Nova edició del llibre "El meteorit del Turó de la Peira"

 

 

Fa  unes setmanes que s'ha posat a la venda una nova edició del llibre El meteorit del Turó de la Peira: Petit recorregut per la subcultura paracientífica catalana, del consoci Jordi Ardanuy, publicat originalment dins de la col·lecció de noves monografies del CEI. 

La nova edició s'ha fet sota el segell d'Edicions de Ca sa Mina, de Palamós.

 

Sumari: 

• Introducció
• Observació del meteorit i recollida de material
• Mitjans d’informació
• Caiguda i recuperació de meteorits
• Distribució de les mostres des de la redacció d’Algo 
• El CEOSI
• L’anàlisi
• Darrer article d’Algo 
• Un altre meteorit
• Les incògnites del tercer planeta 
• Hipergea 
• D’altres referències al meteorit dins del món de l’ocultisme
• El meteorit al segle XXI
• Conclusions

Publicada una nova monografia

 

 

EL CEI ha publicat un nou volum de la seva col·lecció de noves monografies. L’exemplar està dedicat al suposat meteorit caigut al Turó de la Peira de Barcelona l'any 1969 i és obra del consoci Jordi Ardanuy.
El treball es basa en l’article publicat anteriorment a Papers d’Ovnis, si bé presenta algunes diferències. D’una banda conté les imatges que per una errada de muntatge no van aparèixer a l’article original. D’altra banda amplia una mica la informació sobre el grup ufològic CEOSI que, si de vida ben curta, va tenir protagonisme a finals de la dècada dels seixanta dins la ufologia catalana. Igualment s’ha afegit una referència a un altre meteorit. L’esdeveniment aparegué a la premsa de Barcelona un més després que el del Turó. Aquesta interpolació permet contrastar millor el cas que ens ocupa. A part d’això s’han realitzat alguns petits canvis menors en el text, en general intentant millorar la qualitat de les explicacions.
La monografia pretén ser també una nova modesta aportació al context cultural en el qual es desenvolupa aquesta història, la subcultura paracientífica.

Autor: Jordi Ardanuy

Títol: El meteorit del Turó de la Peira. Petit recorregut per la subcultura paracientífica

Publica: CEI, Centre d'Estudis Interplanetaris

Any d'edició: 2022

Pàgines: 88

Superbòlid observat en diversos punts del litoral català. Com sempre, algunes persones parlen d'OVNIs.

Imatge publicada per El Periódico de Catalunya

 

Segons informà abans d’ahir El Periódico de Catalunya, una enorme bola de foc fou vista des de diferents punts de litoral català el divendres a la nit.

Van ser molts els que van presenciar l'estrany objecte, inundant les xarxes socials amb fotos i vídeos, així com de comentaris de sorpresa i assegurant que era una llum molt forta. El telèfon del Servei d'emergències 112 va rebre un total de 55 trucades de diversos municipis, des de Cadaqués a l’Ametlla de Mar, passant per Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Barcelona i Sant Antoni de Calonge de l’albirament lluminós. La primera trucada es va registrar a les 22.38 hores des de Caldes d’Estrac. 

Salvament Marítim també va confirmar el fenomen, que es va poder veure des de gairebé tots els Països Catalans i fins i tot en llocs més allunyats com Sardenya i Algèria.

En un primer moment es va pensar que podria tractar-se d'un meteorit o un estel fugaç, però, els astrònoms van explicar que es tractava d'un superbòlid, un cos format per matèria còsmica que, per la seva grandària, es pot veure a simple vista i que travessa l'atmosfera a gran velocitat. 

En aquest cas en concret, el seu deixant persistent i la seva lluminositat va ser fotografiada i gravada en vídeo per diversos aficionats. A més, han afegit que possiblement estava associat a l'eixam de les Perseides d'aquest agost.

L'American Meteor Society diu que les boles de foc solen ser més brillants que una magnitud -4, que és l'equivalent de la visibilitat de Venus. D’altra banda, alguns testimonis van informar d’una fragmentació, el que significa que bé podria haver entrat a l'atmosfera de la Terra. 

Altrament, segons l’informatiu veneçolà La Calle, també hi va haver qui va assegurar que l’objecte era un fenomen OVNI.

L'Ovni de Carballal i Sierra a Montserrat el 1987, un bòlid molt brillant?

Dels famosos trànsits ufològics a Montserrat a l'entorn del pretès contactat L. J. Grifol, un dels més famosos és el que van protagonitzar els coneguts escriptors espanyols Manuel Carballal i Javier Sierra.

