L'Institut SETI amplia seu abast de recerca usant una còpia de les dades sense processar de les observacions del radiotelescopi VLASS

 

Esquema que mostra les posicions de totes les estrelles objectiu de COSMIC fins ara. Font: Institut SETI.

 

La nova iniciativa COSMIC, per les inicials en anglès de Commensal Open-Source Multimode Interferometer Cluster, ja es troba en cerca operativa utilitzant observacions del Very Large Array Sky Survey (VLASS), que explorarà el 80% del cel en tres fases durant dos anys i catalogarà aproximadament 10 milions de fonts de ràdio, segons ha detallat la doctora Chenoa Tremblay i el seu l'equip en un article publicat a The Astronomical Journal.

El que distingeix COSMIC és la seva adaptabilitat al futur. El sistema està dissenyat per a futures actualitzacions, cosa que garanteix que romangui a l'avantguarda de l'exploració còsmica. Amb el potencial d'ampliar-ne les capacitats, COSMIC aviat podria cobrir més estrelles, explorar noves freqüències i millorar la comprensió que tenim del vast tapís còsmic, segons va informar ahir l'Institut SETI.

Especulacions sobre ovnis i caiguda d'objectes a Cogollos de Guadix (Espanya)

Forat que va deixar el suposat impacte d'un objector a la teulada d'una casa deshabitada 

a Cogollos de Guadix, al sud d'Espanya. Font: El Ideal.

Segons informava La Vanguardia el passat dia 13 citant agències, la tarda del diumenge 10 de febrer, tres misterioses llums van solcar el cel a gran velocitat i van impactar en diferents punts de la localitat de Cogollos de Guadix a Granada, a la regió sud d’Espanya. Un d'aquests objectes lluminosos hauria destrossat la teulada d'un habitatge deshabitat propera a unes escoles, deixant un forat d'uns dos metres de diàmetre; els dos restants van caure en rambles properes al municipi.

Segons alguns dels testimonis es va semblar a una mena de pluja de meteorits, segons recollia el rotatiu Ideal. Després del que havia passat, l'alcalde de Cogollos de Guadix, Eduardo Martos, indicava que s’havia posat en contacte amb la Universitat de Granada per intentar esbrinar l'origen del fenomen.

El mateix article de La Vanguardia reprodueix que Eduardo Martos explicà a Europa Press que a la matinada de dilluns 11, uns veïns van veure tres llums en el cel, dues sobre una zona agrària i una a la trama urbana del municipi, i, ja al matí, els serveis municipals van tenir constància del forat causat a la teulada d'una casa del poble, a l'entorn del carrer Granada al costat de l'escola pública, fet que es va associar al suposat meteorit.

Martos afegia que, segons la informació científica que ha pogut recaptar fins al moment, no es tractaria d'un meteorit, ja que aquest s'albira des de centenars de quilòmetres enrere, de manera que permet mobilitzar els serveis d'emergència. En caure, a més, acostuma a provocar un estrèpit o tremolor. "No sabem si es tracta d'un meteorit, de la peça d'algun avió o simplement d’un ensorrament", va indicar Martos, que també precisar que el forat aparegut al sostre de la casa havia causat gran intriga al poble, i que s'esperava que en les següents hores es pogués determinar amb més exactitud què havia passat.

És curiós que per a La Vanguardia no té cap importància indicar en un paràgraf que el fenomen es produí el 10 i en l següent l’11...

D'altra banda, aquest diari també comentava la hipòtesi que fos un fenomen elèctric "molt local", que no s’havia registrat per cap dels observatoris d'astrofísica de la zona, de manera que es podria correspondre amb el conegut com llamp en bola o globular. En l’explicació del fenòmens que recollia indicava que «es tracta d'un fenomen elèctric que, en comptes de baixar com un llamp convencional ho fa en forma de bola, i que, en caure, diposita tota la seva energia, la qual cosa podria estar en l'origen de l'esvoranc a la teulada».

Continuant en la informació del rotatiu barcelonès s’afegia que els que havien visitat el lloc no van poder veure l'objecte que havia causat la destrossa, i especulaven que en quedar atrapat a la cambra situada entre la teulada i el sostre, el presumpte meteorit romandria sota la runa provocats pel suposat aeròlit.

