Nous albiraments en el nord-oest peninsular

La matinada del passat 23 de maig, J. L, va observar sobre l’estuari de Vigo un objecte volant molt lluminós que feia tot tipus de moviments erràtics al cel, fins que finalment va desaparèixer a gran velocitat. Era un nou cas, doncs uns dies abans el testimoni havia albirat el mateix fenomen. En eixa ocasió un mariner anomenat Julio Cela també contemplà el succés mentre navegava.

El cas s’uneix a d’altres que transcorregueren anteriorment a la localitat de Castro de Rei, Lugo. A les vuit i mitja de la tarda de l’1 d’abril, amb el sol encara sobre l’horitzó, María Elena Piñeiro, veïna de Belmonte, contemplava estranyada un enorme con de llum blanca situat a la vertical d’un bosc de pins sobre el turó de Cordal. Segons el testimoni “la llum era més ample a la part de baix, s’estenia quasi bé per tot el pinar i s’estrebava cap al cel. Va estar així al menys durant un quart i després va començar a reduir-se de a dalt a baix fins que va desaparèixer totalment”. Al dia següent, a les 10 del vespre, una veïna de la mateixa localitat va aconseguir fotografiar un estrany ‘tub’ de llum blanca-blavosa situat a la vertical del turó de Cordal.

Curiosament, un mes abans, també a Castro de Rei, dues veïnes van veure al final de l’horabaixa un objecte en forma de disc, de color groc i de mida una mica més petita que la lluna plena, mentre es desplaçava amb direcció sud-oest i girant sobre ell mateix.

Segons els testimonis, l’objecte emanava des de les vores “espurnes i ratxes de llum, com una roda de focs d’artifici”. Després d’uns vint segons d’observació, el van deixar de veure perquè va quedar ocult per uns habitatges de l’indret.

Font:

Marcelino Requejo. “Nuevos avistamientos en el noroeste peninsular”. Enigmas, 128 (juliol de 2006): 61. Versió catalana de Joan Casassayas.

Buscadores de ovnis se reúnen cada mes en el macizo de Montserrat

La convocatoria es abierta y asisten a la cita alrededor de un centenar de ufólogos y curiosos.

Ovnis, entidades espirituales, energías... las personas que el día 11 de cada mes se reúnen en Montserrat buscan algo difícil de definir y de encontrar.
Pero todavía más difícil es demostrar su hallazgo. Son minoría los que reconocen tener la certeza absoluta de haber visto o sentido su presencia, pero son mayoría los que al menos creen haber percibido algún indicio, así que la cita sigue ganando adeptos, tal como pudo comprobar 20 minutos.
Las historias de sucesos extraños corren de boca en boca entre los participantes
La medianoche del pasado día 11, se les pudo ver una vez más en Montserrat, contemplando el cielo. Las historias de avistamientos, de sucesos extraños corrían de boca en boca.
"Más que a ver ovnis, aquí se viene a compartir historias", contaba un grupo de amigas que había instalado unas mantas en el suelo para contemplar comódamente el espectacular cielo estrellado.

En la carretera del Bruc

En el descampado –junto a la carretera que lleva del Bruc al Monasterio de Montserrat– había más de 30 coches aparcados.
En la última reunión sólo avistaron estrellas fugaces. Los más veteranos aclaraban que las luces correspondían a aviones, satélites y a estrellas que son especialmente luminosas. Aquella noche, el grupo sólo avistó estrellas fugaces.

Trazos que se cruzan en el cielo

Ni los han abducido ni juegan al parchís con extraterrestres. Sin embargo, las personas más veteranas de la congregación aseguran haber visto grandes y poderosas luces.
Muchos reconocen que su experiencia se limita a trazos que se cruzan en el cielo o hacen zig-zag.

Font:

J. Albarrán Bugié, www.20minutos.es, 19 de juny de 2006

El pirata informático que buscaba ovnis

Un británico es el "mayor ´cracker´ militar de todos los tiempos" Àlex Barnet

Un tribunal británico acaba de dar luz verde a la extradición de Gary McKinnon, de 40 años, calificado por Washington como "el mayor pirata informático militar de todos los tiempos", y que en Estados Unidos puede ser condenado a varios años de prisión. McKinnon, protagonista de una rocambolesca historia que tiene ingredientes dignos de un capítulo de la serie Expediente X, admite parte de las culpas, aunque alega que lo hizo todo por curiosidad y que en sus pesquisas por encontrar pruebas sobre los ovnis ayudó a descubrir sistemas ridículos de seguridad que así pudieron ser subsanados. McKinnon encaja poco con el perfil de genio del mal y las habilidades informáticas que le atribuye la Administración estadounidense parecen exageradas, pero sus abogados temen que sea encerrado en Guantánamo.

