Publicat el número 11 dels «Nous Papers d'Ovnis»

Ha vist al llum el número 11 dels Nous Papers d’Ovnis, corresponent a l'any 2024.

En aquesta nova edició l’article principal -per la seva extensió- tracta sobre les primeres recerques d’un incident que acabaria convertint-se en llegendari, el de la La Serra d’Almos, a la Ribera d’Ebre, del 16 d’agost de 1968.

L’origen del cas fou la publicació d’una carta al rotatiu barceloní Tele eXpres en la qual es narrava l’aterratge d’una nau aparentment tripulada per uns estranys éssers en forma de pop. L’escrit el signava Sebastià Mateu, suposat habitant de Darmós. L’esdeveniment va atreure l’interès del Centre d’Estudis Interplanetaris (CEI) i d’altres grups i persones interessats pels OVNIs, i també, més en general, pels temes ocults. D'aquesta manera acabaria convertint-se en «l’afer Tivissa», sobre el qual ja s’ha mencionat diverses vegades en els Nous Papers.

L’escrit versa el text original, així com d’altres posteriors del propi Sebastià Mateu que no es van arribar a publicar, a més a més de mostrar les indagacions i recerques desenvolupades per a intentar aclarir els fets del succés, des de la data de publicació fins a finals d’aquell any 1968.

El mateix autor, Jordi Ardanuy, signa un altre article sobre un cas publicat l’any 1976, amb comentaris relacionats amb l’exemplar mecanoscrit procedent de Roca Muntanyola, però recuperat a l’Arxiu de Cecilia Conde, a més a més de material procedent de xarxes socials digitals.

Per la seva banda Marc López s’ocupa dels casos catalans que recull José Tomás Ramírez i Barberó (1940-2010) en el seu estudi de l’any 1974 sobre un flap produït la primavera d’aquell any sobre la Península Ibèrica.

El número es completa amb algunes dades estadístiques sobre observacions OVNI en territori nacional, un parell d’entrades seleccionades del Bloc del CEI i algunes peces d’hemeroteca.

Com sempre el número es pot baixar i es poden encarregar còpies impreses «oficioses».

 

 

Nous Papers d'Ovnis, número 11

Iniciativa europea sobre els ovnis

 

15 organitzacions dedicades als fenòmens anòmals no identificats (UAP, com ara està de moda anomenar-los) de deu estats membres de la Unió Europea, Noruega i el Regne Unit han unit forces per demanar a la Unió Europea que prengui mesures urgents sobre el tema. Aquesta és la primera vegada que es fa una crida col·lectiva a les institucions de la UE sobre aquesta qüestió.

En una nota de premsa enviada des d'Amsterdam, s'indica que després de dècades de recollida de dades sobre incidents ufològics, amb observacions de personal militar, pilots, científics i civils, els UAP suposen un greu problema per a la seguretat pública, la seguretat nacional, la societat i la investigació i innovació científica. Segon l'escrit, els UAP inclouen objectes inexplicables observats a l'aire, el mar i l'espai, que representarien riscos per a la seguretat del vol i possibles problemes de seguretat nacional.

Les organitzacions demanen a la UE que implementi un procés complet per a la recollida, l'anàlisi i la publicació de dades dels objectes no identificats a tot Europa, alhora que defensen que la UAP s'inclogui a la legislació de la UE en matèria d'aviació, seguretat i espai. També insten a les institucions de la UE a finançar la investigació en les diverses disciplines relacionades amb la temàtica; i a establir canals d'intercanvi d'informació amb altres països, d'acord amb els esforços legislatius recents als Estats Units.

Aquesta crida a l'acció, enviada al Parlament Europeu, és continuació de l'esdeveniment del 20 de març de 2024 al Parlament Europeu, on pilots, científics i organitzacions relacionades amb el ovnis van tenir una oportunitat de presentar la seva perspectiva al Parlament Europeu, tal i com ja vam informar.

Les organitzacions que han signat el manifest han estat: Comité Belge dÉtude des Phénomènes Spatiaux; Belgisch UFO-meldpunt; UAP Cyprus; Projekt Záře; UAP Check; Collectif 'Intervenants sur le Phénomène Ovni; Gesellschaft zur Erforschung des UFO-Phänomens e.V.; Greek UAP research organisation; Centro Italiano Studi Ufologici; UAP Coalition Netherlands; UFO Meldpunt Nederland; Norsk Ufosenter; Association for the Study of Unidentified Aerospace Phenomena; UFO-Sverige; British UFO Research Association.

Aquestes associacions ufològiques han consensuat un document de 24 pàgines per fer-lo arribar als comitès d'Afers exteriors; d'Indústria, recerca i energia; de Transports i turisme; i a la Subcomissió de Seguretat i Defensa.

