Presentació del documental "Temps d'ovnis" , de Georges Combe a Canet del Rosselló

 

 

Divendres 22 d'abril de 2022 a les 20.30 h, Vincent Pujol presentarà la darrera pel·lícula de Georges Combe dedicada als ovnis. Amb una durada d'1 hora 53 minuts, seguirà un debat al cinema Clap de Canet del Rosselló. Tot serà en francès. El film és essencialment una defensa de la realitat del tema:

 

«Els ovnis són un mirall d'un altre lloc, que ens mostra els reflexos del que hi ha dins nostre: déus, monstres, manipulacions genètiques, conquesta espacial, transhumants, mites i somnis... Els ovnis ens conviden a la pregunta: qui som? qui són ells? què és la realitat? què és la mort? què és una imatge? La resposta està al final de la recerca, al final de les imatges. Tenim a l'abast dos camins: una pel·lícula de ficció o una pel·lícula documental. El temps dels ovnis tria la ruta del documental. Però molt ràpidament, veurem que la "realitat", l'objecte tradicional del documental, es dilueix en un món virtual, informàtic, propici per rebre el fenomen "OVNI"... "

Temps d'ovnis és una reflexió sobre els ovnis, una reflexió plena de girs. Partint d'una observació sobre la probable existència del fenomen, arribem a la idea que és la nostra mateixa existència el que està en joc. El cinema que juga amb mons virtuals, la realitat i l'imaginari, és l'eina més preuada per apropar-se a la veritat sobre els ovnis. Mai s'havia intentat aquest enfocament en una pel·lícula».

 

Participants en els documentals:

• Fabrice Bonvin, psicòleg i escriptor
• Marie-Thérèse de Brosses, periodista i escriptora
• Gildas Bourdais, escriptor de temes ufològics
• Ludovic Chapier, ufòleg i economista
• Jean-François Clervoy, astronauta
• Jean Goupil, enginyer electrònic
• Jean-Gabriel Greslé, antic pilot de caça i actual pilot d'Air France
• David MacDonald, director internacional del MUFON
• Joël Mesnard, editor de la revista Lumières dans la Nuit de 1988 a 2014 
• Nicolas Prantzos, astrofísic Director de recerca al CNRS
• Philippe Solal, professor agregat de filosofia
• Jean-Pierre Troadec, auditor de l'Institut d'Estudis Avançats de la Defensa de l'Estat francès
• Jean-Jacques Velasco, enginyer, antic cap de SEPRA, que es convertiria posteriorment en el GEIPA

Font: Pascal Guillaumes. «LE TEMPS DES OVNIS, un documentaire de Georges COMBE à Canet (66)». Ovni66 [en línia]. 16 d'abril de 2022.

 

Bola de foc silenciosa a Cànoes (Rosselló)

 

Segons informa OVNI66, el dimarts 19 d'octubre de 2021 un testimoni va gravar des del seu jardí  una mena de "bola de foc "silenciosa" al cel durant aproximadament 1 minut.

L'esfera lluminosa semblava incandescent, sense fluctuacions ni parpelleigs, d’un color taronja brillant que l'impressionà a ell i a la seva família. El fenomen semblà evolucionar a baixa altitud, en silenci, de manera fluida. No se sentí ni la remor del vent ni cap altre soroll especial.

L'examen del vídeo mostrava que al final l'esfera semblava perdre alçada mentre la seva lluminositat disminuïa fins que s'apagava o desapareixia. Això, junt amb el comportament general, el rumb i la dimensió aparent, van fer suposar que es tractava d'una llanterna xinesa.

Finalment es va poder aclarir que efectivament corresponia a un fanalet que havia quedat aïllat després de llançar-se en una festa al barri de Sant Jaume de Perpinyà. Havia recorregut uns 7 quilòmetres abans d'acabar el seu recorregut a Cànoes.

 

Una observació del 21 de gener del 2010 al Rosselló fou molt probablement un exercici militar

Segons ha publicat recentment OVNI66, l’observació de llums al cel del 21 de gener de 2010 que es va produir a diferents lloc del Rosselló es pot explicar a partir d’unes maniobres militars.

