Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cas espai exterior. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cas espai exterior. Mostrar tots els missatges

dimecres, 29 d’octubre del 2025

El cometa 3I/ATLAS i les idees felices de Loeb

 
Imatge del cometa  3I/ATLAS capturada per la càmera de camp ampli
del telescopi espacial Hubble el 21 de juliol de 2025.
 
 
L'1 de juliol del 2025, un telescopi del projecte ATLAS instal·lat a Xile va detectar un objecte que no pertany al Sistema Solar. Se'l va batejar com a 3I/ATLAS, el tercer visitant interestel·lar registrat en la història de l'astronomia.
El seu pas pel sistema solar ha desfermat des de llavors cert entusiasme i debat, tant per les característiques físiques com per les teories que suggereixen que sigui una nau d'origen extraterrestre.
El cometa es dirigeix ràpidament cap al periheli, el punt més proper al Sol, al qual arribarà avui dimecres 29 d'octubre. L'objecte interestel·lar ha resultat ser el més gran i més ràpid dels observats fins a l’actualitat i se sospita que podria ser també el més antic.
En el seu periheli el 3I/Atlas es trobarà a uns 210 milions de quilòmetres, massa a prop de l’astre rei per a ser vist. Passaran unes setmanes abans que reaparegui, a principis de desembre, i es pugui detectar de nou amb els telescopis. Serà llavors quan s’observi si s'ha fet més brillant, en haver començat a alliberar gas per la proximitat a la nostra estrella.
El que s'espera habitualment d'un objecte astronòmic similar és que tingui més energia i que es formi una cua més gran, però és un objecte que ve d'un altre sistema solar i sembla que té poca aigua i molt CO2.
Quan va ser detectat presentava una petita cua en direcció contrària al Sol i una anti-cua que hi apuntava. Aquest jet en direcció contrària va ser utilitzat pel polèmic astrofísic Avi Loeb per insistir en les seves teories que es tracta d'una nau extraterrestre i que podria dur a terme alguna maniobra. “Per què els experts en cometes ignoren aquesta anomalia mentre insisteixen que 3I/ATLAS és un objecte normal?”, es preguntava.
L’astrofísic de Harvard ha proposat que l'objecte és una nau espacial alienígena que està desaccelerant i que l'anti-cua no és més que un mecanisme de frenada que, un cop completada, donaria lloc a una cua convencional.
El científic d'origen israelí de la Universitat de Harvard, ja havia generat polèmica el 2019 en proposar que Oumuamua, el primer objecte interestel·lar detectat, podria tractar-se d'una sonda enviada per una altra civilització. El 2023, també va vincular unes esfèrules metàl·liques trobades al Pacífic amb restes d'un altre cos interestel·lar.
Aquestes experiències prèvies reforçarien la seva perspectiva sobre les anomalies del 3I/ATLAS. Loeb i els seus col·legues Adam Hibberd i Adam Crowl col·legeixen d'elles la hipòtesi que pugui tenir origen tecnològic i possiblement hostil.
Per la seva banda, l’astrofísic Miquel Serra Ricart (Barcelona, 1966) s’ha lamentat que Loeb fes servir una imatge seva per defensar la forma de propulsió de la nau. El científic català instal·lat a les Canàries (Espanya) ha explicat que el cometa està rotant, mirant cap al Sol, escalfant aquesta zona, cosa que ha pogut sublimar CO2 i ha format una cua. "És de sentit comú", ha argumentat el físic. De fet, l’equip de l’Institut d’astrofísica de Canàries ha publicat una altra imatge del cometa Lemmon, on es veu que té un altre cua i també està apuntant cap a l'astre rei.
Per recalcar que 3I/Atlas és un objecte normal i tractar de frenar les idees felcies de Loeb, Serra Ricard planeja publicar ben aviat un treball més exhaustiu amb noves dades i imatges del seu espectre.

dimarts, 6 de novembre del 2018

Especulen amb la possibilitat que l'asteroide 'Oumuamua siguin restes d'una sonda extraterrestre

Astrònoms del Centre Harvard-Smithsonian d’Astrofísica consideren que la forma allargada del primer asteroide interestel·lar conegut, l’'Oumuamua, opera com una vela, el que explicaria la seva acceleració. Per a explicar l'origen de l'objecte han apuntat la possibilitat que l’objecte tingui un origen artificial i hagi estat dissenyat per a un viatge de reconeixement interestel·lar per una civilització avançada, però que la seva missió s’hagi acabat i el que veiem siguin només deixalles espacials.
Evidentment existeixen d'altres possibles explicacions i la hipòtesi de les deixalles només n´és una. La millor solució seria una exploració in situ, però sembla que organitzar el viatge està al límit de la nostra tecnologia i sense carrera espacial no hi ha interès suficient.