McKinnon fue detenido en Londres en el año 2002 por la policía tecnológica británica acusado de haber accedido y ocasionado daños en diversas redes informáticas del ejército norteamericano, el Pentágono y la NASA. Washington le acusa de una veintena de delitos diferentes, que incluyen la entrada en docenas de ordenadores oficiales, su manipulación, el borrado de ficheros y la apropiación de material clasificado. También se le imputa, entre otras, la caída total de la red (300 máquinas) de la base naval de Earle, en Nueva Jersey, que ocasionó con daños económicos superiores a los 600.000 euros.

McKinnon admite haber realizado incursiones en numerosos sitios oficiales norteamericanos durante años, siempre a través de una conexión telefónica doméstica convencional de 56k (las de antes del ADSL y el cable), sin emplear material especialmente sofisticado y guiado por el deseo de encontrar información oculta sobre los ovnis. Él iba para peluquero, pero a los 17 años vio en el cine la película Juegos de guerra (en la que un hacker desactiva el Pentágono) y se orientó hacia la informática, en la que terminó trabajando como modesto técnico para pequeñas empresas.

Desde muy joven era un lector asiduo de ciencia-ficción, y miembro de Bufora (Bristish UFO Research Association), la organización británica que estudia los platillos volantes y similares. En este campo, lo que más le interesaba era la supuesta tecnología escondida que utilizan los ovnis: "Los pensionistas no pueden pagar sus facturas de luz y gas, hay países que son invadidos por las reservas de petróleo y, mientras, se esconden sistemas gratuitos de energía. Este es el secreto mejor guardado del mundo", afirmó.

Según ha contado, en 1995, cuando tenía ya 29 años, empezó sus actividades sistemáticas como hacker (él no reconoce ser un cracker o pirata informático, cuyo objetivo es sabotear o robar información) en busca de pruebas de esta tecnología. Durante mucho tiempo utilizó el ordenador que había en casa de la tía de su novia y las incursiones se hicieron especialmente intensas en sus últimos meses como hacker.Los cargos norteamericanos se basan en el período comprendido entre febrero del 2001 y marzo del 2002, una época en la que pese al impacto mediático de los atentado del 11-S, McKinnon siguió tranquilamente con sus actividades sin tomar medidas para enmascarar su presencia.

Desde su detención, se ha convertido en un personaje popular en Reino Unido. Las autoridades le han restringido el uso de internet y han controlado sus actividades, pero no han formulado cargos especiales contra él. Actualmente es un desempleado que arregla los ordenadores de sus conocidos y que hace esporádicas apariciones en público. Hace unos días participó en un congreso de seguridad informática celebrado en Londres, donde señaló la necesidad de remodelar las leyes británicas sobre el cibercrimen, que en su opinión están desfasadas.

Ha sido entrevistado por los grandes medios británicos, entre ellos la BBC, cuenta con una web de apoyo (http://freegary.org.uk) y aprovecha todas las ocasiones para mostrarse arrepentido. También retrata su actividad hacker como un auténtico descenso a los infiernos. Perdió el trabajo, la novia - entre otras cosas, cansada de tener que sufragar unas enormes tarifas telefónicas-, los amigos y durante meses vivió encerrado en su obsesión. "En algún momento dejé de lavarme. No comía adecuadamente. Me sentaba al ordenador y me dedicaba a eso toda la noche sin parar. Al final tenía el deseo de que me cogieran. Era la manera de parar", ha dicho.

Sus narraciones de lo sucedido están llenas de datos inquietantes sobre él, sin duda un personaje pintoresco, y sobre los sistemas y criterios de seguridad que encontró en internet. Asegura que en la mayoría de sitios entró utilizando fallos elementales de seguridad, como la no asignación de contraseñas por parte de los administradores de redes y similares. McKinnon también ha confirmado que para sus incursiones utilizaba a menudo un programa llamado Remotely Anywhere, disponible en la red y que permite el control remoto de ordenadores, siempre que se disponga de la autorización o los códigos de acceso.

Sorprende que sus incursiones durante siete años pasasen inadvertidas. Su larga y obstinada búsqueda, por otra parte, tampoco le ha reportado grandes descubrimientos. McKinnon ha contado que siguiendo la pista del llamado Disclosure Project, que recogería el testimonio de 400 testigos cualificados de ovnis, finalmente localizó en la NASA unas imágenes que confirmaban la existencia de naves que funcionan con sistemas de energía antigravedad. Pero no consiguió descargar ninguna copia de ellas.

El suyo es un caso lleno de enigmas. La defensa ha argumentado su obsesión con los ovnis, pero no ha cuestionado su estado mental, aunque el mismo McKinnon ha reconocido que tomaba drogas y que no recuerda muchas cosas de aquella época. En las acusaciones norteamericanas no se citan conexiones con ningún grupo ni organización. Ysi buscaba notoriedad, la ha conseguido a un precio carísimo. A McKinnon le queda ahora sólo el recurso de la apelación. Si la extradición sigue adelante, las condenas pueden suponerle 10 años o más de prisión. Y sus defensores temen que vaya a parar a Guantánamo, a modo de escarmiento público.

