divendres, 23 de març del 2007

An exhibition at the National Archives of Australia with ufo sightings

UFO sightings, raunchy songs and ASIO targets are just some of the intriguing items to feature in Memory of a Nation, a new exhibition at the National Archives of Australia.
Visitors can also discover surprising snippets about Mae West, Don Bradman and Jimmy Barnes and have a tantalising glimpse of Australian society over the years.
‘This exhibition celebrates the people and events that have shaped our nation,’ said Ross Gibbs, Director-General of the National Archives of Australia.
Memory of a Nation brings to light some of
Australia’s changing attitudes, as well as the country’s dazzling achievements.
As well as seeing the nation’s ‘birth certificate’ signed by Queen Victoria and learning more about the High Court, visitors can read an official memo arguing against female appointments, because ‘a spinster lady can turn into something of a battleaxe with the passing years’. They can see how early governments safeguarded the morals of the people, censoring indecent books and songs, and also discover the green movement’s infancy, with the battle to save
Lake Pedder.
‘We’re very proud of this exhibition which has been two years in the making,’ said Ross Gibbs. ‘With 80 million items in safekeeping, the National Archives aims to reunite people with their past and ensure Australians have easy access to their collective national memory.’

One of the most eye-catching features of the exhibition is a wall display of 227 photographs depicting Australian life over the past 100 years. From country kids to fashionable women, the national photo album provides an insight into how Australia and its people have changed over that time.
Memory of a Nation is opening at the National Archives of Australia in Canberra from today. Entry is free.

Font: National Archives of Australia.

400 casos del GEIPAN a la web del CNES

França s'ha convertit avui en el primer país del món a publicar en Internet els arxius del seu grup científic dedicat a la recerca de Objectes Voladors No Identificats (OVNIS) i a la investigació de Fenòmens aeroespacials estranys. Els 1.600 casos analitzats pel GEIPAN seran gradualment penjats en la Xarxa i consultables per Qualsevol. Encara que el grup No va ser creat fins als anys 70, el primer Testimoni sobre aquestes qüestions recollit a França data de 1937.
Com a aperitiu, els aficionats i especialistes podran accedir a 400 casos a través de la pàgina web del Centre Nacional d'Estudis Espacials (CNES), del que depèn el Grup d'Estudis i d'Informació de Fenòmens Aeroespacials no identificats (GEIPAN, en les seves sigles en francès), que amb el temps publicarà la resta dels seus dades, inclosos 6.000 testimonis i 3.000 interrogatoris de les forces de seguretat. En total, unes 100.000 pàgines digitals estaran a disposició del Públic. Totes elles contenen les investigacions i les proves dels Casos estudiats pel grup d'experts que, moltes vegades, va tenir que concloure que es tractava de fenòmens inexplicables.
"No cal esperar revelacions, Però cerquem que els arxius serveixin als científics i que el fenomen dels ovnis es converteixi en objecte d'estudi", ha declarat l'actual responsable del GEIPAN, Jacques Patenet.

Casos paradigmàtics
Alguns dels documents desclassificats versen sobre casos paradigmàtics, com el de l'ovni albirat prop de París pel pilot, el copilot i un altre membre de la tripulació d'un vol d'Air France amb origen Niça i destí Londres del 28 de gener de 1994, i que van descriure com un objecte amb forma de llentia d'entre 200 i 300 metres de diàmetre. Els radars de l'Exèrcit francès també el van detectar, i van acabar considerant-ho un ovni, al no trobar una explicació raonable.
Tampoc van aconseguir una interpretació científica del relat d'un obrer jubilat que va assegurar en 1981 haver vist posar-se prop del seu jardí una espècie de platet volador d'uns 2,5 metres de diàmetre. Quan els especialistes van acudir a investigar el cas van trobar proves incomprensibles: el lloc en què suposadament va aterrar el platet presentava restes de terra que, segons els laboratoris consultats, havia estat sotmesa a temperatures d'uns 600 graus i havia suportat un objecte d'entre 500 i 700 quilos. A més, l'anàlisi de les plantes d'alfals que estaven prop del lloc va revelar que patien un debilitament del procés de fotosíntesi que els botànics només van poder explicar per haver estat sotmeses a un camp elèctric intens. Proves suficients per a penjar al cas el cartell d'inexplicable.
Tanmateix el treball del GEIPAN també ha permès al llarg de els anys destapar superxeries barates. En 1979, el grup va desemmascarar a uns firaires que s'havien passejat per mitjans de comunicació contant com un d'ells havia estat segrestat per uns extraterrestres. Sis anys després, el 1985, els científics van trobar explicació lògica al fet que una bomba alemanya de la Segona Guerra Mundial caigués en un camp en què treballaven dos agricultors: els nazis havien amagat armes en una maresma pròxima i, amb el temps, la nitroglicerina es va activar sola.
Tot i això, des de la seva creació en els anys 70, el GEIPAN ha tingut que rendir-se davant un de cada tres casos, als que no ha pogut aportar una explicació científica.