El cert és que si un consulta les diferents notícies que han publicat diferents mitjans informatius del país veí, els llums al cel es van veure poc després de les set de la tarda de diumenge, però d’altres fonts diuen la matinada de dilluns. El moment en el qual es produí de l’esvoranc tampoc queda gens clar. De fet, no s’havia presentat cap evidència que tingués res a veure amb les observacions del capvespre del dia 10 que alguns mitjans espanyols com 20 minutos o l’ABC han etiquetat com a ovnis. Però, a més a més, al programa  Milenio Live l'alcalde del poble indicà que es va produir ala matinada de dijous a divendres, és a dir, del 7 al 8 de febrer. Pel que sembla a la casa no hi viu ningú.

Aclarit més enllà de qualsevol dubte que l’esvoranc i la visió d’unes llums al cel no tenen cap connexió entre sí, quedaria per determinar-ne l’origen. De les llums es fa difícil dir-ne, malgrat que podria també relacionar-se amb l'explicació de l'esvoranc. Suposant que aquest darrer es tracti realment d’un fenomen lligat a algun objecte caigut recentment des del cel, cal recordar que la localitat es troba sota una aerovia (N865 per a vols entre 4.100 i 7.500 m; i, UN865 entre 7.500 i 14.000 m). Podria tractar-se d’una caiguda d’un hidroaerolit d’origen aeronàutic. Els tipus de danys que provoquen amb un poder significatiu de penetració, és similar a l’observat a les imatges distribuïdes pels mitjans de comunicació. Potser l'origen aeronàutic també pot explicar les llums vistes el dia 10, descartades reentrades, si es que no foren mers meteors.

Fonts: 

«El incidente Guadix». Milenio Live. 16 de febrer de 2019.

Jesús Javier Pérez. «Un misterioso objeto impacta contra una vivienda en Cogollos de Guadix» El Ideal [en línia]. 12 de febrer de 2019..

¿Qué puede ser el misterioso objeto que ha caído sobre un pueblo granadino?. La Vanguardia [en línia]. 13 de febrer de 2019.

Leo Rama. «Un OVNI en el tejado de casa: la «comidilla» en Cogollos de Guadix». ABC [en línia]. 13 de febrer de 2019.

Especulen amb la possibilitat que l'asteroide 'Oumuamua siguin restes d'una sonda extraterrestre

Astrònoms del Centre Harvard-Smithsonian d’Astrofísica consideren que la forma allargada del primer asteroide interestel·lar conegut, l’'Oumuamua, opera com una vela, el que explicaria la seva acceleració. Per a explicar l'origen de l'objecte han apuntat la possibilitat que l’objecte tingui un origen artificial i hagi estat dissenyat per a un viatge de reconeixement interestel·lar per una civilització avançada, però que la seva missió s’hagi acabat i el que veiem siguin només deixalles espacials.
Evidentment existeixen d'altres possibles explicacions i la hipòtesi de les deixalles només n´és una. La millor solució seria una exploració in situ, però sembla que organitzar el viatge està al límit de la nostra tecnologia i sense carrera espacial no hi ha interès suficient.

L'ésser d'Atacama era una nena amb greus mutacions genètiques

Imatge d'Emery Smith.

La seqüenciació del genoma de la forma humanoide d’uns 15 centímetres d'alt i cap allargat coneguda com l’ésser d’Atacama revela que va ser una nena mestissa, barreja europea i nadiua.

La genètica explica la seva forma. L'ADN de la petita contenia diverses mutacions, algunes desconegudes fins ara, en gens relacionats amb el desenvolupament d'ossos i cartílags per la qual cosa presentava un desenvolupament ossi equivalent al d'un nen de sis a vuit anys, però amb longitud molt inferior a la normal. Probablement no va néixer viva i se sap que va ser abandonada després a la part de darrera d'una església. Aquesta edat òssia anormal, determinada per les característiques de l'esquelet i no per la seva grandària, la van produir les mutacions genètiques.

El 2003, Oscar Muñoz, aficionat a buscar objectes antics als pobles de l'interior del desert d'Atacama (Xile), va trobar en les rodalies de l'església de La Nória -un poble abandonat feia temps- una tela blanca enrotllada i lligada amb una cinta violeta. En obrir el paquet descobrí un petit ésser amb el cap ovalat i una protuberància al crani. Semblava completament format i parcialment momificat. Els primers que van veure la criatura van pensar que era un fetus o les restes d'un nen prematur. Altres van opinar que podia ser un primat no humà desconegut.

