Mart i els exocreients

Els amants de les explicacions exòtiques i fàcils han gaudit d’una altra alegria procedent de Mart. Si en una altra època fou la «Cara» de la regió de Cidònia, capturada pel Viking I el 25 de juliol de 1976[1], recentment ha estat el descobriment d’una piràmide allò que ha encès les esperances dels que cerquen evidències d’una antiga civilització al planeta roig. Aquest exocreients han sostingut que l’objecte tenia la mida d’un petit cotxe, però que podia ser només la punta d’una estructura més gran enterrada sota terra[2].

La imatge fou capturada el 7 de maig per una de les càmeres del rover Curiosity de la NASA. Segons Exopolítics.org, en cap de les fotografies posteriors torna a aparèixer la forma piramidal, de manaera que van interpretar que els operadors del Curiosity havien decidit deliberadament no fer cap més fotos de la piràmide ni apropar-se amb el zoom. I si ho havien fet, no les havien posat a l’abast del públic[3]. Suposem llavors, que els creients en aquestes conspiracions atribueixen la distribució de la imatge a un error de l’agència espacial americana; o, potser a un intent de confondre l’opinió pública barregen veritats i mentires, quelcom semblant a les estratagemes tradicionalment atribuïdes al Banyetes.

En canvi, per a Jim Bell, un dels investigadors al front d’aquest projecte d’exploració, es tracta d’una roca, probablement d’origen volcànic. Da manera similar com passa al nostre planeta, aquestes roques després de trencar-se poden prendre formes angulars afilades. I en aquest cas havia pres una forma piramidal, fet no massa estrany. Per a l’equip de Bell la mida de la pedra podria tenir uns escassos 10 cm[4]. 

---

[1] [Jordi Ardanuy]. «La “enigmatica” cara de Marte». Papers d’Ovnis, núm. 20, 2a època (abril 1998), p. 20.

[2] Ellie Zolfagharifard. «Alien hunters discover a 'PYRAMID' on Mars and claim the 'near-perfect' structure was built by an ancient civilisation». Daily Mail Online [en línia]. (23 de juny de 2016). <http://www.dailymail.co.uk/sciencetech/article-3136480/Alien-hunters-discover-PYRAMID-Mars-claim-near-perfect-structure-built-ancient-civilisation.html>. Consulta 25 de juny de 2015.

[3] Michael Salla. «NASA Curiosity Rover photographs pyramid on Mars». Exopolitics.org [en línia]. (20 de juny de 2015) <http://exopolitics.org/nasa-curiosity-rover-photographs-pyramid-on-mars>. Consulta 25 de juny de 2015.

[4]  David Freeman. “Mars ‘Pyramid’ Seen By NASA Rover Isn’t Quite What It Seems”. The Huffington Post [en línia]. (26 de juny de 2015). <http://www.huffingtonpost.com/2015/06/26/mars-pyramid-nasa-curiosity-rover-video_n_7665080.html?utm_hp_ref=science&>. Consulta 26 de juny de 2015.

Empremtes dins d'un meteorit de possible activitat biològica a Mart

 

Fragment del meteorit Tissint.  Natural History Museum, Londres.

Un equip internacional de científics ha demostrat, gràcies a un meteorit marcià trobat a la Terra, que la vida al planeta vermell és més probable del que es pensava. "No hi ha una altra teoria més convincent", ha assenyalat un dels autors del treball, Philippe Gillet.

Aquest investigador i els seus col·legues de la Xina, del Japó i d'Alemanya han dut a terme una anàlisi detallada de les petjades de carboni orgànic d'un meteorit marcià i han arribat a la conclusió que és molt probable el seu origen biològic.

En el treball, publicat Meteoritics & Planetary Sciences, els científics sostenen que el carboni podria haver estat dipositat en les fissures de la roca quan encara era a Mart per la infiltració d'un líquid, que era ric en matèria orgànica.

Expulsat de Mart després que un asteroide s'estavellés en la seva superfície, el meteorit, anomenat Tissint, va caure al desert del Marroc el 18 de juliol de 2011, davant la presència de diversos testimonis.

