Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Vanguardia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Vanguardia. Mostrar tots els missatges

dilluns, 17 de maig del 2021

Un objecte volador a l'area de Barcelona causa sensació

Segons s’ha fet ressò La Vanguardia, un objecte que va sobrevolar el Barcelonès i rodalies aquest passat dissabte va atreure l’interès de diverses persones, de manera que han enviat imatges al rotatiu barceloní. En una d’elles, capturada per Carme Costa a la Vila Olímpica, es veu l’objecte sobrevolant la zona de la torre de Collserola.
 
Imatge publicada per La Vanguardia subministrada per Carme Costa
 
Segons la seva declaració, va aparèixer per la zona de Montjuïc, i va seguir la seva trajectòria cap a la zona del Vallès i el Barcelonès Nord.
L’objecte també fou observat des del Baix Llobregat. Armand Anglada, va obtenir una instantània des de Sant Esteve de Sesrovires a les 21 hores aproximadament, amb un objectiu de 300 mm, podent observar clarament que es tractava d’un parell de globus d’aniversari d’heli, un en forma de 3 i un de 9.
 
 Imatge d'Armand Anglada publicada per La Vanguardia
 
 
L’interès a les xarxes pel tema va fer que més gent s’interessés per la qüestió i mirés al cel amb atenció. Així, Luis Santos Ramos, veí del barri de Pomar, a Badalona, va compartir unes imatges amb un objecte diferent sobrevolant Badalona, també cap a les 21 hores. Es tracta evidentment d’un altre globus. 
 
 Fotografia de Luis Santos Ramos publicada per La Vanguardia
 
Fonts: 
“¿Qué curioso objeto ha sobrevolado Barcelona?”. La Vanguardia [en línia]. 15 de maig de 2021. Actualitzat el 17 de maig de 2021.
“Nuevas imágenes del misterioso objeto que sobrevoló Barcelona”. La Vanguardia [en línia]. 16 de maig de 2021. Actualitzat el 17 de maig de 2021.

dijous, 9 d’abril del 2020

«La Vanguardia» i l'estranya llum

El diari La Vanguardia va llançar el passat 4 d’abril un repte al seus lectors digitals  aprofitant el fet del confinament pel Covid19 i algunes llums que s’estaven veient al cel de Catalunya i del País Valencià. El rotatiu ha publicat algunes de les respostes obtingudes.

En un article del dia 5, actualitzat el 6 assenyala, evidentment amb exageració, que s’està convertint en «el gran misteri de l'època de confinament de la pandèmia de la Covid-19» i que podria tenir una explicació relacionada amb la cobertura d'Internet. En aquest sentit es pregunta la persona autora no identificada si té a veure amb el Projecte Loon, com alguns astrònoms haurien apuntat (globus d’heli a gran altitud per a una xarxa 5G) malgrat que indiquen que hi ha altres hipòtesis, com l'Estació Espacial Internacional (ISS), o els satèl·lits Starlink que ja han estat aparentment responsables d’algunes observacions singulars darrerament.

Un dels testimonis recollits per l’article és el de Glòria Lloveras. Segons el seu relat la nit del divendres 3 d’abril, trobant-se a Camallera, a l’Alt Empordà, entre dos i tres quarts de deu de la nit van veure una gran resplendor des de dins de casa seva i van eixir de seguida al jardí. Llavors veieren el que descriu com «una gran bola de llum vermella que donava la impressió que era molt a prop, a sobre nostre». «S'anà allunyant i allargant-se fins convertir-se en una mena d'estel que també acabà desapareixent a l'horitzó. Anava en direcció sud-est. Hem cercat i es veu que ningú més ho va veure. Finalment ho hem trobat al vostre diari».

Un altre testimoni, Fabián Cukier, comenta que la nit del 4 d’abril, a Barcelona estant, ell i d’altres testimonis havien vist «la llum». La comparen amb una estrella, però molt més lluminosa i aparentment propera. I afegeix que el «seu moviment acompanyava el de la resta de les estrelles, o sigui, gairebé res. Al cap de 30 o 40 minuts ja s'havia amagat darrere dels edificis. Facilitem aquí un dels vídeos compartits. 