El CEI va rebre fa uns mesos l'amable invitació de Edoardo Russo d'adherir-se a la iniciativa i participar la discussió de la documentació, però no va poder ser acceptada.

Difícilment després de tants anys de recerca es pot considerar que darrera de la casuística ovni hi ha visites d'alienígenes, ni fenòmens atmosfèrics desconeguts, ni cap amenaça significativa per a ningú. Evidentment, en aquests condicions, no té cap sentit demanar finançament públic extraordinari per a aquest tema, i a més a més, amb caràcter d'urgència...

«El mite de Jaume Bordas Bley», nova monografia del CEI

 

Recentment ha aparegut lel tercer volum de la col·lecció de «Noves monografies del CEI» dedicat a la figura de Jaume Bordas Bley.

El llibre és el document més complet que s'ha publicat fins ara i parteix de l'article aparegut als Nous Paper d'Ovnis, núm. 9, però, a més a més a més d'algunes esmenes, inclou alguns detalls nous. 

S'ha anunciat que en els propers mesos apareixerà una nova edició disponible per al públic en general.

Publicat el número 10 de «Papers d’Ovnis»

 

Acaba d'aparèixer el número 10, corresponent a l'any 2023 de la publicació en sèrie Nous Papers d’Ovnis. 

En aquest nou volum, l’article més extens el signa l'aficionat a la «ufologia vintage», com ell mateix l'etiqueta, el saragossà de naixement David Recio. Està dedicat a explorar el temes d’abast català dins del butlletí Búsqueda que va editar a Girona estant entre 1988 i 1995 José María Semitiel, marit de Próspera Múñoz, protagonista de suposats contactes amb extraterrestres mentre vivia Girona. Els 80 números de la publicació inclouen informació diversa sobre ufologia relacionada amb Catalunya que s'ha sintetitzat en aquest article.

Una peça de caire molt diferent la signa l’artista visual vallenc Albert Gironès López. En el seu escrit presenta un possible origen l’ escena del plats voladors del Mecanoscrit del segon origen, la relació de Manuel de Pedrolo amb l’aficionat a la ufologia Jaume Anglí.

Jordi Ardanuy signa diversos articles. El primer està al cas de l'accident fantasma d’un avió l'any 1956 davant de les illes Formigues, al Baix Empordà. Un altre article recull la major part d’allò presentat en memòria de l’ufòleg de les Illes Maties Morey durant una de les Tertúlies 2  53 de la 3a temporada. Finalment, un tercer paper, una mica més extens, explora les dades conegudes sobre l’anomenat «Antonio el lleig» tema també tractat a la temporada passada de les esmentades tertúlies. L’escrit aborda la relació amb el món de Roca Muntañola i l'«afer Tivissa».

El número es completa amb algunes dades estadístiques sobre observacions OVNI en territori nacional, una selecció d’entrades del Bloc del CEI i d’hemeroteca.

Com sempre el número es pot baixar i es poden encarregar còpies impreses, que no es consideren oficials.

Nou Papers d'Ovnis, núm. 10

Disponible el número 9 dels «Nous Papers d'Ovnis»

 

Està disponible ja a la Xarxa el número 9 dels Nous papers d'Ovnis corresponent a l'any 2022.

En aquesta edició es presenta un estudi de Gerard Casademon sobre el material publicat del cas de l’ovni de Matadepera de 1969. Jordi Ardanuy escriu un article un curiós fenomen lluminós produït a la ciutat de Tarragona l’octubre de 1926. La història és interessant no tant pel fenomen per ell mateix, si no per la publicació de la notícia i la seva evolució a la premsa, ara que està tan de moda la qüestió de les falses notícies (fake news).

Un altre article de Jordi Ardanuy analitza el contingut de la correspondència enviada per Juli Roca Muntañola a Vicente Juan Ballester Olmos i ho relaciona amb molts del tòpics de l’època com ara el tema Tivissa i l'existència d'una cova interdimensional; persones tancades en sanatoris; l'enginyer desaparegut de Vandellòs; la relació dels ovnis i les apagades elèctriques; la tomba de Moctezuma; els secrets,...

Com en cada número s’adjunta un petit resum estadístic sobre els ovnis a Catalunya, una selecció d’entrades d'aquest Blog i alguns articles antics procedents de la premsa, la major part traduccions.

La revista es pot aconseguir impresa sota demanda o en PDF.

La serie sobre UMMO

Des de la seva presentació al Festival de Sitges, l'estrena del documental de Movistar+ UMMO: L'Espanya alienígena s’ha convertit en un de les sèries amb més impacte per als aficionats als misteris i les conspiracions a l'Estat espanyol.

