dissabte, 24 de desembre de 2022

La serie sobre UMMO


Des de la seva presentació al Festival de Sitges, l'estrena del documental de Movistar+ UMMO: L'Espanya alienígena s’ha convertit en un de les sèries amb més impacte per als aficionats als misteris i les conspiracions a l'Estat espanyol.
La sèrie documental a càrrec de Laura Pousa i Javier Olivera s’inspira en gran mesura en el llibre d'Eduardo Bravo Ummo. Lo increíble es la verdad (UMMO: El que és increïble és la veritat, 2019). Per això resulta en alguns aspectes esbiaixat. Ara bé, per a un públic general, la sèrie ha resultat entretinguda, malgrat que segurament l’espectador se’m porti una visió errònia si creu realment que està davant de periodisme de recerca. El CEI hi ha contribuït merament amb material d’arxiu, com queda documentant als crèdits dels tres episodis. 
Per a posar una inici a la història d'UMMO, cosa sempre difícil en aquests culebrots, podem retrocedir a l’any 1966 amb una observació al barri madrileny d'Aluche i continua, en certa forma, fins als nostres dies. Un dels suposats testimonis del primer incident, José Luis Jordán Peña, n'és el gran protagonista. Poc després d’aquella observació i d'un altre succés ocorregut a la població també madrilenya d’Alcorcón, en el qual es van fer fotografies d’unes suposades naus extraterrestres amb un estrany símbol al seu fuselatge i que ja a finals dels 80 es demostraren falses, Jordán Peña i d'altres membres de l'Associació d'Amics dels Visitants de l'Espai van començar a rebre missives de part dels visitants del planeta UMMO.La tertúlia del soterrani del Cafè Lió de la capital d’Espanya, la Ballena Alegre, comandada per Fernando Sesma, es va convertir en el punt neuràlgic de la ufologia madrilenya rebent un munt de cartes procedents dels ummites, alienígenes que portaven infiltrats al nostre planeta des dels anys 50 estudiant els nostres costums. Es prou conegut que el cas va anar creixent i expandint-se al llarg dels anys arribant a altres països, com ara Catalunya o l’Estat francès.
L’any 1993 Jordán Peña va confessar en una càmera oculta que havia estat un engany orquestrat per ell, excusant-se en el fet que havia estat per desemmascarar com era de fàcil manipular l'opinió de les persones. En realitat la seva declaració no va aportar res de res, fora dels que els hi agrada l’espectacle, perquè tot ja se sabia. I a més a més li va oferir encara una mica de camp per a seguir amb el seu protagonisme
Evidentment no pot sorprendre a cap estudiós de la història social que avui en dia segueixi havent-hi gent que pensa que Jordán Peña no va poder construir una mentida «tan elaborada», una consideració totalment exagerada, fins i tot sense considerar els imitadors. Ja qui creu que va tenir ajuda de la CIA o de la KGB, fomentant la idea de conspiracions de duro. O que d’altres que sostinguin que UMMO existeix i que els ummites estan entre nosaltres com va venir a dir el fill de Jordán Peña, tot cridant després de la projecció a Sitges. Pel que es diu manté una disputa legal contra la seva germana Maite, participant al documental, i contra Movistar+ per allò que considera mentida i difamacions sobre el seu pare i el cas, del qual afirma posseir els drets. El fet que programes diversos sobre temes paracientífic i ocultistes li hagin donat veu, en nom d’una suposada pluralitat informativa, ja descriu l’interès que tenen en el fets i els coneixements veraços.

dissabte, 3 de desembre de 2022

Publicada una nova monografia

 
 
