Traspàs de Maties Morey

 

L’amic i consoci Maties Morey Ripoll (26 d’agost de 1966 - 14 de novembre de 2022) ens ha deixat per sorpresa. Advocat i especialista en urbanisme, havia ocupat diversos càrrecs a l’administració del Consell Insular de Mallorca. Actualment dirigia l’Agència de Defensa del Territori.
Persona molt intel·ligent, estava dotada d’un sentit de l’humor molt fi, així com una capacitat significativa per a arribar a acords.
Com a estudiós dels tema ovni ha deixat diversos llibres i articles, alguns a Papers d’Ovnis. Entre els seus treballs podem destacar la coordinació de l’obra Diccionari Temático de la Ufologia, publicada el seu dia per la Fundació Anomalia, de la qual fou patró i president. Recentment havia aparegut una nova edició d'aquest volum.
Malgrat l'escàs temps lliure del qual disposava, fa unes setmanes havia acceptat de preparar una nova versió dels seus apunts de la història de la ufologia balear per a publicar com a una monografia del CEI. Tristament, això ja no ho podrà fer. 

Descansi en pau. 

Sant Feliu de Codines anuncia la celebració de l'Any Ribera coincidint amb el dia del centenari dels seu naixement

L'Ajuntament de Sant Feliu de Codines farà saber demà, dia en el qual es compleix el centenari del naixement Antoni Ribera i Jordà, que l'any 2020 es celebrarà a la població vallesana com «L'Any Ribera».

Entre les accions que ha donat a conèixer l'Ajuntament en una nota de premsa es troben:

• Un passatge que portarà el seu nom.
• Col·locació d'una placa amb codi QR, que enllaçara amb la seva biografia, a l'edifici del carrer Barcelona 46, on va viure durant anys.
• Creació d'un llegat amb el nom de l'escriptor a la biblioteca Municipal Joan Petit i Aguilar en el qual intentaran recollir els seus escrits.
• Organització d'un programa cultural, en coordinació amb altres localitats per honrar la seva memòria i en el qual participaran  representants del món de la cultura i del periodisme sobre els quals va  tenir influència. 

També des de Biblionauta

Paral·lelament, des del web El Biblionauta han decidit reactivar el Projecte CIFIPEDIA L'enciclopèdia lliure de la ciència-ficció i la fantasia, iniciat fa un parell d’anys, aprofitant el centenari del naixement d’Antoni Ribera, ufòleg, traductor, però també escriptor de ciència-ficció. D'aquesta manera conviden a participar en un concurs en línia de creació i ampliació de continguts sobre la seva obra literària des de les 00:01 del 15 de gener fins a les 23:59h del 10 d'abril de 2020.

Mor el polèmic autor gallec Salvador Freixedo

Ahir va morir Salvador Freixedo a l'edat de 96 anys.

Salvador Freixedo Tabarés, nascut a Galícia el 23 d'abril de 1923, en el si d'una família molt religiosa  -tenia un germà sacerdot i una germana monja- el que el va marcar profundament. Als setze anys va ingressar en l'Ordre dels Jesuïtes sent ordenat sacerdot el 1953, pertanyent a aquesta ordre trenta anys.

Va residir a diversos països d'Amèrica des de 1947, ensenyant Història de l'Església en el Seminari Interdiocesà de Santo Domingo (República Dominicana), i fundant el Moviment de la Joventut Obrera Cristiana a Sant Joan de Puerto Rico, sent també assessor nacional segon de la mateixa organització a l'Havana.

Des de la dècada de 1950 la seva posició crítica amb les postures de l'Església catòlica i la publicació d'alguns llibres el van conduir a la presó i a l'expulsió de països com Cuba i Veneçuela, així com a la seva exclusió de l'Ordre dels Jesuïtes a 1969.

