
Jaume Silvestre, relaciona els dos fets sense dubtar-ho.
Vídeo:
Font:
Tevafilms. «Testimonio OVNI en Montserrat». Youtube (13 de desembre de 2008).
El Centre d’Estudis Interplanetaris, CEI (Centro de Estudios Interplanetarios, Centre for Interplanetary Studies), és una associació sense ànim de lucre dedicada a l'estudi dels Objectes Volants no Identificats, OVNIS creada a resultes de l’interès despertat a Barcelona l'any 1957 per la celebració del Congrés Internacional d’Astronàutica i pel llançament soviètic del primer satèl·lit artificial Sputmik I.
Varios objetos voladores no identificados, con la forma de un balón de rugby, fueron vistos y hasta fotografiados por los vecinos de la localidad colombiana de Nobsa, en el departamento de Boyacá.
Los avistamientos tuvieron lugar entre el 31 de diciembre y 7 de enero y de ellos fueron testigos varios habitantes de esa apacible población, según indicó su alcalde Ramiro Barragán, uno de los testigos.
Barragán explicó, en declaraciones a radio Caracol, que al igual que él, numerosas personas de la localidad pudieron observar claramente, y durante más de dos horas, los ovnis, que según dijo, permanecieron estáticos en el cielo por más de 40 minutos, para luego desplazarse a otro punto del cielo.
Según el alcalde, el 7 de enero a eso de las 15:30 horas vio dos de esos objetos "con forma ovalada que destellaban luminosos colores que cambiaban desde el amarillo, pasando por el negro y hasta llegar al blanco".
La aparición de otro ovni en el cielo de Nobsa se produjo en la tarde del 31 de diciembre y fue fotografiado por un profesor de artes plásticas de la localidad. El maestro José Guío se topó casualmente con el ovni, mientras estaba tomando fotografías en un paraje rural del municipio, donde tiene su taller de artes plásticas.
Según narró al diario 'El Tiempo' de Bogotá, no tuvo dificultad en enfocar con el lente de su cámara el ovni. Una de las fotografías (en blanco y negro) publicadas por el diario presenta el objeto volador no identificado en el cielo.
Otros habitantes de Nobsa coincidiendo en la descripción de la forma ovalada y los fuertes colores cambiantes que presentaba el objeto.
Font: EFE. «Avistan y fotografían varios ovnis en Colombia». Canarias 7 (19 de gener de 2007).
El primer suceso se produjo la mañana del 17 de noviembre, pasado el cementerio de la carretera ubicada entre los pueblos hispalenses de Constantina y Las Navas de la Concepción, cerca del radar EVA3 de la Región Militar Sur. El testigo, Rafael López, de 49 años, relató que Durante 4 minutos observó siete luces, del tamaño de una mandarina, casi inmóviles y de un brillo intenso.
El segundo caso se produjo la tarde-noche del 22 de noviembre, en la carretera denominada «Ruta de la Plata», entre las localidades de El Castillo de las Guardas y Gerena. Según el testigo, Amador García, de 52 años, su camión parecía tener un problema mecánico o eléctrico. Entonces vio dos luces casi unidas; una de color naranja y otra celeste, con un brillo muy fuerte y como si flotaran, que acompañaron su camión durante 3 o 4 minutos. Aquellas luces parecían tener inteligencia, adelantaron al transporte y se levantaron por encima de los árboles hasta el cielo.
El último caso tuvo lugar la tarde del 24 de noviembre en las cercanías de Coria del Río. Salvador Gutiérrez y Ana María Muñoz de 25 y 27 años respectivamente, avistaron tres luces, dos rojizas y otra, central, verdosa; que surgieron ante ellos moviéndose de un lado a otro y creando un remolino, tras lo cual apareció un extraño ser sin rasgos definidos, casi desproporcionados y con una cabeza picuda lo que los aterró.
Font: José Manuel García Bautista. «Nuevos avistamientos en Sevilla». Año Cero, 198 (gener de 2007): 17.