Cristóbal Ordóñez, des de Sabadell, al Vallès Occidental, descriu el seu relat de l’observació també de la nit del dia 3:
«[El] que vam veure nosaltres no s'ajusta al que posen els vídeos d'altres lectors, ni tampoc l'hora, però veient la raresa de tot això no tinc ni idea de si ni tan sols té alguna cosa a veure, però és igualment curiós.
El tema és que estàvem fent una barbacoa al pati del nostre habitatge a Sabadell per sopar i eren sobre les 21 h, quan albirem una mena de bola de foc que va travessar el firmament per sobre nostre.
Era massa gran com per ser un avió, tampoc [un] helicòpter, i no era cap estrella. Podria ser un dron? La veritat és que no tenia pinta, però jutgin vostès mateixos.
Adjunto vídeo que vam gravar amb el mòbil. La forma de l'objecte era tipus bola de foc, i això és el que ens va cridar l'atenció».



Anabel González, des de Sant Boi, al baix Llobregat, informa que cap a les 10 de la nit va sortir amb la seva parella al pati de la seva finca i van poder observar al cel una llum amb varietats de color, intensitats i grandària. Ràpidament van fer fotos algunes de les quals apareixen a l’article.



Rubén Dario, des de Tarragona, també comparteix una fotografia presa el 3 d’abril de «la misteriosa llum».


Algú que signa com Gilmet Hermes fa saber que enregistrà diversos vídeos des de Can Vidalet, a l'Hospitalet de Llobregat. Es tracta, segons aquest testimoni, d’un «[o]bjecte d'energia neta [que] sobrevola l'Hospitalet direcció a l'aeroport del Prat». En aquest cas no hi ha material gràfic penjat...

Tània Serrano, aporta un vídeo filmat el dia següent des de Castelldefels, passats dos quarts d’onze de la nit. Afegeix que no s’escoltava cap soroll i que «es veia brillar molt al cel» i que a les dotze ja no era visible. També assenyala que «Diuen que pot ser un efecte de el mòbil (però la lluna si la graves no gira). L'efecte d'ampliar sí que ho fa el mòbil, també diuen que pot ser Venus (i tota la resta de teories)».

L’escrit de La Vanguardia inclou diverses referències estrangeres (Argentina, l'Equador, i Espanya). Finalment acaba amb unes explicacions d’Ángel Molina, concloent que molt del material penjat es correspon amb Venus, visible després del vespre mirant en direcció oest, ja que va darrere del Sol. Aquest astrònom aficionat recorda que a l'hivern, un altre objecte que sovint «es confon amb suposades naus extraterrestres en vídeos com aquests és l'estrella Sírius». També assenyala que molts dels efectes de les gravacions es deuen a les errades durant l’enfocament de la càmera d’un objecte que es troba massa lluny. 
D'altra banda, les formes anulars en moviment, són un tipus d'aberració òptica esfèrica que es donen segons la ubicació i la mida relativa de l'objecte que s'intenta enregistrar, del zoom i de la qualitat de la lent.
L’article posa en evidència ben clarament que el volum dels anomenats «casos ovni» depèn de l’atenció que els mitjans de comunicació donen a aquestes observacions i, a falta d'aquests, del nombre d'ufòlegs. Naturalment, a l'època de les xarxes socials i la publicació digital, Internet està plena de vídeos i fotografies d’albiraments, però sense el suport d’un mitjà audiovisual de referència darrere o d’un ufòleg prou conegut, el nombre de visites i la propagació és extremadament minse. 