Font:

Revista, La Vanguardia 21 de maig de 2006

Els sorolls del fons marí de Balears són de balenes

Ni perforacions petrolíferes, ni maniobres secretes de submarins, ni bases d'ovnis sota l'aigua, ni monstres marins, ni cap altra teoria paranormal o de ciència ficció. Els sons que gairebé cada estiu s'escolten en el fons del mar balear, en les proximitats de la costa Nord de Mallorca, tenen una explicació totalment lògica, d'origen natural, i per fi resolta per la comunitat científica. Segons les investigacions realitzades al Centre Oceanogràfic de Balears a les quals ha tingut accés Diari de Mallorca, el rorqual comú (Balaenoptera physalus) – un cetaci de gran grandària que cada any migra a través del mar balear– és el causant d'un tipus de so molt particular, com una espècie de cop sec, buit, metàl·lic i repetitiu, so que entre juliol i octubre del 2002 mantingué en tensió a pescadors, submarinistes i investigadors. Aquell estiu, les teories i especulacions sobre la procedència del “estrany soroll” ompliren pàgines de diaris i d'Internet tant locals com internacionals.
Des d’aquells dies, diversos investigadors han tractat de trobar una explicació lògica a tals sons, dels que ja hi havia constància abans de 2002, des de feia dècades. Cap d'aquests investigadors ha arribat tan lluny en les seves conclusions com Joan Miquel Batle, tècnic especialista en acústica que treballa al Centre Oceanogràfic de Balears, que ha anat descartant hipòtesi, una després de una altra, fins a quedar-se només amb una, que és la següent: els mascles de rorqual comú emeten un so de molt baixa freqüència amb què es comuniquen amb les femelles i que implica una espècie de comportament sexual o tal vegada un avís de localització. Al seu pas per Mallorca, i en determinades circumstàncies de proximitat i estat del mar, el so d'aquestes balenes pot ser perfectament audible sota l'aigua.
Segons explica Batle, el “cant” dels rorquals és molt intens; en semblar es tracta del so biològic més potent emès per un mamífer en tot el planeta, segons les investigacions de la University Rhode Island de Nova York. A partir de a les mesures realitzades, la intensitat d'aquest soroll oscil·la entre 184 i 186 decibels, que referits a l'aire equivaldrien a 150 decibels. Com a dada comparativa, és suficient recordar que un avió, en enlairar-se, desenvolupa un soroll de 120 decibels.
La Balaenoptera physaluses prou habitual en Balears entre primavera i estiu, ja que es desplaça des de l'Atlàntic, a través de l'estret de Gibraltar, fins al mar de Ligúria, al golf de Gènova, on es troba una gran reserva internacional de mamífers marins.
Els bussejadors del Centre Oceanogràfic identificaren clarament en 2005 el so emès per aquesta espècie de balena en distints punts propers a Mallorca, des de Dragonera fins a Formentor. Els treballs realitzats podrien ampliar-se amb la col·locació de hidròfons permanents a l'aigua sempre que l'Administració mostri interès respecte d'això, apunta Batle.

Font:
http://xenologia.blogspot.com traduït de l'original d'Enric Culat, La Almudaina, Diario de Mallorca, p. 12 D.

Sobre el document britànic de Defensa

Un informe confidencial del ministeri de Defensa del Regne Unit sobre Objectes Voladors No Identificats (OVNIS) arribà a la conclusió que no hi ha proves de l'existència d’éssers extraterrestres. Gran novetat!
L’informe va ser redactat sembla que a finals de la dècada passada per intel·ligència militar, i assenyalaria que l'observació de la majoria dels objectes sense identificar es deuen a un fenomen meteorològic poc conegut, cosa més que improbable.
És la primera vegada que l’informe es dóna a conèixer al públic. Només es repartiren unes quantes còpies del mateix i no es coneix la identitat de la persona que l'escrigué. Les seves conclusions només es feren públiques gràcies a la Llei britànica sobre Llibertat d'Informació, després d'una sol·licitud presentada pel doctor David Clarke, catedràtic de la Universitat Hallam de Sheffield.

I el contactes de tercer tipus?