dilluns, 15 de gener del 2018

La «nau extraterrestre» de 1991


Imatge del 1991 VG capturada el 30 de maig de 2017. (ESA)

El descobriment el 6 de novembre de 1991 pel nord-americà James Scotti d'un objecte de diversos metres de diàmetre molt a prop de la Terra va atreure una atenció sense precedents, ja que va ser el primer objecte proper a la Terra (NEO, per les sigles en anglès) trobat en una òrbita similar a la Terra (1). En aquell moment, alguns ho consideraven el primer representant d'una nova classe dinàmica d'asteroides, mentre que altres sostenien que era d'origen artificial,, atès que per la forma en la quals reflectia la llum semblava tenir panells reflectants. Alguns van especular amb la idea que no només era una sonda artificial, sinó que havia estat col·locada en el nostre entorn proper per una intel·ligència extraterrestre amb la intenció de estudiar-nos. Altres sostenien un origen terrestre -deixalla espacial, o bé alguna cosa més  secreta.
L'objecte va desaparèixer de l'òrbita terrestre el 1992, però va tornar a aparèixer fa uns mesos, aquesta vegada a una major distància, el que va fer ressorgir algunes teories alienígenes. Amb els antecedents, els científics estaven més preparats per donar explicacions. Certament, un quart de segle després de la seva primera detecció, ja no resulta tan extraordinari, ja que es coneixen diversos centenars, tots ells asteroides, que es mouen en òrbites semblants a les del nostre planeta. Les d'alguns d'ells s'assemblen tant que fins i tot poden ser considerats quasi-satèl·lits.
Recentment, Carlos i Raúl de la Fuente Marcos han publicat un estudi a les Monthly Notices of the Royal Astronomical Society el qual revela més detalls sobre la naturalesa de l'objecte i confirma que el 1991 VG va ser breument capturat per la gravetat de la Terra com un minilluna durant el seu pas anterior. L'estudi també revela la presència d'altres tres NEO: 2001 GP2, 2008 UA202 i 2014 WA366, que són dinàmicament similars a 1991 VG. Les evidències confirmen que no hi ha una raó convincent per creure que 1991 VG no sigui natura. 

Notes:
(1) Hem reproduit com una entrada de 1991 l'article de Carles de Torres publicat al suplement de ciència i tecnologia de  La Vanguardia el 30 de novembre de 1991.

dissabte, 30 de novembre del 1991

L'intrigant objecte 1991 VG

La capacitat de detecció de la nova càmera CCD. de 4 milions de píxels, instal·lada a la cambra Spacewatch de Kitt Peak (Arizona) s'ha tornat a posar de manifest amb el descobriment d'un misteriós objecte que s'aproxima a la Terra de forma gradual. El descobriment el va ser realitzat J. V. Scotti, de l'Observatori Lunar i Planetari dels Estats Units, que va detectar el passat dia 6 de novembre, a unes plaques fotogràfiques obtingudes mitjançant l'esmentada càmera, un objecte de magnitud astronòmica 20.7 que en principi va ser identificat com un petit asteroide. En funció de la seva magnitud i distància, aquest objecte hauria de tenir un parell de desenes de metres de diàmetre i ha estat catalogat com l'asteroide 1991 VG.
Després de diverses s'observa realitzades fins al dia 14. l'òrbita obtinguda ha sorprès a tots els científics pel fet que coincideix extraordinàriament bé amb l'òrbita del nostre planeta Terra. Aquesta semblança, unida a les petites dimensions de l'objecte detectat. han fet suposar als tècnics que es tracta probablement d'un antic satèl·lit artificial no identificat que s'apropa de nou al nostre planeta, ja que de tractar-se d'un objecte metàl·lic les seves dimensions serien de només un parell de metres.
Segons l'òrbita calculada per B. G. Marsden, la màxima aproximació a la Terra tindrà lloc el proper 5 de desembre, a 460.000 quilòmetres. És a dir, una mica més lluny que la Lluna. No obstant això, aquestes dades poden variar molt a mesura que es corregeixi l'òrbita, després de la major aproximació de l'objecte no identificat.
De tractar-se d'un satèl·lit artificial, seria la primera vegada que l'ésser humà troba de nou una sonda perduda per l'espai interplanetari i que. sense que se sàpiga la raó, torna al lloc d'on va sortir.
Els aficionats a la ufologia tenen arguments per poder afirmar que. per una vegada, es detecta en aquesta ocasió amb mitjans científics una probable "nau interplanetària" que s'aproxima a la Terra. El temps ho dirà. 

Font:
Carles de Torres. "El intrigante objeto 1991VG". La Vanguardia (30 de novembre de 1991), suplement Ciencia y Tecnologia, p 11.


Article publicat de forma retrospectiva el 15 de gener de 2018.