dimarts, 13 de novembre de 2018

L'autoritat irandesa d'aviació estudia una observació ovni

Segons ha publicat el diari The Irish Times, les autoritats irlandeses estan estudiant la informació facilitada per diversos pilots que van alertar de la presència d'un objecte no identificat al sud-oest del país.
Al matí del proppassat divendres 9, la pilot del vol BA94 de British Airways procedent de Mont-real va trucar al control de trànsit aeri de Shannon per informar que havia vist un objecte que sobrepassava el seu avió i va preguntar si hi havia algun exercici militar a la costa oest d'Irlanda.
"S'estava movent molt ràpid", va dir la pilot. "Ha aparegut pel nostre costat esquerre i després ha virat ràpidament cap al nord. Era una llum molt brillant que ha desaparegut a gran velocitat".
Segons la gravació publicada a Airlive, el controlador hauria confirmat que no s'estaven realitzant exercicis i que no es captava res als radars.
Un altre pilot d'un avió de Virgin airlines en vol des d’Ontàrio a Manchester, va descriure l’observació com un “Meteorit o un altre objecte fent algun tipus de reentrada", afegint que semblaven com "múltiples objectes seguint el mateix tipus de trajectòria, molt brillants des d'on érem". Aquest pilot també va confirmar que havia vist "dues llums brillants que semblaven inclinar-se cap a la dreta i allunyar-se ràpidament, almenys des de la nostra perspectiva". Un tercer pilot va indicar que s’alegrava de no ser l'únic testimoni.
Un portaveu de la Irish Aviation Authority ha declarat que s’estava investigant l'incident, que es presentaria un informe i que les recerques seguirien els protocols convencionals de confidencialitat. El portaveu ha afegit davant les preguntes de la premsa que era poc probable que fossin extraterrestres d'un altre planeta.
A manca de més dades la hipòtesis de meteoròlits sembla versemblant.

diumenge, 11 de novembre de 2018

Objectes volants a alta mar

Segons publica la revista espanyola Año Cero en el número 340, el passat 11 d’agost, 5 testimonis van poder veure el que es consideraren unes llums estranyes durant una travessa a Mallorca en un veler.
La narració ens situa a la 1 de la matinada, quan romanien desperts només 5 dels ocupats del vaixell. Situats a unes 56 milles de de la costa de Barcelona, van veure a proa, "a unes 4 o 5 milles de distància del nostre vaixell i cap a al sud, una llum verda aturada aproximadament a 50 metres sobre el mar". Segons el testimoni era a massa altitud per a ser un nau marítima i massa baixa per a un avió. Llavors la llum va canviar de direcció “cap a la nostra esquerra. A popa, a menys d’una milla de distància. Llavors vam veure que la llum que ara era sobre la vertical d’un altre valer amb un arbre de 20 metres, però més o menys a la mateixa altitud de 50 metres, va canviar de color de verd a un vermell intens il·luminant el vaixell com h faria un fanal de llum intensa”.
Segons els detalls publicats, dins de la llum no s’apreciava cap estructura sòlida i es va quedar aturada uns minuts i quan es movia per babord va canviar de nou a un to blanc.
El moviment es descriu com aparentment més ràpid que el d’un vaixell o un avioneta. El testimoni insisteix en el fet que s’aturava, el que considera incompatible amb un aeroplà, malgrat que es ben conegut que de vegades només és una situació aparent, per la direcció d’observació.
L’informant va realitzar algunes fotografies i una gravació en vídeo amb el mòbil. L’article presenta una d’aquestes imatges en les qual no s’aprecia absolutament res d'útil.
Poca estona després de la primera observació, cap a dos quarts de dues, van albirar una «estranya esfera que passa de verd a vermell i de vermell a blanc”.
Per a donar pes a la narració l’informant afegeix que un dels testimonis és pilot d’avions i patró de vaixell amb llarga experiència en singladures i que no fou capaç d’identificar de què es tractava en cap dels dos casos. 
Segons el relat que recull el periodista David Cuevas, el temps típic de viatge que separa Barcelona de l’Illa de Mallorca són 111 milles i que el temps aproximat que havien tardat sempre en fer-ho era d’unes 22 hores. Però que aquest cop, malgrat a no haver-hi gens de vent i dur una velocitat a motor de 6 nucs, van arribar cinc o sis hores abans. “Tal vegada ens van ajudar les corrents marítimes?” –es pregunta el testimoni–, per sentenciar immediatament que “potser en algun moment, però per descomptat no durant tota la travessa”, afirmació que rubrica el periodista preguntant-se si el testimoni i els seus amics van viure “l’estranya experiència coneguda coma ‘temps perdut’?” 

Font:
David Cuevas. “OVNIs y humanoides: Nuevos casos. Año Cero, núm. 340 (2018), p. 31-32.

dimarts, 6 de novembre de 2018

Especulen amb la possibilitat que l'asteroide 'Oumuamua siguin restes d'una sonda extraterrestre

Astrònoms del Centre Harvard-Smithsonian d’Astrofísica consideren que la forma allargada del primer asteroide interestel·lar conegut, l’'Oumuamua, opera com una vela, el que explicaria la seva acceleració. Per a explicar l'origen de l'objecte han apuntat la possibilitat que l’objecte tingui un origen artificial i hagi estat dissenyat per a un viatge de reconeixement interestel·lar per una civilització avançada, però que la seva missió s’hagi acabat i el que veiem siguin només deixalles espacials.
Evidentment existeixen d'altres possibles explicacions i la hipòtesi de les deixalles només n´és una. La millor solució seria una exploració in situ, però sembla que organitzar el viatge està al límit de la nostra tecnologia i sense carrera espacial no hi ha interès suficient.