Carballal va resumir la seva experiència al diari La Vanguardia en una carta al director apareguda l’any 1988. Extraiem les parts significatives: «[...] la nit del 23 al 24 de juliol de 1987 jo si vaig tenir l'oportunitat de viure una experiència absolutament impressionant a la muntanya Montserrat, en companyia únicament de Luis José Grifol i el jove ufòleg Javier Serra [...] I no es va tractar d'una subtil estrella fugaç capaç de confondre un expectant observador. Molt al contrari del que passa amb la majoria, jo no vaig pujar a Montserrat a veure ovnis, sinó a demostrar d'una vegada per totes que allò era un vil frau. No ja amb una actitud prudentment escèptica, sinó violentament hostil [...] Acaronava l'esperança d'un reportatge ben espectacular desemmascarant al senyor Grifol i els seus inexistents companys. Pobre de mi. No només el gravador que d'amagat esgrimia esperant registrar fins a l'últim deliri del farsant, no va funcionar, i les 3 càmeres fotogràfiques es van avariar alhora (per esmentar només algunes de les oportunes "coincidències" que allí es van donar) sinó que a més vaig tenir l'oportunitat de veure amb els meus propis ulls un ovni sorgint a la zona que senyor Grifol havia indicat anteriorment. Un poderosíssim focus de llum de diversos colors d'una grandària superior al de la Lluna plena realment proper a nosaltres a l'espai que va sorgir, i que ens va "sobrevolar" i desaparegué amb el més aterridor dels silencis» (Carballal, 1988).

Recentment, la revista El Ojo critico, de la qual precisament Manuel Carballal n’és l’editor, ha publicat un article signat per Álvaro Alonso en el qual dóna una possible explicació del cas. Versem la seva conclusió que de totes maneres considera provisional: «Sense poder descartar la possibilitat que, efectivament, el que els testimonis veieren aquella nit de 1987 fos una "nau" (com la descriu Grífol) enviada per "ells", els qui vulgui que siguin, en aquest article he plantejat la possibilitat que el que van veure els testimonis fou un bòlid brillant o fireball, fenomen excepcional, però amb causes naturals ben conegudes. Un albirament protagonitzat no per aficionats a l'astronomia, sinó per un contactat que veia naus en cada estrella fugaç que creuava el cel, acompanyat per dos joves, un de 18 anys i l'altre menor d'edat, en el tram final d'un viatge a certa manera iniciàtic, en una nit molt fosca, amb circumstàncies meteorològiques que no comprenien, després d'haver albirat diversos meteors que van amar creant un ambient d'excitació creixent, i creient tots dos, com jo mateix creia a la seva edat, en l'existència d'éssers de l'espai que visitaven habitualment el nostre planeta amb les seves naus» (Alonso 2019).

La conclusió d’Alonso és interessant perquè planteja una possible explicació sense haver de recórrer ni a cap forma d’espiritualitat ni al paranormal. Naturalment és impossible de saber si això és realment el que van veure. El que té importància és que mostra que poden haver-hi explicacions que no precisen de paradigmes màgics, malgrat que absolutament mai es podrà demostrar realment el seu origen. No es pot fonamentar l'existència de coses només a partir de casos que poden rebre d'altres interpretacions.

Jordi Ardanuy 

Referències:

Álvaro Alonso (2019). «Contacto OVNI en Montserrat, 1987». El Ojo Crítico [en línia], núm. 88, març 2019, p. 73-79.

B. Manuel Carballal. «Montserrat, enclave ovni». La Vanguardia, núm. 38.357, 26 setembre 1988, p. 6.

Especulacions sobre ovnis i caiguda d'objectes a Cogollos de Guadix (Espanya)

Forat que va deixar el suposat impacte d'un objector a la teulada d'una casa deshabitada 

a Cogollos de Guadix, al sud d'Espanya. Font: El Ideal.

Segons informava La Vanguardia el passat dia 13 citant agències, la tarda del diumenge 10 de febrer, tres misterioses llums van solcar el cel a gran velocitat i van impactar en diferents punts de la localitat de Cogollos de Guadix a Granada, a la regió sud d’Espanya. Un d'aquests objectes lluminosos hauria destrossat la teulada d'un habitatge deshabitat propera a unes escoles, deixant un forat d'uns dos metres de diàmetre; els dos restants van caure en rambles properes al municipi.

Segons alguns dels testimonis es va semblar a una mena de pluja de meteorits, segons recollia el rotatiu Ideal. Després del que havia passat, l'alcalde de Cogollos de Guadix, Eduardo Martos, indicava que s’havia posat en contacte amb la Universitat de Granada per intentar esbrinar l'origen del fenomen.

El mateix article de La Vanguardia reprodueix que Eduardo Martos explicà a Europa Press que a la matinada de dilluns 11, uns veïns van veure tres llums en el cel, dues sobre una zona agrària i una a la trama urbana del municipi, i, ja al matí, els serveis municipals van tenir constància del forat causat a la teulada d'una casa del poble, a l'entorn del carrer Granada al costat de l'escola pública, fet que es va associar al suposat meteorit.

Martos afegia que, segons la informació científica que ha pogut recaptar fins al moment, no es tractaria d'un meteorit, ja que aquest s'albira des de centenars de quilòmetres enrere, de manera que permet mobilitzar els serveis d'emergència. En caure, a més, acostuma a provocar un estrèpit o tremolor. "No sabem si es tracta d'un meteorit, de la peça d'algun avió o simplement d’un ensorrament", va indicar Martos, que també precisar que el forat aparegut al sostre de la casa havia causat gran intriga al poble, i que s'esperava que en les següents hores es pogués determinar amb més exactitud què havia passat.

És curiós que per a La Vanguardia no té cap importància indicar en un paràgraf que el fenomen es produí el 10 i en l següent l’11...