El dia 11 de novembre del 2006 es va veure un ovni a fou Altura, una localitat del sud de Portugal situada a la regió de l'Algarve. El testimoni principal fou en Miguel Horta, un jove de 26 anys, veí d'aquesta localitat que, a les 23.45 hores, va veure un estrany objecte sobre el jardí de sa casa. No sap com va arribar ací; simplement estava en el lloc, surant a uns pocs metres del terra quan el va aguaitar a la finestra. Efectuava a gran velocitat, com si fóra un llamp, moviments ascendents i descendents.
El més sorprèn era la grandària del "no identificat": 40 centímetres de diàmetre. "L'objecte, a més, emetia un soroll infernal'', va explicar el testimoni a l'investigador José Dourado. Posteriorment, l'objecte va desaparèixer. Però no va acabar aquí la peculiar aventura d’en Miguel, que va avisar a un amic anomenat Noel Rodríguez, que acudí al lloc de l’albirament. I va haver-hi sort, perquè a les 2.00 i a les 3.45, el petit artefacte desconegut va tornar a aparèixer. Els testimonis van tenir l'oportunitat de poder filmar-ho amb un telèfon mòbil.
Alguns treballadors de la línia aèria United Airlines van informar haver vist un artefacte misteriós i de forma el·líptica sobre l'aeroport internacional O'Hare, però insisteixen en el fet que ni els seus caps ni el govern els prenen seriosament.
L'Administració Federal americana d'aviació va emetre un comunicat el 7 de novembre informant que el que van veure els empleats d'United Airlines era un fenomen meteorològic.
La portaveu d'United Airlines Megan McCarthy va dir que no hi havia registres oficials a l’aerolínia y que no volia referir-se més a aquest incident. Els empleats molt molestos, afirmen que ni United Airlines ni la Forces aèries van investigar el cas.
La portaveu de les forces aèries Elizabeth Isham Cory declarà que cap controlador va veure res i que la revisió preliminar de les imatges captades en els radar tampoc oferien cap indici de res extraordinari.
El grup de treballadors entre els que es troben pilots van aconseguir que el Chicago Tribune (AP 2007), publiqués el succés en l'edició del proppassat dia 1 de gener. D’aquesta manera els fets han aconseguit un cert rebombori. Tanmateix les denúncies a la premsa s’han mantingut anònimes per temor a comiats.
Els treballadors indignats asseguren haver vist un platet volador de color gris a dos quarts de cinc de la tarda, hora local, del 7 de novembre de 2006. La grandària de l'objecte es va estimar que podia estar entre els 2 i els 8 metres de diàmetre. L'altura a què possiblement estava l'objecte podia ser d’uns 450 metres.
Un mecànic situat en la cabina d'un Boeing 777 estacionat a l'hangar que dóna a la pista d'entrada número 17 testifica (Jon Hilkevitch 2007) que no eren llums reflectides en els núvols baixos, com afirma l'autoritat aeronàutica. L'aparell hauria realitat una maniobra brusca fins a perdre’s entre els núvols.
Craig Burzych, controlador de l'aeroport O'Hare, es va prendre a broma la situació afirmant que era inacceptable que una nau viatgés milions d'anys llum per a tenir que retornar a casa seva perquè la pista 17 estava ocupada.
Referències
El 10 de juny de 2006 cap a les las 19.15 hores una persona captava en vídeo un munt d’objectes esfèrics sobre el cel de Madrid. Quasi en el mateix moment un fotògraf de la localitat de Las Rozas, propera a la capital d’Espanya, realitzava unes instantànies d’uns cinquanta objectes de color blanc.
En no saber de què es tractava, els testimonis van etiquetar adequadament l’observació com a un cas ovni. L’explicació aquest cop era força senzilla, car només eren globus d’heli procedents d’una manifestació de l’Associació (espanyola) de víctimes del terrorisme (AVT).
El Grup UFO de Calahorra (www.grupoufo.com) va informar, el passat dijous dia 23 a través de diversos fòrums electrònics, del fet que durant els dies 16, 18 i 19 de novembre es van produir «una sèrie d’albiraments d’estranys objectes sobre el cel de Calahorra.
També han afegit que estaven documentant els successos i que ampliarien la informació quan fos possible.
El viernes día 3 de noviembre de 2006 a las 10:30 de la mañana sobre la sierra de Mazarrón (Murcia) a unos 15 Km. de dicha localidad, se observó un objeto no identificado con forma triangular. Era de un color muy parecido al de las nubes que en ese momento se encontraban ahí, ya que las circunstancias atmosféricas eran de fuertes lluvias y vientos en toda la región de Murcia.