La sèrie documental a càrrec de Laura Pousa i Javier Olivera s’inspira en gran mesura en el llibre d'Eduardo Bravo Ummo. Lo increíble es la verdad (UMMO: El que és increïble és la veritat, 2019). Per això resulta en alguns aspectes esbiaixat. Ara bé, per a un públic general, la sèrie ha resultat entretinguda, malgrat que segurament l’espectador se’m porti una visió errònia si creu realment que està davant de periodisme de recerca. El CEI hi ha contribuït merament amb material d’arxiu, com queda documentant als crèdits dels tres episodis. 

Per a posar una inici a la història d'UMMO, cosa sempre difícil en aquests culebrots, podem retrocedir a l’any 1966 amb una observació al barri madrileny d'Aluche i continua, en certa forma, fins als nostres dies. Un dels suposats testimonis del primer incident, José Luis Jordán Peña, n'és el gran protagonista. Poc després d’aquella observació i d'un altre succés ocorregut a la població també madrilenya d’Alcorcón, en el qual es van fer fotografies d’unes suposades naus extraterrestres amb un estrany símbol al seu fuselatge i que ja a finals dels 80 es demostraren falses, Jordán Peña i d'altres membres de l'Associació d'Amics dels Visitants de l'Espai van començar a rebre missives de part dels visitants del planeta UMMO.La tertúlia del soterrani del Cafè Lió de la capital d’Espanya, la Ballena Alegre, comandada per Fernando Sesma, es va convertir en el punt neuràlgic de la ufologia madrilenya rebent un munt de cartes procedents dels ummites, alienígenes que portaven infiltrats al nostre planeta des dels anys 50 estudiant els nostres costums. Es prou conegut que el cas va anar creixent i expandint-se al llarg dels anys arribant a altres països, com ara Catalunya o l’Estat francès.

L’any 1993 Jordán Peña va confessar en una càmera oculta que havia estat un engany orquestrat per ell, excusant-se en el fet que havia estat per desemmascarar com era de fàcil manipular l'opinió de les persones. En realitat la seva declaració no va aportar res de res, fora dels que els hi agrada l’espectacle, perquè tot ja se sabia. I a més a més li va oferir encara una mica de camp per a seguir amb el seu protagonisme

Evidentment no pot sorprendre a cap estudiós de la història social que avui en dia segueixi havent-hi gent que pensa que Jordán Peña no va poder construir una mentida «tan elaborada», una consideració totalment exagerada, fins i tot sense considerar els imitadors. Ja qui creu que va tenir ajuda de la CIA o de la KGB, fomentant la idea de conspiracions de duro. O que d’altres que sostinguin que UMMO existeix i que els ummites estan entre nosaltres com va venir a dir el fill de Jordán Peña, tot cridant després de la projecció a Sitges. Pel que es diu manté una disputa legal contra la seva germana Maite, participant al documental, i contra Movistar+ per allò que considera mentida i difamacions sobre el seu pare i el cas, del qual afirma posseir els drets. El fet que programes diversos sobre temes paracientífic i ocultistes li hagin donat veu, en nom d’una suposada pluralitat informativa, ja descriu l’interès que tenen en el fets i els coneixements veraços.

Publicada una nova monografia

 

 

EL CEI ha publicat un nou volum de la seva col·lecció de noves monografies. L’exemplar està dedicat al suposat meteorit caigut al Turó de la Peira de Barcelona l'any 1969 i és obra del consoci Jordi Ardanuy.
El treball es basa en l’article publicat anteriorment a Papers d’Ovnis, si bé presenta algunes diferències. D’una banda conté les imatges que per una errada de muntatge no van aparèixer a l’article original. D’altra banda amplia una mica la informació sobre el grup ufològic CEOSI que, si de vida ben curta, va tenir protagonisme a finals de la dècada dels seixanta dins la ufologia catalana. Igualment s’ha afegit una referència a un altre meteorit. L’esdeveniment aparegué a la premsa de Barcelona un més després que el del Turó. Aquesta interpolació permet contrastar millor el cas que ens ocupa. A part d’això s’han realitzat alguns petits canvis menors en el text, en general intentant millorar la qualitat de les explicacions.
La monografia pretén ser també una nova modesta aportació al context cultural en el qual es desenvolupa aquesta història, la subcultura paracientífica.

Autor: Jordi Ardanuy

Títol: El meteorit del Turó de la Peira. Petit recorregut per la subcultura paracientífica

Publica: CEI, Centre d'Estudis Interplanetaris

Any d'edició: 2022

Pàgines: 88

Traspàs de Maties Morey

 

L’amic i consoci Maties Morey Ripoll (26 d’agost de 1966 - 14 de novembre de 2022) ens ha deixat per sorpresa. Advocat i especialista en urbanisme, havia ocupat diversos càrrecs a l’administració del Consell Insular de Mallorca. Actualment dirigia l’Agència de Defensa del Territori.
Persona molt intel·ligent, estava dotada d’un sentit de l’humor molt fi, així com una capacitat significativa per a arribar a acords.
Com a estudiós dels tema ovni ha deixat diversos llibres i articles, alguns a Papers d’Ovnis. Entre els seus treballs podem destacar la coordinació de l’obra Diccionari Temático de la Ufologia, publicada el seu dia per la Fundació Anomalia, de la qual fou patró i president. Recentment havia aparegut una nova edició d'aquest volum.
Malgrat l'escàs temps lliure del qual disposava, fa unes setmanes havia acceptat de preparar una nova versió dels seus apunts de la història de la ufologia balear per a publicar com a una monografia del CEI. Tristament, això ja no ho podrà fer. 