L'informe de 400 pàgines assenyala que "no hi ha proves per a suggerir que els fenòmens observats són hostils o estan sota qualsevol tipus de control més enllà de les forces físiques naturals".
Agrega que "no hi ha cap evidència d’objectes 'sòlids' que puguin provocar una perillosa col·lisió".
L’informe relaciona els fenòmens amb la caiguda de meteors i assenyala que és "gairebé segur que els esdeveniments són atribuïts a fenòmens físics, elèctrics i magnètics a l'atmosfera, mesosfera i ionosfera".
Normalment és difícil persuadir les persones que asseguren haver tingut un "contacte proper" que realment el que veren no existeix. L'informe ofereix una possible explicació mèdica. "La proximitat d’aquests plasmes pot afectar a un vehicle o a una persona", indica. "S'ha comprovat que els camps electromagnètics locals d'aquest tipus provoquen respostes als lòbuls temporals del cervell humà". Segons l'informe això fa que la persona retingui en la memòria un descripció inexacta del que cregué veure. Aquesta hipòtesi, encara que cientifista, és poc acceptable. Aquests casos de fabulació poden ser explicats perfectament en el marc de la psicologia individual i col·lectiva.
L'estudi no es refereix a altres causes de l'observació d'objectes voladors no identificats i segurament les seves explicacions no convenceran més que els escèptics desinformats.
A més, alguns ufòlegs sostenen que els governs amaguen la veritat sobre els OVNIS, no faltaria més, perquè tenen por a reconèixer que hi ha alguna cosa que està fora del seu control.
Mentrestant, sembla que el govern britànic no té pensat fer un estudi profund sobre el fenomen. "És poc probable que portem a terme altres estudis en el futur, a menys que apareguin proves que indiquen la presència de vertaders fenòmens aeris no identificats", assenyalà un portaveu del ministeri de Defensa.

Font: http://xenologia.blogspot.com

¿Ovnis o fenómenos atmosféricos?

Los científicos del ministerio británico de Defensa han llegado a la conclusión de que la visión de muchos objetos volantes no identificados (ovnis) se debe a un fenómeno meteorológico todavía no suficientemente entendido.
Tras una investigación que ha durado cuatro años, los científicos describen en un estudio publicado ahora cómo pueden formarse en la atmósfera masas gaseosas incandescentes. Las corrientes aéreas dan a esos plasmas formas aerodinámicas que parecen volar a velocidades extraordinarias por el cielo, señala el diario "The Sunday Times", que se hace eco hoy del estudio.
El espacio entre dos plasmas forma a veces un área que no refleja la luz, lo que puede dar la impresión de una aeronave negra de tipo triangular y varios cientos de metros de longitud en algunos casos. Además, dado que los plasmas tienen una carga eléctrica, pueden cambiar rápidamente de forma o de color si sufren el impacto de otra fuente de energía como puede ser una señal de radio enviada por algún ufólogo, es decir un individuo que se dedica al estudio de los ufos (ovni en inglés).
Los expertos británicos se muestran totalmente convencidos de que los ovnis no proceden de otras civilizaciones o potencias hostiles. Según el estudio, ese tipo de plasmas pueden engañar y crear en el espectador impresiones muy vivas.
Está demostrado médicamente, dicen, que los "campos (electromagnéticos) locales suscitan reacciones en los lóbulos temporales del cerebro". Quienes aseguran haber sido testigos de la aparición de algún ovni no están locos, sino que sufren "de una retención de memoria ampliada y repiten experiencias" inducidas por esos plasmas.
El estudio recomienda, sin embargo, utilizar lo que se sabe hasta ahora sobre los presuntos ovnis para eventuales aplicaciones militares, algo en lo que, según los científicos británicos, los rusos están ya trabajando. El proyecto, en el que llevan trabajando los científicos desde 1996, según se ha sabido ahora, tenía como objetivo investigar los peligros que los ovnis pudieran representar para este país. La conclusión de los expertos, que han analizado datos sobre ovnis recogidos a lo largo de treinta años, es que no hay tal peligro.

Font: ABC/ Agèncias

Sobre el cas del 14 de març a Huelva

En una notícia publicada per en José Manuel Garcia Bautista en el número de maig d’Año Cero, es fa ressò de l’albirament de vuit llums que volaven en formació a Huelva el passat 14 de març, cas del qual ja vàrem informar el 20 de març.

Segons aquesta font, el fenomen es prolongar des de les 21.29 fins a les 21.45 i seguia una trajectòria de ponent a llevant. S’hauria observat una cosa similar en la demarcació de Cadis a les 21.50.
Garcia Bautista esmenta la dificultat d’atribuir el fet a proves d’artilleria, com va apuntar la Guardia Civil, car l’albirament va durar molt de temps i no hi havia cap limitació de seguretat a la zona per a l’aviació comercial.
El diligent investigador realitzà comprovacions per tal de reduir les possibilitats de trànsits aeris convencionals o proves realitzades per l’INTA a El Arenosillo (Huelva).

