La Marina de guerra dels Estats Units està redactant noves directrius per informar dels ovnis

El dia de Sant Jordi es va publicar un article del conegut periodista especialitzat en qüestions militars, Bryan Bender, a Político anunciant que s’estaven preparant noves directrius per als informes OVNI de la Marina dels EUA.

Bender, i d’altre periodistes després, han obtingut una breu declaració de Joseph Gradisher, portaveu del cap adjunt d'Operacions d'Informació de la Marina de Guerra:. Així, «als darrers anys hi ha hagut un cert nombre d'informes sobre aeronaus no autoritzades i/o no identificades que han penetrat en diferents àrees sota control militar i en espais aeris limitats. Per raons de prudència i de seguretat, la Marina de guerra i la Força Aèria es prenen aquests informes molt seriosament i els investiguen un per un. Com a part d'aquests esforços, la Marina està actualitzant i formalitzant el procés mitjançant el qual es poden elevar informes de qualsevol d'aquestes incursions sospitoses a les autoritats involucrades. S'està redactant un nou text per a les unitats navals de la flota en el qual es detallaran els passos a seguir en els informes.

«En resposta a les sol·licituds d'informació fetes pels membres del Congrés i el seu personal –continua la notícia–, la Marina ha proporcionat un seguit d'informes del Servei d'Informació d’alts funcionaris, així com de pilots amb detalls sobre fets de possible perill per a la Seguretat del trànsit aeri».

D'altra banda, Joseph Gradisher va declarar a The Washington Post que «L'aparició d'ovnis ocorre diversos cops cada mes».
La Marina hauria rebut algunes crítiques per concedir relativament poca atenció al fenomen dels objectes voladors no identificats i per encoratjar una cultura en què el personal creu que parlar-ne podria perjudicar la seva carrera, segons Chris Mellon, antic director de personal del Comitè d'Intel·ligència del Senat. En declaracions al Post ha afirmat que el protocol actual afavoreix que s’ignorin les anomalies en lloc explorar-les.

Bender vincula aquesta notícia sobre l'actualització dels procediments ja existents amb els informes d'ovnis que des de finals de 2017 van posar en primer pla a Luis Elizondo, un antic agent d'intel·ligència que durant diversos anys havia coordinat un intent de promoure els estudis ufològics dins de l'Agència d'intel·ligència de Defensa.

Fonts:

Bryan Bender. «U.S. Navy drafting new guidelines for reporting UFOs». Político [en línia], 23 abril 2019. «https://www.politico.com/story/2019/04/23/us-navy-guidelines-reporting-ufos-1375290».
Deanna Paul. «How angry pilots got the Navy to stop dismissing UFO sightings». The Wasington Post [en línia], 25 abril 2019. «https://www.washingtonpost.com/national-security/2019/04/24/how-angry-pilots-got-navy-stop-dismissing-ufo-sightings/?noredirect=on&noredirect=on&utm_term=.0b0d98ab746a»
 

L'Ovni de Carballal i Sierra a Montserrat el 1987, un bòlid molt brillant?

Dels famosos trànsits ufològics a Montserrat a l'entorn del pretès contactat L. J. Grifol, un dels més famosos és el que van protagonitzar els coneguts escriptors espanyols Manuel Carballal i Javier Sierra.

Carballal va resumir la seva experiència al diari La Vanguardia en una carta al director apareguda l’any 1988. Extraiem les parts significatives: «[...] la nit del 23 al 24 de juliol de 1987 jo si vaig tenir l'oportunitat de viure una experiència absolutament impressionant a la muntanya Montserrat, en companyia únicament de Luis José Grifol i el jove ufòleg Javier Serra [...] I no es va tractar d'una subtil estrella fugaç capaç de confondre un expectant observador. Molt al contrari del que passa amb la majoria, jo no vaig pujar a Montserrat a veure ovnis, sinó a demostrar d'una vegada per totes que allò era un vil frau. No ja amb una actitud prudentment escèptica, sinó violentament hostil [...] Acaronava l'esperança d'un reportatge ben espectacular desemmascarant al senyor Grifol i els seus inexistents companys. Pobre de mi. No només el gravador que d'amagat esgrimia esperant registrar fins a l'últim deliri del farsant, no va funcionar, i les 3 càmeres fotogràfiques es van avariar alhora (per esmentar només algunes de les oportunes "coincidències" que allí es van donar) sinó que a més vaig tenir l'oportunitat de veure amb els meus propis ulls un ovni sorgint a la zona que senyor Grifol havia indicat anteriorment. Un poderosíssim focus de llum de diversos colors d'una grandària superior al de la Lluna plena realment proper a nosaltres a l'espai que va sorgir, i que ens va "sobrevolar" i desaparegué amb el més aterridor dels silencis» (Carballal, 1988).