Font: Agència EFE (22 de març de 2007).

dissabte, 17 de març del 2007

El pol sud de Mart té prou gel per inundar tot el planeta vermell

Si tot el gel que està atrapat en el gèlid pol sud de Mart es fongués, la superfície del planeta quedaria coberta per una capa d'aigua d'aproximadament 11 metres de profunditat. I d'una aigua, a més a més, bastant pura.
Aquestes són les contundents conclusions a què ha arribat un equip internacional de científics després d'analitzar les imatges de radar captades en els últims mesos per la sonda europea Mars Express, llançada el 2003 i que actualment orbita al voltant del planeta vermell. El dipòsit, que té una extensió comparable a la d'Espanya, és superficialment molt més petit que el de l'hemisferi nord, però el seu gruix és espectacular: ni més ni menys que 3,7 quilòmetres a les zones amb més gel, encara que el més habitual oscil·la entre un i tres.
La investigació, que es publica avui detalladament a la revista Science, és l'estudi més detallat fins a la data sobre el gruix d'un casquet marcià. La sonda nord-americana Mars Global Surveyor, per exemple, va suggerir el 1998 que al pol nord hi havia tant gel com a Groenlàndia, però els seus indicis van ser molt menys concloents. I el mateix va succeir el novembre del 2005, quan els instruments de la Mars Express també van detectar gel al pol nord. "Encara que s'havien fet algunes estimacions, mai com ara", va destacar ahir la NASA en un comunicat.
"Tot i que la composició exacta d'aquestes capes de gel encara sigui desconeguda, es creu que probablement es tracta d'aigua congelada, cosa que representaria la reserva d'aigua més gran d'aquest planeta descoberta fins ara", escriuen els científics a Science. No obstant, encara no està clar si es tracta d'un únic dipòsit o de diversos de pròxims. La Mars Express ha calculat que el gel del pol sud té una densitat que és molt pròxima a u, cosa que suggereix que està constituït d'aigua en més del 90%. També hi ha pols, però menys del que s'havia suggerit anteriorment, i una petita quantitat de diòxid de carboni congelat a la superfície, que és el que visualment li confereix l'aspecte blanc.

Igual que a la terra
"Hem recorregut a les mateixes tècniques utilitzades a la Terra per estudiar els casquets polars i les glaceres", expliquen els científics. El radar utilitzat, de fabricació italo-nord-americana, es diu MARSIS (Mars Advanced Radar for Subsurface and Ionospheric Sounding) i pot penetrar amb les seves ones fins a gairebé quatre quilò- metres de profunditat.
Mart, que es va formar fa uns 4.600 milions d'anys --com la Terra--, va ser en un passat remot un planeta humit amb mars extensos i cursos fluvials, però un debilitament de l'atmosfera va provocar que gran part de l'aigua s'esfumés cap a l'espai. Tret que es trobi en dipòsits subterranis, al Mart actual, amb temperatures mitjanes de 60° sota zero, no hi pot haver aigua líquida. No obstant, els investigadors confien que un 10% és la que ha perviscut als pols en forma de gel. Sense evaporar-se.

L'antàrtida marciana
La sonda espacial Mars Express, la primera missió interplanetària de l'ESA, estava formada originàriament per un orbitador, que és el que ara recull tants èxits, i un petit robot, anomenat Beagle 2, que es va perdre durant l'aterratge. Va ser llançada el 2 de juny del 2003 i des de fa més de tres anys es troba a Mart.
El casquet de l'Antàrtida té un gruix màxim de quatre quilòmetres, similar al màxim del pol sud marcià, però és com a mínim 20 vegades més gran.
Així doncs, i malgrat que la Terra té un diàmetre equatorial bastant més gran (12.700 davant 6.700 quilòmetres), una fosa completa del continent blanc suposaria un augment mitjà del nivell del mar d'uns 70 metres.