EL CEI ha publicat un nou volum de la seva col·lecció de noves monografies. L’exemplar està dedicat al suposat meteorit caigut al Turó de la Peira de Barcelona l'any 1969 i és obra del consoci Jordi Ardanuy.
El treball es basa en l’article publicat anteriorment a Papers d’Ovnis, si bé presenta algunes diferències. D’una banda conté les imatges que per una errada de muntatge no van aparèixer a l’article original. D’altra banda amplia una mica la informació sobre el grup ufològic CEOSI que, si de vida ben curta, va tenir protagonisme a finals de la dècada dels seixanta dins la ufologia catalana. Igualment s’ha afegit una referència a un altre meteorit. L’esdeveniment aparegué a la premsa de Barcelona un més després que el del Turó. Aquesta interpolació permet contrastar millor el cas que ens ocupa. A part d’això s’han realitzat alguns petits canvis menors en el text, en general intentant millorar la qualitat de les explicacions.
La monografia pretén ser també una nova modesta aportació al context cultural en el qual es desenvolupa aquesta història, la subcultura paracientífica.

Autor: Jordi Ardanuy
Títol: El meteorit del Turó de la Peira. Petit recorregut per la subcultura paracientífica
Publica: CEI, Centre d'Estudis Interplanetaris
Any d'edició: 2022
Pàgines: 88

dimarts, 15 de novembre de 2022

Traspàs de Maties Morey

 

L’amic i consoci Maties Morey Ripoll (26 d’agost de 1966 - 14 de novembre de 2022) ens ha deixat per sorpresa. Advocat i especialista en urbanisme, havia ocupat diversos càrrecs a l’administració del Consell Insular de Mallorca. Actualment dirigia l’Agència de Defensa del Territori.
Persona molt intel·ligent, estava dotada d’un sentit de l’humor molt fi, així com una capacitat significativa per a arribar a acords.
Com a estudiós dels tema ovni ha deixat diversos llibres i articles, alguns a Papers d’Ovnis. Entre els seus treballs podem destacar la coordinació de l’obra Diccionari Temático de la Ufologia, publicada el seu dia per la Fundació Anomalia, de la qual fou patró i president. Recentment havia aparegut una nova edició d'aquest volum.
Malgrat l'escàs temps lliure del qual disposava, fa unes setmanes havia acceptat de preparar una nova versió dels seus apunts de la història de la ufologia balear per a publicar com a una monografia del CEI. Tristament, això ja no ho podrà fer. 
Descansi en pau. 

dimecres, 12 d’octubre de 2022

Possible confirmació de meteoroides interestel·lars

Dos meteoroides coneguts com a IM1 i IM2 i identificats respectivament el 2014 i el 2017 tindrien un origen  interestel·lar segons un nou treball.Tant el primer com el segon presenten valors atípics en la resistència del material i poden haver-se originat en explosions de supernoves.
El nou estudi realitzat pels investigadors Amir Siraj i Abraham Loeb, de la Universitat de Harvard, confirmaria la procedència interestel·lar dels meteorits IM1 i IM2. Encara que aquests cossos van ser detectats fa uns quants anys, recentment hauria esta possible verificar que es van originar fora del Sistema Solar., gràcies a estudiar la seva composició i trajectòries.
Segons la recent investigació, publicada originalment al dipòsit digital ArXiv, però aprovada per a la seva aparició a la revista Astrophysical Journal Letters, IM1 va ser detectat per dispositius del govern dels Estats Units el 8 de gener de 2014, identificat com a candidat a objecte interestel·lar el 2019 i confirmat el 2022. Ara, l'estudi científic ratificaria aquesta condició i afegeix les característiques específiques dels objectes.