Muñoz va vendre l'humanoide a un empresari local, que cobrava per fotografiar-se amb Ata, com van començar a anomenar-lo. Al cap de poc, van aparèixer les primeres informacions de la troballa en mitjans nacionals i internacionals. La notícia va arribar a Ramón Navia-Osorio, antic soci del CEI i president de l’IIEE, que el va comprar i se'l va endur a Barcelona. Des de llavors ha intrigat als interessats en els enigmes.

Una anàlisi preliminar del seu ADN el 2013 ja va mostrar que Ata era humà, malgrat l’esperança d’alguns que realment fos una evidència extraterrestre. L'any passat, es va mostrar públicament a Catalunya a l’Ufology World Congress celebrat a Montserrat.

Radiografies realitzades durant la producció del documental Sirius de l'ufòleg
nord-americà Steven Greer.

Els resultats del definitiu estudi publicats ara a la revista científica Genome Research, mostren la potència que les dades de recerca estiguin disponibles de forma oberta (open data). L’anàlisi bioinformàtica d'aquesta investigació, gràcies a que la informació genòmica sigui de domini públic, han conduit al descobriment de noves i rares variants mortíferes en els gens associats amb el fenotip d'Ata.

Font: 

Sanchita Bhattacharya; Jian Li; Alexandra Sockell; Matthew J. Kan; Felice A. Bava; Shann-Ching Chen; María C. Ávila-Arcos; Xuhuai Ji; Emery Smith; Narges B. Asadi; Ralph S. Lachman; Hugo Y.K. Lam; Carlos D. Bustamante; Atul J. Butte; Garry P. Nolan. «Whole-genome sequencing of Atacama skeleton shows novel mutations linked with dysplasia». Genome Research, 2018. 28: 423-431.

La «nau extraterrestre» de 1991

Imatge del 1991 VG capturada el 30 de maig de 2017. (ESA)

El descobriment el 6 de novembre de 1991 pel nord-americà James Scotti d'un objecte de diversos metres de diàmetre molt a prop de la Terra va atreure una atenció sense precedents, ja que va ser el primer objecte proper a la Terra (NEO, per les sigles en anglès) trobat en una òrbita similar a la Terra (1). En aquell moment, alguns ho consideraven el primer representant d'una nova classe dinàmica d'asteroides, mentre que altres sostenien que era d'origen artificial,, atès que per la forma en la quals reflectia la llum semblava tenir panells reflectants. Alguns van especular amb la idea que no només era una sonda artificial, sinó que havia estat col·locada en el nostre entorn proper per una intel·ligència extraterrestre amb la intenció de estudiar-nos. Altres sostenien un origen terrestre -deixalla espacial, o bé alguna cosa més  secreta.

L'objecte va desaparèixer de l'òrbita terrestre el 1992, però va tornar a aparèixer fa uns mesos, aquesta vegada a una major distància, el que va fer ressorgir algunes teories alienígenes. Amb els antecedents, els científics estaven més preparats per donar explicacions. Certament, un quart de segle després de la seva primera detecció, ja no resulta tan extraordinari, ja que es coneixen diversos centenars, tots ells asteroides, que es mouen en òrbites semblants a les del nostre planeta. Les d'alguns d'ells s'assemblen tant que fins i tot poden ser considerats quasi-satèl·lits.

Recentment, Carlos i Raúl de la Fuente Marcos han publicat un estudi a les Monthly Notices of the Royal Astronomical Society el qual revela més detalls sobre la naturalesa de l'objecte i confirma que el 1991 VG va ser breument capturat per la gravetat de la Terra com un minilluna durant el seu pas anterior. L'estudi també revela la presència d'altres tres NEO: 2001 GP2, 2008 UA202 i 2014 WA366, que són dinàmicament similars a 1991 VG. Les evidències confirmen que no hi ha una raó convincent per creure que 1991 VG no sigui natura. 

Notes:
(1) Hem reproduit com una entrada de 1991 l'article de Carles de Torres publicat al suplement de ciència i tecnologia de  La Vanguardia el 30 de novembre de 1991.

El raelians segueixen cercant un país per a l'ambaixada extraterrestre

 

Aspecte de l'ambaixada proposada pels raelians

El proppassat diumenge l’eXtra digital d’El Períodico de Catalunya publicà una entrada sobre el raelians signat per Vega S. Sánchez.

L’article explica que el Moviment Raelià ha anunciant oficialment un calendari per a la implantació de l’ambaixada per als extraterrestres, un projecte iniciat fa més de 40 anys per Claude Vorilhon, més conegut per Rael.