Font:
«Alud de testimonios sobre la luz misteriosa: ¿Es el Proyecto Loon? ¿O tan solo la ISS?». La Vanguardia [en línia]. 5 d'abril de 2020. Actualització 6 d'abril de 2020. Disponible a: <https://translate.google.es/translate?hl=ca&sl=es&tl=ca&u=https%3A%2F%2Fwww.lavanguardia.com%2Fparticipacion%2Fretos%2F20200405%2F48325711325%2Ftestimonios-imagenes-avistamientos-luz-misteriosa-proyecto-loon-google.html>.

diumenge, 17 de febrer del 2019

Especulacions sobre ovnis i caiguda d'objectes a Cogollos de Guadix (Espanya)


Forat que va deixar el suposat impacte d'un objector a la teulada d'una casa deshabitada 
a Cogollos de Guadix, al sud d'Espanya. Font: El Ideal.

Segons informava La Vanguardia el passat dia 13 citant agències, la tarda del diumenge 10 de febrer, tres misterioses llums van solcar el cel a gran velocitat i van impactar en diferents punts de la localitat de Cogollos de Guadix a Granada, a la regió sud d’Espanya. Un d'aquests objectes lluminosos hauria destrossat la teulada d'un habitatge deshabitat propera a unes escoles, deixant un forat d'uns dos metres de diàmetre; els dos restants van caure en rambles properes al municipi.
Segons alguns dels testimonis es va semblar a una mena de pluja de meteorits, segons recollia el rotatiu Ideal. Després del que havia passat, l'alcalde de Cogollos de Guadix, Eduardo Martos, indicava que s’havia posat en contacte amb la Universitat de Granada per intentar esbrinar l'origen del fenomen.
El mateix article de La Vanguardia reprodueix que Eduardo Martos explicà a Europa Press que a la matinada de dilluns 11, uns veïns van veure tres llums en el cel, dues sobre una zona agrària i una a la trama urbana del municipi, i, ja al matí, els serveis municipals van tenir constància del forat causat a la teulada d'una casa del poble, a l'entorn del carrer Granada al costat de l'escola pública, fet que es va associar al suposat meteorit.
Martos afegia que, segons la informació científica que ha pogut recaptar fins al moment, no es tractaria d'un meteorit, ja que aquest s'albira des de centenars de quilòmetres enrere, de manera que permet mobilitzar els serveis d'emergència. En caure, a més, acostuma a provocar un estrèpit o tremolor. "No sabem si es tracta d'un meteorit, de la peça d'algun avió o simplement d’un ensorrament", va indicar Martos, que també precisar que el forat aparegut al sostre de la casa havia causat gran intriga al poble, i que s'esperava que en les següents hores es pogués determinar amb més exactitud què havia passat.
És curiós que per a La Vanguardia no té cap importància indicar en un paràgraf que el fenomen es produí el 10 i en l següent l’11...
D'altra banda, aquest diari també comentava la hipòtesi que fos un fenomen elèctric "molt local", que no s’havia registrat per cap dels observatoris d'astrofísica de la zona, de manera que es podria correspondre amb el conegut com llamp en bola o globular. En l’explicació del fenòmens que recollia indicava que «es tracta d'un fenomen elèctric que, en comptes de baixar com un llamp convencional ho fa en forma de bola, i que, en caure, diposita tota la seva energia, la qual cosa podria estar en l'origen de l'esvoranc a la teulada».
Continuant en la informació del rotatiu barcelonès s’afegia que els que havien visitat el lloc no van poder veure l'objecte que havia causat la destrossa, i especulaven que en quedar atrapat a la cambra situada entre la teulada i el sostre, el presumpte meteorit romandria sota la runa provocats pel suposat aeròlit.
El cert és que si un consulta les diferents notícies que han publicat diferents mitjans informatius del país veí, els llums al cel es van veure poc després de les set de la tarda de diumenge, però d’altres fonts diuen la matinada de dilluns. El moment en el qual es produí de l’esvoranc tampoc queda gens clar. De fet, no s’havia presentat cap evidència que tingués res a veure amb les observacions del capvespre del dia 10 que alguns mitjans espanyols com 20 minutos o l’ABC han etiquetat com a ovnis. Però, a més a més, al programa  Milenio Live l'alcalde del poble indicà que es va produir ala matinada de dijous a divendres, és a dir, del 7 al 8 de febrer. Pel que sembla a la casa no hi viu ningú.
Aclarit més enllà de qualsevol dubte que l’esvoranc i la visió d’unes llums al cel no tenen cap connexió entre sí, quedaria per determinar-ne l’origen. De les llums es fa difícil dir-ne, malgrat que podria també relacionar-se amb l'explicació de l'esvoranc. Suposant que aquest darrer es tracti realment d’un fenomen lligat a algun objecte caigut recentment des del cel, cal recordar que la localitat es troba sota una aerovia (N865 per a vols entre 4.100 i 7.500 m; i, UN865 entre 7.500 i 14.000 m). Podria tractar-se d’una caiguda d’un hidroaerolit d’origen aeronàutic. Els tipus de danys que provoquen amb un poder significatiu de penetració, és similar a l’observat a les imatges distribuïdes pels mitjans de comunicació. Potser l'origen aeronàutic també pot explicar les llums vistes el dia 10, descartades reentrades, si es que no foren mers meteors.