Entre les 18:20 i les 19:15 una quarantena de testimonis afirmaren haver observat llums taronges disposades horitzontalment al cel en direcció cap al mar, que es mantingueren estàtiques durant uns minuts per a desaparèixer després. Vint minuts més tard reaparegueren. Els observadors es trobaven a diversos punts situats tant a la costa Rossellonesa com més a l’interior, en poblacions com El Barcarès, Canet, Clairà, Pollestres, Sant Joan de Pladecorts, Perpinyà, Santa Maria la Mar, Millars, El Soler, Illa de Tet o el Ceret. I també al nord de Catalunya, a Occitània com ara Portèl de las Corbièras, a l’Aude o Linha d'Òrb, a l’Erau.

L'observació va tenir lloc en 3 fases: primer, 3 grans boles lluminoses alineades que a intervals regulars aparegueren al cel en direcció est. Foren descrites com si s’encenguessin al cel, de color groc amb una lleugera brillantor. Es disposaven horitzontalment, suspeses a l’aire, sense cap moviment aparent. Després "s'encengueren" a la dreta de la formació dues boles lluminoses més, resultant visibles 5 "boles". Finalment 2 més completaren la formació per la dreta.

Uns 10 o 20 minuts més tard, aparegueren 3 boles grogues brillants aproximadament al mateix lloc, però aquesta vegada estaven disposades en diagonal, com si estiguessin suspeses a l'aire. Pocs segons després, es produí la extinció final.

Malgrat les sospites que es tractava d’una activitat militar, ha estat ara que el bloc de Pascal Guillaumes s’ha decantat per a aquesta explicació basant-se en el treball d’Scott Brando, qui treballà en un cas similar a Carolina del Nord explicat com unes maniobres de llançament de paracaigudistes equipats amb torxes enceses i que són compatibles amb tots els testimonis recopilats del cas català.

El vídeo de l'explicació del cas americà es troba a la xarxa:

 

Llum estranya a Talteüll

 

 

OVNI66 ha publicat recentment informació sobre una observació produïda el dimecres 29 de juliol a les 21.45 hores. Les dades les va rebre Pascal Guillaumes el 7 d’agost a través del formulari en línia. 

Segons el registre publicat, l’albirament durà uns 4 minuts i els testimonis foren 2 persones, l’informador, de 35 anys, i el seu pare de 65. Pel que es dedueix, ambdós es trobaven al jardí de casa del primer, dins de la població. Una part del procés fou enregistrat amb un mòbil.

Segons la descripció es tractà d’una llum blava intermitent, més intensa que la de l’estació espacial internacional. A l’inici, l’observador de més edat veié sobre les muntanyes dels voltants de Talteüll i procedent del nord, una llum blava que parpellejava. Aparentment es posà sobre la muntanya i després reprengué el vol, moment en el qual es començà a gravar el vídeo, on la llum apareix blanca, en lloc de blava.

La llum es traslladava d’esquerra a dreta parpellejant amb una freqüència de 0,5 Hz fins que es produí un canvi passant de dreta a esquerra amb molta rapidesa i després desapareixent.En cap moment es sentí cap soroll.

L’anàlisi detallat realitzat sobre el vídeo, així com d’altres detalls porten a Guillaumes a suposar que es tracta d'un llum estroboscòpic incorporat a un dron. Aquesta hipòtesi és compatible amb tots els aspectes de l'observació com ara els moviments, la freqüència lluminosa enregistrada i l'absència de navegació aèria a la zona. 

Llum vermella sobre el cel de Vilanova de Raò

OVNI66 ha publicat una observació d’un no identificat ocorreguda el proppassat diumenge a Vilanova de Raò a les 21.31, hora local. La informació procedeix d’un formulari en línia.

Segons el seu relat, l’informant no identificat era a casa d’un amic, al costat del supermercat Casino, quan aquest va veure una llum vermella incandescent al cel i immediatament li va assenyalar, de manera que també va poder-la contemplar, així com la seva filla. Es movia en direcció Nord-est, Perpinyà – Salelles, seguint una trajectòria recta formant un angle d’uns 30º amb moviments lleugerament a sacsejades. Al damunt s’hi veia com un lleuger fum negre que va romandre durant uns instants quan la llums va desaparèixer. L’observació va durar només uns 10 o 15 segons, sense temps de fer una fotografia. No es va sentir cap soroll.