Des de llavors es va dedicar a escriure i conferenciar dins del camp del paranormal, especialment del fenomen ovni i la seva relació amb el fenomen religiós i amb la història humana, publicant diversos llibres sobre el tema. La seva postura sobre l'origen de les religions el va portar a afirmar que pensava que les religions eren un gran instrument que les entitats còsmiques han estat usant per tenir distrets els humans amb el propòsit que no progressessin i no hagués consciencia que ells són els autèntiques propietàries del Món. Aquesta posició li ha va portar moltes controvèrsies dins de la ufologia, així com les seves posicions polítiques ultraconservadores.

Ha mort Ignacio Darnaude

  

Imatge d'arxiu d'Ignacio Darnaude procedent d'El Ojo Crítico.

Fa un estona Ramon Navia ens ha comunicat el traspàs d'Ignacio Darnaude Rojas-Marcos.

Nascut a Sevilla el 1931, es llicencià en Ciències Econòmiques. El 1956 va començar a reunir tot tipus d'informacions sobre OVNIs convertint-se en un pioner i  teòric de la ufologia espanyola. Una de les seves característiques és que malgrat els seus nombrosos contactes amb organitzacions sobre el tema, no es va caracteritzar per la seva presència en actes públics, ni per la seva prodigalitat en els mitjans de comunicació.

Es va interessar igualment per les aparicions marianes, i fou la primera persona a afrontar un estudi sistemàtic de la documentació del tema UMMO fruit del qual sorgir el Catàleg UMMOCAT.

Ha mort Francine Fouéré, degana de l'ufologia francesa

 

La degana de la ufologia francesa, Francine Fouéré, va morir a París el 26 de maig. Acabava de complir 91 anys.

Professora de secundària, interessada en la ufologia des de 1954, el 1962 ella i el seu marit Réné Fouéré -ambdós a la fotografia- van ser fundadors del Groupement d'Etude de Phénomènes Aériens (GEPA), una associació de tècnics, científics i militars que van representar durant 15 anys als principals intents a França de convertir la ufologia en un estudi científic, separant clarament del sensacionalisme dels "plats voladors".

Després de la mort del seu marit el 1990, Francine va seguir participant activament en estudis sobre el tema, assistint a reunions i conferències, editant una nova versió de la publicació en cinc volums de la col·lecció completa de la revista del GEPA Phénomènes spatiaux, el 2008. 

Font: EuroUfo

Ha mort Juanjo Llamas

El passat dia 25 ens va deixar Juan José Llamas Romay (1936-2017), que fora soci del CEI. Lletrat i jurisconsult –exercia aquesta funció per exemple per al Sindicat de Policies Locals i Cos de Mossos d'Esquadra–, era conegut fora dels ambient estrictament legals per la seva tasca de divulgació de les paraciències a la ràdio i a la televisió.

La seva trajectòria a la ràdio va començar aportant els seus coneixements sobre qüestions vinculades amb aspectes legals a l’emissora Radio Taxi a Santa Coloma de Gramenet, el 1983. Després va començar a fer entrevistes i introduí temàtiques paranormals. L’emissora fou clausurada a finals de 1986 per manca de llicència administrativa. Llavors, Juanjo Llamas, com era conegut en l’ambient dels mitjans de comunicació, va passar junt amb Justo Molinero i gran part de l’equip de col·laboradors a l’emissora RM Ràdio de Mataró, vinculada a Radio Miramar. Allà tingué un programa que es digué «Hombres sin fronteres».

A finals dels 80 passaria a la televisió local, primer al Canal 8, Televisió de l’Eixample, («Les mil i una nits» i «Catalunya màgica»), i després el canal Televisió d’Hospitalet, TLH («En el Umbral del Misterio»), coincidint en ambdós canals amb el director de cinema Francesc Herrera Torrent.

Fou precisament en aquesta època en la qual vaig conèixer a Juanjo, amb qui naturalment tenia discrepàncies intel·lectuals, però la seva educació i també el fet d’afrontar directament les qüestions punyents feia fàcil el tracte. Per això segurament també s’especialitzà en les entrevistes.

Quan es va acabar el programa a l'Hospitalet, passà al famós programa «El Gran Sabatt», que conduïa Paco Ballester a Ràdio 4 on s’encarregava d’un espai d’entrevistes.

