Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris IIEE. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris IIEE. Mostrar tots els missatges

dijous, 22 de març del 2018

L'ésser d'Atacama era una nena amb greus mutacions genètiques



Imatge d'Emery Smith.

La seqüenciació del genoma de la forma humanoide d’uns 15 centímetres d'alt i cap allargat coneguda com l’ésser d’Atacama revela que va ser una nena mestissa, barreja europea i nadiua.
La genètica explica la seva forma. L'ADN de la petita contenia diverses mutacions, algunes desconegudes fins ara, en gens relacionats amb el desenvolupament d'ossos i cartílags per la qual cosa presentava un desenvolupament ossi equivalent al d'un nen de sis a vuit anys, però amb longitud molt inferior a la normal. Probablement no va néixer viva i se sap que va ser abandonada després a la part de darrera d'una església. Aquesta edat òssia anormal, determinada per les característiques de l'esquelet i no per la seva grandària, la van produir les mutacions genètiques.
El 2003, Oscar Muñoz, aficionat a buscar objectes antics als pobles de l'interior del desert d'Atacama (Xile), va trobar en les rodalies de l'església de La Nória -un poble abandonat feia temps- una tela blanca enrotllada i lligada amb una cinta violeta. En obrir el paquet descobrí un petit ésser amb el cap ovalat i una protuberància al crani. Semblava completament format i parcialment momificat. Els primers que van veure la criatura van pensar que era un fetus o les restes d'un nen prematur. Altres van opinar que podia ser un primat no humà desconegut.
Muñoz va vendre l'humanoide a un empresari local, que cobrava per fotografiar-se amb Ata, com van començar a anomenar-lo. Al cap de poc, van aparèixer les primeres informacions de la troballa en mitjans nacionals i internacionals. La notícia va arribar a Ramón Navia-Osorio, antic soci del CEI i president de l’IIEE, que el va comprar i se'l va endur a Barcelona. Des de llavors ha intrigat als interessats en els enigmes.
Una anàlisi preliminar del seu ADN el 2013 ja va mostrar que Ata era humà, malgrat l’esperança d’alguns que realment fos una evidència extraterrestre. L'any passat, es va mostrar públicament a Catalunya a l’Ufology World Congress celebrat a Montserrat.

Radiografies realitzades durant la producció del documental Sirius de l'ufòleg
nord-americà Steven Greer.

Els resultats del definitiu estudi publicats ara a la revista científica Genome Research, mostren la potència que les dades de recerca estiguin disponibles de forma oberta (open data). L’anàlisi bioinformàtica d'aquesta investigació, gràcies a que la informació genòmica sigui de domini públic, han conduit al descobriment de noves i rares variants mortíferes en els gens associats amb el fenotip d'Ata.

Font: 
Sanchita Bhattacharya; Jian Li; Alexandra Sockell; Matthew J. Kan; Felice A. Bava; Shann-Ching Chen; María C. Ávila-Arcos; Xuhuai Ji; Emery Smith; Narges B. Asadi; Ralph S. Lachman; Hugo Y.K. Lam; Carlos D. Bustamante; Atul J. Butte; Garry P. Nolan. «Whole-genome sequencing of Atacama skeleton shows novel mutations linked with dysplasia». Genome Research, 2018. 28: 423-431.

dissabte, 2 de setembre del 2017

Montserrat acull conferències sobre ovnis

Sota el pompós títol de Congrés Mundial d'Ufologia, Montserrat acollirà durant els dies 19, 20 i 21 de setembre un cicle de conferències dedicades a temes ufològiques. El lloc precís és el Saló Sant Miquel, situat a l'edifici del Mirador dels Apòstols del monestir. Les conferències podran ser escoltades en anglès i espanyol, però no en la llengua nacional.
La trobada, que té un objectiu comercial, serà presentada per Josep Guijarro i comptaran amb la presència de Sebastià D'Arbó, conegut a l'actualitat especialment pel seu programa Misteris, a RAC1. D'altres conferenciants seran Magdalena del Amo, Salvador Freixedo, Daniel Muñoz, Carlos Ferguson, Enrique de Vicente, Sixto Paz o David Parcerisa.
Està anunciada també la presència de Laura Eisenhower, besnéta de Dwight David Eisenhower, que ha de parlar sobre la suposada agenda oculta americana de Mart i explicarà com assolir la "naturalesa multidimensional". Bridget Nielsen, que es presenta com una "educadora intuïtiva", explicarà les claus per estar preparats per un contacte amb extraterrestres. Mentre que la participació de Honovi Strongdeer tindrà per objectiu "elevar la consciència del planeta", sigui el que sigui que això vulgui dir.
Una de les, a priori, presentacions més destacades és la dels nostres amics Ramon Navia i Raúl Núñez, de Institut d'Investigació i Estudis Exobiològics (IIEE) de Barcelona que parlaran sobre l'Ésser d'Atacama, un suposat alienígena d'uns 15 centímetres de llargada que va ser descobert l'any 2003 en una vella salnitrera al desert xilè que dona nom a la criatura.

dissabte, 18 de juny del 2016

Papers d'Ovnis número 2


Amb un cert retard ha aparegut recentment el número de Papers d'Ovnis corresponent a l'any 2015. El volum s'inicia amb un interessantíssim article de Maties Morey sobre la fotografia obtinguda per Enrique Hausmann d'un platet volador a Montuïri (Mallorca) a finals de l'any 1950. Malgrat el seu caràcter pioner, es tracta d'un incident poc conegut i gairebé no investigat. Amb la seva ploma sempre brillant, Maties Morey analitza les circumstàncies del cas i passa revista a la vida i obra del seu principals testimoni.
En un altre article notablement rellevant, el nostre president, Martí Flò, analitza la trajectòria de Carles Batet a partir del material de l'arxiu personal d'aquest ufòleg que la família va llegar a la extinta Fundació Anomalia.
Per la seva banda, Jordi Ardanuy mostra el panorama general dels casos ovnis a Catalunya en el període 2011-2015. 
L'exemplar també conté una reproducció del primer article sobre ovnis que es va publicar en català i que signava per Màrius Lleget, unes notes de Gerard Casademon sobre un cas de Falset de l'any 1984, investigat llavors pels nostres col·legues de l'IIEE de Barcelona, una nota biogràfica sobre Juli Roca Muntañola, així com material hemerogràfic.

L'exemplar es pot consultar i baixar des d'Issuu i es poden adquirir còpies impreses a preu de cost des de Bubok.