D'altra banda, aquest diari també comentava la hipòtesi que fos un fenomen elèctric "molt local", que no s’havia registrat per cap dels observatoris d'astrofísica de la zona, de manera que es podria correspondre amb el conegut com llamp en bola o globular. En l’explicació del fenòmens que recollia indicava que «es tracta d'un fenomen elèctric que, en comptes de baixar com un llamp convencional ho fa en forma de bola, i que, en caure, diposita tota la seva energia, la qual cosa podria estar en l'origen de l'esvoranc a la teulada».

Continuant en la informació del rotatiu barcelonès s’afegia que els que havien visitat el lloc no van poder veure l'objecte que havia causat la destrossa, i especulaven que en quedar atrapat a la cambra situada entre la teulada i el sostre, el presumpte meteorit romandria sota la runa provocats pel suposat aeròlit.

El cert és que si un consulta les diferents notícies que han publicat diferents mitjans informatius del país veí, els llums al cel es van veure poc després de les set de la tarda de diumenge, però d’altres fonts diuen la matinada de dilluns. El moment en el qual es produí de l’esvoranc tampoc queda gens clar. De fet, no s’havia presentat cap evidència que tingués res a veure amb les observacions del capvespre del dia 10 que alguns mitjans espanyols com 20 minutos o l’ABC han etiquetat com a ovnis. Però, a més a més, al programa  Milenio Live l'alcalde del poble indicà que es va produir ala matinada de dijous a divendres, és a dir, del 7 al 8 de febrer. Pel que sembla a la casa no hi viu ningú.

Aclarit més enllà de qualsevol dubte que l’esvoranc i la visió d’unes llums al cel no tenen cap connexió entre sí, quedaria per determinar-ne l’origen. De les llums es fa difícil dir-ne, malgrat que podria també relacionar-se amb l'explicació de l'esvoranc. Suposant que aquest darrer es tracti realment d’un fenomen lligat a algun objecte caigut recentment des del cel, cal recordar que la localitat es troba sota una aerovia (N865 per a vols entre 4.100 i 7.500 m; i, UN865 entre 7.500 i 14.000 m). Podria tractar-se d’una caiguda d’un hidroaerolit d’origen aeronàutic. Els tipus de danys que provoquen amb un poder significatiu de penetració, és similar a l’observat a les imatges distribuïdes pels mitjans de comunicació. Potser l'origen aeronàutic també pot explicar les llums vistes el dia 10, descartades reentrades, si es que no foren mers meteors.

Fonts: 

«El incidente Guadix». Milenio Live. 16 de febrer de 2019.

Jesús Javier Pérez. «Un misterioso objeto impacta contra una vivienda en Cogollos de Guadix» El Ideal [en línia]. 12 de febrer de 2019..

¿Qué puede ser el misterioso objeto que ha caído sobre un pueblo granadino?. La Vanguardia [en línia]. 13 de febrer de 2019.

Leo Rama. «Un OVNI en el tejado de casa: la «comidilla» en Cogollos de Guadix». ABC [en línia]. 13 de febrer de 2019.

L'autoritat irandesa d'aviació estudia una observació ovni

Segons ha publicat el diari The Irish Times, les autoritats irlandeses estan estudiant la informació facilitada per diversos pilots que van alertar de la presència d'un objecte no identificat al sud-oest del país.

Al matí del proppassat divendres 9, la pilot del vol BA94 de British Airways procedent de Mont-real va trucar al control de trànsit aeri de Shannon per informar que havia vist un objecte que sobrepassava el seu avió i va preguntar si hi havia algun exercici militar a la costa oest d'Irlanda.

"S'estava movent molt ràpid", va dir la pilot. "Ha aparegut pel nostre costat esquerre i després ha virat ràpidament cap al nord. Era una llum molt brillant que ha desaparegut a gran velocitat".

Segons la gravació publicada a Airlive, el controlador hauria confirmat que no s'estaven realitzant exercicis i que no es captava res als radars.

Un altre pilot d'un avió de Virgin airlines en vol des d’Ontàrio a Manchester, va descriure l’observació com un “Meteorit o un altre objecte fent algun tipus de reentrada", afegint que semblaven com "múltiples objectes seguint el mateix tipus de trajectòria, molt brillants des d'on érem". Aquest pilot també va confirmar que havia vist "dues llums brillants que semblaven inclinar-se cap a la dreta i allunyar-se ràpidament, almenys des de la nostra perspectiva". Un tercer pilot va indicar que s’alegrava de no ser l'únic testimoni.

Un portaveu de la Irish Aviation Authority ha declarat que s’estava investigant l'incident, que es presentaria un informe i que les recerques seguirien els protocols convencionals de confidencialitat. El portaveu ha afegit davant les preguntes de la premsa que era poc probable que fossin extraterrestres d'un altre planeta.

A manca de més dades la hipòtesis de meteoròlits sembla versemblant.

Observen caure un objecte lluminós a Calafell

El dimarts 27 de març, d’un quart i mig d’onze del vespre, un veí de Calafell va trucar al servei d’emergències informant que havia vist un objecte lluminós que es dirigia cap al sud caient al mar. La informació posteriorment va ser ratificada per un pilot d'avió que era en ruta. Les fonts consultades per l’ACN asseguraven que el Centre de Control Aeri tenia constància de la desaparició d'un objecte al radar. Al mateix temps, Salvament Marítim assegurava que no constava la desaparició de cap avioneta.