En explorar-la, es trobà que a la roca extraterrestre hi havia petites fissures que es s'ompliren amb matèria que conté carboni. Diversos equips d'investigació han demostrat ja que aquest component és de naturalesa orgànica, però fins ara no hi havia consens sobre el seu origen.

Els experts dugueren a terme una anàlisi microscòpic i isòtop del material de carboni que va portar als investigadors a la conclusió que el material era biològic, però no era del planeta, i també va obrir un ventall de possibles explicacions sobre el seu origen.

Amb aquest treball, els investigadors desafien les teories descrites prèviament, que proposen que les petjades de carboni estaven originades per la cristal•lització d'alta temperatura del magma. Segons el nou estudi, una explicació més probable és que els líquids que contenen compostos orgànics d'origen biològic s'infiltraren a la roca mare de Tissint a baixes temperatures, prop de la superfície marciana.

Aquestes conclusions estan recolzades per diverses propietats intrínseques de carboni del meteorit, per exemple, la seva proporció de carboni-13 i carboni-12. Aquesta resultà ser significativament menor que la proporció de carboni-13 en el diòxid de carboni de l'atmosfera de Mart, mesurat prèviament pels Rover Phoenix i Curiosity.

D'altra banda, la diferència entre aquestes proporcions es correspon perfectament amb el que s'observa a la Terra entre un tros de carbó -que és d'origen biològic i el carboni a l'atmosfera. Els investigadors assenyalen que aquesta matèria orgànica també podria haver estat portada a Mart quan els meteorits molt primitius -condrites carbonatades- van caure sobre ell.

Això no obstant, consideren que aquest escenari és poc probable a causa de que aquests meteorits contenen molt baixes concentracions de matèria orgànica. Gillet s'ha mostrat obert a que "altres estudis puguin contradir aquestes troballes". "Malgrat això, les nostres conclusions són tals que van a revifar el debat sobre la possible existència d'activitat biològica a Mart, almenys en el passat", ha conclòs. 

Font: Europa Press. 

Noves «figures» a Mart

L'Spirit, l’explorador de superfície de la NASA a Mart, va fer a principis del passat novembre una sèrie de fotografies de la zona de la Vall de l’Oest, que és on es troba. A principis de gener va publicar una composició basada en imatges obtingudes a freqüències (colors) diferents que, un cop combinades, ofereixen una fotografia en pseudocolor força semblant al paisatge original.
Bé doncs, la suggestiva imatge ha desencadenat un munt de propostes sobre formes a les pedres que tindrien, segons la imaginació d'alguns, un origen artificial. Evidentment només es tracta de pareidòlies, il·lusions que fan que el nostre cervell percebi un estímul sense sentit com una forma definida.
De totes aquestes estructures, la que més fama està cobrant a Internet és la té forma d'una figura humana asseguda, si bé a alguns recorda la sireneta de Copenhaguen i a d’altres el peusgrans (bigfoot).
Com en el cas de la famosa esfinx de Cidònia, el fet de buscar aquestes semblances és un entreteniment com qualsevol altre, però no té cap altre interès i evidentment res a veure amb indicis de vida intel·ligent a Mart.

L´aigua líquida trobada a Mart suggereix que el planeta està actiu

La troballa d´evidències «recents» de la presència d´aigua líquida a Mart, a partir d´imatges captades per la Mars Global Surveyor (MGS) de la NASA, suggereix per primera vegada que és un planeta «actiu» capaç de remodelar la seva superfície i que, de fet, ho ha estat fent durant els últims anys. Segons experts en geologia marciana, el descobriment dels científics de la NASA, que publica avui la revista Science, és innovador perquè per primera vegada s´ha determinat «que recents» són les rases dibuixades per l´aigua fluint en els vessants dels cràters del planeta vermell.
Les fotografies preses en 2004 i 2005 per la MSG mostren dos dipòsits de sediments brillants situats en vessants de cràters que suggereixen que l´aigua hauria arrossegat material en algun moment durant els últims set anys. El geòleg del Centre d´Astrobiologia (CAB) Jesús Martínez-Frías va explicar que ja es coneixien evidències de la possible existència d´aigua en el passat de Mart, gràcies a imatges de torrenteres i altres empremtes en la superfície, però no se sabia que Mart era actiu des d´un punt de vista geomorfològic.
El nou treball apunta que l´aigua líquida hauria emergit a la superfície i hauria fluid «breument» pels vessants abans d´evaporar-se o congelar-se.
Segons Martínez-Frías, la troballa és «una altra peça més per identificar potencials àrees d´interès a Mart», i encara que sí existeixen evidències que hi podria haver aigua subterrània, es desconeix encara si aquesta és «freda o calenta», i si la vida seria possible sota de la superfície.