El testimoni anònim, que només ha deixat un correu electrònic i no ha contestat de moment a les preguntes d’OVNI 66, ha indicat que no es podia tractar ni d’un avió ni d’un helicòpter. El cel estava lleugerament ennuvolat i feia una mica de vent.

Pascal Guillaumes, propietari de la pàgina web, assenyala que la descripció, malgrat ésser succinta, recorda la d’una bengala o un coet pirotècnic, el que explicaria la persistència del fum en extingir-se la llum. Aquesta hipòtesi seria força compatible amb la duració, la trajectòria contra el vent que bufava de nord-oest, amb ratxes fortes i la desaparició sobtada.

Guillaumes recorda que la persona testimoni, en el seu relat, considera que no podia ser un avió o un helicòpter, cosa a la qual caldria sumar les llanternes xineses, globus o qualsevol objecte sense propulsió pròpia, degut a la direcció del vent que era contrària, de nord-oest a sud-est, a 24 km/h amb ratxes del doble de velocitat.

Nova anàlisi del GEIPAN sobre casos de 1981

Els dies 19 i 27 de setembre i 3 d'octubre de 1981 es van veure sobre la zona limítrofa de l’Alta Cerdanya i el Conflent amb la Baixa Cerdanya uns objectes lluminós que es movien al cel entre les 11 del vespre i les 3 de la matinada. La direcció d’observació va ser en els tres casos de nord a sud i els tots els testimonis el descrigueren com de color vermell.

Aquest agost passat, segons informava ovni66, el GEIPAN corregia l’errada de considerar els tres casos com un de sol, la qual cosa naturalment disparava el grau d’estranyesa dels esdeveniments, dificultant-ne força la possible explicació. D’aquesta manera el cas identificat com ocorregut a la Guingueta d'Ix de 1981 ha quedat convertit en 3 registres diferents els quals ha analitzat de nou.

En el cas del 19 de setembre, de Santa Llocaia, el GEIPAN assenyala diverses errades comeses tant pel testimoni com per la policia que va investigar el cas. Aquest problemes es refereixen tant al lloc d’observació com a la situació de l’OVNI respecte el paisatge. L’aspecte d’allò descrit és compatible amb la presència d’un helicòpter ubicat a la zona de la Baixa Cerdanya, malgrat que la mida angular no encaixa. Tot i això, el GEIPAN considera probable que es tractés d’aquest tipus d’aeronau.

En el segon cas, ocorregut a Cornellà de Conflent el 27 de setembre, el GEIPAN estima que és totalment compatible amb un esdeveniment produït a nivell de terra. La velocitat de desplaçament, segons els càlculs realitzats segons els azimuts de l’eix d’observació, es poden correspondre amb un vehicle terrestre o, fins i tot, a vianants. En no tractar-se per tant d’un fenomen aeri, el GEIPAN desestima fer més estudis.

L’últim esdeveniment ens situa a Vernet el 3 d’octubre. El testimoni va considerar que no podien ser avions a partir de la seva pròpia estimació de distància. Però atès que al registres d’informació no hi figura la mida angular, no es pot apreciar la fiabilitat del testimoni quant a la percepció de les distàncies. Els dos OVNIs podrien haver-se trobat molt més enllà. Si fos més de 4 Km de distància, l’alçada angular correctament mesurada és del tot compatible amb navegació aèria convencional. En canvi, si es trobaven a menys distància, hauríem de seguir parlant de no identificats.

Els detalls que es descriuen dins dels OVNIs són observables a simple vista, fins i tot si cal suposar una distància superior a 4 km. Aquests elements són totalment compatibles amb avions. Això no obstant, resulta desconcertant que el testimoni no percebis els llums de navegació, especialment els intermitents, atès el nivell de detall de les descripcions. Ara bé, els investigadors de l’època no van fer-li cap pregunta ni van sol·licitar cap aclariment al testimoni sobre la qüestió. Els xiulets escoltats són també compatibles amb la presència d'un avió, si es considera el gran nombre de factors implicats en aquesta percepció, fins i tot si l’aeronau era a més de 4 km de distància.