Després d’uns anys sense veure’ns, ens vam retrobar en la celebració dels 50 anys del CEI el 2008, el que va servir per a recuperar una certa certa relació, aprofitant en part que ell disposava de més temps perquè s’havia oficialment jubilat, el que no li impedia seguir professionalment actiu per atendre allò que més l’interessava

Jordi Ardanuy

Ha mort Eugeni Danyans

 

 Imatge d'Eugeni Danyans de l'any 2010 procedent de <joseluisgalvez.blogspot.com.es>.

Ahir el periodista David Cuevas ens comunicà la mort d'Eugeni Danyans de la Cinna, als 87 anys d'edat.

Antic soci del CEI, s'interessà pel tema dels plats voladors i dels extraterrestres, amb ganes de conèixer i donar resposta al desafiament per a la religió que podia suposar la possible presència de vida extraterrestre intel·ligent i el contacte amb la humanitat.
Fruit del seu interès en el tema col·laborà a la revista Europa en qüestions sobre ovnis i l'espai, i també a Algo i a Cíclople: La Incognita del Espacio. Sobre el tema ufològic publicà 4 títols: Platillos Volantes en la Antigüedad: ¿Hacia una teología cósmica? (1967); Los platillos volantes y la Biblia (1975); Los visitantes del Cielo: Los platillos volantes ante las tradiciones paganas y la fe cristiana (1975); i, OVNIS: Enigma del Espacio (1980).
Malgrat que mai va perdre l'interès sobre el tema considerava que ja havia dit tot el que podia aportar sobre la temàtica. Cal entendre la seva obra sobre els ovnis en un conjunt molt més general sobre literatura cristiana, com ho acrediten d'altres obres seves publicades per l'editorial CLIE de Terrassa: Proceso a la Biblia de los Testigos de Jehová (1971); Misterios bíblicos al descubierto (1976); Doctrinas polémicas de la fe cristiana (1993); Llamada de alerta ante el apocalipsis final (1996); ¿Enigmas o milagros?: la ciencia confirma los grandes hechos de Dios (1998); Conociendo a Jesús en el Antiguo Testamento Cristología y tipología bíblica (2008); o, Respuestas bíblicas y doctrinales a los Testigos de Jehová (2014).

Tenia una gran vocació docent. Així fou fundador, director i professor del Liceo Gamaliel, una escola de primer ensenyament situada al carrer Niça de la capital catalana. Aquest vessant pedagògic i comunicador també es reflectí en les seves nombroses conferències i dictades sobre temes bíblics i de divulgació científica.

Persona amb una cultura clàssica  notable, voldríem destacar per sobre de tot la seva amabilitat i bones maneres. 

Ha mort Sebastià Estradé

 

Imatge procedent de Regio 7. 

El passat 13 d’abril morí a Avinyó, a la residència on s’estava amb la seva muller, Pepita Calmet, l’escriptor Sebastià Estradé Rodoreda (1923-2016).
Soci del CEI durant la primera època, estudià dret, física i, enginyeria industrial i elèctrica. Es casa als vint-i-quatre anys amb Pepita Calmet Pubill, amb qui compartí tota la seva vida. S'especialitza en dret de l'espai, doctorant-se amb una tesi sobre el tema, publicada el 1964 en forma de llibre.
La primera obra que publicà fou Una guerra civil (1961, Selecta). Posteriorment publicà la sèrie Alarma en... a l'editorial Ferma.
Estradé també va escriure d'altres obres juvenils, tant en català com en espanyol, de ciència-ficció —o d'«anticipació científica», com les anomenà el propi autor— com són Més enllà no hi ha fronteres (1966), El planeta que podía ser santo (1967), Genestel (1971), El planeta Siva (1972), Una ciudad en el infierno (1973), Climber (1987), A l'espai no hi volem guerra (1993), Quan tornis, porta una mica de pluja (1996), entre d'altres.
També cal mencionar llibres de divulgació científica com De la terra a l'infinit (1966), Astronáutica (1970), Reto al espacio (1973) i Balance de la investigación espacial (1974). També va escriure obres educatives com Estimeu el vostre entorn (1982), Premi Crítica Serra d'Or Juvenil del 1984; Con buena educación, (2004) i la recopilació De tants colors (2006).
Sebastià Estradé també col·laborà amb la premsa escrita en mitjans com Cavall Fort, Tele/Estel i Tele/eXpres. També ho feu en la televisió, en programes com Amigos del espacio, emès entre els anys 1968 i 1970 a Televisió Espanyola.
Entre el 1992 i el 1996 fou president de la secció de dret aeronàutic i de l'espai del Col·legi d'Advocats de Barcelona i membre d'altres organitzacions.

