La NASA diu que els OVNIs existeixen. Quina novetat!

Els objectes voladors no identificats (OVNIs) existeixen, però no tenen el significat que popularment se’ls hi dona. "No es pot confirmar que tinguin un origen extraterrestre", ha assegurat la NASA en una conferència de premsa organitzada amb l’objectiu de "garantir" la seva transparència informativa. La compareixença ha estat retransmesa per les xarxes socials, respon a les grans expectatives motivades per una temàtica que sempre ha estat objecte de negoci i polèmica.

Ara, i per primera vegada, el departament de Defensa dels Estats Units ha permès l’accés d’un panell d’experts independents a la seva base de dades sobre observacions. La conclusió és que la majoria són d’origen terrestre i la resta no es poden identificar, almenys de moment i, per tant, no es pot dir res.

Segons David Spergel, un dels científics que integren el panell d’experts reunit per la NASA, les dades disponibles fins ara són fragmentàries i d'escassa qualitat, sobretot les més antigues. Tot i això, la majoria corresponen a objectes civils i militars que han generat imatges d’objectes poc identificables tant per la precarietat dels equips d’observació, sovint càmeres fotogràfiques domèstiques, com per fenòmens òptics naturals que han distorsionat la imatge final. L’expert ha parlat de vols comercials i d’artefactes militars, en especial projectils, com els grans protagonistes de les visualitzacions. A la llista hi ha afegit els drons, militars i civils, i els globus aerostàtics.

Per a sostenir la seva afirmació, John Kirkpatrick, un altre integrant del comitè d’experts, ha revelat els punts d’observació més habituals: el nord de Califòrnia i l’àrea de Washington i Nova York als Estats Units: la regió del Orient Pròxim amb Israel al centre; la costa oest africana centrada en Nigèria; i el Japó i les dues Corea a l’Àsia. En totes aquestes regions hi ha un intens tràfic aeri o bé hi ha algun conflicte latent.

Amb tot, els científics reconeixen que hi ha ovnis que resulten més difícils d’identificar. "En algun cas ens ha estat impossible determinar què estàvem veient", ha dit Spergel. La mala qualitat de les imatges obtingudes i que les fonts d’informació no siguin suficientment precises fa difícil la feina dels experts.

La primera gran recomanació dels científics, que faran públic el seu informe previsiblement a finals de juliol, és unificar criteris per a la captació d’imatges i el tractament de les dades generades. "Cal definir amb precisió què vol dir un comportament anòmal quan detectem un objecte que no podem identificar", ha dit Spergel.

En la mateixa línia, Kirkpatrick ha insistit en la necessitat de generar bases de dades accessibles a la comunitat científica que permetin ordenar i classificar tota la informació generada i que, a més, s’hauria de publicar seguint criteris d’avaluació científica amb revisors externes independents, com es fa amb les revistes científiques. Per a fer possible aquestes bases de dades, els experts recomanen utilitzar tots els sistemes d’observació possibles, inclosos telescopis terrestres, satèl·lits i aviació, tant civil com militar.

Unes estranyes llums que aparegueren al cel de Noruega són conseqüència d’un estudi de la NASA

Fotografia de Frank Olsen, Noruega.

El passat 5 d’abril es van veure sobre Noruega unes estranyes llums. Es van publicar a les xarxes socials diverses imatges de l’efecte visual, despertant tota mena d’especulacions, fins i tot que podien ser extraterrestres.
De fet fou la NASA qui va crear els núvols de colors a gran altitud amb l'objectiu de mesurar els vents a les aurores boreals mitjançant gasos expulsats des de dos coets de sondeig llançats des de Noruega.
La missió AZURE (Auroral Zone Upwelling Rocket Experiment) està dissenyada per realitzar mesuraments de la densitat atmosfèrica i la temperatura amb instruments als coets i desplegant traçadors de gas visibles -tri metil alumini (TMA) i una barreja de bari/estronci- que s’ionitza quan s’exposa a la llum solar. Els vapors van ser alliberats sobre el mar de Noruega a 114 i a 241 quilòmetres d’altitud.
Aquestes barreges, que utilitzen substàncies similars a les que es troben als focs d’artifici, crearen núvols de colors que permeteren als investigadors rastrejar el flux de partícules neutres i carregades. En rastrejar el moviment d’aquests núvols de colors a través de fotografies a terra i triangular la seva posició moment a moment en tres dimensions, AZURE proporcionarà dades valuoses sobre el flux vertical i horitzontal de partícules a dues regions clau de la ionosfera en un rang d'altituds diferents.
A aquesta altura sobre la Terra, l’atmosfera és extremadament poc densa i aquests núvols de vapor es dispersen ràpidament i segueixen els vents que poden moure’s uns quants centenars de quilòmetres per hora.
Investigadors dels Estats Units, Noruega, el Japó, el Canadà i altres països col·laboren en aquest projecte per conèixer amb detall el funcionament dels processos d'escalfament i precipitació de partícules carregades a aquesta regió, un dels pocs llocs de la Terra amb fàcil accés al vent solar.