La descripció del testimoni i els elements disponibles encaixen amb l’observació d’avions, la presència dels quals no seria anormal a més de 4 km però no es poden confirmar estímuls candidats per la falta dels registres escaients de navegació. Aquesta compatibilitat requereix l’addició d’hipòtesis versemblants que redueixen la probabilitat de l’explicació sense invalidar-la. El supòsit d’error de proximitat per part del testimoni és assumible per l’absència de dades sobre la mida angular, mentre que l’assumpció que realment s’observessin llums de navegació està autoritzada per l’absència d’un protocol de investigació que hauria permès al testimoni especificar una mica més el que va percebre i no percebre. Així que el GEIPAN, malgrat que considera que la suposició que fossin avions pot explicar l’observació, classifica el cas com inutilitzable per manca d’informació fiable.

Un no identificat sobre Perpinya resulta ser un Airbus A350

Ovni66 va publicar ahir una entrada sobre una observació produïda fa uns mesos a Perpinyà. Els fets passaren el 25 d’octubre a la capital del Rosselló quan un el testimoni, un home anomenat Éric, circulava a les 11 del matí per la carretera carretera D916, a l’alçada de l’empresa Loc+, especialitzada en lloguer de maquinaria a la zona del Parc Ducup. Aquest és el seu testimoni: «vaig aturar el meu auto per a observar, dient-me que era un Beluga [Airbus A300-600ST] (vaig veure que la forma semblava panxuda) a gran alçada  sobre l’aeroport de Perpinyà, però l’objecte pràcticament no es movia. Vaig fer aquesta foto amb un smartphone per a veure-ho millor després, però no es distingeix res més que dos cossos. L’objecte va desaparèixer de cop o bé va girar de manera que m’ho va semblar». L’observació va durar uns 5 minuts, i l'objecte es dirigia d’est a l’oest, a una altitud aparent força alta sense que es veiés cap deixant al cel.

La mida aparent era d’uns 3 mil·límetres. Les condicions meteorològiques eren bones atès que el dia era clar.

 L'objecte fotografiat, gairebé inapreciable, s'observa entre els dos cables.

Gràcies a les fotografies que permeten determinar l’indret amb precisió i que donen una hora precisa han permès a Pascal Guillaumes identificar l’objecte gràcies a Planefinder, una eina que permet reproduir els moviments del trànsit aeri recent. Segons això es tractaria d’un Airbus A350 que es movia a uns 20 quilòmetres de l’observador (distintiu AIB05NL). 

El Soler: Prenen un avió de Finnair per un enginy secret

  Una de les aeronaus Airbus A321de Finnair.

El dissabte 22 de setembre de 2018, a les 19:55, una dona d’El Soler, a la Ribera del Tet, al Rosselló, va observar durant 7 o 8 segons un objecte allargat de color blanc mat, com  "una espècie de míssil". L'objecte volava a l'est de la seva posició, en un eix nord a sud, com si fos un avió sense ales. El no identificat seguia una trajectòria horitzontal recta en una part del cel, a menys de 20° d'altitud sobre la ciutat.

La testimoni el va veure entrar en un núvol i, segons la seva percepció, ja no l'abandonaria, cosa que li va provocar gran estranyesa. Va ser el fill petit de la testimoni qui va assenyalar l'objecte a la seva mare tot cridant "avió!".

L'altitud absoluta al cel s'estima en uns 45° i la longitud aparent d'uns 8 cm, comparant-lo amb el braç estès, segons la reconstitució realitzada per OVNI66.

Pel que sembla, el que va intrigar a la testimoni fou l'aparent proximitat de l'objecte, l'absència d'ales i de soroll i la desaparició final dins d'un núvol del qual ja no va sortir mai.

L'observació va tenir lloc al cor de la ciutat, des d'una vorera en una avinguda sorollosa, amb força trànsit. La nit començava a caure i el cel estava esquitxat de núvols lenticulars.

Durant la reconstitució dels fets al lloc d'observació, segons relata Pascal Guillaumes, es va discutir extensament amb la testimoni que semblava impressionada per l'esdeveniment: 

«Abans de la nostra reunió, la testimoni estava ansiosa per buscar a YouTube imatges que poguessin il·lustrar la aparença de l'OVNI i fer una comparació amb quelcom com el que havia descrit. La testimoni es va trobar amb les teories de conspiració. De fet, es localitzen a Internet alguns vídeos que mostren un "tub" volant sobre ciutats (tots els vídeos són "falsos", efectes especials generats per ordinador amb comentaris angoixants). Això va impressionar a la testimoni fins al punt de creure que ella no era l'única que havia observat una nau que desafiava la gravetat, fabricada en secret per diversos governs. La càrrega emocional era gran: la testimoni pensava en un enginy militar».

