Un episodi del programa de TV3 «El Foraster» desperta el relat de l’Ovni vist entre Llers i Terrades el 1976

Prim Duxans amb Quim Masferrer, conudctor del programa, a la plaça de Sant Llorenç de la Mug. Font: TV3.

 

La recent emissió del programa «El Foraster» a TV3, dedicat a Sant Llorenç de la Muga, ha tornat a despertar la curiositat per l’albirament d’un Ovni en aquesta part de la comarca, ara farà quaranta-sis anys, per la família Duxans. El conductor del programa, Quim Masferrer, es va trobar assegut a la plaça a Prim Duxans, un veí octogenari que li va parlar d’un «platillo volante», sense que el relat anés a més.
La història d’aquest objecte volant no identificat va ser descobert pel setmanari en línia Empordà de l'any 2017, i recollit en aquest blog i també al Papers d'Ovnis. 

 

Font: Santi Coll. «"El Foraster" desperta el relat de l’Ovni vist entre Llers i Terrades el 1976». Empordà [en línia]. 8 de ferbrer de 2022.

Ovni observats a les rodalies de Llers l'any 1976

L'informatiu Empordà va publicar fa uns dies la notícia d'una observació OVNI produïda el 1976 i del qual no teníem cap noticia.

Els fets es van produir a les rodalies de Llers, a l'Alt Empordà, quan en Prim Duxans la seva dona Àngels, i la Neus, la filla de deu anys, es trobaven circulant dins d'un Seat 600 en direcció cap a Sant Llorenç de la Muga, tornant del sud-est d'Espanya, després d'un dies de descans aprofitant els Nadals.

"Acabada la pujada després de Llers, —transcriu L'Empordà—ja al planer i en un tros molt recte de la carretera, aquella cosa circular semblant a una carpa de circ, se´ns posà al costat dret a uns cinc-cents metres. No ens va fer pas cap goig i sí temor, perquè no sabíem què era, ni si seria un perill. Es movia, però no ens avançava, i a poca alçada mantenia la mateixa marxa que nosaltres, setanta o vuitanta quilòmetres hora. De sobte, va fer un gir impensable en angle recte i, uns segons després, va desaparèixer pel nord en direcció a França".

"Tot comentant aquell fet amb la dona i la nena –afegeix el testimoni–, ja més tranquils, continuàrem el viatge, però quan encara no havien passat cinc minuts, a mig camí de Terrades, en un punt conegut com la Virosella, pel mas del mateix nom, ja el vàrem tornar a tenir al davant. Atesa la potència d´aquella llum tan blanca i enlluernadora, se'ns va fer quasi impossible veure si estava aturat o suspès sobre la carretera" –aquí fa una pausa com si burgés en la memòria, per concretar més el que va succeir. És lògic, han passat quaranta anys i a vegades els records belluguen. Continua: "La nena no deia res, però la meva dona sí: ´Prim, si us plau, gira i reculem´, va dir-me angoixada". Però no van recular.

A preguntes del reporter Jordi Vila, Prim Duxans admet haver pensat en un helicòpter, però afegeix que "aquella llum tan intensa que eclipsava la del cotxe no podia ser d´un helicòpter, a més el teníem tan a prop que hauríem sentit batre de les aspes. Pensa que la nit era silenciosa, molt quieta i no bufava cap vent, hauríem sentit fins i tot l´aleteig d´una òliba. Nosaltres, amb el motor al ralentí i aquella claredat angoixant, érem l´únic que pertorbava la monotonia de l´entorn. Passats uns minuts, que ens varen semblar eterns, i amb el que dura un pensament, igual que el primer cop, va desaparèixer darrere de la muntanya de Santa Magdalena".