Segons Pablo Andrés Marín Romero, representant del Moviment Raelià a Madrid, aquests éssers –«científics» i provinents d’un altre planeta «han creat els terrícoles a imatge i semblança seva». Marín sosté que aquesta dada està escrita a la Bíblia, perquè el Déu dels cristians en realitat figura al llibre sagrat com a Elohim, que per als raelians s’ha de traduir literalment com «els qui van venir del cel».

El projecte de l’ambaixada, que els raelians han subdividit en quatre fases, encara es troba en la primera: l’elecció del lloc que acollirà la legació. Marín explica que l’indret escollit era Jerusalem, lloc sagrat de totes les religions, el lloc ideal per establir el que ells consideren «el tercer temple de Jerusalem» recollit a la Bíblia. «Els jueus són descendents dels déus», explica Marín. Però l’Estat d’Israel s’hi ha negat, «tot i que se l’hi ha demanat fins a set vegades».

La primera fase es completarà «quan dos o més països» es mostrin receptius a acollir l’ambaixada, i això esperen que passi el 2019. El projecte total culminarà, segons les seves previsions, el 2030, que és quan esperen que estigui a punt «per rebre la civilització extraterrestre».

El moviment raelià a Catalunya és gaire inexistents, però al món hi ha entre 80.000 i 90.000 seguidors, assegura Marín. El seu compromís més important en aquest moment, segons apunta l'article, seria difondre que la Terra «té un 99,5% de possibilitats d’autodestruir-se, principalment per les armes nuclears», i aquesta autodestrucció pot tenir lloc d’aquí «tres mesos». «Solament tenim tres mesos per salvar la Terra, perquè d’aquí tres mesos es vota a l’ONU la prohibició de les armes nuclears», assegura Marín.

 Els raelians Pablo Andrés Marín Moreno i Marta Isabel Gutiérrez, de Colòmbia, en una foto recent a Madrid

Fonts:

Brais Cedeira; Jorge Barreno. "Totum revolutum contra la Hispanidad: del 15-M a los adoradores de extraterrestre". El Español [en línia]. Disponible a: <http://www.elespanol.com/espana/20161012/162484491_0.html>

Vega S. Sánchez. "Es busca país per allotjar ambaixada extraterrestre". eXtra El Periódico [en línia]. 16 d'abril de 2017. Disponible a: <http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/extra/projecte-ambaixada-benvinguda-extraterrestres-5967708>.

No hi va haver ovni a Bugarag (Occitània)

Un grapt de místics amb ponxos i robes multicolors, bromistes disfressats de marcians, comerciants a la recerca de negoci, 400 policies i 244 periodistes van omplir els carrers de Burgarag, el municipi occità on, en teoria, un OVNI havia de baixar a la terra aprofitant la falda de la muntanya que s’hi aixeca, que té forma de pista d’aterratge.

Segons un dels responsables del desplegament policial, tot just 250 persones van fer cas a la crida que s’havia fet durant tot l’any a Internet per ser presents el 21 de desembre a aquesta localitat propera a Perpinyà.

Les xarxes socials apuntaven a més de 20.000 persones concentrades a Bugarag per obtenir la salvació gràcies a alienígenes. Aquesta previsió d’acumulació de gent va fer témer aldarulls a les autoritats i per això es va fer el desplegament policial. Els poc més de 180 habitants de Bugarach, al costat d’uns pocs bromistes de les localitats properes i algun curiós, van ser els únics que van veure el desplegament de policies i periodistes. 244 periodistes de 55 països Des de la Prefectura de Carcassona, la responsable de facilitar les acreditacions de premsa va confirmar que, en total, 244 informadors van acudir a Bugarag procedents de 55 països. 

Font: EFE

L’ONU qualifica de «absurd» l’ambaixador per a extraterrestres

Viena.- D’«absurd» va qualificar el dimarts l’ONU el rumor del nomenament d’un ambaixador per a un eventual contacte amb extraterrestres i, en aquest cas, de la directora de la seva Oficina per a Assumptes Espacials (UNOOSA), Mazlan Othman.
El diari anglès Sunday Times havia afirmat el diumenge que Nacions Unides es disposava a anomenar una persona encarregada, si fos el cas, de ser la primera a entrar en contacte amb extraterrestres i que la directora de la UNOOSA obtindria aquest lloc.
«L’article del Sunday Times és un absurd», va declarar en un comunicat la UNOOSA, la seu de la qual es troba a Viena.
«La missió de l’Oficina per a Assumptes Espacials està definida per l’Assemblea General de les Nacions Unides i no hi ha projecte per a modificar la seva missió actual», va precisar l’organisme.
L’article agregava que Mazlam havia de detallar el seu futur paper al començament d’octubre en una conferència científica al Regne Unit.
La UNOOSA va confirmar la participació d’Othman en aquesta conferència organitzada per la Royal Society, però va indicar que ella intervindria sobre els temes d’asteroides i de la reducció de brossa a l’espai.