Després de revisar el trànsit aeri a les 19:55 del 22 de setembre, Guillaumes va localitzar un avió finlandès totalment blanc que passava en el moment precís a l'est d' El Soler en direcció nord-sud. Era un Airbus A321 de la companyia Finnair, com el de la fotografia, que viatjava de Hèlsinki a Barcelona (vol AY1653/FIN165). Estava volant a una altitud de 8.000 metres. La coincidència del pas i el sigil de l'observació fan pensar a l’investigador de Perpinyà que es tracta d’una confusió amb aquest avió.

 Trajectòria aproximada de l'objecte descrit i del vol AY1653/FIN165

L'avaluació de distàncies i dimensions es podria haver vist exagerada per l'efecte crepuscle i la presència dels núvols lenticulars. A les postes de sol i albes, els objectes es perceben amb més intensitat a causa del fort contrast amb l'ambient fosc a terra i el fet que siguin il·luminats per trobar-se a més altitud.
L'avió volava sobre núvols dispersos, però això no explica que no el veiés eixint del núvol i continuar el seu camí. Probablement un error de percepció, conclou Guillaumes.

L'ovni de la Guingueta d'Ix l'any 1973 era un globus estratosfèric

Pascal Guillaumes, en el seu magnífic blog OVNI66, ha publicat recentment el resultat de la recerca sobre l’observació de la Guingueta d’Ix del 6 d'octubre de 1973, esmentat anteriorment en aquest lloc web. Es tractava d’un registre observació procedent del grup ufològic Verònica. A l’informe no apareixen noms ni cap font i la crida que va fer Guillaumes no havia obtingut cap resultat. Per això va recórrer a fonts hemerogràfiques amb èxit, perquè un article publicat al L'Independent de Perpinyà el 7 d'octubre de 1973 oferia una versió menys sensacionalista que la recollida pels ufòlegs.

 

«Guingueta d’Ix. Ahir al dematí, entre dos quarts i mig de sis i mig quart de 7, un habitant de la Guingueta d’Ix, la senyora M. Georges Loumagne, va poder observar un fenomen estrany al cel de la Cerdanya, per sobre de la muntanya, proper al la pica del Carlit, entre Font Romeu i Angostrina, al Nord-est de la Guingueta d’Ix.

En efecte, un gran punt fix i extremadament brillant va aparèixer per sobre dels cims. Examinant-lo amb uns prismàtics, mentre eixia el sol, l'observador va poder distingir una silueta de forma semiesfèrica, perfectament immòbil. presentant dos punts de gran intensitat lluminosa.

De sobte, a les 07:02, l'objecte semblava maniobrar en ziga-zaga vertical i es desintegrava, alliberant tres elements lluminosos de dèbil potència que davallaven cap a terra. Després va romandre al cel, a la ubicació inicial, només un únic punt de llum de baixa intensitat. Hom es pregunta si era un plat volador o un globus meteorològic. En tot cas es tracta d'un O.V.N.I»

 

Com es veu, l'article ja suggereix que podria tractar-se d'un globus meteorològic. De fet, la descripció és perfectament compatible amb la presència d'un globus que sonda a gran alçada, prou alt per ser observat per testimonis llunyans.

Consultant diaris d'aquells dies Guillaumes va trobar informació sobre globus llançats aquells dies des del centre de l'Aira (Las Lanas, Occitània). 

La descripció dels residus que queien des de l’objecte verticalment correspondrien a materials  il·luminats pel sol naixent, donant als diferents equips un aspecte rogencs, com a inflamats. També s'ha de considerar la pintura taronja de les caixes i d'altres dispositius petits per tal que fossin més fàcils de trobar després d'haver caigut.

La hipòtesi del globus estratosfèric, l'hora de l'observació i la gran altitud de l'objecte permeten explicar la major part de les notes que acompanyen el dibuix de l'informe del grup Verònica i que tornem a reproduir a continuació.

