Especulen amb la possibilitat que l'asteroide 'Oumuamua siguin restes d'una sonda extraterrestre

Astrònoms del Centre Harvard-Smithsonian d’Astrofísica consideren que la forma allargada del primer asteroide interestel·lar conegut, l’'Oumuamua, opera com una vela, el que explicaria la seva acceleració. Per a explicar l'origen de l'objecte han apuntat la possibilitat que l’objecte tingui un origen artificial i hagi estat dissenyat per a un viatge de reconeixement interestel·lar per una civilització avançada, però que la seva missió s’hagi acabat i el que veiem siguin només deixalles espacials.
Evidentment existeixen d'altres possibles explicacions i la hipòtesi de les deixalles només n´és una. La millor solució seria una exploració in situ, però sembla que organitzar el viatge està al límit de la nostra tecnologia i sense carrera espacial no hi ha interès suficient.

La «nau extraterrestre» de 1991

Imatge del 1991 VG capturada el 30 de maig de 2017. (ESA)

El descobriment el 6 de novembre de 1991 pel nord-americà James Scotti d'un objecte de diversos metres de diàmetre molt a prop de la Terra va atreure una atenció sense precedents, ja que va ser el primer objecte proper a la Terra (NEO, per les sigles en anglès) trobat en una òrbita similar a la Terra (1). En aquell moment, alguns ho consideraven el primer representant d'una nova classe dinàmica d'asteroides, mentre que altres sostenien que era d'origen artificial,, atès que per la forma en la quals reflectia la llum semblava tenir panells reflectants. Alguns van especular amb la idea que no només era una sonda artificial, sinó que havia estat col·locada en el nostre entorn proper per una intel·ligència extraterrestre amb la intenció de estudiar-nos. Altres sostenien un origen terrestre -deixalla espacial, o bé alguna cosa més  secreta.

L'objecte va desaparèixer de l'òrbita terrestre el 1992, però va tornar a aparèixer fa uns mesos, aquesta vegada a una major distància, el que va fer ressorgir algunes teories alienígenes. Amb els antecedents, els científics estaven més preparats per donar explicacions. Certament, un quart de segle després de la seva primera detecció, ja no resulta tan extraordinari, ja que es coneixen diversos centenars, tots ells asteroides, que es mouen en òrbites semblants a les del nostre planeta. Les d'alguns d'ells s'assemblen tant que fins i tot poden ser considerats quasi-satèl·lits.

Recentment, Carlos i Raúl de la Fuente Marcos han publicat un estudi a les Monthly Notices of the Royal Astronomical Society el qual revela més detalls sobre la naturalesa de l'objecte i confirma que el 1991 VG va ser breument capturat per la gravetat de la Terra com un minilluna durant el seu pas anterior. L'estudi també revela la presència d'altres tres NEO: 2001 GP2, 2008 UA202 i 2014 WA366, que són dinàmicament similars a 1991 VG. Les evidències confirmen que no hi ha una raó convincent per creure que 1991 VG no sigui natura. 

Notes:
(1) Hem reproduit com una entrada de 1991 l'article de Carles de Torres publicat al suplement de ciència i tecnologia de  La Vanguardia el 30 de novembre de 1991.

L'intrigant objecte 1991 VG

La capacitat de detecció de la nova càmera CCD. de 4 milions de píxels, instal·lada a la cambra Spacewatch de Kitt Peak (Arizona) s'ha tornat a posar de manifest amb el descobriment d'un misteriós objecte que s'aproxima a la Terra de forma gradual. El descobriment el va ser realitzat J. V. Scotti, de l'Observatori Lunar i Planetari dels Estats Units, que va detectar el passat dia 6 de novembre, a unes plaques fotogràfiques obtingudes mitjançant l'esmentada càmera, un objecte de magnitud astronòmica 20.7 que en principi va ser identificat com un petit asteroide. En funció de la seva magnitud i distància, aquest objecte hauria de tenir un parell de desenes de metres de diàmetre i ha estat catalogat com l'asteroide 1991 VG.

Després de diverses s'observa realitzades fins al dia 14. l'òrbita obtinguda ha sorprès a tots els científics pel fet que coincideix extraordinàriament bé amb l'òrbita del nostre planeta Terra. Aquesta semblança, unida a les petites dimensions de l'objecte detectat. han fet suposar als tècnics que es tracta probablement d'un antic satèl·lit artificial no identificat que s'apropa de nou al nostre planeta, ja que de tractar-se d'un objecte metàl·lic les seves dimensions serien de només un parell de metres.

Segons l'òrbita calculada per B. G. Marsden, la màxima aproximació a la Terra tindrà lloc el proper 5 de desembre, a 460.000 quilòmetres. És a dir, una mica més lluny que la Lluna. No obstant això, aquestes dades poden variar molt a mesura que es corregeixi l'òrbita, després de la major aproximació de l'objecte no identificat.

De tractar-se d'un satèl·lit artificial, seria la primera vegada que l'ésser humà troba de nou una sonda perduda per l'espai interplanetari i que. sense que se sàpiga la raó, torna al lloc d'on va sortir.

Els aficionats a la ufologia tenen arguments per poder afirmar que. per una vegada, es detecta en aquesta ocasió amb mitjans científics una probable "nau interplanetària" que s'aproxima a la Terra. El temps ho dirà. 

Font:

Carles de Torres. "El intrigante objeto 1991VG". La Vanguardia (30 de novembre de 1991), suplement Ciencia y Tecnologia, p 11.

Article publicat de forma retrospectiva el 15 de gener de 2018.