Fonts: 
«El incidente Guadix». Milenio Live. 16 de febrer de 2019.
Jesús Javier Pérez. «Un misterioso objeto impacta contra una vivienda en Cogollos de Guadix» El Ideal [en línia]. 12 de febrer de 2019..
¿Qué puede ser el misterioso objeto que ha caído sobre un pueblo granadino?. La Vanguardia [en línia]. 13 de febrer de 2019.
Leo Rama. «Un OVNI en el tejado de casa: la «comidilla» en Cogollos de Guadix». ABC [en línia]. 13 de febrer de 2019.

dissabte, 30 de novembre del 1991

L'intrigant objecte 1991 VG

La capacitat de detecció de la nova càmera CCD. de 4 milions de píxels, instal·lada a la cambra Spacewatch de Kitt Peak (Arizona) s'ha tornat a posar de manifest amb el descobriment d'un misteriós objecte que s'aproxima a la Terra de forma gradual. El descobriment el va ser realitzat J. V. Scotti, de l'Observatori Lunar i Planetari dels Estats Units, que va detectar el passat dia 6 de novembre, a unes plaques fotogràfiques obtingudes mitjançant l'esmentada càmera, un objecte de magnitud astronòmica 20.7 que en principi va ser identificat com un petit asteroide. En funció de la seva magnitud i distància, aquest objecte hauria de tenir un parell de desenes de metres de diàmetre i ha estat catalogat com l'asteroide 1991 VG.
Després de diverses s'observa realitzades fins al dia 14. l'òrbita obtinguda ha sorprès a tots els científics pel fet que coincideix extraordinàriament bé amb l'òrbita del nostre planeta Terra. Aquesta semblança, unida a les petites dimensions de l'objecte detectat. han fet suposar als tècnics que es tracta probablement d'un antic satèl·lit artificial no identificat que s'apropa de nou al nostre planeta, ja que de tractar-se d'un objecte metàl·lic les seves dimensions serien de només un parell de metres.
Segons l'òrbita calculada per B. G. Marsden, la màxima aproximació a la Terra tindrà lloc el proper 5 de desembre, a 460.000 quilòmetres. És a dir, una mica més lluny que la Lluna. No obstant això, aquestes dades poden variar molt a mesura que es corregeixi l'òrbita, després de la major aproximació de l'objecte no identificat.
De tractar-se d'un satèl·lit artificial, seria la primera vegada que l'ésser humà troba de nou una sonda perduda per l'espai interplanetari i que. sense que se sàpiga la raó, torna al lloc d'on va sortir.
Els aficionats a la ufologia tenen arguments per poder afirmar que. per una vegada, es detecta en aquesta ocasió amb mitjans científics una probable "nau interplanetària" que s'aproxima a la Terra. El temps ho dirà. 

Font:
Carles de Torres. "El intrigante objeto 1991VG". La Vanguardia (30 de novembre de 1991), suplement Ciencia y Tecnologia, p 11.


Article publicat de forma retrospectiva el 15 de gener de 2018.