El 90 per cent dels espanyols creu que hi ha vida fora de la Terra, segons «Muy Interesante»

El 90 per cent dels espanyols creu que hi ha vida fora de la Terra, el 70 per cent pensa que es tractaria d’éssers intel·ligents i el 60 per cent considera que hi ha civilitzacions més avançades que la humanitat.
La revista de divulgació científica «Muy Interesante», que compleix 25 anys, publica les dades d'una enquesta sobre aquestes qüestions amb més de 3.500 Respostes rebudes en la seva pàgina web.
En una nota de premsa, la publicació informa que les persones que es declaren atees i agnòstiques són més proclius que els creients a pensar que hi ha vida extraterrestre.
Al contrari del que succeeix als EUA, els qui tenen un nivell educatiu més baix són els que menys creuen en vida fora del nostre planeta, encara que amb poca diferència.
Tampoc hi ha variacions importants entre homes i dones, si bé elles són una mica més escèptiques, ni per CCAA, encara que creuen menys andalusos, asturians i bascs.
Tots aquells que creuen en l'astrologia i els esperits pensen que no estem sols a l'univers.
Preguntats per l'impacte que tindria el descobriment de vida en altres móns, el 25 per cent a penes li donaria importància; i el 40 per cent contesta que la seva visió del món canviaria poc o gens des del punt de vista religiós o filosòfic.
El 80 per cent assenyala que s'hauria de contestar a un missatge rebut de l'espai i no pensen que sigui perillós enviar-los per a 'informar' de la nostra existència.
Un de cada quatre assegura que els EUA prendria la iniciativa per a respondre als missatges sense tenir en compte l'opinió de la resta de països.
Són més els que diuen que altres éssers vindrien a la Terra en són de pau i que els humans, al contrari, respondrien de forma violenta.
Com a dada curiosa, la revista indica que el 9 per cent de què es confessen catòlics afirmen al mateix temps que no creuen en Déu, i els denomina «catòlics culturals».

Font: EFE, 28 d’abril de 2006

El satèl·lit Sich-1 es desintegra sobre Andalusia. Diverses peces produeixen un bòlid artificial sobre els cels de Màlaga

Tal i com l'Aerospace Corporation predigué, el bòlid observat sobre cels andalusos el passat 15 d'abril va ser produït per la reentrada i desintegració del satèl·lit Sich-1 llançat des del cosmòdrom de Plesetsk el 24 de desembre del 2004.
En ser una reentrada descontrolada, alguns fragments es desintegraren però d’altres arribaren al terra. En travessar les capes més profundes de l'atmosfera el satèl·lit es fracturà produint el manoll de boles de foc que resulta un espectacle prou inusual. Això passà el dissabte 15 d'abril a les 20h 54m.
L’impressionant succés que durà entorn del minut va ser àmpliament observat des d'Andalusia occidental però també des del Marroc i el Sud de Portugal.
És possible que es generin informes ovni que puguin ser deguts a la dita causa. Tres enllaços amb informació del succés:

http://www.satobs.org/seesat/Apr-2006/0159.html>
http://www.reentrynews.com/2004052a.html>
http://www.spmn.uji.es/ESP/noveda64.html>

30 años a palos por ver un ovni

El 23 de abril de 1976, Fidel Hernández dijo que contactó con un ovni en Matapozuelos. Contarlo le complicó la vida.

Fidel Hernández Rollán no es el único vallisoletano que dice haber visto ovnis, pero su caso sí fue uno de los más sonados en su momento, sobre todo porque aseguró haber hablado con ellos.

Treinta años después, el contacto se produjo un 23 de abril de 1976 en Matapozuelos, se reafirma en todo lo que declaró, pese a que ese suceso le ha complicado «bastante» la vida.

«Anda que no me he tenido que pegar veces de chaval por las burlas», dice con resignación. «Tenía 14 años y de mote me pusieron ovni. La única manera de que no me llamaran así fue liarme a palos con el que lo dijera», recuerda.

Fidel, que ya tiene 43 años y vive en Coca (Segovia), prefiere incluso que su cara no salga en las fotos. «Tengo dos hijos y ya van siendo mayores. No quiero que se rían de ellos por mi culpa. No es que quiera olvidar lo que pasó, pero sí dejarlo ahí».

Lo que aún recuerda, aunque no con tanta concreción como relató entonces a un periódico de la época, es lo que sucedió aquella tarde de abril: «Estábamos jugando y vimos una luz que se acercaba. Luego se fue por detrás de los tejados y desapareció. Yo me iba para casa, cuando vi un gran resplandor y me acerqué. En un prado estaba la nave».

Días después, el periodista que le entrevistó para la desaparecida Gaceta del Norte reconocía en su información que la hierba estaba aplastada «como si se hubiera posado un artefacto muy pesado». La crónica dice que aquel año hubo «una oleada» de avistamientos.

«Me preguntaron por las patatas»

«Vi tres seres bastante altos. Eran como una silueta de fluorescentes blancos y todos hablaban con mi voz. Me preguntaron por las cosas que veían. Tenían curiosidad por saber qué había plantado en el suelo. Se interesaron mucho por las patatas», subraya Fidel. En la información escrita en la época dice que la nave era de unos diez metros de diámetro, con una cúpula transparente y se sujetaba sobre varios poyetes. De los extraterrestres dijo que tenían el pelo blanco, peinado hacia atrás, y que no apreció orejas.