Recentment, la revista El Ojo critico, de la qual precisament Manuel Carballal n’és l’editor, ha publicat un article signat per Álvaro Alonso en el qual dóna una possible explicació del cas. Versem la seva conclusió que de totes maneres considera provisional: «Sense poder descartar la possibilitat que, efectivament, el que els testimonis veieren aquella nit de 1987 fos una "nau" (com la descriu Grífol) enviada per "ells", els qui vulgui que siguin, en aquest article he plantejat la possibilitat que el que van veure els testimonis fou un bòlid brillant o fireball, fenomen excepcional, però amb causes naturals ben conegudes. Un albirament protagonitzat no per aficionats a l'astronomia, sinó per un contactat que veia naus en cada estrella fugaç que creuava el cel, acompanyat per dos joves, un de 18 anys i l'altre menor d'edat, en el tram final d'un viatge a certa manera iniciàtic, en una nit molt fosca, amb circumstàncies meteorològiques que no comprenien, després d'haver albirat diversos meteors que van amar creant un ambient d'excitació creixent, i creient tots dos, com jo mateix creia a la seva edat, en l'existència d'éssers de l'espai que visitaven habitualment el nostre planeta amb les seves naus» (Alonso 2019).

La conclusió d’Alonso és interessant perquè planteja una possible explicació sense haver de recórrer ni a cap forma d’espiritualitat ni al paranormal. Naturalment és impossible de saber si això és realment el que van veure. El que té importància és que mostra que poden haver-hi explicacions que no precisen de paradigmes màgics, malgrat que absolutament mai es podrà demostrar realment el seu origen. No es pot fonamentar l'existència de coses només a partir de casos que poden rebre d'altres interpretacions.

Jordi Ardanuy 

Referències:

Álvaro Alonso (2019). «Contacto OVNI en Montserrat, 1987». El Ojo Crítico [en línia], núm. 88, març 2019, p. 73-79.

B. Manuel Carballal. «Montserrat, enclave ovni». La Vanguardia, núm. 38.357, 26 setembre 1988, p. 6.

Unes estranyes llums que aparegueren al cel de Noruega són conseqüència d’un estudi de la NASA

Fotografia de Frank Olsen, Noruega.

El passat 5 d’abril es van veure sobre Noruega unes estranyes llums. Es van publicar a les xarxes socials diverses imatges de l’efecte visual, despertant tota mena d’especulacions, fins i tot que podien ser extraterrestres.
De fet fou la NASA qui va crear els núvols de colors a gran altitud amb l'objectiu de mesurar els vents a les aurores boreals mitjançant gasos expulsats des de dos coets de sondeig llançats des de Noruega.
La missió AZURE (Auroral Zone Upwelling Rocket Experiment) està dissenyada per realitzar mesuraments de la densitat atmosfèrica i la temperatura amb instruments als coets i desplegant traçadors de gas visibles -tri metil alumini (TMA) i una barreja de bari/estronci- que s’ionitza quan s’exposa a la llum solar. Els vapors van ser alliberats sobre el mar de Noruega a 114 i a 241 quilòmetres d’altitud.
Aquestes barreges, que utilitzen substàncies similars a les que es troben als focs d’artifici, crearen núvols de colors que permeteren als investigadors rastrejar el flux de partícules neutres i carregades. En rastrejar el moviment d’aquests núvols de colors a través de fotografies a terra i triangular la seva posició moment a moment en tres dimensions, AZURE proporcionarà dades valuoses sobre el flux vertical i horitzontal de partícules a dues regions clau de la ionosfera en un rang d'altituds diferents.
A aquesta altura sobre la Terra, l’atmosfera és extremadament poc densa i aquests núvols de vapor es dispersen ràpidament i segueixen els vents que poden moure’s uns quants centenars de quilòmetres per hora.
Investigadors dels Estats Units, Noruega, el Japó, el Canadà i altres països col·laboren en aquest projecte per conèixer amb detall el funcionament dels processos d'escalfament i precipitació de partícules carregades a aquesta regió, un dels pocs llocs de la Terra amb fàcil accés al vent solar.