Mor Josep Maria Casas-Huguet

Josep M. Casas-Huguet

Imatge: Devi Laug. CC BY-SA 3.

El passat 9 d'octubre morí a Vilafranca del Penedès Josep Maria Casas-Huguet, a l'edat de 86 anys. Casas-Huguet president del CEI entre 1972 i 1978, era un dels representant als Països Catalans de les tesis de l'anomenada paraufologia.

Mor l’ufòleg Budd Hopkins

L'ufòleg Budd Hopkins va néixer el 15 de juny de 1931 a Weeling, West Virginia i va morir el passat 21 d'agost. S’havia graduat en Art i Història de l'Art a l’Oberlin College el 1953, any en què es va traslladar a Nova York. Prestigiós pintor i escultor, va rebre diversos premis nacionals. Les seves obres es van exposar en museus com el Solomon R. Guggenheim o el Museu d'Art Modern de Nova York i en molts altres centres culturals dels Estats Units i Europa.

Posteriorment es va interessar per l'estudi dels ovnis, especialment pel tema de les abduccions. El 1980, any en què publica la seva primera obra, Missing Time (Temps perdut), era un personatge gairebé desconegut entre els aficionats als ovnis. Fins aquest moment l'assumpte dels presumptes segrestats gairebé no s'havia desenvolupat.
Des del adveniment de Hopkins el panorama va començar a canviar: els seus entrevistats deien que els alienígenes que els havien segrestat eren poc o gens comunicatius, freds i indiferents, quan no decididament sinistres. I generalment feien aquestes confessions sota hipnosi.
Hopkins va començar a interessar-se en el tema a partir d'una experiència personal. El 1964, va observar al costat d'uns amics un petit objecte metàl•lic flotant immòbil al cel de Cap Cod. El fet el va portar a reflectir aquesta nova inquietud en algunes de les seves obres plàstiques. Però no va ser fins al juliol de 1975 que va començar a investigar una sèrie de casos ocorreguts a Cod, als quals no els hi va trobar una explicació convencional.
El març de 1976 publicà el seu primer article ufològic a la revista novaiorquesa The Village Voice. Poc després descobreix que la mainadera de la seva petita filla havia vist diversos ovnis sobre una muntanya, que posteriorment s'havia aproximat un estrany cotxe blanc i una doble columna de suposats motociclistes amb llums en els cascos, per a finalment només recordar haver tornat a casa .
El gener de 1977, intrigat per aquest suposat «temps perdut» que comparava amb el famós cas del matrimoni de Betty i Barney Hill, Hopkins decideix buscar ajuda per experimentar amb hipnosi regressiva. De les seves experiències no sorgeix res interessant fins el 1978, quan coneix al veterà ufòleg Ted Bloecher i a Aphrodite Clamar, una psicòloga que empra en les seves regressions la tècnica de demanar al protagonista que "imagini estar veient una pel•lícula" sobre els fets. En aquesta època Hopkins publica Missing Time que li permetrà entrar en contacte amb nombrosos presumptes abduïts. Hopkins va començar a definir les abduccions com "una epidèmia invisible", però tal com assenyala l'especialista en la història de les absuccions Luis R. González, «ell mateix s'havia convertit en el seu principal agent propagador».