dilluns, 26 de setembre de 2022

De nou satèl·lits Starlink

Imatge: Anna-Maria (@annamni_ab) September 26, 2022
 
Segons ha publicat Nació Digital, diverses persones han compartit imatges dels 52 satèl·lits Starlink que l'empresa d'Elon Musk va llençar a l'espai el proppassat dissabte.
El cert és que aquesta fila perfecta de línies lluminoses encara sorprèn a molta gent que consideren que, atès l'alineament, no poden ser simples estrelles, però no saben a què atribuir-ho. Les lluminàries són conseqüència de la reflexió de la llum del sol que incideix en els panells solars que duen.
Si hom, s'hi fixa es poden detectar diversos colors: blanc, groc, blau i vermell. Això és el que han vist a Catalunya diversos testimonis la nit d'aquest dilluns.
El tren de satèl·lits Starlink ha passat en d'altres ocasions per Catalunya. La més recent, el maig de 2021. Des del 2019, se n'han enviat a l'espai 26 paquets d'una seixantena de satèl·lits, així que ja n'hi ha uns 1.500 orbitant per la Terra. Quan surt un tren, comencen a separar-se lentament fins que cadascun arriba al punt desitjat. Així, quan fa poc que s'han llançat, es veuen com una filera de 60 cossos molt junts.
Molta gent els confon, per la seva llum, amb estrelles i d'altres, atès l'alineament amb globus i fins i tot amb naus extraterrestres. El portal Find Starlink mostra en quin moment es poden veure des de qualsevol ciutat. 

dissabte, 13 d’agost de 2022

Ovnis a la secció "Llegim" de l'Ara

 

 
El mes de juliol passat l'escriptor adrianenc Javier Pérez Andújar va publicar un breu article a la secció digital "Llegim" del dia Ara.
A partir de la lectura de l'assaig de l'antropòleg Ignacio Cabria Garcia Historia cultural de los ovnis en España, 1950-1990, publicat enguany, Pérez Andujar escriu  sobre les nocions bàsiques sobre els inicis de la ufologia al nostre país, referint-se sobretot a Antoni Ribera i Màrius Lleget, esmentant de passada a Eduardo Buelta, i Antoni Pelegrí, i la posterior creació del CEI. Res que no sigui ben conegut per als interessats, després de les publicacions de Martí Flò a Papers d'Ovnis i Cuadernos de Ufología; i la més recent de Jordi Ardanuy L’arribada dels plats voladors a Catalunya: una aproximació històrica (2021). Tanmateix, la factura de l'article de Javier Pérez Andujar fan del breu escrit una peça digna d'una lectura estiuenca, endemés de posar a l'abast del subscriptors del diari una notícia històrica, ben desconeguda per el públic general.

diumenge, 22 de maig de 2022

Fotografies de no identificats sobre Ullastrell, al Vallès Occidental

 

La psicòloga i astròloga Lídia Ridao Anglès ha fet públiques unes imatges que va captar el dissabte dia 14, cap a dos quarts de nou del vespre, davant de casa seva A Ca n’Amat d’Ullastrell. Per a ella es tracta, sense cap dubte d’Ovnis, per la qual cosa cal entendre naus extraterrestres. També ha afegit que el seu marit també en va tornar a observar el diumenge 15.
En les seves declaracions a Món Terrassa ha informat que li agraden molt els temes relacionats amb la ufologia i ha estat testimoni anteriorment d’altres observacions. Endemés afirma que aquests dos darrers «són dels senzills, dels que s’anomenen vigilants, que apareixen una estona i se’n van».
Segons la notícia, els dos objectes arribaren des de Sabadell, en un moviment d’esquerra a dreta, molt lent. Primer aparegué el rodó i més tard l’irregular, i es van quedar davant del porxo de casa seva, el que li va permetre captar-los amb la càmera. Es tractava de dos objectes petits situats a entre 1,5 i dos quilòmetres d’altura., segons la testimoni que  «es impossible que tan amunt fossin drons, i els sé reconèixer perquè a Ullastrell en volen molts. I tampoc són satèl·lits«. De la mateixa manera que van arribar, desaparegueren.
També es van observar des de Terrassa.
Fàcilment es podrien tractar de globus. De fet, se'n van escapar alguns de la Plaça dels Països Catalans, de Terrassa.
 
Fonts:
Joan Manel Oller. «Dos Ovnis sobrevolen el cel d’Ullastrell». Món Terrassa [en línia]. 18 de maig de 2022.
Joan Manel Oller.  «
Els Ovnis d’Ullastrell també es van veure des de Terrassa». Mon Terrassa [en línia]. 19 de maig de 2022.
 