Durant la nit, el dispositiu de recerca va treballar a la zona amb dues embarcacions i un helicòpter, amb la col·laboració també del cos dels Mossos d'Esquadra. La recerca comptà també amb la participació de l'exèrcit de l'aire espanyol, que analitzà i descartà que l'aparell caigut fos un dron. Al dia següent les operacions de salvament es van suspendre. Segons informà el Diari de Tarragona, diversos veïns també havien estat testimonis del fet, segons s'esmentava a les xarxes socials.

Sebastià D’Arbó, en la seva intervenció del 24 d’abril a “Ben trobats”, el Magazine matinal d’El Punt Avui TV, dirigit i presentat per Clara Tena, apuntava que el fenomen fou visible aproximadament des de Cubelles fins a Calafell i aportà una suposada foto que difícilment pot ser de l’esdeveniment. Per a ell és un dels misteris més de la Mediterrània.
Entre les diverses especulacions, s'ha mencionat possible reentrada, potser d'un fragment de la Tiangong 1.També podria tractar-se d'un espectacular meteorolit.

Fonts:

ACN. “Salvament Marítim rastreja la costa de Calafell per investigar la presumpta caiguda d’un aparell al mar”. Vilaweb.cat [en línia]. https://www.vilaweb.cat/noticies/salvament-maritim-rastreja-la-costa-de-calafell-per-investigar-la-presumpta-caiguda-dun-aparell-al-mar.
“Ben trobats”. El Punt Avui TV, 24 d’abril de 2018. Disponible a: http://www.etv.cat/ben-trobat/24398-ovni-a-calafell.
“Investigan si una bolsa con ropa y un teléfono aporta pistas del 'objeto luminoso caído al mar' en Calafell”.Diari de Tarragona [en línia], 28 de març de 2018. https://www.diaridetarragona.com/costa/Investigan-si-una-bolsa-con-ropa-y-un-telefono-aporta-pistas-del-objeto-luminoso-caido-al-mar-en-Calafell-20180328-0036.html.

Ni focs d'artifici ni nau extraterrestre: es tractava d'un bòlid

No es tractava de focs d'artifici ni tampoc d'un plat volador com asseguraven dijous algunes piulades, sinó d'un bòlid el que il·luminà el cel amb llums de múltiples colors el proppassat dilluns a un quart i mig de de vuit del vespre.

Aquest meteor brillava més que Venus, explicà el president de l'Associació Astronòmica de Girona, Rafael Balaguer. Precisament un astrònom d'Astrogirona, Josep Maria Petit, qui captà el pas del bòlid amb una de les càmeres automàtiques de les quals disposa el centre. A partir d'aquestes observacions se sap que el meteor hauria entrat pel nord. Segons aquest astrònom, durant l'estiu va augmentar l'índex de bòlids brillants caiguts a la terra.

A banda de Catalunya, el bòlid es veié també a la resta dels Països Catalans i en d'altres punt del nord-est de la Península Ibèrica.

Font: 

Roser Albertí. «No eren focs artificials ni un ovni, era un bòlid». Diari de Girona [en línia]. 12 de febrer de 2015.

Ovni i metereorit

La nit de Nadal deixà un regalet als cels de part del llevant peninsular.
En bona part d'aquest territori es va albirar una llum que solcava el cel de gran intensitat. El fet es produí cap a ales 21 hores.
De l'incident fou informat, per exemple el FUFORA finès, per una observació a Los Pacos - Torreblanca - Fuengirola - Andalucia - Espanya.
El diari Las Provincias, en la seva edició digital nadalenca informava de diverses observacions al País Valencià. De la capital deia que també s'havia pogut albirar i citava el testimoni d'Ángel Ramírez. «Diverses persones ho vam veure passejant per l'avinguda de Catalunya. Estic convençut que no fou un estel fugaç, perquè n'he vist molts i no són així. Tampoc un avió. Tenia una llum potent, una velocitat endimoniada i va recórrer el cel més de 20 segons. Jo crec que era un OVNI».
Segons Ángel Flores, expert de l'Associació Valenciana d'Astronomia es tractà probablement d'un meteorit que es trobava a més de 120 quilòmetres d'altura.

Fotografia procedent de www.spmn.uji.es

Empremtes dins d'un meteorit de possible activitat biològica a Mart

 

Fragment del meteorit Tissint.  Natural History Museum, Londres.

Un equip internacional de científics ha demostrat, gràcies a un meteorit marcià trobat a la Terra, que la vida al planeta vermell és més probable del que es pensava. "No hi ha una altra teoria més convincent", ha assenyalat un dels autors del treball, Philippe Gillet.

Aquest investigador i els seus col·legues de la Xina, del Japó i d'Alemanya han dut a terme una anàlisi detallada de les petjades de carboni orgànic d'un meteorit marcià i han arribat a la conclusió que és molt probable el seu origen biològic.

