Guillem Miró
Explica es solleric Guillem Miró que mentres duia a terme Avistament 1978, es curtmetratge que se va proclamar guanyador del Mallorca Film Confinats i que va poder veure’s en es Festival Internacional de Sitges, no podia imaginar-se tota sa rebuda i sa reacció que suscitaria. «Aquest curt ho vaig fer perquè estava avorrit, però després varen començar a arribar-me una quantitat enorme de missatges de gent demanant-me més informació. Sa veritat és que no m'esperava que hi hagués tanta gent interessada». Inclús qualque col·laborador de Discovery Max va cridar a sa seva porta, figuradament. Clar, davant tal resposta, només quedava posar fil a l'agulla i aquella cinta, de 9 minuts de durada, se prepara per convertir-se en un llargmetratge que ja està bastant avançat.
Els antecedents són es següents. L’any 1978, unes 5.000 persones se reuneixen a Sóller per s'albirament d'un ovni. Uns quants testimonis asseguren veure-ho. Corr sa veu i apareixen persones, a cadascú més curiosa, que, a manera de gurús o quasi messies, xerren en públic en favor dets ovnis. Eventualment, es militars entren en un bar i s'enduen sa documentació i fotografies. Es resultat final varen esser milions de preguntes i poques respostes.
Es propi Miró explica que «s'idea és investigar què va passar i seguir es traços fins avui» i confessa que «es tema dets ovnis ni tan sols m'interessava, però s'història crida i sempre que xerram d'això és interessant». Sa conducta, fins ara, és bastant habitual: «Mos estam reunint amb sos testimonis presencials perquè mos expliquin què recorden i com en un context que uneix ‘hippies’, sa Transició, sa transició i plats volants. Només te puc dir que s'idea que tenia abans de començar ja no existeix, i es camí que està agafant s'història no té res que veure». Dit d'una altra manera, «mai podria haver escrit lo que mos estan explicant», avança Miró que prefereix guardar-se, de moment, sa cosa que ha trobat.
Un des principals esculls, de moment, està sent localitzar unes quantes de ses persones que varen tenir un paper important i que molts testimonis referencien, però des quals no tenen noms. Per exemple, «me xerren d'un homo que anava per convertir-se en mossèn i que donava sermons amb sa Bíblia en una mà i una borsa de marihuana en s'altra». O, per una altra part, segueixen arribant cartes de persones interessades, com «una dona mexicana que demana per una estàtua de Buda que tenia Joan Coll, el qual va morir tristament fa set mesos i no podrà veure es documental». «Lo màgic seria trobar a tothom involucrat i que donin sa seva versió, es seu punt de vista». Només així serà possible «respondre ses preguntes que queden per contestar i podrem intentar recuperar lo que es militars varen requisar per veure lo que hi havia, fos lo que fos». I si qualque cosa deixa clar Miró és que per més que hi hagi molts d'indicis, es llargmetratge oculta «moltes de sorpreses» que no són bons de preveure
Font: Adrián Malagamba. «El cineasta Guillem Miró rastrea el misterio del ovni avistado en Sóller en los 70». Última Hora [en línia]. 22 de gener de 2022.
