Des de la seva presentació al Festival de Sitges, l'estrena del documental de Movistar+ UMMO: L'Espanya alienígena s’ha convertit en un de les sèries amb més impacte per als aficionats als misteris i les conspiracions a l'Estat espanyol.
La sèrie documental a càrrec de Laura Pousa i Javier Olivera s’inspira en gran mesura en el llibre d'Eduardo Bravo Ummo. Lo increíble es la verdad (UMMO: El que és increïble és la veritat, 2019). Per això resulta en alguns aspectes esbiaixat. Ara bé, per a un públic general, la sèrie ha resultat entretinguda, malgrat que segurament l’espectador se’m porti una visió errònia si creu realment que està davant de periodisme de recerca. El CEI hi ha contribuït merament amb material d’arxiu, com queda documentant als crèdits dels tres episodis.
Per a posar una inici a la història d'UMMO, cosa sempre difícil en aquests culebrots, podem retrocedir a l’any 1966 amb una observació al barri madrileny d'Aluche i continua, en certa forma, fins als nostres dies. Un dels suposats testimonis del primer incident, José Luis Jordán Peña, n'és el gran protagonista. Poc després d’aquella observació i d'un altre succés ocorregut a la població també madrilenya d’Alcorcón, en el qual es van fer fotografies d’unes suposades naus extraterrestres amb un estrany símbol al seu fuselatge i que ja a finals dels 80 es demostraren falses, Jordán Peña i d'altres membres de l'Associació d'Amics dels Visitants de l'Espai van començar a rebre missives de part dels visitants del planeta UMMO.La tertúlia del soterrani del Cafè Lió de la capital d’Espanya, la Ballena Alegre, comandada per Fernando Sesma, es va convertir en el punt neuràlgic de la ufologia madrilenya rebent un munt de cartes procedents dels ummites, alienígenes que portaven infiltrats al nostre planeta des dels anys 50 estudiant els nostres costums. Es prou conegut que el cas va anar creixent i expandint-se al llarg dels anys arribant a altres països, com ara Catalunya o l’Estat francès.
L’any 1993 Jordán Peña va confessar en una càmera oculta que havia estat un engany orquestrat per ell, excusant-se en el fet que havia estat per desemmascarar com era de fàcil manipular l'opinió de les persones. En realitat la seva declaració no va aportar res de res, fora dels que els hi agrada l’espectacle, perquè tot ja se sabia. I a més a més li va oferir encara una mica de camp per a seguir amb el seu protagonisme
Evidentment no pot sorprendre a cap estudiós de la història social que avui en dia segueixi havent-hi gent que pensa que Jordán Peña no va poder construir una mentida «tan elaborada», una consideració totalment exagerada, fins i tot sense considerar els imitadors. Ja qui creu que va tenir ajuda de la CIA o de la KGB, fomentant la idea de conspiracions de duro. O que d’altres que sostinguin que UMMO existeix i que els ummites estan entre nosaltres com va venir a dir el fill de Jordán Peña, tot cridant després de la projecció a Sitges. Pel que es diu manté una disputa legal contra la seva germana Maite, participant al documental, i contra Movistar+ per allò que considera mentida i difamacions sobre el seu pare i el cas, del qual afirma posseir els drets.
El fet que programes diversos sobre temes paracientífic i ocultistes li hagin donat veu, en nom d’una suposada pluralitat informativa, ja descriu l’interès que tenen en el fets i els coneixements veraços.
