Enigmàtics cercles al fons del mar Adriàtic

El descobriment d'uns  cercles al fons del mar Adriàtic, prop de la costa de Croàcia, està alimentant diverses hipòtesis curioses davant la manca d'una explicació científica plausible, incloent suposades visites d'extraterrestres." Es tracta de cercles perfectes, impecablement delineats sobre el fons del mar, de manera que la posidònia oceànica no traspassa un mil·límetre. Mai he vist una cosa així", diu el biòleg Mosor Prvan, de l'organització per a la preservació de l'entorn humà "Sunce" (Sol) d'Split.
Per exemple, al llarg de l'illa de Dugi Otok, situada a la Dalmàcia central prop de Zadar, hi ha 28 cercles, tots d'un diàmetre idèntic d'uns 50 metres, tots a la mateixa distància de la costa i allunyats uns dels altres uns 300 metres.Fins ara, s'han detectat més de 50 cercles d'aquest tipus, també a prop de les illes de Premuda, Molat, Unije, Susak i Srakane, però creuen que podria haver-n'hi més.
L'estrany fenomen fou descobert per casualitat per "Sunce" l'any passat mentre documentaven les espècies marítimes d'aquesta zona, primer en estudiar fotografies des de l'aire i després en explorar la zona amb bussos.
Enmig dels cercles no creix res, pur sediment, sorra deserta, explica el biòleg Mosor Prvan en declaracions a l'agència EFE.
"Sembla com si algú hagués eliminat la Posidònia amb enormes llevataps. No sabem quan van ser creats, ni com, però veiem que per alguna raó, la planta no creix sobre les vores dels cercles i que dins dels mateixos tampoc ha fet llavors, segons seria d'esperar", explica.
"Sunce" va tractar d'esbrinar si aquest fenomen pogués haver estat causat per pesca il·legal amb dinamita o per prospeccions de petroli, però experts en aquestes matèries els han convençut que activitats d'aquest tipus deixen empremtes molt diferents. 
"És un enigma. Cal investigar la possibilitat que l'exèrcit de l'antiga Iugoslàvia realitzés aquí uns experiments desconeguts. Però la població local no recorda res d'aquest tipus, caldrà estudiar-ho", comenta Prvan.
El biòleg considera que caldria fer una anàlisi química del terreny dins dels cercles, fer excavacions i realitzar altres mesures, per trobar possibles pistes.
La població local no dubta a relacionar els cercles amb alienígenes i "estranys centelleigs" al cel que veuen ocasionalment des de fa anys, també a finals d'estiu passat .Segons el portal informatiu "24 hores", diversos habitants havien informat al setembre d'estranys centelleigs , breus i grans , sobre el mar , al llarg de la línia que uneix les illes esmentades , mentre l'exèrcit va negar simulacres militars a la zona.
El 1997 la policia va registrar un estrany fenomen sobre les illes enfront de Zadar, com "globus resplendents que se submergien al mar", que mai va tenir explicació, asseguren des de "24 hores" .Tanmateix, Renato Batel, director del reconegut centre d'investigacions marítimes "Ruđer Boskovic", assegura que al mar passen moltes coses que semblen estranyes, però totes tenen al final la seva explicació científica.
"Per exemple, em truquen bussejadors per explicar-me que en submergir-se prop del vaixell austrohongarès enfonsat (el 1914) Baron Gautsch (prop de l'arxipèlag de Brijuni ) senten música vienesa, interpretada al piano", explica en declaracions a EFE.

"Jo els explico que no hi ha fantasmes, només sons variats al mar que el cervell associa amb el tràgic naufragi", conclou el científic croat.
 

Imatge del vaixell Baron Gautsch. Cortesia de SHARK diving center.

Font: EFE, 19 de maig de 2014

Els sorolls del fons marí de Balears són de balenes

Ni perforacions petrolíferes, ni maniobres secretes de submarins, ni bases d'ovnis sota l'aigua, ni monstres marins, ni cap altra teoria paranormal o de ciència ficció. Els sons que gairebé cada estiu s'escolten en el fons del mar balear, en les proximitats de la costa Nord de Mallorca, tenen una explicació totalment lògica, d'origen natural, i per fi resolta per la comunitat científica. Segons les investigacions realitzades al Centre Oceanogràfic de Balears a les quals ha tingut accés Diari de Mallorca, el rorqual comú (Balaenoptera physalus) – un cetaci de gran grandària que cada any migra a través del mar balear– és el causant d'un tipus de so molt particular, com una espècie de cop sec, buit, metàl·lic i repetitiu, so que entre juliol i octubre del 2002 mantingué en tensió a pescadors, submarinistes i investigadors. Aquell estiu, les teories i especulacions sobre la procedència del “estrany soroll” ompliren pàgines de diaris i d'Internet tant locals com internacionals.
Des d’aquells dies, diversos investigadors han tractat de trobar una explicació lògica a tals sons, dels que ja hi havia constància abans de 2002, des de feia dècades. Cap d'aquests investigadors ha arribat tan lluny en les seves conclusions com Joan Miquel Batle, tècnic especialista en acústica que treballa al Centre Oceanogràfic de Balears, que ha anat descartant hipòtesi, una després de una altra, fins a quedar-se només amb una, que és la següent: els mascles de rorqual comú emeten un so de molt baixa freqüència amb què es comuniquen amb les femelles i que implica una espècie de comportament sexual o tal vegada un avís de localització. Al seu pas per Mallorca, i en determinades circumstàncies de proximitat i estat del mar, el so d'aquestes balenes pot ser perfectament audible sota l'aigua.
Segons explica Batle, el “cant” dels rorquals és molt intens; en semblar es tracta del so biològic més potent emès per un mamífer en tot el planeta, segons les investigacions de la University Rhode Island de Nova York. A partir de a les mesures realitzades, la intensitat d'aquest soroll oscil·la entre 184 i 186 decibels, que referits a l'aire equivaldrien a 150 decibels. Com a dada comparativa, és suficient recordar que un avió, en enlairar-se, desenvolupa un soroll de 120 decibels.
La Balaenoptera physaluses prou habitual en Balears entre primavera i estiu, ja que es desplaça des de l'Atlàntic, a través de l'estret de Gibraltar, fins al mar de Ligúria, al golf de Gènova, on es troba una gran reserva internacional de mamífers marins.
Els bussejadors del Centre Oceanogràfic identificaren clarament en 2005 el so emès per aquesta espècie de balena en distints punts propers a Mallorca, des de Dragonera fins a Formentor. Els treballs realitzats podrien ampliar-se amb la col·locació de hidròfons permanents a l'aigua sempre que l'Administració mostri interès respecte d'això, apunta Batle.

Font:
http://xenologia.blogspot.com traduït de l'original d'Enric Culat, La Almudaina, Diario de Mallorca, p. 12 D.