Descansi en pau. 

Ovnis a la secció "Llegim" de l'Ara

 

 

El mes de juliol passat l'escriptor adrianenc Javier Pérez Andújar va publicar un breu article a la secció digital "Llegim" del dia Ara.

A partir de la lectura de l'assaig de l'antropòleg Ignacio Cabria Garcia Historia cultural de los ovnis en España, 1950-1990, publicat enguany, Pérez Andujar escriu  sobre les nocions bàsiques sobre els inicis de la ufologia al nostre país, referint-se sobretot a Antoni Ribera i Màrius Lleget, esmentant de passada a Eduardo Buelta, i Antoni Pelegrí, i la posterior creació del CEI. Res que no sigui ben conegut per als interessats, després de les publicacions de Martí Flò a Papers d'Ovnis i Cuadernos de Ufología; i la més recent de Jordi Ardanuy L’arribada dels plats voladors a Catalunya: una aproximació històrica (2021). Tanmateix, la factura de l'article de Javier Pérez Andujar fan del breu escrit una peça digna d'una lectura estiuenca, endemés de posar a l'abast del subscriptors del diari una notícia històrica, ben desconeguda per el públic general.

Disponible el número dels "Nous Papers d’Ovnis" de 2021

 

Ja es troba disponible el número 8 de la publicació seriada del CEI corresponent a l’any 2021. L’article principal, signat per en Jordi Ardanuy, és un extens treball sobre Jaume Bordas Bley. Fa un repàs de la seva vida a partir del llibre de 1968 de Telstar i publicacions posterior, però afegeix informació inèdita. A més a més, analitza el cas del suposat contacte al Conflent del Jaume amb el desconegut del Canigó, no només a partir de la informació publicada al seu dia per Lumières dans la nuit que ja oferia seriosos dubtes sobre la inexistència dels fets, sinó també per les recerques realitzades pel mític grup U3 que confirmen amb rotunditat aquesta realitat. Aquest equip de recerca es va fer famós pel seu article sobre les falsedats del cas UMMO a La Jàvia (Occitània), publicat a la revista Mundo Desconocido el 1981. Igualment el treball fa palesa la trista posició d’Antoni Ribera en tot aquest afer.
El número també inclou un petit article de Gerard Casademon sobre un succés celestial «extraordinari» ocorregut a la Vall d’en Bas, a la Garrotxa, el 1757, un probable superbòlid.
L’exemplar es completa amb una breu estadística dels casos ovni recollits durant l’any, una selecció de notícies procedent d’aquest blog, així com algunes d’altres de la hemeroteca.

El CEI a Betevé

 

El passat dijous, el programa de Betevé “Va passar aquí” va emetre una filmació sobre el CEI gravada uns mesos abans.

“Va passar aquí” són breus documentals sobre història social i cultural en els quals una persona experta aporta el seu punt de vista sobre un fet, persona, organització o indret relacionat amb la Ciutat Comtal. Per a l’enregistrament es va decidir situar el punt de connexió amb Barcelona a l’antiga seu de Balmes 86.

En el muntatge final es recullen algunes explicacions del president Martí Flò, diverses imatges d’època procedents dels nostre arxiu, algunes mostres de les publicacions com Stendek o Nous Papers d’Ovnis, i d’altres sobre ovnis seleccionades per la productora i procedents del web. De moment encara no es troba disponible en les seves pàgines web.

Publicat el número 6 de Nous Papers d'Ovnis corresponent a l'any 2019

Ja podeu disposar del número 6 del Nous Papers d'Ovnis.

El volum inclou un article sobre les els "coets fantasma" d'Escandinàvia i la recepció a Catalunya del fenomen, així com un llarg estudi de l'anomenat «meteorit del Turó de la Peira» de Barcelona.

D'altres col·laboracions inclouen un cas de Perpinyà de 1954; observacions de fets singulars al cel de Sant Feliu de Guixols; un cas de Castelldefels de 1958; una breu descripció estadística dels casos recollits pel CEI l'any 2019, així com les seccions habituals amb articles procedents del Bloc del CEI i el recull d'algunes notícies de procedència hemerogràfica

La revista es pot llegir en línia a través d'ISSUU, baixar en PDF des de Mediafire; o bé adquirir-lo de manera impresa sota comanda a preu de cost.