Font:
AFP (29 de setembre de 2010)

Tres avistamientos en noviembre en Sevilla

El primer suceso se produjo la mañana del 17 de noviembre, pasado el cementerio de la carretera ubicada entre los pueblos hispalenses de Constantina y Las Navas de la Concepción, cerca del radar EVA3 de la Región Militar Sur. El testigo, Rafael López, de 49 años, relató que Durante 4 minutos observó siete luces, del tamaño de una mandarina, casi inmóviles y de un brillo intenso.
El segundo caso se produjo la tarde-noche del 22 de noviembre, en la carretera denominada «Ruta de la Plata», entre las localidades de El Castillo de las Guardas y Gerena. Según el testigo, Amador García, de 52 años, su camión parecía tener un problema mecánico o eléctrico. Entonces vio dos luces casi unidas; una de color naranja y otra celeste, con un brillo muy fuerte y como si flotaran, que acompañaron su camión durante 3 o 4 minutos. Aquellas luces parecían tener inteligencia, adelantaron al transporte y se levantaron por encima de los árboles hasta el cielo.
El último caso tuvo lugar la tarde del 24 de noviembre en las cercanías de Coria del Río. Salvador Gutiérrez y Ana María Muñoz de 25 y 27 años respectivamente, avistaron tres luces, dos rojizas y otra, central, verdosa; que surgieron ante ellos moviéndose de un lado a otro y creando un remolino, tras lo cual apareció un extraño ser sin rasgos definidos, casi desproporcionados y con una cabeza picuda lo que los aterró.

Font: José Manuel García Bautista. «Nuevos avistamientos en Sevilla». Año Cero, 198 (gener de 2007): 17.

El 90 per cent dels espanyols creu que hi ha vida fora de la Terra, segons «Muy Interesante»

El 90 per cent dels espanyols creu que hi ha vida fora de la Terra, el 70 per cent pensa que es tractaria d’éssers intel·ligents i el 60 per cent considera que hi ha civilitzacions més avançades que la humanitat.
La revista de divulgació científica «Muy Interesante», que compleix 25 anys, publica les dades d'una enquesta sobre aquestes qüestions amb més de 3.500 Respostes rebudes en la seva pàgina web.
En una nota de premsa, la publicació informa que les persones que es declaren atees i agnòstiques són més proclius que els creients a pensar que hi ha vida extraterrestre.
Al contrari del que succeeix als EUA, els qui tenen un nivell educatiu més baix són els que menys creuen en vida fora del nostre planeta, encara que amb poca diferència.
Tampoc hi ha variacions importants entre homes i dones, si bé elles són una mica més escèptiques, ni per CCAA, encara que creuen menys andalusos, asturians i bascs.
Tots aquells que creuen en l'astrologia i els esperits pensen que no estem sols a l'univers.
Preguntats per l'impacte que tindria el descobriment de vida en altres móns, el 25 per cent a penes li donaria importància; i el 40 per cent contesta que la seva visió del món canviaria poc o gens des del punt de vista religiós o filosòfic.
El 80 per cent assenyala que s'hauria de contestar a un missatge rebut de l'espai i no pensen que sigui perillós enviar-los per a 'informar' de la nostra existència.
Un de cada quatre assegura que els EUA prendria la iniciativa per a respondre als missatges sense tenir en compte l'opinió de la resta de països.
Són més els que diuen que altres éssers vindrien a la Terra en són de pau i que els humans, al contrari, respondrien de forma violenta.
Com a dada curiosa, la revista indica que el 9 per cent de què es confessen catòlics afirmen al mateix temps que no creuen en Déu, i els denomina «catòlics culturals».

Font: EFE, 28 d’abril de 2006

30 años a palos por ver un ovni

El 23 de abril de 1976, Fidel Hernández dijo que contactó con un ovni en Matapozuelos. Contarlo le complicó la vida.

