dijous, 29 de març de 2018

Dos pilots informen d'objecte desconegut mentre volaven sobre Arizona

Dos pilots de línies aèries que sobrevolaven a més de 30.000 peus Arizona, van informar recentment que un objecte volador no identificat sobrevolava els seus avions. L'Administració Federal d'Aviació (FAA) també ha fet pública una gravació de les comunicacions de ràdio dels pilots.
Segons els registres de ràdio, dos pilots diferents de Phoenix Air i d'American Airlines van veure l'objecte volant en direcció oposada dels seus avions el passat 24 de febrer. A la conversa amb el control del trànsit aeri de l'Albuquerque, el pilot de Phoenix Air fa la primera menció de l'objecte estrany al voltant de les 15.30. hora local. "Hi ha algú per sobre de nosaltres que ens ha passat fa uns 30 segons?" pregunta el pilot d’una cinta feta pública pel Phoenix New Times. La resposta del Centre de control és "negativa".
Amb l’encontre amb l’avió de Phoenix Air encara al cap, el Centre de control d'Albuquerque alerta el vol 1095 de American Airlines que estigui pendent d’un possible objecte al cel, atès que volen cap a San Diego.
Menys d'un minut després de l'advertència comunicaven per ràdio el contacte visual. "Sí, alguna cosa ha passat per sobre de nosaltres", informà el pilot. "No sé què era, però era almenys a dos o tres mil peus per sobre de nosaltres. Sí, ha passat per damunt de nosaltres".
Els pilots no van poder determinar si l'objecte no identificat estava flotant o volava realment, però a la gravació es pot escoltar el pilot d'American Airlines dient que el OVNI produïa un "gran reflex", per la qual cosa van dubtar que no fos un globus de Google.
"A part de la breu conversa entre dos avions, el controlador no va poder verificar que hi hagués cap altre avió a la zona", va declarar Lynn Lunsford de la FAA al Phoenix New Times.
En una declaració a la cadena KOB-TV a Albuquerque, el portaveu de l’agència va declarar no saber què és l'objecte. "No tenim cap comentari a afegir a allò del que podeu escoltar", informava el comunicat. "Tenim una estreta relació de treball amb una sèrie d'altres agències i gestionem amb seguretat el trànsit d’avions militars i civils de tots els tipus a la zona cada dia, inclosos els globus meteorològics de gran altitud". 

Una observació des de la Guingueta d'Ix l'any 1973




Llegim a la pàgina web d’OVNI 66 sobre un cas d’observació OVNI el 6 d’octubre de 1973 sobre el Pic del Moros, a prop de Font Romeu, a l’Alta Cerdanya. El cas procedeix del catàleg VERONICA.
El testimoni fou el senyor Georges L, llavors un jubilat de 66 anys que vivia a la Guingueta d'Ix.
La matinada del 6 d’octubre de 1973 es preparava per a anar a caçar ànecs. Encara era fosc. La temperatura força baixa, entre 5 i 8 sota zero. El cel clar, sense núvols.
Com moltes altre vegades, es va apropar a l’exterior per tal de veure quina roba d’abric havia de vestir-se. Llavors va veure un resplendor molt brillant en direcció Nord-est, vers Font Romeu, per sobre del Pic dels Moros.
D’entrada va creure que era Venus, però va descartar la idea perquè segons la seva opinió aquella no era l aposició habitual del planeta. Llavors, fent alguns càlculs i calcula un angle d’observació de 18 a 20° des de la base del pic i a una distància d’uns 80 a 100 km per sobre de l’àrea de Carcassona, ja a Occitània.
A les 6.40 la llum no s’havia mogut i començava a clarejar. El testimoni, proveït de binoculars se’n va anar a un estany que tenia, situat a un quilòmetre i mig de les Guinguetes. Arribat al lloc va mirar de nou en la direcció de l’objecte, considerant que no s’havia mogut. I, malgrat la lluminositat ja existent, la lluentor aparent de l’objecte no ha disminuït. Llavors mira amb els binoculars d’augment i va veure com dos fars grans un al costat de l’altre. 
El sol començar eixir per Angostrina. A l’instant els focus desaparegueren i el testimoni distingí la cabina d’un aparell grisenc de la grandària de la "lluna vella", amb finestretes a la base, com un tren nocturn. L'extrem del dispositiu era il·luminada amb colors diversos, una mica com l'arc de Sant Martí, amb color violeta dominant i taronja. A continuació, semblà com si una mena de residus de combustió caiguessin lentament des de l'OVNI cap a baix verticalment.

dijous, 22 de març de 2018

L'ésser d'Atacama era una nena amb greus mutacions genètiques



Imatge d'Emery Smith.