Publicat el número 5 de Nous Papers d'Ovnis

Ha vist la llum el número 5 de Nous Papers d'Ovnis (ISSN 2604-1405) corresponent a l'any 2018. El volum té tres articles principal. Emma Rodríguez signa una revisió del succés de l'humanoide del Puig Peni (Alt Empordà) de l'any 1971. Per la seva banda Marc López recupera tres casos ovni que ja s'havien explicat amb anterioritat a partir d'estímuls d'origen astronòmic. Finalment Jordi Ardanuy fa un repàs estadístic al conjunt de casos recollits a nivell nacional durant el 2018.

El número es completa amb una selecció d'entrades d'aquest bloc i notícies històriques d'hemeroteca.

La revista es pot llegir en línia a través d'ISSUU, baixar en PDF des de Mediafire; o bé adquirir impresa sota comanda a preu de cost.

Llibre sobre la Carole Ramis

Jordi Ardanuy ha publicat recentment una petita monografia sobre la Carole Ramis. Es tracta d'una evolució d'un article originalment publicat a Papers d'Ovnis l'any 2009 i que posteriorment ha anat ampliant i esmenant, fent-lo accessible a través de la xarxa. El text recollit en aquest llibret de 72 pàgines es basa en la versió 10.0 i s'ha publicat sota el segell editorial del CEI.

Publicat un nou número de Papers d'Ovnis

Recentment s'ha publicat un nou número de Nous Papers d'Ovnis (ISSN 2604-1405) corresponent als anys 2016 i 2017, per la qual cosa ve a ser un volum doble. 

L'article principal està dedicat a recollir casos de la població de L'Escala i rodalies, amb una extensa recopilació de dades sobre els fets del 19 de març de 1997. L'escrit està signat per en Gerard Casademon, qui ja havia fet alguna altra col·laboració, i que ara, des de la seva discreta residència a comarques, ens ofereix un treball de 89 i escaig planes.

Per la seva banda, Jordi Ardanuy a «Signum in coelo mirabiles appareunt» tracta sobre alguns fenòmens celestes en textos antics, seguint en certa forma el deixant de Joan Crexell. El mateix autor ens reumeix la infomació sobre casos ovnis recollits del període 2011-2015 a la Catalunya del Nord, el que complementa l'article publicat fa dos anys sobre els de la Catalunya del Sud. Igualment ens ofereix una simpàtica nota cultural sobre l'anomenat Grup de savis de Reus.

El número es completa, entre d'altres aportacions, amb la reproducció d'una conferència dictada per Rafael Subirana a la l’Agrupació Astronòmica de Sabadell el novembre de 1967 sobre un episodi ocorregut el 24 de maig de 1887, una nota necrològica sobre Eugeni Danyans, així com un article d'ell aparegut el gener de 1964
La revista es pot consultar en línia a Issuu i també es poden obtenir còpies en paper a preu de cost sota comanda.

L'ésser d'Atacama era una nena amb greus mutacions genètiques

Imatge d'Emery Smith.

La seqüenciació del genoma de la forma humanoide d’uns 15 centímetres d'alt i cap allargat coneguda com l’ésser d’Atacama revela que va ser una nena mestissa, barreja europea i nadiua.

La genètica explica la seva forma. L'ADN de la petita contenia diverses mutacions, algunes desconegudes fins ara, en gens relacionats amb el desenvolupament d'ossos i cartílags per la qual cosa presentava un desenvolupament ossi equivalent al d'un nen de sis a vuit anys, però amb longitud molt inferior a la normal. Probablement no va néixer viva i se sap que va ser abandonada després a la part de darrera d'una església. Aquesta edat òssia anormal, determinada per les característiques de l'esquelet i no per la seva grandària, la van produir les mutacions genètiques.

El 2003, Oscar Muñoz, aficionat a buscar objectes antics als pobles de l'interior del desert d'Atacama (Xile), va trobar en les rodalies de l'església de La Nória -un poble abandonat feia temps- una tela blanca enrotllada i lligada amb una cinta violeta. En obrir el paquet descobrí un petit ésser amb el cap ovalat i una protuberància al crani. Semblava completament format i parcialment momificat. Els primers que van veure la criatura van pensar que era un fetus o les restes d'un nen prematur. Altres van opinar que podia ser un primat no humà desconegut.

Muñoz va vendre l'humanoide a un empresari local, que cobrava per fotografiar-se amb Ata, com van començar a anomenar-lo. Al cap de poc, van aparèixer les primeres informacions de la troballa en mitjans nacionals i internacionals. La notícia va arribar a Ramón Navia-Osorio, antic soci del CEI i president de l’IIEE, que el va comprar i se'l va endur a Barcelona. Des de llavors ha intrigat als interessats en els enigmes.