En el treball, publicat Meteoritics & Planetary Sciences, els científics sostenen que el carboni podria haver estat dipositat en les fissures de la roca quan encara era a Mart per la infiltració d'un líquid, que era ric en matèria orgànica.

Expulsat de Mart després que un asteroide s'estavellés en la seva superfície, el meteorit, anomenat Tissint, va caure al desert del Marroc el 18 de juliol de 2011, davant la presència de diversos testimonis.

En explorar-la, es trobà que a la roca extraterrestre hi havia petites fissures que es s'ompliren amb matèria que conté carboni. Diversos equips d'investigació han demostrat ja que aquest component és de naturalesa orgànica, però fins ara no hi havia consens sobre el seu origen.

Els experts dugueren a terme una anàlisi microscòpic i isòtop del material de carboni que va portar als investigadors a la conclusió que el material era biològic, però no era del planeta, i també va obrir un ventall de possibles explicacions sobre el seu origen.

Amb aquest treball, els investigadors desafien les teories descrites prèviament, que proposen que les petjades de carboni estaven originades per la cristal•lització d'alta temperatura del magma. Segons el nou estudi, una explicació més probable és que els líquids que contenen compostos orgànics d'origen biològic s'infiltraren a la roca mare de Tissint a baixes temperatures, prop de la superfície marciana.

Aquestes conclusions estan recolzades per diverses propietats intrínseques de carboni del meteorit, per exemple, la seva proporció de carboni-13 i carboni-12. Aquesta resultà ser significativament menor que la proporció de carboni-13 en el diòxid de carboni de l'atmosfera de Mart, mesurat prèviament pels Rover Phoenix i Curiosity.

D'altra banda, la diferència entre aquestes proporcions es correspon perfectament amb el que s'observa a la Terra entre un tros de carbó -que és d'origen biològic i el carboni a l'atmosfera. Els investigadors assenyalen que aquesta matèria orgànica també podria haver estat portada a Mart quan els meteorits molt primitius -condrites carbonatades- van caure sobre ell.

Això no obstant, consideren que aquest escenari és poc probable a causa de que aquests meteorits contenen molt baixes concentracions de matèria orgànica. Gillet s'ha mostrat obert a que "altres estudis puguin contradir aquestes troballes". "Malgrat això, les nostres conclusions són tals que van a revifar el debat sobre la possible existència d'activitat biològica a Mart, almenys en el passat", ha conclòs. 

Font: Europa Press. 

Bola de foc sobre el cel de Catalunya

Una bola de foc amb una estela llarga ha il·luminat el cel de Catalunya aquesta matinada, a quarts de set del matí, segons diversos testimonis. La Xarxa d'Investigació sobre Bòlids i Meteorits ha confirmat a Catalunya informació que està realitzant indagacions per saber de què es tracta. 

Els testimonis asseguren que el fenomen ha estat visible des de molts punts del país. Segons les imatges enregistrades per Josep Maria Petit Prats, membre d'AstroGirona, el bòlid ha creuat encès el cel, amb una gran il·luminació, deixant una llarga estela i rastre de fum en desintegrar-se. 

L'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) a Catalunya també ha informat del possible meteorit, que ha il·luminat el cel de Barcelona amb una fogonada cap a les 06.55 hores d'avui , segons ha constatat el personal de guàrdia d'aquesta entitat .

Els testimonis que han piulat a través del Twitter provenen de poblacions barcelonines com Olesa de Montserrat, Berga, Ullastrell i Badalona , així com Tarragona i Barcelona.

Font:

«Incògnita al voltant d'un bòlid que ha creuat el cel de Catalunya aquest matí». Ara.cat (7 de setembre de 2014).

Mini onada ovni a la Península?

Durant els mesos de setembre i octubre de 2011, segons les revistes Más Allá i Año Cero, s'han observat alguns ovnis sobre Catalunya i Balears que formarien part d'una mini onada ovni a la Península. En la pàgines de www.documenta.net es pot llegir més informació sobre els casos a la catalanofonia.

Els casos, que inclouen fotografies i un vídeo, tot d'escàs interès, són els següents:

17 de setembre, 21.15 hores. Palma (Mallorca).

5 d'octubre. Caiguda d'objecte lluminós (meteorit). Santa Eulàlia (Eivissa).

8 d'octubre, 21.15 hores. Platja d'Aro (Baix Empordà).

18 d'octubre, 20.50 hores. Viladecans (Baix LLobregat).

Posibles bólidos causan rumores de avistamientos en la zona de Sevilla (España)

El investigador Ángel Carretero ha divulgado a través de diversas listas de distribución de correo, que se está especulando que en la zona de Sevilla ha habido algunos avistamientos OVNIS entre el día 19 y el 26 de Diciembre. Se trataría de las zonas de Aljarafe y de Marchena. En esta última habrían habido aterrizajes militares habiendo ya anochecido, y podrían haber originado la confusión dado el cercano aeropuerto de Morón. Sine embargo esta explicación no sería aplicable a Aljarafe.
Durante estas fechas parece ser que se han observado dos bólidos en la zona.

Fonts:
Ángel Carretero. «¿Ovnis sobre Sevilla?». Universo Prohibido (27 de desembre de 2008).
Dani. «Re ¿Ovnis sobre Sevilla?». Universo Prohibido (27 de desembre de 2008).