Fidel Hernández Rollán no es el único vallisoletano que dice haber visto ovnis, pero su caso sí fue uno de los más sonados en su momento, sobre todo porque aseguró haber hablado con ellos.

Treinta años después, el contacto se produjo un 23 de abril de 1976 en Matapozuelos, se reafirma en todo lo que declaró, pese a que ese suceso le ha complicado «bastante» la vida.

«Anda que no me he tenido que pegar veces de chaval por las burlas», dice con resignación. «Tenía 14 años y de mote me pusieron ovni. La única manera de que no me llamaran así fue liarme a palos con el que lo dijera», recuerda.

Fidel, que ya tiene 43 años y vive en Coca (Segovia), prefiere incluso que su cara no salga en las fotos. «Tengo dos hijos y ya van siendo mayores. No quiero que se rían de ellos por mi culpa. No es que quiera olvidar lo que pasó, pero sí dejarlo ahí».

Lo que aún recuerda, aunque no con tanta concreción como relató entonces a un periódico de la época, es lo que sucedió aquella tarde de abril: «Estábamos jugando y vimos una luz que se acercaba. Luego se fue por detrás de los tejados y desapareció. Yo me iba para casa, cuando vi un gran resplandor y me acerqué. En un prado estaba la nave».

Días después, el periodista que le entrevistó para la desaparecida Gaceta del Norte reconocía en su información que la hierba estaba aplastada «como si se hubiera posado un artefacto muy pesado». La crónica dice que aquel año hubo «una oleada» de avistamientos.

«Me preguntaron por las patatas»

«Vi tres seres bastante altos. Eran como una silueta de fluorescentes blancos y todos hablaban con mi voz. Me preguntaron por las cosas que veían. Tenían curiosidad por saber qué había plantado en el suelo. Se interesaron mucho por las patatas», subraya Fidel. En la información escrita en la época dice que la nave era de unos diez metros de diámetro, con una cúpula transparente y se sujetaba sobre varios poyetes. De los extraterrestres dijo que tenían el pelo blanco, peinado hacia atrás, y que no apreció orejas.

Font: Daniel Pascual, 20 minutos, 24.04.2006

L'intrigant objecte 1991 VG

La capacitat de detecció de la nova càmera CCD. de 4 milions de píxels, instal·lada a la cambra Spacewatch de Kitt Peak (Arizona) s'ha tornat a posar de manifest amb el descobriment d'un misteriós objecte que s'aproxima a la Terra de forma gradual. El descobriment el va ser realitzat J. V. Scotti, de l'Observatori Lunar i Planetari dels Estats Units, que va detectar el passat dia 6 de novembre, a unes plaques fotogràfiques obtingudes mitjançant l'esmentada càmera, un objecte de magnitud astronòmica 20.7 que en principi va ser identificat com un petit asteroide. En funció de la seva magnitud i distància, aquest objecte hauria de tenir un parell de desenes de metres de diàmetre i ha estat catalogat com l'asteroide 1991 VG.

Després de diverses s'observa realitzades fins al dia 14. l'òrbita obtinguda ha sorprès a tots els científics pel fet que coincideix extraordinàriament bé amb l'òrbita del nostre planeta Terra. Aquesta semblança, unida a les petites dimensions de l'objecte detectat. han fet suposar als tècnics que es tracta probablement d'un antic satèl·lit artificial no identificat que s'apropa de nou al nostre planeta, ja que de tractar-se d'un objecte metàl·lic les seves dimensions serien de només un parell de metres.

Segons l'òrbita calculada per B. G. Marsden, la màxima aproximació a la Terra tindrà lloc el proper 5 de desembre, a 460.000 quilòmetres. És a dir, una mica més lluny que la Lluna. No obstant això, aquestes dades poden variar molt a mesura que es corregeixi l'òrbita, després de la major aproximació de l'objecte no identificat.

De tractar-se d'un satèl·lit artificial, seria la primera vegada que l'ésser humà troba de nou una sonda perduda per l'espai interplanetari i que. sense que se sàpiga la raó, torna al lloc d'on va sortir.

Els aficionats a la ufologia tenen arguments per poder afirmar que. per una vegada, es detecta en aquesta ocasió amb mitjans científics una probable "nau interplanetària" que s'aproxima a la Terra. El temps ho dirà. 

Font:

Carles de Torres. "El intrigante objeto 1991VG". La Vanguardia (30 de novembre de 1991), suplement Ciencia y Tecnologia, p 11.

Article publicat de forma retrospectiva el 15 de gener de 2018.