Font: Daniel Pascual, 20 minutos, 24.04.2006

El parc de Von Däniken necessita un salvador

Fa molt de temps, astronautes de l'espai exterior visitaven la terra per a assentar les bases de la civilització humana, diu l'enganyababaus Erich von Däniken
Ara, l'escriptor i empresari suís espera que un visitant prou ric per a salvar el seu parc del temàtic de misteri a Interlaken de la fallida financera.
El parc, creat per l'autor de supervendes com Chariots of the Gods i The Gods were Astronauts no ha aconseguit atraure visitants suficients i necessita ara dos milions i mig d’euros en efectiu per a romandre obert. Les atraccions del parc, que poden tancar per a sempre si el grup no troba els diners, consisteixen en set pavellons dedicats a aspectes enigmàtics, segons la interessada opinió de Däniken. Nazca, els cultes «cargo», Stonehenge, el calendari maia, la piràmide de Gizeh, les màquines voladores de Vimana, i l’exploració de Mart. El Pavelló central disposa a la seva part superior de una esfera de 41 metres des de la que es pot veure tot el parc. El pavelló disposa també de una exposició de l’obra de Däniken.
L’entrada convencional costa 32 euros. La plana web http://www.mysterypark.ch, conté algunes informacions en anglès i francès, però el gruix de la informació està en alemany.
Les accions de Mystery Park, que va obri en mig d’una forta polèmica per l’enganyifa que significa, han pujat últimament mentre els inversors especulen sobre el seu futur i la borsa canvia ara les accions de mans en uns 2,50 francs suïssos. No obstant, els seus nivells encara estan molt per sota dels 20 francs amb els que sortiren el 2004.
El grup digué el dilluns que havia sol·licitat un tribunal protecció dels creditors per a guanyar temps a fi de proposar un pla de reestructuració a l'assemblea d'accionistes al maig.
No obstant, l'empresa es declararà en fallida si el pla no s'aprova, s'afegí en una nota informativa, i els dies del parc del misteri estaran comptats. A menys que algun poder major intervingui, financerament o d'una altra forma...

Font: http://xenologia.blogspot.com

Two telescopes join hunt for ET

Optical astronomers scan the sky for signs of life.

The search for extraterrestrial intelligence (SETI) will ramp up in coming months as two dedicated facilities come online — one to look, the other to listen.

A team led by physicist Paul Horowitz of Harvard University will begin scanning the skies this week for flashes of light from alien civilizations. Most SETI searches have been at radio wavelengths, but theorists surmise that extraterrestrials might also shine laser beacons visible from a few thousand light years away.

This will be the first optical SETI project to scan the entire sky, or at least all that can be seen from the Oak Ridge Observatory in Harvard, Massachusetts, where a 180-centimetre telescope has been installed. The $50,000 instrument was paid for by the Planetary Society, a grassroots group of space enthusiasts, and will record flashes briefer than a nanosecond. No known natural process causes such flashes. The all-sky search requires 200 nights of clear viewing, and is expected to take several years.

Meanwhile, at the Hat Creek Radio Observatory in northern California, the first ten dishes of the privately funded Allen Telescope Array are due to be demonstrated later this month, says Peter Backus, observing programmes manager at the SETI Institute in Mountain View, California. With money from Microsoft alumni Paul Allen and Nathan Myhrvold, the institute, working with Berkeley, is building an array of 350 six-metre radio dishes dedicated to SETI. The entire array will eavesdrop on nearly a million stars for hints of intelligence.

Managers hope to have 42 antennas working by July. The first scan will be of a narrow swathe of the Milky Way's centre.

Font: Nature vol 440, 853 (13 April 2006)

Nuevo número de Cuadernos de Ufología

Acaba de publicarse el número 31 del anuario Cuadernos de Ufología, órgano de difusión de la Fundación Anomalía, correspondiente al año 2005. Como viene siendo habitual, en esta nueva entrega -con un total de 260 páginas en formato de libro- se reserva la mitad del espacio para un dossier temático, que en esta ocasión, bajo el título de Alienígenas en la pantalla, desgrana en diversos artículos la presencia e influencia de lo extraterrestre en el cine y la televisión.

En concreto, el dossier, amén de por un gran número de ilustraciones especialmente seleccionadas para la ocasión, está formado por los siguientes artículos:

• Hollywood contra los platillos volantes. Extraterrestres y ovnis como argumentos cinematográficos, de Matías Morey, en el que se efectúa una exhaustiva revista a todas las producciones cinematográficas en las que aparecen alienígenas, en sus diversas formas y categorías, deteniéndose especialmente en las que de manera más decisiva han conformado el mito contemporáneo de las visitas de extraterrestres a nuestro planeta.

• Ufología de salón. Lo que salió de la caja tonta, del mismo autor, es el complemento del anterior, referido a las series televisivas inspiradas en invasiones, viajeros y criaturas de otros mundos. Se trata de la primera vez que se elabora un trabajo de este estilo a nivel mundial, que examina de forma crítica tanto las series de ciencia-ficción como aquellas otras más convencionales en las que también se ha recurrido al protagonismo ocasional de alienígenas.