El 1981, amb el suport de la Fund for UFO Research (FUFOR), nou dels seus testimonis van ser estudiats per un psicòleg, que va concloure que es tractava de persones normals, si de cas una mica més intel•ligents que la mitjana, encara que amb dificultats en el seu sentit d'identitat sexual i en les relacions interpersonals.
Paral·lelament Hopkins havia començat a organitzar els seus primers "grups d'autoajuda" per abduïts, una pràctica que s'estendria després per tots els Estats Units, especialment des que es va sumar a la partida un psiquiatre de la Universitat de Harvard, el doctor John E. Mack (mort el 2004) que, segons els seus crítics, va contribuir a realimentar el fenomen de l’abducció. Alhora, el mateix Hopkins començà a hipnotitzar els protagonistes d'aquests casos. El 1986, les presumptes abduccions extraterrestres van aparèixer en diversos programes de televisió més aviat sensacionalistes i el tema va començar a envair les llars.
El 1987 Hopkins va publicar el seu segon llibre Intruders (Intrusos) on va presentar per primera vegada la tesi segons la qual l'objectiu primordial dels extraterrestres és crear un híbrid extraterrestre-humà. La història central d'aquella obra, on s'explica com els alienígenes utilitzarien procediments d'inseminació artificial, prendrien mostres d'òvuls i esperma humans i fins i tot extraurien fetus híbrids de les abduïdes embarassades, va acabar sent una minisèrie amb el mateix títol de la cadena CBS; i, també inspiraria la mitologia de la sèrie X-Files [Els Expedients X, Chris Carter, 1993-2002], Dark Skies (Cels foscos, Cel negre, 1996-1997) i Taken (Apressats, Abduïts, 2002).
Intruders és – junt amb Communion de l'escriptor i suposadament abduït Whitley Strieber– una de les obres més influents mai escrites sobre abduccions OVNI.
Amb part dels beneficis dels seus llibres, Hopkins va establir la Fundació Intruders, dedicada al tractament, consell i seguiment dels protagonistes d'aquests casos, una iniciativa que repetirien pel seu compte Mack i, durant certs temps, el propi Strieber.
Al febrer de 1991, Hopkins va rebre una carta d'una novaiorquesa anomenada Linda Cortile, on li parlava d'un estrany succés presumptament ocorregut a prop del pont de Brooklyn. Hopkins es va interessar donada la suposada presència de dos policies de servei. Amb el temps, el cas es va anar complicant: aquests policies no eren tals sinó ... els guardaespatlles del llavors Secretari General de les Nacions Unides Javier Pérez de Cuéllar, havent estat també ells abduïts aquella mateixa nit ... A finals de 1996, Hopkins publicaria la seva versió del cas en el seu tercer llibre, Witness (testimoni).

Font: Alejandro C. Agostinelli. «Falleció Hopkins, gurú y agente propagador de los abducidos». Factor 302.4 (22 d'agost de 2001).

Ha mort Alvin Lawson

Lawson en una imatge d'arxiu.