 

 

• Residus inflamats de combustió: les peces il·luminades pel sol naixent.
• Finestretes: serrells del globus, plecs regulars de la tela amb alternança de llum i ombra. 
• Avenços a les extremitats: probablement maneguets inflats.
• Lluminositat vermellosa: la llum del sol ixent.
• Caiguda molt lenta: con més gran és l’altitud, més lenta sembla la caiguda. Cal  esmentar que petits paracaigudes frenen la davallada de l'equip.

D'altra banda, Pascal Guillaumes ha pogut confirmar un llançament el 6 d'octubre d'un globus, a la 1:09 hora local. Sabent que el temps de vol té una durada màxima d'unes 6 hores, cau dins del rang horari de l'observació de l'OVNI, i correspondria al moment de l'esclat del globus i la caiguda dels seus instruments, fet ocorregut a Bedarius del Llenguadoc, al Nord-est del lloc d'observació del testimoni, a uns 100 km de distància, en la direcció indicada, com mostra el següent mapa elaborat pel propi investigador.

 

 Font: Pascal Guillaumes. «L'OVNI de 1973 en Cerdagne, un vieux cas qui donne du fil à retordre!». Ovni66 [en línia].

 

 

 

 

 

Observació ovni al Vallespir resulta ser una flaix d'un satèl·lit Iridium

El 27 de juny va arribar a OVNI66 el testimoni de l'observació d'un ovni a Ceret, la capital del Vallespir. Després d'algunes consultes addicionals, el cas s'ha donat per solucionat i la informació s'ha penjat al seu web el dia 30.

El missatge deia el següent:

"Visc a [...] 66400 CERET. Tinc dos gossos que van començar a bordar amb massa insistència al voltant de la mitjanit (no vaig mirar l’hora). Així que vaig sortir a veure què estava passant. En passar el llindar del finestral envidriat, els gossos van deixar de bordar i van tornar a dormir a les seves casetes. Fou llavors quan vaig mirar al costat del carrer que mira cap al fons del meu terreny, només vaig haver de inclinar cap endavant per tenir-lo al meu camp de visió, vaig pensar que potser era un intrús, però una persona. I després just després, vaig mirar cap al cel. Immediatament vaig veure una espècie de disc de llum blanca que viatjava pel cel d'oest a est, amb una acceleració fulgurant per a desaparèixer en una fracció de segon. L’Altitud era mitjana, però difícil d'estimar a la meitat de la nit, així com la grandària de l'objecte. El que és segur: no era un estel fugaç ni un avió. Ultra ràpid va creuar el cel en un llampec i accelerant. Sense soroll. Em vaig quedar uns quants minuts a l'exterior i em vaig preguntar què era".

Un correu electrònic posterior va proporcionar més detalls que faltaven a l'informe:

"Crec que va ser entre les 23:30 i 00:00.

- Molt més gran que un estel.

- Sense rastre.

- Durada total: 1 segon, va ser molt ràpid.

- Així que vaig veure el final del fenomen, un enlluernador canvi en un quart del cel d'oest a est, seguint una línia de Ceret, cap a el Voló cap al mar. Després va desaparèixer, em va semblar abans d'arribar a les platges...

- Lluminositat blanca constant.

- Disc / ovalat més brillant que la lluna sense aconseguir la seva grandària. Curs horitzontal abans de la desaparició. - no semblava ser a gran altura (al mateix temps podia veure les llums intermitents d'un avió molt més alt)". 

L'Explicació

Exactament a les 23.38 es va produir un flaix de satèl·lit Iridium número 80 visible només a Ceret i rodalies. Es tractà de la sobtada il·luminació dels seus panels solars o l’antena que poden provocar una brillantor de magnitud -6,4. Cal pensar que la Lluna plena pot arribar a tenir una magnitud de -12.6 i Venus -4,4. Per tant el flaix de l’Iridium és força espectacular. Pascal Guillaumes completa la seva satisfactòria explicació identificant l’avió com un Airbus A320 de Vueling en ruta de Brussel·les a Barcelona i anotant la impossibilitat d’estimar alçades i mides sense referències conegudes.