Font: Diari de Girona (8 de desembre de 2006).

La Nasa obté proves que hi podria haver aigua líquida a Mart

La sonda de la Nasa Mars Global Surveyor ha trobat proves que indiquen que hi podria haver aigua en estat líquid a la superfície de Mart. Segons va explicar ahir l'agència espacial nord-americana, en les fotografies preses per la sonda entre els anys 2000 i 2005 apareixen rierols als vessants dels cràters volcànics que poblen la superfície del planeta Vermell.

Segons sembla, aquests rierols s'eixamplen a mesura que van baixant dels volcans i formen una mena de deltes quan arriben a baix. Precisament, el fet que es vagin eixamplant és el que va fer adonar als científics nord-americans que es tractava de llits d'aigua. "Pot ser aigua salina, que tingui una gran quantitat de sediments, una aigua àcida. Encara no ho sabem ben bé, però és definitivament aigua", va explicar Kennet Edgett, un dels responsables de la troballa.
D'altra banda, el president del laboratori de San Diego que ha coordinat els treballs d'investigació va assenyalar que es van adonar que hi podria haver líquid a la superfície perquè les imatges aèries canviaven a mesura que anava passant la sonda. L'aspecte canviant d'aquests rierols fa sospitar que l'aigua podria estar amagada al subsòl del planeta.
Fins ara la Nasa només tenia proves que hi havia hagut aigua a Mart fa milions d'anys. Aquesta nova prova obre noves possibilitats de cara a poder realitzar la primera missió tripulada al planeta més proper a la Terra.

A la imatge de l'esquerra de 1999 no es veu el possible dipòsit d'aigua que sí apareix el 2005.

Imatge ampliada del que podria ser el dipòsit d'aigua.

Font textual: Avui (7 de desembre de 2006)
Font gràfica: www.nasa.gov (6 de desembre de 2006)

La 'Mars Express' obté imatges de la “cara de Mart” amb un detall sense precedents

La sonda europea 'Mars Express' ha obtingut unes imatges de la regió marciana de Cidònia, la famosa “cara de Mart”, amb un detall sense precedents.
Segons informà l'ESA, la càmera d'alta resolució que la nau “Mars Express” du a bord aconseguí fotografiar aquesta regió el passat 22 de juliol, després de diversos intents fallits entre l’abril del 2004 i el juliol del 2006 per l'altitud, la pols atmosfèrica i les boires.

Les dades s'obtingueren a l'òrbita 3.253 sobre la regió de Cidònia, ubicada a la zona marciana de Terra Aràbia sota unes coordenades aproximades de 40,75 graus nord i 350,54 graus est, i amb una resolució d'uns 13,7 metres per pixel.

Els responsables científics d'aquest projecte asseguren que aquestes fotografies ofereixen una imatge molt "detallada" d'aquesta famosa zona de Mart, que tants mites ha suscitat, i sobretot proporcionen informació de gran interès als geòlegs espacials i mostren una vegada més el gran potencial de la càmera de la 'Mars Express'.

La primera vegada que va ser vista aquesta immensa estructura amb forma de cara fou el 25 de juliol de 1976 en unes imatges preses per la nau nord-americana 'Viking 1', però la formació va ser ràpidament qualificada d'il·lusió òptica provocada per les llums i les ombres.

No obstant això, la 'cara de Mart ha estat des de llavors tema de moltes especulacions sobre possibles estructures artificials del planeta i els seus orígens.

Alguns aficionats han interpretat aquesta estructura com a possibles piràmides i fins i tot com una ciutat desintegrada, recorda l'ESA, qui afegeix que la idea que el planeta roig pogués haver estat alguna vegada llar de sers intel·ligents ha contribuït a avivar la imaginació de molts amants de l'espai.