Ha mort als 80 anys Alvin Lawson, professor jubilat d'anglès a la Cal State Long Beach, i que durant dècades es va interessar pels ovnis, qüestionant les creences de les persones que afirmaven haver estat segrestats per alienígenes. Lawson va morir 8 setembre al Western Medical Center a Anaheim per complicacions de pneumònia, va informar la seva filla, Leslie Dirge. Lawson va donar una classe sobre el tema a Cal State Long Beach, va posar en marxa una línia telefònica directa sobre els ovnis i va començar a convèncer a les persones que deien haver estat segrestades que en realitat estaven usant fragment de memòria del seu naixement per a descriure les trobades amb extraterrestres. «¿Que si penso que hi ha objectes voladors no identificats, coses que la gent no pot explicar el que són o per què hi són? Sí", va dir al diari St. Paul Pioneer Press el 1996. "Que si crec que els homenets verds que son a dins per a segrestar a la gent? No». Alvin Lawson Houston va néixer el 11 d’octubre 1929, a Fort Bragg, Califòrnia. Es va graduar amb un títol de grau ala Universitat de Berkeley el 1952 i un màster el 1958 i un doctorat en 1967, ambdós en anglès, per la Universitat de Stanford. Lawson va ser contractat a la facultat de Cal State Long Beach el 1962 i hi va romandre fins a mitjans de la dècada de 1990, convertint-se en professor emèrit el 1990, on destacava com a professor de literatura infantil i narrativa curta. La tasca de Lawson a Long Beach també va incloure un curs de literatura OVNI que va examinar com les persones utilitzen el llenguatge per descriure el fenomen. Lawson va dir una vegada a un reporter del L. A. Times que el seu interès en els OVNIs va començar en la dècada de 1940 quan va llegir per primera vegada les noticies que es publicaven. A la dècada dels 70, va posar en marxa el Centre d'informes OVNI del Comtat d'Orange, que segons un article de 1992 del L. A.Times va rebre al voltant de 400 trucades en el seu primer any. Junt amb William C. McCall, un metge d’Anaheim, Lawson va utilitzar la hipnosi en persones que deien haver estat abduïdes. Lawson es va convertir en més escèptic sobre els relats de manera que van decidir hipnotitzar a la gent que no havien mai comentat res sobre extraterrestres. Se'ls va demanar que imaginessin haver estat segrestat per alienígenes per tal de comparar el relats. I Lawson va poder copsar les similituds. «Esperàvem que la gent que imaginés les abduccions els segrestos ens oferiria uns encontres predictibles, ridículs, de joguina. Però van compondre coses increïbles"» va dir a L. A. Times. «Era tan ric, variable i interessant com els segrestos suposadament reals». Lawson creia que la gent podia recordar el trauma del seu naixement i d’aquí la coincidència d’imatges i detalls, una hipòtesi que en cap moment va poder demostrar. «La investigació implica que les persones que han denunciat haver estat capturats pels ovnis han tingut experiències com a mínim tan vàlides com els somnis, les visions en el llit mortuori o la psicosi», va dir al Globe and Mail de Canadà l’any1985. «És a dir, que no menteixen, però les seves experiències no són reals ni res de semblant del que hem vist a les pel•lícules».

Font:
Los Ángeles Times, 27 de setembre de 2010

Mor Enrique López Guerrero

Imatge procedent d'El Correo de Andalucia.

Enrique López Guerrero, conegut per molts com el capellà dels ovnis ,va morir ahir en el seu poble adoptiu de Mairena del Alcor (Andalusia), havent estat rector de la parròquia de Santa de Santa Maria de l’Assumpció des de 1957 fins que es va jubilar el 2008. Enrique va morir víctima d’un càncer d’esòfag de què es tractava des de feia quatre anys.

Va nàixer en el sevillà barri de Sant Bernat en 1930. Es va ordenar sacerdot en 1955 exercint en diversos destins de Patrimoni Forestal de l’Estat espanyol fins a arribar a Mairena del Alcor el 1957.
D’esperit inquiet, es va llicenciar en Filosofia i Lletres i Psicologia. A més, va ser professor de religió en l’IES Los Alcores i autor de dos llibres, Mirando a la lejanía del Universo y El pan de la Palabra. Cursos de catequesis bíblicas.
Inevitablement serà recordat com el capellà dels ovnis, per la seva aparició com ufòleg en els mitjans de comunicació en els anys setanta. La narració de les seves experiències en l’estudi dels ovnis, casos populars com l’observació de platets voladors a Alcalá de Guadaíra i les seves afirmacions sobre l’existència d’extraterrestres van cridar l’atenció de l’època.

Buen viaje, Hilde

Ayer me enteré del fallecimiento a principios de mes de Hilde Menzel (1919-2009), ingresada desde hacía tiempo en una residencia, y de quien había tenido noticias en Junio por un amigo común (Pablo Villarrubia), que en modo alguno presagiaban este desenlace como algo próximo.