La seqüenciació del genoma de la forma humanoide d’uns 15 centímetres d'alt i cap allargat coneguda com l’ésser d’Atacama revela que va ser una nena mestissa, barreja europea i nadiua.
La genètica explica la seva forma. L'ADN de la petita contenia diverses mutacions, algunes desconegudes fins ara, en gens relacionats amb el desenvolupament d'ossos i cartílags per la qual cosa presentava un desenvolupament ossi equivalent al d'un nen de sis a vuit anys, però amb longitud molt inferior a la normal. Probablement no va néixer viva i se sap que va ser abandonada després a la part de darrera d'una església. Aquesta edat òssia anormal, determinada per les característiques de l'esquelet i no per la seva grandària, la van produir les mutacions genètiques.
El 2003, Oscar Muñoz, aficionat a buscar objectes antics als pobles de l'interior del desert d'Atacama (Xile), va trobar en les rodalies de l'església de La Nória -un poble abandonat feia temps- una tela blanca enrotllada i lligada amb una cinta violeta. En obrir el paquet descobrí un petit ésser amb el cap ovalat i una protuberància al crani. Semblava completament format i parcialment momificat. Els primers que van veure la criatura van pensar que era un fetus o les restes d'un nen prematur. Altres van opinar que podia ser un primat no humà desconegut.
Muñoz va vendre l'humanoide a un empresari local, que cobrava per fotografiar-se amb Ata, com van començar a anomenar-lo. Al cap de poc, van aparèixer les primeres informacions de la troballa en mitjans nacionals i internacionals. La notícia va arribar a Ramón Navia-Osorio, antic soci del CEI i president de l’IIEE, que el va comprar i se'l va endur a Barcelona. Des de llavors ha intrigat als interessats en els enigmes.
Una anàlisi preliminar del seu ADN el 2013 ja va mostrar que Ata era humà, malgrat l’esperança d’alguns que realment fos una evidència extraterrestre. L'any passat, es va mostrar públicament a Catalunya a l’Ufology World Congress celebrat a Montserrat.

Radiografies realitzades durant la producció del documental Sirius de l'ufòleg
nord-americà Steven Greer.

Els resultats del definitiu estudi publicats ara a la revista científica Genome Research, mostren la potència que les dades de recerca estiguin disponibles de forma oberta (open data). L’anàlisi bioinformàtica d'aquesta investigació, gràcies a que la informació genòmica sigui de domini públic, han conduit al descobriment de noves i rares variants mortíferes en els gens associats amb el fenotip d'Ata.

Font: 
Sanchita Bhattacharya;, Jian Li; Alexandra Sockell; Matthew J. Kan; Felice A. Bava4; Shann-Ching Chen; María C. Ávila-Arcos; Xuhuai Ji; Emery Smith; Narges B. Asadi; Ralph S. Lachman; Hugo Y.K. Lam; Carlos D. Bustamante; Atul J. Butte; Garry P. Nolan. «Whole-genome sequencing of Atacama skeleton shows novel mutations linked with dysplasia». Genome Research, 2018. 28: 423-431.

diumenge, 18 de març de 2018

Presentació del fotollibre "UFO Presences" de Javier Arcenillas



El curiós fenomen que estudia els visitants vinguts d'altres mons fa reflexionar sobre la soledat i el desemparament, sobre el buit i la immensitat. Les presències OVNI es deixen veure en els llocs més recòndits com un misteri del paisatge. 
UFO Presences conceptualitza els llocs on aquests estranys fenòmens han canviat en forma i manera l'entorn, dotant-lo d'una energia singular. Els ovnis sempre han estat aquí, però des dels anys 50 i especialment des que el món de la comunicació ha evolucionat mitjançant la imatge s'han fet més palpables i autèntiques, permetent una infinitat d'històries que en aquest fotollibre esdevenen singularitats metafòriques del concepte visual del fenomen OVNI.
Projecte guanyador del 6è Concurs Fotollibre Editorial RM i nominat recentment als premis World Press Photo, categoria "Proyectos a largo plazo"
 