Però aquí no acaba el relat, puix "en el planer després de la cruïlla de la Salut de Terrades, es varen situar un quilòmetre davant nostre, just abans dels revolts de la baixada de Sant Llorenç i, després d´una espera inquietant, l´ovni –perquè vaig tenir força clar que es tractava d´un ovni, què sinó– va elevar-se a una velocitat impensable i, il·luminant tot el cel com si fos un raig de sol a l´inversa, va perdre´s en direcció nord-oest a la dreta de la nostra marxa".

Pel que sembla ningú més va poder observar el que es descriu com un "disc gegant de do.cents metres".

Font: 

Jordi Vila. "Surt a la llum l'avistament d'un Ovni entre Llers, Terrades i Sant Llorenç del 1979 [sic]". Empordà [en línia]. 16 d'abril de 2017. Disponible a:<http://www.emporda.info/fets-gent/2017/04/16/surt-llum-lavistament-dun-ovni/352140.html#>

Explicació molt satisfactòria sobre el cas de Benacazón (Sevilla)

En el número 53 d'«El Ojo crítico» Manuel Garcia Bautista explica què va passar realment en la població sevillana de Benacazón el 28 de gener de 1976. Quan en Miguel retornava de casa de la seva promesa fou assaltat per uns familiars polítics que el van conduir a la força a una carboneria propera. Allà el protagonista va intentar alliberar-se dels seus agressors, però sense èxit fou sistemàticament agredit. Quan va quedar en llibertat va anar arrossegant-se fins a la seva llar, contant la versió ufològica de tots coneguda, fugint de la fosca veritat que s’amagava en la relació familiar.

Font: José Manuel Garcia Bautista. «Lo nunca dicho del caso Benacazón» El Ojo Crítico, 53 (Febrer 2007). 3-7.

30 años a palos por ver un ovni

El 23 de abril de 1976, Fidel Hernández dijo que contactó con un ovni en Matapozuelos. Contarlo le complicó la vida.

Fidel Hernández Rollán no es el único vallisoletano que dice haber visto ovnis, pero su caso sí fue uno de los más sonados en su momento, sobre todo porque aseguró haber hablado con ellos.

Treinta años después, el contacto se produjo un 23 de abril de 1976 en Matapozuelos, se reafirma en todo lo que declaró, pese a que ese suceso le ha complicado «bastante» la vida.

«Anda que no me he tenido que pegar veces de chaval por las burlas», dice con resignación. «Tenía 14 años y de mote me pusieron ovni. La única manera de que no me llamaran así fue liarme a palos con el que lo dijera», recuerda.

Fidel, que ya tiene 43 años y vive en Coca (Segovia), prefiere incluso que su cara no salga en las fotos. «Tengo dos hijos y ya van siendo mayores. No quiero que se rían de ellos por mi culpa. No es que quiera olvidar lo que pasó, pero sí dejarlo ahí».

Lo que aún recuerda, aunque no con tanta concreción como relató entonces a un periódico de la época, es lo que sucedió aquella tarde de abril: «Estábamos jugando y vimos una luz que se acercaba. Luego se fue por detrás de los tejados y desapareció. Yo me iba para casa, cuando vi un gran resplandor y me acerqué. En un prado estaba la nave».

Días después, el periodista que le entrevistó para la desaparecida Gaceta del Norte reconocía en su información que la hierba estaba aplastada «como si se hubiera posado un artefacto muy pesado». La crónica dice que aquel año hubo «una oleada» de avistamientos.

«Me preguntaron por las patatas»

«Vi tres seres bastante altos. Eran como una silueta de fluorescentes blancos y todos hablaban con mi voz. Me preguntaron por las cosas que veían. Tenían curiosidad por saber qué había plantado en el suelo. Se interesaron mucho por las patatas», subraya Fidel. En la información escrita en la época dice que la nave era de unos diez metros de diámetro, con una cúpula transparente y se sujetaba sobre varios poyetes. De los extraterrestres dijo que tenían el pelo blanco, peinado hacia atrás, y que no apreció orejas.

Font: Daniel Pascual, 20 minutos, 24.04.2006