Una observació a Calahorra que fou possiblement un bòlid

El Grup UFO ha divulgat a través de diverses llistes de distribució una observació etiquetada com a OVNI.
Els fets van passar el 25 d’octubre d’enguany quan dos testimonis, Cristina de 38 anys i Ángela de 25, van observar a Calahorra (La Rioja, Espanya) una esfera lluminosa de mida aparent ment gran, que no produïa cap soroll. Cap de les dues va poder identificar-ho com una aeronau coneguda.
L’observació es va produir aproximadament a les 20.30 hores i es va allargar durant uns 10 segons. L’esfera, que es trobava uns 30 º sobre l’horitzó, anava del nord-est cap a l’est; però, de sobte, va fer un gir amb direcció nord, per a acabar desapareixent.
Es dóna la circumstància que aquell dia, i cap a les 20.35 hores, es va veure un bòlid amb un rang d’observació que cobria Cantàbria, Castella, Extremadura, La Rioja i Madrid. Probablement l’observació de Calahorra fou aquest bòlid, però, per alguna raó, els testimonis no van poder distingir clarament el comportament del meteor.

Fonts:
Grupo UFO. «Avistamientos OVNI en la Rioja». Llista Años Luz (11 de novembre de 2008). Xarxa Espanyola d'Investigació sobre Bòlids i Meteorits. «[Bòlit del 25 d'octubre de 2008]» [en línia]. Llistat SPMN. [Versió català amb enllaç trencat].

Un meteorit forada una casa al sud de Nova York

L'objecte metàl·lic de 377 grams que va foradar la setmana passar el sostre d'un habitatge particular de dues plantes a Freehold Township, a uns 60 quilòmetres al sud de Nova York, no és cap peça d'un coet rus -com s'havia apuntat en un principi-, sinó un meteorit. Aquesta és la conclusió de la comissió d'investigació creada per determinar l'origen i les possibles responsabilitats per l'incident. "L'equip de geòlegs ha especificat que el fragment de meteorit és ric en metall i que possiblement formava part de l'interior d'un asteroide. La coloració, la densitat, les marques externes i les propietats magnètiques de l'objecte es corresponen amb les d'un meteorit metàl·lic", va explicar ahir Robert Brightman, cap de la policia local.
El meteorit, que podria rebre el nom de Freehold Township, va quedar incrustat en una paret de la segona planta de l'edifici sense causar ferits.