Font: Antonio Madridejo; Redacció. «El pol sud de Mart té prou gel per inundar tot el planeta vermell». El Periódico de Catalunya (16 de març de 2007): 26.

dimecres, 14 de març del 2007

Els misteriosos aeròlits de gel reapareixen a Madrid

Un bloc de 20 quilos cau en una fàbrica de Mejorada del Campo sense causar víctimes

Un bloc de gel d'uns 20 quilos i 50 centímetres de diàmetre va caure ahir del cel i va foradar la teulada d'una nau industrial de Mejorada del Campo (Madrid). Va obrir un esvoranc de dos metres de llargada per un d'amplada. Ningú va resultar ferit. Reneix així el desconcertant misteri dels aeròlits que, com el Guadiana, va sorgir el 2000, va quedar en l'oblit i va ressuscitar després durant unes setmanes del 2002.
El tros de gel, el primer d'aquest tipus que cau a Espanya aquest any, va ser recollit per la Guàrdia Civil i va ser traslladat al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), on serà analitzat, segons va explicar el professor Antonio Delgado, del centre del Zaidín del CSIC a Granada, que prendrà mostres de radiacions isotòpiques, oxigen i hidrogen per determinar-ne l'origen. També serà sotmès a una anàlisi d'hidroquímica del gel.

Un centenar des del 1950

Tant Delgado com Jesús Martínez Frías, coordinador d'aquestes investigacions del CSIC que és a Mauritània estudiant un meteorit, van destacar que la caiguda dels blocs de gel ha augmentat els últims 10 anys a tot el món i que alguns han arribat a pesar 200 quilos. Des del 1950 se n'han comptabilitzat un centenar. "Segur que n'han caigut més, però si no impacten contra alguna cosa, ningú se n'assabenta perquè el gel desapareix", va ressaltar Martínez.
L'investigador va apuntar que es tracta d'un fenomen meteorològic i que la seva formació a la troposfera i la seva posterior caiguda podrien estar relacionades amb les anomalies atmosfèriques i de l'ozó lligades al canvi climàtic. "La ciència encara no ha trobat una explicació clara", va afirmar Delgado.

Foto: EFE / KOTE RODRIGO

Font: Antonio M. Yagüe. El Periódico de Catalunya (14 de març de 2007), p. 33.

divendres, 9 de març del 2007

Exposició «Ciència ficció: una mirada al futur»

L’Obra Social Caixa Sabadell i la Diputació de Barcelona presenten «Ciència ficció: una mirada al futur» a la Biblioteca Pompeu Fabra del 15 de març al 10 abril del 2007. L'exposició que desxifra les claus de la ciència-ficció es presenta a Mataró.
L’Obra Social Caixa Sabadell i la Diputació de Barcelona presenten l’exposició “Ciència ficció: una mirada al futur” a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró del 15 de març al 10 d’abril de 2007.
L’exposició, comissariada per Miquel Barceló, fa un repàs a les característiques més destacables de la ciència-ficció i en especial als temes recurrents en molts dels seus llibres: el viatge a l’espai, els extraterrestres, els robots, els viatges a través del temps, entre d’altres.
L’horari de visita a l’exposició serà els dilluns de 16.00 a 20.30; els dimarts, els dimecres, els dijous i els divendres de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.30; i els dissabtes de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00.

Tot un univers d’especulacions meravelloses
La ciència-ficció s’ha acreditat com una narrativa d’idees, una manera d’explicar històries en la qual l’element determinant és l’especulació del “que passaria si...” la ciència ens permetés transportar-nos d’una galàxia a l’altre sense dificultat, si visquéssim en ciutats plenes de robots i habitants d’altres planetes, si una catàstrofe mundial hagués deixat la terra amb molt poc supervivents...
A més de la voluntat especulativa, la ciència-ficció comporta el «sentit de la meravella», o sigui, la capacitat de sorprendre el lector o l’espectador amb uns móns ficticis que hi aporten el mateix atractiu que la narrativa històrica o de viatges. Per tant, parla de paisatges, societats i personatges que són diferents als que veiem i coneixem habitualment i, gràcies a les seves peculiaritats, ens atrauen fortament.

D’Orwell al ciberpunk
De la mà d’autors clàssics del gènere, com Orwell, Asimov o Clarke, fins arribar al ciberpunk, l’exposició proposa un interessant recorregut per les claus d’aquest univers narratiu, que despertarà múltiples complicitats al visitant. Després del seu pas per Mataró, l’exposició itinerarà per les diferents biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la demarcació de Barcelona.

EXPOSICIÓ: “Ciencia ficció: una mirada al futur”
PRODUEIXEN: Obra Social Caixa Sabadell i Diputació de Barcelona
ORGANITZA: Biblioteca Pompeu Fabra
LLOC: Biblioteca Pompeu Fabra. c/ Occitània, s/n. Mataró.
DATES: del 15 de març al 10 d’abril del 2007.
HORARI: els dilluns de 16.00 a 20.30; els dimarts, els dimecres, els dijous i els divendres de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.30; i els dissabtes de 10.00 a 4.00 i de 16.00 a 19.00.

Per a més informació, si us plau contacteu: Montse Álvarez-Massó responsable de Difusió Cultural del Servei de Biblioteques. Telf.: 93 402 25 50. Email: alvarezmm@diba.cat

Font: bibcat@yahoogroups.com