El testigo, Roberto Sánchez López, de camino hacia Mazarrón desde Cartagena y antes de subir el puerto por la nacional N-332 y entre las montañas, a su izquierda, pudo visualizar un objeto de forma triangular que atravesó el espacio aéreo de Mazarrón (a baja altura) por detrás de una montaña y seguidamente después desapareció entre las nubes. El objeto era a simple vista muy parecido a un ala delta, pero fue rápidamente descartado ya que estaba diluviando.
Para dirigirse al testigo puede hacerse a través de
http://elfooscuro2.
Puede observarse la ubicación del OVNI en el siguiente enlace: http://elfooscuro2.
Font: http://elfooscuro2.
A medianoche del martes al miércoles, en la avenida de la Constitución de Granada, los viandantes quedaron sorprendidos mirando al cielo.
Un objeto poco reconocible, redondeado, de color naranja, permanecía quieto en el firmamento.
Estaba fijo en el cielo, aunque después se fue moviendo poco a poco
El objeto fue visto claramente por la decena de personas que se encontraban en ese lugar, quienes se preguntaban unos a otros, sorprendidos, qué podía ser aquello. A los pocos minutos, desapareció.
"Parecía como si girara, tomó una forma más triangular, y se fue", añade el testigo, que poco después se dirigió a su casa.
Desde el balcón, relata, ya no vio el objeto, pero oyó los motores de "un reactor": "Pasó dos veces, y estaba claro que no era un avión civil", asegura.
Cerca de Granada se halla la base militar aérea de Armilla. Pero fuentes de Defensa han asegurado que a esa hora ningún aparato del Ejército del Aire sobrevolaba el espacio aéreo de la ciudad.
¿Un meteoro, lluvia de estrellas?
El martes [3 de octubre] un lector fotografió un supuesto OVNI.
«No era nada conocido, ni un avión», afirma tajantemente Eva Martín, una de las personas que el martes observó a las doce de la noche cómo una luz anaranjada se paraba frente a la terraza de su casa, cambiaba de forma y desaparecía. Como ella, varios lectores han confirmado a 20 minutos que vieron lo mismo en distintos puntos de la ciudad.
«Que la luz anaranjada se mantuviese en el mismo lugar unos minutos y después se moviese es señal de que nos encontramos ante un genuino OVNI». Las declaraciones son de Rafael Casares, experto en este tipo de fenómenos, y que califica a la provincia como una de las «zonas calientes en avistamientos».
«Quizás lo que más preocupa no es la luz, sino que después escuchamos un avión militar y, sobre todo, que nadie nos haya explicado qué vimos», dice Martín. Junto a ella había otras cuatro personas que observaron cómo «la luz desaparecía sobre Torres Bermejas».
Font:
A. H. «Me preocupa que nadie explique qué fue lo que vimos en el cielo». 20 minutos edición Granada (6 d'octubre de 2006): 2
A començament de juliol, es van difondre àmpliament a la Xarxa una sèrie de vídeos en que apareixien estranyes llums sobrevolant Austràlia i que es remuntaven a l’abril d’enguany. Les 31 seqüències, arxivades a www.australianufowave.com/archive.html, presumptament corresponien a nombrosos testimonis de diferents regions del continent austral, de manera que ja es parlava d’una «onada d'ovnis australiana». La història ha estat alimentant nombrosos fòrums, especialment de parla anglesa, sobre ufologia.
Però a mitjans d’agost, Christopher Kenworthy va revelar la veritat, que es pot llegir a la pàgina d'acollida del seu web www.australianufowave.com. Ell es l'únic responsable d'aquests muntatges realitzats amb senzilles falsificacions i superposició d'imatges. El seu projecte, finançat per l'Australian Film Commission, és, segons el creador, una obra artística que té per finalitat meravellar el públic, recreant l’excitació que provocaria una trobada real amb naus extraterrestres.
La col·lecció de vídeos resulta cada cop més increïble, fins que s’arriba al zenit amb la trobada esglaiadora amb un alienígena (vídeo núm. 30).
