede ser condenado a varios años de prisión. McKinnon, protagonista de una rocambolesca historia que tiene ingredientes dignos de un capítulo de la serie Expediente X, admite parte de las culpas, aunque alega que lo hizo todo por curiosidad y que en sus pesquisas por encontrar pruebas sobre los ovnis ayudó a descubrir sistemas ridículos de seguridad que así pudieron ser subsanados. McKinnon encaja poco con el perfil de genio del mal y las habilidades informáticas que le atribuye la Administración estadounidense parecen exageradas, pero sus abogados temen que sea encerrado en Guantánamo.

McKinnon fue detenido en Londres en el año 2002 por la policía tecnológica británica acusado de haber accedido y ocasionado daños en diversas redes informáticas del ejército norteamericano, el Pentágono y la NASA. Washington le acusa de una veintena de delitos diferentes, que incluyen la entrada en docenas de ordenadores oficiales, su manipulación, el borrado de ficheros y la apropiación de material clasificado. También se le imputa, entre otras, la caída total de la red (300 máquinas) de la base naval de Earle, en Nueva Jersey, que ocasionó con daños económicos superiores a los 600.000 euros.

McKinnon admite haber realizado incursiones en numerosos sitios oficiales norteamericanos durante años, siempre a través de una conexión telefónica doméstica convencional de 56k (las de antes del ADSL y el cable), sin emplear material especialmente sofisticado y guiado por el deseo de encontrar información oculta sobre los ovnis. Él iba para peluquero, pero a los 17 años vio en el cine la película Juegos de guerra (en la que un hacker desactiva el Pentágono) y se orientó hacia la informática, en la que terminó trabajando como modesto técnico para pequeñas empresas.

Desde muy joven era un lector asiduo de ciencia-ficción, y miembro de Bufora (Bristish UFO Research Association), la organización británica que estudia los platillos volantes y similares. En este campo, lo que más le interesaba era la supuesta tecnología escondida que utilizan los ovnis: "Los pensionistas no pueden pagar sus facturas de luz y gas, hay países que son invadidos por las reservas de petróleo y, mientras, se esconden sistemas gratuitos de energía. Este es el secreto mejor guardado del mundo", afirmó.

Según ha contado, en 1995, cuando tenía ya 29 años, empezó sus actividades sistemáticas como hacker (él no reconoce ser un cracker o pirata informático, cuyo objetivo es sabotear o robar información) en busca de pruebas de esta tecnología. Durante mucho tiempo utilizó el ordenador que había en casa de la tía de su novia y las incursiones se hicieron especialmente intensas en sus últimos meses como hacker.Los cargos norteamericanos se basan en el período comprendido entre febrero del 2001 y marzo del 2002, una época en la que pese al impacto mediático de los atentado del 11-S, McKinnon siguió tranquilamente con sus actividades sin tomar medidas para enmascarar su presencia.

Desde su detención, se ha convertido en un personaje popular en Reino Unido. Las autoridades le han restringido el uso de internet y han controlado sus actividades, pero no han formulado cargos especiales contra él. Actualmente es un desempleado que arregla los ordenadores de sus conocidos y que hace esporádicas apariciones en público. Hace unos días participó en un congreso de seguridad informática celebrado en Londres, donde señaló la necesidad de remodelar las leyes británicas sobre el cibercrimen, que en su opinión están desfasadas.

Ha sido entrevistado por los grandes medios británicos, entre ellos la BBC, cuenta con una web de apoyo (http://freegary.org.uk) y aprovecha todas las ocasiones para mostrarse arrepentido. También retrata su actividad hacker como un auténtico descenso a los infiernos. Perdió el trabajo, la novia - entre otras cosas, cansada de tener que sufragar unas enormes tarifas telefónicas-, los amigos y durante meses vivió encerrado en su obsesión. "En algún momento dejé de lavarme. No comía adecuadamente. Me sentaba al ordenador y me dedicaba a eso toda la noche sin parar. Al final tenía el deseo de que me cogieran. Era la manera de parar", ha dicho.

Sus narraciones de lo sucedido están llenas de datos inquietantes sobre él, sin duda un personaje pintoresco, y sobre los sistemas y criterios de seguridad que encontró en internet. Asegura que en la mayoría de sitios entró utilizando fallos elementales de seguridad, como la no asignación de contraseñas por parte de los administradores de redes y similares. McKinnon también ha confirmado que para sus incursiones utilizaba a menudo un programa llamado Remotely Anywhere, disponible en la red y que permite el control remoto de ordenadores, siempre que se disponga de la autorización o los códigos de acceso.

Sorprende que sus incursiones durante siete años pasasen inadvertidas. Su larga y obstinada búsqueda, por otra parte, tampoco le ha reportado grandes descubrimientos. McKinnon ha contado que siguiendo la pista del llamado Disclosure Project, que recogería el testimonio de 400 testigos cualificados de ovnis, finalmente localizó en la NASA unas imágenes que confirmaban la existencia de naves que funcionan con sistemas de energía antigravedad. Pero no consiguió descargar ninguna copia de ellas.

El suyo es un caso lleno de enigmas. La defensa ha argumentado su obsesión con los ovnis, pero no ha cuestionado su estado mental, aunque el mismo McKinnon ha reconocido que tomaba drogas y que no recuerda muchas cosas de aquella época. En las acusaciones norteamericanas no se citan conexiones con ningún grupo ni organización. Ysi buscaba notoriedad, la ha conseguido a un precio carísimo. A McKinnon le queda ahora sólo el recurso de la apelación. Si la extradición sigue adelante, las condenas pueden suponerle 10 años o más de prisión. Y sus defensores temen que vaya a parar a Guantánamo, a modo de escarmiento público.

Font:

Revista, La Vanguardia 21 de maig de 2006