Aquestes interpretacions s’han difós a través de molt articles periodístics, més o menys seriosos, segons l’ESA, i també en la literatura de ciència ficció i en moltes pàgines d'Internet.

Tot i això, continua l'Agència Espacial Europea, la interpretació científica no ha canviat mai: aquesta cara és producte de la imaginació humana sobre una superfície enormement erosionada.

Les especulacions populars començaren a esvair-se a l'abril de 1998 –veure Papers d’Ovnis, núm 8, II època (març-abril de 1998): 20–, quan noves dades de la 'Mars Orbiter Camera' de la NASA confirmaren la interpretació científica, corroborada posteriorment en el 2001.

Font: Agència espacial europea

Space rock re-opens Mars debate

A carbon-rich substance found filling tiny cracks within a Martian meteorite could boost the idea that life once existed on the Red Planet.
The material resembles that found in fractures, or "veins", apparently etched by microbes in volcanic glass from the Earth's ocean floor.
Details will be presented at the Lunar and Planetary Science Conference in Houston, Texas, next month.
All the processes of life on Earth are based on the element carbon.
Proving carbon in Martian meteorites is indigenous - and not contamination from Earth - is crucial to the question of whether life once arose on the Red Planet.
Initial measurements support the idea that the "carbonaceous material" is not contamination, the scientists say.
The research team includes scientists who brought evidence for microbial life in another Martian meteorite, ALH84001, to the world's attention in 1998.
The Martian meteorites are an extremely rare class of rocks. They are all believed to have been blasted off the surface of the Red Planet by huge impacts; the material would have drifted through space for millions of years before falling to Earth.

Fresh samples
The latest data comes from examination of a piece of the famous Nakhla meteorite which came down in Egypt, in 1911, breaking up into many fragments.
London's Natural History Museum, which holds several intact chunks of the meteorite, agreed for Nasa researchers to break one open, providing fresh samples.
"It gives people a degree of confidence this had never been exposed to the museum environment," said co-author Colin Pillinger of the UK's Open University.
"I think it's too early to say how [the carbonaceous material] got there... the important thing is that people are always arguing with fallen meteorites that this is something that got in there after it fell to Earth.
"I think we can dismiss that. There's no way a solid piece of carbon got inside a meteorite."
Analysis of the interior revealed channels and pores filled with a complex mixture of carbon compounds. Some of this forms a dark, branching - or dendritic - material when seen under the microscope.
"It's really interesting material. We don't exactly know what it means yet, but it's all over the thin sections of the Nakhla material," said co-author Kathie Thomas Keprta, of Lockheed Martin Corporation and Nasa's Johnson Space Center in Houston, Texas.

Indigenous component
Previous studies of the forms - or isotopes - of carbon in the Nakhla meteorite found a component of which more than 75% is lacking any carbon-14.
Since all terrestrial life forms contain some carbon-14, this component was thought to be either indigenous carbon from Mars or ancient meteoritic carbon.
Professor Pillinger and colleagues are carrying out direct isotopic analysis of the carbonaceous material, but he admits terrestrial contamination is occurring when thin slices of the meteorite are made for analysis.

However, the ratio of carbon to nitrogen in the epoxy used to prepare the thin sections is very different from that of the carbonaceous material in the meteorite's veins.
If it is indigenous to Mars, the authors say the "carbonaceous material" came either from another space rock that smashed into Mars hundreds of thousands of years ago, or is a relic of microbial activity.
A resemblance between the material in the meteorite and features of microbial activity in volcanic glass from our planet's ocean floor further support the idea they are biological in origin, says the paper.
If this is the case, the remains of these organisms and their slimy coatings might provide the the carbon-rich material found in Nakhla, the researchers argue.
Peter Buseck, regent's professor of geological sciences at Arizona State University told the BBC News website that he found no strong evidence of a biological origin for the carbon in the meteorite.
He added that it was difficult to determine the origin of carbon in rocks based on microscopy.
The 37th Lunar and Planetary Science Conference runs from 13-17 March in Houston, Texas.

Font: Paul Rincon, http://news.bbc.co.uk