Un aspecte interessant del cas és que un cop explicat es veu trivialment que no hi ha cap relació entre els lladrucs dels gossos i l’observació, tret que van portar al testimoni a estar en disposició de mirar al cel. Això és significatiu perquè no cal oblidar que quan hom estudia un cas ufològic cal demostrar que existeix alguna relació entre els diferents esdeveniments successius o coincidents en el temps i no assumir de cap manera que estan relacionats. En aquest cas seria impossible trobar una explicació causal satisfactòria que expliques l'observació al cel i els gossos bordant...

5 exemples de flaixos de satèl·lits Iridum  (Martin Whipp a Vimeo).

Una fotografia d'un OVNI sobre el Canigó resulta ser simplement un reflex intern de la càmera

 Imatge del testimoni procedent d'OVNI66. S'ha encercat lla forma lluminosa.

El portal de notícies ovni de la Catalunya del Nord OVNI66 ha publicat recentment un breu informe en francès sobre unes imatges capturades amb un Iphone que van rebre d’una persona identificada com A. D.

Segons la declaració del testimoni, el passat 24 de desembre va observar alguna cosa des del balcó de casa seva que es movia molt ràpid al cel, sobre el Canigó, pocs minuts abans de les 17.00, quan el sol s’estava ponent.

Llavors va a agafar el Iphone que duia amb ell per intentar fer-ne una foto i va veure a través del visor l’objecte de la fotografia en forma de mitja lluna. En total va capturar 13 imatges. En cap moment va veure aquesta forma lluminosa amb l’ull nu.

En la breu anàlisi que realitza OVNI66 es conclou de forma rotunda que es tracte simplement d’un reflex intern (lens flare), un artefacte òptic. Malgrat això es lamenten que mai es podrà saber què fou l’estímul original que va portar al testimoni a agafar el mòbil.

Una observació des de la Guingueta d'Ix l'any 1973

Llegim a la pàgina web d’OVNI66 sobre un cas d’observació OVNI el 6 d’octubre de 1973 sobre el Pic del Moros, a prop de Font Romeu, a l’Alta Cerdanya. El cas procedeix del catàleg VERÒNICA.

El testimoni fou el senyor Georges L, llavors un jubilat de 66 anys que vivia a la Guingueta d'Ix.

La matinada del 6 d’octubre de 1973 es preparava per a anar a caçar ànecs. Encara era fosc. La temperatura força baixa, entre 5 i 8 sota zero. El cel clar, sense núvols.

Com moltes altre vegades, es va apropar a l’exterior per tal de veure quina roba d’abric havia de vestir-se. Llavors va veure un resplendor molt brillant en direcció Nord-est, vers Font Romeu, per sobre del Pic dels Moros.

D’entrada va creure que era Venus, però va descartar la idea perquè segons la seva opinió aquella no era l aposició habitual del planeta. Llavors, fent alguns càlculs i calcula un angle d’observació de 18 a 20° des de la base del pic i a una distància d’uns 80 a 100 km per sobre de l’àrea de Carcassona, ja a Occitània.

A les 6.40 la llum no s’havia mogut i començava a clarejar. El testimoni, proveït de binoculars se’n va anar a un estany que tenia, situat a un quilòmetre i mig de les Guinguetes. Arribat al lloc va mirar de nou en la direcció de l’objecte, considerant que no s’havia mogut. I, malgrat la lluminositat ja existent, la lluentor aparent de l’objecte no ha disminuït. Llavors mira amb els binoculars d’augment i va veure com dos fars grans un al costat de l’altre. 

El sol començà a eixir per Angostrina. A l’instant els focus desaparegueren i el testimoni distingí la cabina d’un aparell grisenc de la grandària de la "lluna vella", amb finestretes a la base, com un tren nocturn. L'extrem del dispositiu era il·luminada amb colors diversos, una mica com l'arc de Sant Martí, amb color violeta dominant i taronja. A continuació, semblà com si una mena de residus de combustió caiguessin lentament des de l'OVNI cap a baix verticalment.

Observació OVNI a Prada

El passat dissabte 23 de desembre, a les 6:45 del matí, un home observà des del seu jardí situat a Prada de Conflent una seqüència de punts lluminosos de baixa intensitat i blanquinosa, sense cap parpelleig ni deixant aparent.