Una anàlisi preliminar del seu ADN el 2013 ja va mostrar que Ata era humà, malgrat l’esperança d’alguns que realment fos una evidència extraterrestre. L'any passat, es va mostrar públicament a Catalunya a l’Ufology World Congress celebrat a Montserrat.

Radiografies realitzades durant la producció del documental Sirius de l'ufòleg
nord-americà Steven Greer.

Els resultats del definitiu estudi publicats ara a la revista científica Genome Research, mostren la potència que les dades de recerca estiguin disponibles de forma oberta (open data). L’anàlisi bioinformàtica d'aquesta investigació, gràcies a que la informació genòmica sigui de domini públic, han conduit al descobriment de noves i rares variants mortíferes en els gens associats amb el fenotip d'Ata.

Font: 

Sanchita Bhattacharya; Jian Li; Alexandra Sockell; Matthew J. Kan; Felice A. Bava; Shann-Ching Chen; María C. Ávila-Arcos; Xuhuai Ji; Emery Smith; Narges B. Asadi; Ralph S. Lachman; Hugo Y.K. Lam; Carlos D. Bustamante; Atul J. Butte; Garry P. Nolan. «Whole-genome sequencing of Atacama skeleton shows novel mutations linked with dysplasia». Genome Research, 2018. 28: 423-431.

Ha mort Juanjo Llamas

El passat dia 25 ens va deixar Juan José Llamas Romay (1936-2017), que fora soci del CEI. Lletrat i jurisconsult –exercia aquesta funció per exemple per al Sindicat de Policies Locals i Cos de Mossos d'Esquadra–, era conegut fora dels ambient estrictament legals per la seva tasca de divulgació de les paraciències a la ràdio i a la televisió.

La seva trajectòria a la ràdio va començar aportant els seus coneixements sobre qüestions vinculades amb aspectes legals a l’emissora Radio Taxi a Santa Coloma de Gramenet, el 1983. Després va començar a fer entrevistes i introduí temàtiques paranormals. L’emissora fou clausurada a finals de 1986 per manca de llicència administrativa. Llavors, Juanjo Llamas, com era conegut en l’ambient dels mitjans de comunicació, va passar junt amb Justo Molinero i gran part de l’equip de col·laboradors a l’emissora RM Ràdio de Mataró, vinculada a Radio Miramar. Allà tingué un programa que es digué «Hombres sin fronteres».

A finals dels 80 passaria a la televisió local, primer al Canal 8, Televisió de l’Eixample, («Les mil i una nits» i «Catalunya màgica»), i després el canal Televisió d’Hospitalet, TLH («En el Umbral del Misterio»), coincidint en ambdós canals amb el director de cinema Francesc Herrera Torrent.

Fou precisament en aquesta època en la qual vaig conèixer a Juanjo, amb qui naturalment tenia discrepàncies intel·lectuals, però la seva educació i també el fet d’afrontar directament les qüestions punyents feia fàcil el tracte. Per això segurament també s’especialitzà en les entrevistes.

Quan es va acabar el programa a l'Hospitalet, passà al famós programa «El Gran Sabatt», que conduïa Paco Ballester a Ràdio 4 on s’encarregava d’un espai d’entrevistes.

Després d’uns anys sense veure’ns, ens vam retrobar en la celebració dels 50 anys del CEI el 2008, el que va servir per a recuperar una certa certa relació, aprofitant en part que ell disposava de més temps perquè s’havia oficialment jubilat, el que no li impedia seguir professionalment actiu per atendre allò que més l’interessava

Jordi Ardanuy

Nova versió de les notes biogràfiques sobre Carole Ramis

 

Jordi Ardanuy segueix actualitzant amb més dades les notes biogràfiques sobre Carole Ramis  que va escriure originalment per a Papers d'Ovnis. Quaderns de treball, núm. 2, de desembre de 2008. 

Actualment hi ha disponible a la xarxa la versió 8, un document amb 26 pàgines i amb molts més detalls sobre les seves activitats. Crida l'atenció que Vicente Pérez Baeza, antic soci del CEI, citi la versió del 2008  -i no les actualitzades que es poden recuperar fàcilment amb un cercador com Google- en el seu interessant article sobre l'històric Pub Abraxas de Barcelona, publicat fa uns mesos en el número 82 a la notable revista espanyola de temes paranormals El Ojo Crítico. 

Ha mort Eugeni Danyans

 

 Imatge d'Eugeni Danyans de l'any 2010 procedent de <joseluisgalvez.blogspot.com.es>.

Ahir el periodista David Cuevas ens comunicà la mort d'Eugeni Danyans de la Cinna, als 87 anys d'edat.