Font:
Avui (7 de gener de 2006): 34

Luces en el cielo peninsular

Además del caso de Granada del avistamiento del 3 al 4 de octubre del que ya dimos aquí cuenta [CEI 2006a, CEI 2006b] en las últimas semanas se han observado sobre el cielo peninsular diversas luces que han llamado la atención.
Según informa la revista Año Cero en su número de noviembre y «apenas una semana antes del avistamiento de Granada, varios testigos observaron desde diversos puntos de litoral coruñés una enorme bola de luz que cruzó los cielos a gran velocidad. Los testigos coinciden en la descripción del OVNI: grande, ce color blanco-anaranjado y dejaba chispas o cenizas a s paso. Finalmente acabó desintegrándose en el firmamento».
«El director del Observatorio Astronómico de Santiago, José Ángel Docobo, opina en esta caso que se trata de un meteoro» [Javier García 2006].
La Voz de Galicia informó que se trataba probablemente de un bólido avistado la noche del 28 de septiembre «”Estabamos aquí facendo a vendima e vimos como pasaba, e logo desintegrouse; primeiro pensabamos que era o avión que vai a Alvedro a esa hora, pero o avión pasou aos poucos minutos e viaxaba moito máis lonxe”. Esto contaba un vecino de Miño, Andrés Quintás, a las nueve de la noche de ayer. Unos minutos antes, un grupo de personas que estaban en la zona de Loios, a unos cien metros de la Playa Grande, vieron pasar un objeto luminoso “bastante visible e que se disintegrou máis alá, cara ao monte de Breamo”, explicó Quintás [Rodri Garcia 2006].
«También relató este vecino que les había parecido ver como si cayeran unas cenizas o algo similar después de que dejaron de ver el objeto y que la dirección que seguía era «e este a nordeste» [Rodri Garcia 2006]..
«El cuerpo también fue avistado desde Oleiros, en la zona de Perillo: “Además de la parte blanca de los meteoritos, tenía otra anaranjada”, explicaba una de las personas que lo vio; de todos modos, “fueron sólo unos segundos, pero era muy llamativo lo bajo que pasaba”. A preguntas de Docobo, este vecino le explicó que la luminosidad era mucho mayor que la de una luna llena y que desapareció “hacia el mar”» [Rodri Garcia 2006].
Aunque este avistamiento parece claramente identificado, parece que ha generado algunas dudas, no solamente por el calificativo «OVNI» de la revista Año Cero, si no por lo que parece un comentario escéptico obligado de S. G. Rial en el mismo periódico y día: «Un amigo me comentaba anoche la sorpresa que otros coruñeses se llevaron al avistar una estrella fugaz estamparse en las capas altas de la atmósfera. Esto es, un meteorito, un meteoro o un meteoroide, a saber, que no son lo mismo y para eso están los expertos. Lo del ovni desintegrándose vamos a descartarlo de momento» [Rial 2006].
Por otra parte recibimos el 4 de octubre un mensaje electrónico [M. C. 2006] indicándonos la observación el día anterior, desde Murillo de Rio Leza, en La Rioja de una luz muy brillante blanca que se movía en dirección oeste. El observador, que indicaba que está acostumbrado a observar aviones que aterrizan en el Agonzillo, no pudo distinguir luz de posición alguna pese a utilizar prismáticos. Señaló que el objeto pasó de largo el aeródromo y que no regresó y que el vuelo parecía ser bastante bajo. Aunque la observación se produjo hacia las 6.30, estuvo una hora aproximadamente pendiente por si se trataba de un avión que daba la vuelta. Finalmente el testigo añadía que se trataba de un genuino caso OVNI, aunque con eso no quería indicar que se tratara de nada extraterrestre.
Del mismo día es un menaje distribuido por diferentes lista procedente de la Asociación calagurritana de investigación de fenómenos paranormales - grupo ufo y que parece referirse al mismo evento: «ayer Martes día 3/10/06, sobre las 06:30 una luz blanca brillante surco el cielo de Calahorra con dirección Oeste/Norte, a baja altitud y gran velocidad, siguiendo una trayectoria horizontal fija sin apreciarse descenso en ella.
Observado con prismáticos, no se vieron luces de posición alguna, se intento relacionar con las luces de aterrizaje de un avión, dada la proximidad del aeropuerto de Logroño, sin resultado positivo» [Grupo UFO 2006].
Finalmente nos han reenviado un mensaje de la lista del foro Amigosmilenio3 y que no obtuvo réplicas significativas, al parecer. Lo reproducimos infla aunque en este caso no nos consta que se haya usado, todavía, el término OVNI.
«Anoche 22 de octubre, sobre las 22.15, vi unas luces muy extrañas en el cielo de Granada capital y me gustaría saber si alguien puede decirme cómo puedo averiguar si se trataba de un avión o helicóptero, aunque por lo que pude observar, estoy casi segura de que no era ninguna de las dos cosas. Una de las luces era anaranjada, muy brillante y se veía muy grande para ser una estrella, al principio, pensé que se trataba de Venus, pero cuando salí a la terraza, vi que no se trataba del planeta, segundos después, la luz comenzó a moverse en zig zag, hasta avanzar de frente a donde yo me encontraba, se acercó bastante, tanto que pude distinguir la forma a pesar de ser noche cerrada y puedo decir que por la forma, no me pareció un avión ni un helicóptero, era de forma piramidal, aunque los bordes se veían redondeados y en la oscuridad de la noche el objeto me pareció que era de color gris metálico. La luz naranja estaba en el centro y a cada lado había una pequeña luz intermitente. Pero no fue la única luz, a lo lejos, aparecieron de golpe tres lucecitas más, aunque aquellas no se acercaron. Segundos después, aquel objeto hizo otro movimiento en zig zag y desapareció en el cielo, al igual que el resto de luces. Lo único que os puedo decir es que volaban demasiado alto para ser helicópteros y la luz naranja, cuando se acercó, volaba demasiado bajo para ser un avión y más teniendo en cuenta que sobrevolaba el centro de la capital. Lo más curioso es que aunque se acercó bastante, no oí ni un solo ruido de reactores y siempre que un helicóptero o avión está cerca se oye algo, pues anoche no y la calle estaba totalmente en silencio (en aquellos momentos estaban dando el Madrid-Barça).Me gustaría poder deciros más, pero la conexión de mi residencia está estropeada y sólo puedo escribir unos minutos desde la facultad. Si esta noche arreglan la conexión os amplío la información y de paso la envío a milenio3.
Os aseguro que fue impresionante, nunca en mi vida había visto algo así, ojalá no tenga explicación» [M. C. F. 2006].

Referencias:

CEI [2006a]. «Fotografían supuesto ovni en Granada». Cei-bloc.blogspot.com (7 de octubre de 2006).
CEI [2006b]. «Más sobre el ovni de Granada». Cei-bloc.blogspot.com (8 de octubre de 2006).
Rodri García. «Un bólido en la costa coruñesa». La Voz de Galicia (29 de septiembre de 2006).

Javier García Blanco. «Ovnis en Granada y A Coruña». Año Cero 186 (Noviembre 2006): 14.
Grupo UFO. «Objeto no identificado». Mundo Misterioso (4 de octubre de 2006).
M. C. «Un genuino OVNI, aunque no sigo Milenio 4». Comunicación personal (4 de octubre de 2006).
S. G. Rial. «Estrellas» La Voz de Galicia. En línea en (29 de septiembre de 2006).

M. C. F. «Anoche vi algo en el cielo granadino». Amigosmilenio3 (23 de octubre de 2006).

L'impacte d'un suposat meteorit desencadena l'alarma a Nova Zelanda

Milers de persones a Nova Zelanda telefonaren ahir dimarts als serveis de seguretat per a informar d'una forta explosió que els experts han atribuït inicialment a l'impacte d'un meteorit a l'Illa Sud del país, segons l'emissora «Ràdio Nova Zelanda».