Curiosament segons l’autor, els escèptics se’ls ha enganyat amb més facilitat, puix han immediatament atribuït amb seguretat que les lluminàries eren globus, deixalles espacials o estrelles, sense realitzar cap recerca.
Pocs minuts després de la mitjanit, hora local del 2 de juny del 2004 es veié un espectacular bòlid des de regions peninsulars tan allunyades com Galícia (en el Nord-oest), Castella (al centre), Extremadura (a l'Oest) i Andalusia (en el Sud), així com des de molts punts de Portugal. Es prengueren fotografies i aparentment el sistema de defensa de la Força Aèria portuguesa detectà per radar l'eco de l'objecte.
D'una gran lluminositat (magnitud entre -4 i -10), la seva lentitud i l’àmplia duració (3 minuts), excloïen la possibilitat d'un meteor. Tampoc fou el rastre d'una reentrada, car els catàlegs internacionals no han registrat cap caiguda de ferralla espacial en aqueixa data.
Un informe preliminar del nostre consoci Vicente-Juan Ballester Olmos es pot veure a: http://www.anomalia.org/g017.htm
Finalment hem conegut l'origen del fenomen: es tractà del llançament d'un míssil balístic francès M45 des d'un submarí submergit en aigües de la Bretanya francesa a les 22,01Z hores (Temps Universal) de l'1 de juny, això són, les 00,01 hora local del 2 de juny. Aparentment el que els observadors veieren fou la separació de la primera etapa del míssil, que a la fi caigué sobre l'oceà Atlàntic.
S’agraeix la informació facilitada del Dr. Jonathan McDowell, director del Smithsonian Center For Astrophysics de la Universitat d'Harvard.
Font: Vicente-Juan Ballester Olmos
La matinada del passat 23 de maig, J. L, va observar sobre l’estuari de Vigo un objecte volant molt lluminós que feia tot tipus de moviments erràtics al cel, fins que finalment va desaparèixer a gran velocitat. Era un nou cas, doncs uns dies abans el testimoni havia albirat el mateix fenomen. En eixa ocasió un mariner anomenat Julio Cela també contemplà el succés mentre navegava.
El cas s’uneix a d’altres que transcorregueren anteriorment a la localitat de Castro de Rei, Lugo. A les vuit i mitja de la tarda de l’1 d’abril, amb el sol encara sobre l’horitzó, María Elena Piñeiro, veïna de Belmonte, contemplava estranyada un enorme con de llum blanca situat a la vertical d’un bosc de pins sobre el turó de Cordal. Segons el testimoni “la llum era més ample a la part de baix, s’estenia quasi bé per tot el pinar i s’estrebava cap al cel. Va estar així al menys durant un quart i després va començar a reduir-se de a dalt a baix fins que va desaparèixer totalment”. Al dia següent, a les 10 del vespre, una veïna de la mateixa localitat va aconseguir fotografiar un estrany ‘tub’ de llum blanca-blavosa situat a la vertical del turó de Cordal.
Curiosament, un mes abans, també a Castro de Rei, dues veïnes van veure al final de l’horabaixa un objecte en forma de disc, de color groc i de mida una mica més petita que la lluna plena, mentre es desplaçava amb direcció sud-oest i girant sobre ell mateix.
Segons els testimonis, l’objecte emanava des de les vores “espurnes i ratxes de llum, com una roda de focs d’artifici”. Després d’uns vint segons d’observació, el van deixar de veure perquè va quedar ocult per uns habitatges de l’indret.
Font:
Marcelino Requejo. “Nuevos avistamientos en el noroeste peninsular”. Enigmas, 128 (juliol de 2006): 61. Versió catalana de Joan Casassayas.
El passat dimarts dia 14, des de diverses poblacions de Huelva com La Ràbida, Palos de la Frontera, Ayamonte i la pròpia capital, es va veure una formació de vuit llums vermelles i verdes, a una altitud estimada de 2000 metres, cap a tres quarts de deu del vespre. Altres testimonis van descriure l’objecte com a molt estrany i diferent d'un avió. La notícia es va distribuir a partir de la llista «Mundo Misterioso».
Segons informacions divulgades a través de la Fundació Anomalia, la Guardia Civil hauria confirmat avui que es tractaria foc d’artilleria d’un regiment de València que realitza maniobres a la zona.