Segons el testimoni, eren com petites boles o esferes que se succeïen una darrera de l'altre, com si estiguessin connectades entre si (veure la figura 1). La longitud aparent era d'uns 3 centímetres de llarg des de la seva posició. El conjunt va aparèixer des de l'oest, a un alçada d'uns 60°, avançant en direcció nord.

Malgrat que el conjunt de l'observació s'estima en uns 30 segons, l'home va tenir temps de cridar a la seva muller i de mirar a través d'uns binoculars, veient finalment desaparèixer el fenomen a una altitud de 30°. L'observació amb les lents d'augment no va aportar més detalls. Segons el testimoni informant, la dona confirmaria els detalls de l'observació.

Figura 1. Dibuixos realitzats pel testimoni.

En el seu estudi sobre les possibles explicacions, el web Ovni66 indica que a l'hora dels fets encara era fosc, però havia començar l'albada astronòmica i es pregunten, si podria tractar-se d'un fenomen de reflexió d'un satèl·lit. De fet alguns, van ser visibles durant la matinada -el web dóna un llistat- però la direcció del moviment i la descripció d'un «collaret de perles» no ho fa probable. Algun altre tipus de reflexió?

Una altra hipòtesi estudiada és que sigui un tren de globus. Apunten que, malgrat que tinguin tendència a seguir trajectòries ondulatòries, la descripció podria suggerir-ho. Ara bé, el fenomen es movia cap al nord i el vent bufava cap al sud-est.

Finalment una altra opció serien ocells migratoris. L'enllumenat urbà, la lluna i el sol de vegades són suficients per il·luminar els ocells migratoris, fent-los semblar lleugerament lluminosos. 

Font:
Pascal Guillaumes. «23/12/2017 - Prades : 2 témoins observent un collier de perles dans le ciel». Ovni 66 [en línia]. Febrer 2013. <http://ovni66.canalblog.com/archives/2017/12/23/35984518.html>.

Jornada ufològica a Occitània

Per segon any consecutiu, l'associació OVNI-Languedoc organitza una sessió de conferències sobre el tema dels ovnis, enguany dedicada a la informació. La jornada és avui dissabte 4 setembre a Pérols (Peròls, en occità)
A les dues 14 h, el President de l'associació OVNI-Languedoc, Thierry Gaulin, recorrerà la història dels moments més notables de l'ufologia al Llenguadoc i Rosselló, des de les observacions de 1621 al ballet lluminós sobre Montpeller del 2006, passant pels encontres propers de tercer tipus i el contactes del segle XX. Professor de secundària de geografia i història, Thierry Gaulin és l'autor de dues obres sobre el tema Le phénomène O.V.N.I. du temps présent aux temps passés (2004) i Les OVNI de V.E.R.O.N.I.C.A. (2009). Ha publicat també una dotzena d'articles en diferents revistes ufològiques; ha participat en nombrosos congressos i és el responsable dels Repas ufologiques a l'Hérault.
A les 15 h, Philippe Veglio, professor agregat de física, disseccionarà el funcionament dels sistemes radars, tant civils com militars. Desconegut en els mitjans ufològics, Philippe Veglio s'interessa des de fa molt de temps pel fenomen OVNI i per l'astronomia.
A les 16 h., l’objecte de la intervenció de H. Lassalle seran els fenòmens observats a Caronia (Carunìa, en Sicilià). Lassalle, tresorer de l’associació que organitza la jornada, s'ha interessat des del fa temps sobre en les observacions estranyes dels habitants d'aquest petit municipi de Sicília: ovnis, avaries estranyes, incendis inexplicats, fenòmens peculiars.
A les 17 h, Thibaut Canuti, Conservador de les biblioteques de la Universitat de Perpinyà Via Domitia, tancarà aquesta sèrie de conferències amb el tema O V N I. i Ciència, pot ser l'ovni un objecte científic? Historiador de formació, Thibaut Canuti s'ha especialitzat en la història del fenomen ovni i de la ufologia. Autor de nombrosos articles, ha publicat el 2007 Un fait maudit, histoire originale et phénoménologie du fait ovni. Treballa actualment en la redacció d'una història dels ovnis i de la ufologia a l'Estat francès.

Font: Ovni66