Les imatges publicades són molt borroses, però podrien ser perfectament globus.

dimarts, 19 d’abril de 2022

Presentació del documental "Temps d'ovnis" , de Georges Combe a Canet del Rosselló

 

 
Divendres 22 d'abril de 2022 a les 20.30 h, Vincent Pujol presentarà la darrera pel·lícula de Georges Combe dedicada als ovnis. Amb una durada d'1 hora 53 minuts, seguirà un debat al cinema Clap de Canet del Rosselló. Tot serà en francès. El film és essencialment una defensa de la realitat del tema:
 
«Els ovnis són un mirall d'un altre lloc, que ens mostra els reflexos del que hi ha dins nostre: déus, monstres, manipulacions genètiques, conquesta espacial, transhumants, mites i somnis... Els ovnis ens conviden a la pregunta: qui som? qui són ells? què és la realitat? què és la mort? què és una imatge? La resposta està al final de la recerca, al final de les imatges. Tenim a l'abast dos camins: una pel·lícula de ficció o una pel·lícula documental. El temps dels ovnis tria la ruta del documental. Però molt ràpidament, veurem que la "realitat", l'objecte tradicional del documental, es dilueix en un món virtual, informàtic, propici per rebre el fenomen "OVNI"... "
Temps d'ovnis és una reflexió sobre els ovnis, una reflexió plena de girs. Partint d'una observació sobre la probable existència del fenomen, arribem a la idea que és la nostra mateixa existència el que està en joc. El cinema que juga amb mons virtuals, la realitat i l'imaginari, és l'eina més preuada per apropar-se a la veritat sobre els ovnis. Mai s'havia intentat aquest enfocament en una pel·lícula».
 
Participants en els documentals:
  • Fabrice Bonvin, psicòleg i escriptor
  • Marie-Thérèse de Brosses, periodista i escriptora
  • Gildas Bourdais, escriptor de temes ufològics
  • Ludovic Chapier, ufòleg i economista
  • Jean-François Clervoy, astronauta
  • Jean Goupil, enginyer electrònic
  • Jean-Gabriel Greslé, antic pilot de caça i actual pilot d'Air France
  • David MacDonald, director internacional del MUFON
  • Joël Mesnard, editor de la revista Lumières dans la Nuit de 1988 a 2014 
  • Nicolas Prantzos, astrofísic Director de recerca al CNRS
  • Philippe Solal, professor agregat de filosofia
  • Jean-Pierre Troadec, auditor de l'Institut d'Estudis Avançats de la Defensa de l'Estat francès
  • Jean-Jacques Velasco, enginyer, antic cap de SEPRA, que es convertiria posteriorment en el GEIPA
Font: Pascal Guillaumes. «LE TEMPS DES OVNIS, un documentaire de Georges COMBE à Canet (66)». Ovni66 [en línia]. 16 d'abril de 2022.
 

dijous, 13 de gener de 2022

Disponible el número dels "Nous Papers d’Ovnis" de 2021

 

Ja es troba disponible el número 8 de la publicació seriada del CEI corresponent a l’any 2021. L’article principal, signat per en Jordi Ardanuy, és un extens treball sobre Jaume Bordas Bley. Fa un repàs de la seva vida a partir del llibre de 1968 de Telstar i publicacions posterior, però afegeix informació inèdita. A més a més, analitza el cas del suposat contacte al Conflent del Jaume amb el desconegut del Canigó, no només a partir de la informació publicada al seu dia per Lumières dans la nuit que ja oferia seriosos dubtes sobre la inexistència dels fets, sinó també per les recerques realitzades pel mític grup U3 que confirmen amb rotunditat aquesta realitat. Aquest equip de recerca es va fer famós pel seu article sobre les falsedats del cas UMMO a La Jàvia (Occitània), publicat a la revista Mundo Desconocido el 1981. Igualment el treball fa palesa la trista posició d’Antoni Ribera en tot aquest afer.
El número també inclou un petit article de Gerard Casademon sobre un succés celestial «extraordinari» ocorregut a la Vall d’en Bas, a la Garrotxa, el 1757, un probable superbòlid.
L’exemplar es completa amb una breu estadística dels casos ovni recollits durant l’any, una selecció de notícies procedent d’aquest blog, així com algunes d’altres de la hemeroteca.