A càrrec de: Javier Arcenillas (autor) i Ramón Reverté (editor) 
Organitzat per: Editorial RM


Biblioteca Esquerra de l’Eixample- Agustí Centelles
Auditori, planta 0
Entrada gratuïta. Cabuda limitada.
 

divendres, 16 de març de 2018

Ovni en una fotografia sobre Perpinyà el passat 6 d'octubre?

 
Segons recull el blog de Christian Macé dedicat al tema ovni, mirant les fotografies del cel que recollia Meteociel al Mapa del dia el 6 d'octubre va observar, en una instantània pressa sobre Perpinyà, una forma fosca que li semblà sospitosa. És la imatge aquí reproduïda. 
A l'entrada de la seva bitàcola també es poden veure una ampliació feta pel veterà ufòleg francès Guy Tarade que, atesa la nitidesa de la imatge original pel que fa al suposat ovni, no permet decidir res definitiu. Ara bé, és possible que es tracti d'alguna forma d'artefacte òptic. 
Cal dir que actualment aquesta fotografia no es correspon amb cap de les 36 que es troben a Meteociel del dia indicat. 


Font:
Christian Macé. «Possible ovni à Perpignan dans les Pyrénées Orientales le 6 octobre 2017». Ovniparanormal [en línia]. 6 d'octubre de 2017. <http://ovniparanormal.over-blog.com/2017/10/possible-ovni-a-perpignan-dans-les-pyrenees-orientales-le-6-octobre-2017.html>.

dijous, 1 de març de 2018

Passi del documental "Robert Llimós. Art i ovnis"

 

El proper passi del cicle Visions documentals del mes de març, a càrrec de Martí Sans, projectarà el documental Robert Llimós. Art i Ovnis, de José Antonio López de Espinosa. La projecció tindrà lloc el proper dimarts 6 de març a les 20:00, als Cinemes Girona. El film es va estrenar el cinema Malda el juny de 2016, on es va projectar durant una setmana.
En Robert Llimós és un artista plàstic vinculat a les avantguardes sorgides al País a finals dels anys 60. Fou un dels artistes que s'instal·laren al SoHo novaiorquès a principis dels 70, com es va poder veure en el documental de l'abril passat: Els Karamazoff. Ha rebut diversos reconeixements, entre ells el Premi Nacional d'Arts Plàstiques de la Generalitat.
Als 65 anys, Llimós va viure una experiència insòlita: mentre dibuixava a la platja de Fortaleza, al Brasil, va veure un ovni entre la boira. Durant dues hores i mitja visita la nau, no sap si físicament o telepàticament.
Arran d'aquest encontre extraordinari i també de la dolorosa experiència que suposa la mort sobtada del seu únic fill, la seva vida canvia radicalment i, com no podia ser d'altra manera, també la seva obra. Pinta el que ha vist i la conseqüència és la marginació i el rebuig tant del mercat de l'art com del món cultural. No és estrany sentir relats d’aquest tipus d’experiència, però si ho és venint d'un artista com en Llimós, d'una solvent trajectòria. Ell sap el que s’hi juga, la profunda solitud a la qual està abocat, però a pesar d'això continua pintant allò que l'ha marcat profundament, sent fidel a ell mateix, malgrat l'èxit o el fracàs que això li suposi.
A l'estrena del seu documental Ovnis al barri José Antonio Espinosa coneix a Robert Llimós i junts decideixen embarcar-se en aquest modest i alhora fantàstic documental que sembla ser que ha estat rebutjat per totes les televisions. És per això que, fidels a la consigna de mostrar allò que té poca visibilitat, el cicle Visions documentals presenta aquest treball que, a més, pot propiciar un estimulant debat tant amb el seu director i guionista, José Antonio López Espinosa, com, molt especialment, amb el seu protagonista, en Robert Llimós, qui serà present en la presentació i el col·loqui posterior.