• Bruce Gentry, serial de relleno, del norteamericano Martin Kottmeyer, especialista en el análisis de la influencia de los medios sobre la imaginación popular, recupera la memoria de la primera aparición en 1949 de un platillo volante en la pantalla, origen de la iconografía posterior de esta leyenda contemporánea.

• Ver y querer ver, del crítico cinematográfico británico Nigel Watson, rastrea también la influencia de las primeras películas de anticipación en los testimonios de las misteriosas naves aéreas cuyos avistamientos provocaron el "pánico aéreo" de 1913 en una Gran Bretaña en vísperas de la Primera Guerra Mundial.

Además, la revista se completa con un original y profuso trabajo de Luis R. González sobre los primeros casos de supuestos avistamientos de humanoides en cada país; con otro extenso artículo en el que el investigador francés Claude Maugé recopila y sistematiza las abducciones denunciadas en el país galo; y con dos textos del uruguayo Milton W. Hourcade sobre las perspectivas actuales de la investigación de los fenómenos anómalos y sobre el caso acaecido en 1972 en la Isla de Lobos. Finalmente, en la sección de bibliografía se repasan un total de trece novedades editoriales relativas a obras de ficción o de ensayo sobre la mitología extraterrestre.

Diuen que l’explosió de Tunguska datada fins ara el 1908 es va produir realment l’any 1945

L’Escriptor, nascut a Londres, Felipe Botaya exposa en el seu llibre ″Operació Hagen″ (només en espanyol) que el projecte nuclear de l’Alemanya nazi va incloure la missió d’un avió de la Luftwaffe que va llançar una bomba atòmica a la Sibèria el 23 de febrer de 1945.

Encara que no es pot jutjar sense haver accedit a la documentació del llibre, sembla com a mínim estrany que un esdeveniment datat fins ara a l’any 1908, es digui que en realitat succeí l’any 1945.

El tema de la capacitat nuclear dels alemanys es força controvertit i sempre s’ha envoltat d’una aura de misteris quasi bé esotèrica.

El fet de Tunguska també se l’ha relacionat fantasiosament amb un accident d’un ovni, com en el cas de Roswell, però sembla que fou un meteorit.

Font: http://xenologia.blogspot.com

Els ovnis de Huelva eren foc d’artilleria

El passat dimarts dia 14, des de diverses poblacions de Huelva com La Ràbida, Palos de la Frontera, Ayamonte i la pròpia capital, es va veure una formació de vuit llums vermelles i verdes, a una altitud estimada de 2000 metres, cap a tres quarts de deu del vespre. Altres testimonis van descriure l’objecte com a molt estrany i diferent d'un avió. La notícia es va distribuir a partir de la llista «Mundo Misterioso».

Segons informacions divulgades a través de la Fundació Anomalia, la Guardia Civil hauria confirmat avui que es tractaria foc d’artilleria d’un regiment de València que realitza maniobres a la zona.

La Nit dels Astronautes

La Nit dels Astronautes tindrà lloc a la ciutat de Barcelona el proper 21 de març de 2006 a les 19h00 amb la participació del Cos d’Astronautes de l'Agència Europea de l'Espai (ESA) per tal que els astronautes expliquin al públic com es desenvolupa la seva activitat a l'espai.

La cerimònia es realitzarà a l'auditori de l'Edifici Fòrum, amb una capacitat per a 3.500 persones i tindrà una durada aproximada de 2 hores. La presentació i conducció de l'acte anirà a càrrec de l'astronauta espanyol Pedro Duque i de la periodista Mònica Huguet.

Durant l'acte, que comptarà amb una presentació en 3D en una pantalla gegant de 108 metres quadrats, els diferents astronautes explicaran alguns dels aspectes més significatius de la vida d'un astronauta des de la seva preparació física i teòrica, passant les fases d'enlairament i aterratge, les condicions de vida a l'espai i els retorns de la recerca espacial en beneficis per la societat.

En el marc d'aquest acte la ciutat de Barcelona presentarà el "Menú Barcelona", una proposta gastronòmica ideada per al consum dels astronautes a l'espai, desenvolupat sota l’Any de la Gastronomia. Així mateix s'està treballant per tal que en un futur pròxim aquest Menú pugui viatjar fins a l'Estació Espacial Internacional (ISS).

Per a més informació sobre l'acte La Nit dels Astronautes contacteu: Departament de Premsa de l'Ajuntament Judith Durano/ Xavier Mestres
Jdurano@mail.bcn.es o xmestres@mail.bcn.es
Tel. 93.402.73.90

No calen paraules

A Portugal està prohibit dir-se OVNI

Si encara no saben com anomenar el seu bebè, tal vegada els suggerisca quelcom fer una recerca de noms en www.dgrn.mj.pt.