Antic soci del CEI, s'interessà pel tema dels plats voladors i dels extraterrestres, amb ganes de conèixer i donar resposta al desafiament per a la religió que podia suposar la possible presència de vida extraterrestre intel·ligent i el contacte amb la humanitat.
Fruit del seu interès en el tema col·laborà a la revista Europa en qüestions sobre ovnis i l'espai, i també a Algo i a Cíclople: La Incognita del Espacio. Sobre el tema ufològic publicà 4 títols: Platillos Volantes en la Antigüedad: ¿Hacia una teología cósmica? (1967); Los platillos volantes y la Biblia (1975); Los visitantes del Cielo: Los platillos volantes ante las tradiciones paganas y la fe cristiana (1975); i, OVNIS: Enigma del Espacio (1980).
Malgrat que mai va perdre l'interès sobre el tema considerava que ja havia dit tot el que podia aportar sobre la temàtica. Cal entendre la seva obra sobre els ovnis en un conjunt molt més general sobre literatura cristiana, com ho acrediten d'altres obres seves publicades per l'editorial CLIE de Terrassa: Proceso a la Biblia de los Testigos de Jehová (1971); Misterios bíblicos al descubierto (1976); Doctrinas polémicas de la fe cristiana (1993); Llamada de alerta ante el apocalipsis final (1996); ¿Enigmas o milagros?: la ciencia confirma los grandes hechos de Dios (1998); Conociendo a Jesús en el Antiguo Testamento Cristología y tipología bíblica (2008); o, Respuestas bíblicas y doctrinales a los Testigos de Jehová (2014).

Tenia una gran vocació docent. Així fou fundador, director i professor del Liceo Gamaliel, una escola de primer ensenyament situada al carrer Niça de la capital catalana. Aquest vessant pedagògic i comunicador també es reflectí en les seves nombroses conferències i dictades sobre temes bíblics i de divulgació científica.

Persona amb una cultura clàssica  notable, voldríem destacar per sobre de tot la seva amabilitat i bones maneres. 

Ressò mediàtic de la digitalització dels arxius desclassifcats pel Ministeri de l'aire espanyol

La premsa s'ha fet ampli ressò de la publicació a la xarxa dels documents desclassifcats fa 15 anys pel Ministeri de l'aire espanyol sobre el qual ja vam informar. .Ara bé, en general els mitjans de comunicació han presentat la notícia com si la desclassificació fos actual, deixant de banda que la novetat és la seva digitalització i que siguin disponibles a través d'Internet. El diari La Mañana comenta dos casos d'observacions  a la ciutat de Lleida. El primer va ser el 17 de maig del 68 quan dos avions de l'exèrcit donaren l'avís d'identificació d'un objecte metàl·lic i en punta de llança invertida com un cos de calamar. El diari afegeix que en aquella ocasió, es va fer enlairar dos reactors per tal de fotografiar l'ovni, però les imatges no ser prou nítides. Defensa va assenyalar 1992 en el seu informe oficial que aquest aparell sense identificar era possiblement un globus estratosfèric llançat des del Centre Nacional d'Estudis Espacials de França.

​El segon cas es va produir tres anys després, el 23 de febrer del 1971. Més avall donem la informació que reprodueix Regio 7.

El diari El Segre afegeix esment d'un tercer informe sobre l'observació a Lleida el 31 de març del 1993 i que s'interpreta com la reentrada en l’atmosfera d’un coet rus.

Per la seva part, Cugat.cat s'ha ocupat de la presència d'ovnis a la Rabassada i a Sant Cugat. ELes observacions tingueren lloc el 6 i el 9 de desembre del 1968. En el primer cas, dos quarts de set del matí del 6 de desembre de 1968, una parella va observar des del seu domicili 'un objecte rodó, aplatat amb llums blancs emetent flaixos vermells, verds i ataronjats'. Inicialment, l'ovni estava immòbil i després d'una estoneta es va desplaçar a Sant Cugat. Poc després la parella va observar un objecte similar. La situació es va repetir tres dies més tard, quan la parella va veure un fenomen gairebé idèntic. La hipòtesi oferida en les autoritats militars és que es tractés de 'l'observació d'un astre brillant, proper al seu ocàs'

El Diari de Girona esmenta 3 expedients. El més antic fa referència a un incident del 26 de setembre de 1969 en el qual s'observaren dos objectes lluminosos a uns 8000 metres el qual el personal de l'aeroport de Girona va identificar com a un globus sonda de l'Estat francès, atès que "per la seva mida, forma, lluentor i moviment ja havien estat observats amb anterioritat». No va caldre cap més investigació perquè ­l'any 1969 el Centre National d'Études Spatiales (CNES) de França continuava amb l'intens programa de llançament de globus estratosfèrics que ja duia a terme l'any anterior.