L'Observatori Stardome d'Auckland, al nord del país, informà que la roca de l’espai podria haver esta de la grandària d'una pilota de basquetbol i que s'estavellà a la zona de Canterbury, a uns 250 quilòmetres al sud de Wellington.

Residents de Wellington fins a Ashburton escoltaren l'estrèpit i diversos habitants de Christchurh declararen a mitjans d’àmbit estatal que les seves cases i els vidres de les finestres tremolaren.

L'estranyexa del fenomen és que es tractà de l'impacte d'un meteorit observat durant la llum diürna, quelcom no és gaire freqüent, segons apuntà el neozelandès Alan Gilmore, de l'observatori Mount John de la Universitat de Canterbury.

Font: Agències

Diuen que l’explosió de Tunguska datada fins ara el 1908 es va produir realment l’any 1945

L’Escriptor, nascut a Londres, Felipe Botaya exposa en el seu llibre ″Operació Hagen″ (només en espanyol) que el projecte nuclear de l’Alemanya nazi va incloure la missió d’un avió de la Luftwaffe que va llançar una bomba atòmica a la Sibèria el 23 de febrer de 1945.

Encara que no es pot jutjar sense haver accedit a la documentació del llibre, sembla com a mínim estrany que un esdeveniment datat fins ara a l’any 1908, es digui que en realitat succeí l’any 1945.

El tema de la capacitat nuclear dels alemanys es força controvertit i sempre s’ha envoltat d’una aura de misteris quasi bé esotèrica.

El fet de Tunguska també se l’ha relacionat fantasiosament amb un accident d’un ovni, com en el cas de Roswell, però sembla que fou un meteorit.

Font: http://xenologia.blogspot.com

Space rock re-opens Mars debate

A carbon-rich substance found filling tiny cracks within a Martian meteorite could boost the idea that life once existed on the Red Planet.
The material resembles that found in fractures, or "veins", apparently etched by microbes in volcanic glass from the Earth's ocean floor.
Details will be presented at the Lunar and Planetary Science Conference in Houston, Texas, next month.
All the processes of life on Earth are based on the element carbon.
Proving carbon in Martian meteorites is indigenous - and not contamination from Earth - is crucial to the question of whether life once arose on the Red Planet.
Initial measurements support the idea that the "carbonaceous material" is not contamination, the scientists say.
The research team includes scientists who brought evidence for microbial life in another Martian meteorite, ALH84001, to the world's attention in 1998.
The Martian meteorites are an extremely rare class of rocks. They are all believed to have been blasted off the surface of the Red Planet by huge impacts; the material would have drifted through space for millions of years before falling to Earth.

Fresh samples
The latest data comes from examination of a piece of the famous Nakhla meteorite which came down in Egypt, in 1911, breaking up into many fragments.
London's Natural History Museum, which holds several intact chunks of the meteorite, agreed for Nasa researchers to break one open, providing fresh samples.
"It gives people a degree of confidence this had never been exposed to the museum environment," said co-author Colin Pillinger of the UK's Open University.
"I think it's too early to say how [the carbonaceous material] got there... the important thing is that people are always arguing with fallen meteorites that this is something that got in there after it fell to Earth.
"I think we can dismiss that. There's no way a solid piece of carbon got inside a meteorite."
Analysis of the interior revealed channels and pores filled with a complex mixture of carbon compounds. Some of this forms a dark, branching - or dendritic - material when seen under the microscope.
"It's really interesting material. We don't exactly know what it means yet, but it's all over the thin sections of the Nakhla material," said co-author Kathie Thomas Keprta, of Lockheed Martin Corporation and Nasa's Johnson Space Center in Houston, Texas.

Indigenous component
Previous studies of the forms - or isotopes - of carbon in the Nakhla meteorite found a component of which more than 75% is lacking any carbon-14.
Since all terrestrial life forms contain some carbon-14, this component was thought to be either indigenous carbon from Mars or ancient meteoritic carbon.
Professor Pillinger and colleagues are carrying out direct isotopic analysis of the carbonaceous material, but he admits terrestrial contamination is occurring when thin slices of the meteorite are made for analysis.

However, the ratio of carbon to nitrogen in the epoxy used to prepare the thin sections is very different from that of the carbonaceous material in the meteorite's veins.
If it is indigenous to Mars, the authors say the "carbonaceous material" came either from another space rock that smashed into Mars hundreds of thousands of years ago, or is a relic of microbial activity.
A resemblance between the material in the meteorite and features of microbial activity in volcanic glass from our planet's ocean floor further support the idea they are biological in origin, says the paper.
If this is the case, the remains of these organisms and their slimy coatings might provide the the carbon-rich material found in Nakhla, the researchers argue.
Peter Buseck, regent's professor of geological sciences at Arizona State University told the BBC News website that he found no strong evidence of a biological origin for the carbon in the meteorite.
He added that it was difficult to determine the origin of carbon in rocks based on microscopy.
The 37th Lunar and Planetary Science Conference runs from 13-17 March in Houston, Texas.

Font: Paul Rincon, http://news.bbc.co.uk