Era Hilde en sus últimos años una venerable anciana de blancos cabellos, alemana que prácticamente había vivido en España casi toda su vida, y que cuando se jubiló hace más de 25 años fijó definitivamente su residencia en Madrid. Aquí fue donde vivió la aventura de los pioneros de la ufología madrileña, y según la cronología también española, al menos como cofundadora junto con Fernando Sesma, Ginés Abellán, Joaquín Martínez y otras personas de la primera sociedad que se constituyó para el estudio y divulgación de los platillos volantes, el ya mítico "BURU" o Sociedad de Amigos de los Visitantes del Espacio, creada en Diciembre de 1954 y legalizada en Enero de 1956. Según un listado de socios elaborado hacia Abril de 1956, Hilde Menzel tenía el carnet nº 3, tras Sesma y el citado Ginés Abellán. Otros investigadores no madrileños que constan en dicho listado, y con el paso de los años lograron bastante notoriedad en nuestro "mundillo", fueron José Mª Casas Huguet y Óscar Rey Brea.
Hilde vivió en vivio y en directo las primeras peripecias de Fernando Sesma y sus "contactos", aparte de su labor administrativa como secretaria del BURU. Destaca, claro está, la historia de Alberto Sanmartín y su famoso pedrusco. Cuando algunos empezamos a reconstruir y revisar toda aquella aventura que se puso en marcha hace 55 años, Hilde Menzel fue una de las primeras personas a quienes acudimos en busca de información, allá por 1988, mostrando cordialidad y una enorme paciencia con aquellos jovenzuelos... En mi caso hubo cierta continuidad con nuevas entrevistas más extensas a mediados de los '90, y ya por última vez hace tres años, a raíz de un Cuarto Milenio donde se trató el caso de Sanmartín con entrevistas, entre otros, a Hilde y un servidor.
Cuando se marchó a trabajar a Alemania (antigua RFA), hacia 1960, nunca dejó de estar en contacto con sus correligionarios de Madrid, ya que incluso los veranos pasaba sus vacaciones en España y seguía acudiendo a las tertulias de la Ballena Alegre. También se integró, como no podía ser de otra manera, con el principal grupo ufológico alemán, la DUIST, fundado por el matrimonio Veit en la década de los '50. Este grupo se caracterizó por la organización de congresos ufológicos internacionales de los que se hablaba mucho por aquellos años, y la presencia de Hilde Menzel hasta bien entrados los años '70 era habitual. Igualmente su colaboración con el boletín que editaba la DUIST, el UFO-Nachrichten que aún existe, y donde en fecha tan reciente como 2004 (Nr. 374, de Nov./Dezember) se publicó un artículo suyo donde evocaba a Fernando Sesma y los "Amigos de los Visitantes del Espacio".
Una pequeña muestra de aquella frenética actividad ufológica desplegada por Hilde la encontramos en su participación, junto con Antonio Ribera, Gordon Creighton, Alain Esterlé, Faustino Cordón y otros, en un programa de RNE emitido el 28 de abril de 1979, se llamaba "Debate Europa" y en aquella ocasión se dedicó a los OVNIs. Gracias a la excelente labor del compañero Ramón Álvarez, dicho programa está disponiible en www.misteriosenlasondas.com, dentro de la sección dedicada a la fonoteca de Antonio Ribera.
Y que nadie se lleve a engaño: la actitud de Hilde Menzel ante el fenómeno OVNI hace 30 años era poco más o menos la misma que cuando la tratamos en los años '80 y '90, y también la que sostenía en sus últimos años. De creencia férrea en su origen extraterrestre, y de fé casi ciega en determinados "contactos", lo cual no le impedía mantener una crítica incluso militante con otros movimientos contactistas, como el asunto Ummo o el contactado suizo Billy Meier, de quien aseguraba haber visto fotos de las maquetas que utilizaba para "fotografiar las naves".

Gracias por todo Hilde, hasta siempre.