Un altre expedient fa referència a un «objecte blanc brillant» que van veure dos soldats destinats al cos de guàrdia a la base del Pení, a Roses (Alt Empordà) el 13 de setembre de 1991 abans de la revista d'armes. Segons la seva descripció, es tractava d'una esfera aplatada per la base que «descrivia cercles per sobre de l'assentament» militar a una alçada d´entre 100 i 200 metres. L'informe militar conclou que el fenomen no s'ha pogut explicar.

El tercer cas és el de Blanes del 19 d'agost de 1982. Un home que estava en un pis de Blanes en companyia de la seva família assegurà que va veure un disc volador el doble de gran que un avió comercial que no es desplaçava segons l'aerodinàmica convencional perquè creava «un camp magnètic antigravitatori, mitjançant energia elèctrica» i era tripulat per humans. «Potser els nostres avantpassats que tornaven d´alguna exploració i es van passar del seu temps?», es pregunta. L'home estava segur que havia parlat telepàticament amb els tripulants perquè si no hagués estat així «no hauria estat més lògic pensar que eren gent extraterrestre, que pensar que eren els nostres avantpassats?».

Regio 7 del cas del 23 de febrer del 1971, quan s'observa un ovni a Montserrat. En el qüestionari, un religiós del qual no s'indica el nom, explica que va veure el fenomen des del cotxe i situa l´objecte a una altura d´uns 100 quilòmetres en direcció nord. També narra que es movia i formava un angle de 60 graus. Pel que fa a les especulacions sobre l´ovni, afegeix que «és alguna cosa que ha estat observada per molta gent i que ha motivat nombrosos comentaris. En alguns casos la fantasia dóna tocs d´irrealitat als fets, però hi ha alguna cosa en què tothom coincideix i és en la forma de vano del deixant que l´objecte deixava darrere seu».

El fenomen fou també observat per un guàrdia civil que estava de servei a l´entrada de la caserna de Monistrol. El seu testimoni escrit és menys aclaridor que el del monjo, ja que es limita a dir que «en un principi només va aparèixer un punt lluminós, com una estrella brillant i sense mobilitat, en aquesta posició hi va estar breus segons i només augmentava el fum, després es movia molt a poc a poc, i progressava en velocitat fins a la seva total desaparició darrere de les muntanyes». En canvi aporta dibuixos que descriuen com i on va veure el fenomen. El document de 70 pàgines també recull la conversa entre el control de terra de l'aeroport de Barcelona i el capità del Servei del Radar de Roses. Aquest pregunta si s´ha estavellat un avió perquè «han trucat a Sagunt, a la companyia Iberia, dient que havien vist una explosió a l´aire» i demana per l´estat del vol BX-455, que des de Barcelona confirmen que ha aterrat i que «potser és un coet el que han vist esclatar a l´aire. Potser estan fent una fallera...», afegeixen.  També hi figura la conversa d´un pilot i la torre de control que assegura haver vist «un fenomen bastant curiós. Semblava el deixant d´un avió. Sembla que ha baixat en picat i llançant flames intermitents».

La llum també va ser vista des de Lleida i de diversos llocs d'Espanya. Dels testimonis, la majoria, un total de 44, són del Centre d'Instrucció i Reclutament número 10 de l´exèrcit espanyol, ubicat a Sant Gregori (Saragossa). Els reclutes coincideixen en la descripció del fenomen que van veure des de diversos punts del camp militar i van arribar a un punt molt elevat de precisió, com per exemple de «camí entre els lavabos i la cantina», i d´altres fins i tot ho van veure en moments en què es requereix màxima privacitat: «era als lavabos que hi ha al costat del menjador B», deia un soldat.

Les conclusions de l'informe de l´època no aclarien el cas. Es limitaven a dir que «podria ser un meteorit, que es va fragmentar i incendiar en entrar a l'atmosfera. Cada fragment va originar el seu propi fenomen, visible en una zona més reduïda». També podria ser un satèl·lit o una part d'un coet en el moment de reentrada a l'atmosfera terrestre. En fer la desclassificació de l'informe el cas quedava explicat: «el succés observat a la zona nord d'Espanya, en ser idèntic al vist a la zona centre i sud de França i al nord d'Itàlia; coincideix amb el llançament des del Centre d'Essais de Biscarrosse, a Landes, d'un coet Tibére, en els experiments en l'operació Electre, que formava part del programa de l'Office National d'Etude et de Recherche Aero-nautique et Saptiale (ONERA)». El llançament del coet tenia per objectiu estudiar com la reentrada de coets a l'atmosfera afecta les comunicacions radioelèctriques. 

Acabem finalment anotant que  diversos mitjans de comunicació han contactat amb el CEI, però no hem acceptat cap entrevista ni hem fet cap comentari tret d'aclarir que no es tractava d'una nova desclassificació. Entre els que ho han fet es trobava la Televisió Nacional (TV3) i l'empresa pública de televisió espanyola (TVE), per al seu noticier principal (Telediario).