José Juan Montejo, 24 de agosto de 2009

Mor John Keel

L’escriptor John A. Keel autor de The mothman prophecies (1975). , va morir el divendres dia 3, als 79 anys, en l’hospital Monte Sinaí de Nova York. Vivia des de fa mesos en una residència pròxima al seu apartament de Manhattan, com a consequència de la seva delicada salut després de l'atac de cor que va petir fa mensy de tres anys. Amb la mort de Keel, desapareix un dels grans autors dels fenòmens paranormal.

John Keel en una imtage d'arxiu de la segona meitat dels 90.

Nou grup ufològic del contactat Salvador Díez

En l’edició d’ahir del Diario de Mallorca apareixia una entrevista a Salvador Díez un aficionat a la ufologia i fenòmens paranormals i creador, segons el diari, de l’Associació cultural balear d’investigació extraterrestre que s’ubicarà en el local del segon piso del Passeig des Born, Ciutat. Salvador Díez és un contactat de les Illes Balears que ja ha creat altres grups als seu entorn.

Font:
Jaume Pons. "Balears es un punto caliente en avistamientos de extraterrestres». Diario de Mallorca (7 de febrer de 2009).

Mor José María Semitiel

Ahir va morir a Jumilla (Múrcia) José María Semitiel, veterà ufòleg, creador del butlletí Busqueda durant els anys vuitanta a Girona i marit de la coneguda Próspera Muñoz.

Font: NOUFA Noticiero Ufológico Autónomo

Mor James McCampbell.

Imatge d'arxiu (anys 70).

El passat 7 de desembre va morir James M. McCampbell a Belmont, Califòrnia. McCampbell va ser director científic del MUFON durant molt anys i autor del llibre Ufology: New insights from science and common sense (Ufologia: noves perspectives des de la ciència i el sentit comú, 1973) a més de diversos articles i col·laboracions.

Font:
Dick Haines del NARCAP, correspondència electrònica (14 de desembre de 2008).

Martí Flò, president de la Fundació Anomalia

El nostre consoci i president, Martí Flò, ha estat escollit nou president de la Fundació Anomalia, entitat espanyola dedicada a divulgar i preservar la cultura ufològica. Martí Flò substitueix en el càrrec a Maties Morey, donant-se així la curiosa coincidència que el relleu en aquest càrrec s’ha produït entre els dos únics membres del patronat de la fundació esmentada, que també són socis del CEI.

Activitats dels 50 anys del CEI. Xerrada sobre la Carole Ramis

El divendres 26 passat vam celebrar una de les habituals vetllades de les Nits del CEI, dins de les activitats i trobades dedicades al 50 aniversari de la fundació de la nostra entitat. Aquesta vegada l’esdeveniment el vàrem dedicar a una curiosa persona, l’antiga sòcia, Carole Ramis.
L’eix central de la sessió era veure el documental «El cas de la Charlotte Duschanek» que Televisió de Catalunya va rodar l’any 2007 sobre la protagonista dins de la sèrie «Detectiu», que barrejava dramatització i entrevistes. Per a l’elaboració d’aquest documental es va comptar amb la col·laboració del CEI, fet sobre el que ja vam fer una entrada en aquest bloc informatiu.
En el proper número del Nou Papers d’Ovnis apareixerà un article que repassa la vida de la Carole Ramis.

Carole Ramis a la desapareguda Terrassa Martini de Passeig de Gràcia - Gran Via de Barcelona. La imatge es van prendre durant un acte de presentació de les joies que dissenyava a meitat dels anys 70 del passat segle.

Mor Jeremías López, un sacerdot ocupat dels ovnis

El dilluns 21 passat morí a Càceres (Extremadura) Juan Francisco Arroyo Mateos, conegut en el món dels ovnis pel pesudònim de Jeremías López. Fou enterrat a Malpartida de Càceres el dia 23 d’abril.
El religiós jesuïta es va interessar per la temàtica l’any 1957 arran de la contemplació d’un objecte al cel que va interpretar com de procedència estrangera. Des de llavors es va llançar a l’edició de textos místicoufològics on elucubrava sobre la naturalesa angelical de les naus i llurs pilots.
Més informació sobre Jeremías López, en espanyol, en el nostre web.