Deixant de costat opcions òbvies com Joao i Maria, el portal del Ministeri de Justícia portuguès ofereix 39 pàgines en què es detallen noms legalment acceptables, des d'Aarao a Zuleica, igual que 41 pàgines de noms no acceptables.

Lolita, Maradona i Mona Llisa estan descartats, igual que Guevara, Marx i Rosa de Luxemburg.
Els funcionaris encarregats de portar els registres de naixement a Portugal vénen exercint aquest paper durant gairebé un segle. Però ara el Ministeri de Justícia ha rebut algunes peticions perquè una nova llei faça que les llistes de noms passen a la història.
Portugal s'ha convertit en l'últim país a torejar amb la creixent complexitat dels noms de bebès. La globalització, la immigració, els drets humans i l'individualisme han pressionat als països amb lleis de noms perquè redefinisquen el concepte de "acceptable".

La proposta portuguesa de l'Associació de Funcionaris del Registre de les Persones del Registre Civil forma part d'un programa que es proposa reduir o simplificar els procediments onerosos. El Ministeri de Justícia planeja complir amb el programa en la primera meitat de 2006.
"Hem proposat canvis a la llei de manera que puga haver llibertat d'elecció en la mesura en què no siga ofensiva la idea de la dignitat humana", diu Maria de Lourdes Serrano, funcionària d'un dels registres civils de major moviment a Lisboa.
Per als pares procedents de llocs amb poques restriccions quant a noms, com a Estats Units o Regne Unit, tals lleis poden semblar estranyes.
"Va ser increïble tenir que demanar permís per a posar nom al meu fill", diu Tanya O’Harà, una nord-americana que en 2004 donà a llum al xicotet Liam a Portugal. "No té sentit per a res".

O’Harà hagué d'obtenir una carta de l'ambaixada que donés autenticitat al nom Liam i realitzar una traducció certificada del document.

Regulats o no, els noms de bebès poden perjudicar-los, segons diuen els experts. "El que fa és perjudicar un xiquet que ha de veure-se-les amb ell", diu Albert Mehrabian, un emèrit professor de psicologia de la Universitat de Califòrnia i autor de "Acta de naixement: Noms de bebè beneficiosos i perjudicials".

Alguns pares són capaços d'actes de bogeria. La llista de noms inacceptables de Portugal inclou "Ovni." Les autoritats daneses rebutgen els noms mico i Lucifer.

Però fins i tot els noms convencionals importen. Mehrabian trobà que les persones responen de manera diferent dels noms.

Xiquets amb noms més atractius són més populars, mentre que a les persones amb noms menys interessants els va pitjor a l'escola i en el treball.

Font: Agències

El projecte FOTOCAT

Des de fa diversos anys Vicente Juan Ballester ve desenvolupant, sota els auspicis de la Fundació Anomalia www.anomalia.org, un catàleg internacional de referències d'albiraments fotogràfics ovni. Es tracta del Projecte FOTOCAT, un registre de casos, tant inexplicats com solucionats, de fotos, pel·lícules o vídeos d'aparicions d'objectes volants no identificats

A l'actualitat, aquest catàleg recull ja més de 6.350 informes, amb el que s'ha convertit en la base de dades mundials més extensa sobre aquest tipus de casuística. La finalitat de FOTOCAT és reunir la informació bàsica de totes les fonts de documentació relatives als casos d'aquest tipus, després de la revisió de la literatura especialitzada, revistes, aportacions d'investigadors, etc., sobre la base inicial dels meus propis arxius.

Quan aquest procés de recopilació estiga finalitzat, el registre complet de dades es posarà a disposició de tots els investigadors sense excepció, habilitant per a això un portal en Internet a on tot el món tinga accés indiscriminat i gratuït, per a servir-se d'aquest treball per als seus propis estudis i coneixement.

Trimestralment s’edita un informe que va donant informació sobre del progrés del projecte i de les col·laboracions rebudes disponible a fotocat.blogspot.com.

La col·laboració dels estudiosos nacionals i regionals és vital, ja que són ells els qui millor coneixen els casos ovni ocorreguts en les seues àrees d'influència.

Quant a Espanya, FOTOCAT diposa avui amb 537 casos, xifra important però de segur inferior al suma real de casos d'aqueixa categoria ocorreguts a l’Estat.

Extrañas luces en Vilar de Olalla (Cuenca)

El pasado 30 de diciembre unas extrañas luces recorrieron el cielo nocturno de la localidad conquense de Villar de Olalla, situada a escasos kilómetros de la capital, desde donde también fueron avistadas.
Entre los testigos del fenómeno, que se produjo entre las once de la noche y las dos de la madrugada, figuran una turista japonesa y vanos agentes de policía. Todos coinciden en describirlo como una intensa luz de color azul con forma de nebulosa. Una luz que, al parecer, recorrió el cielo lentamente y -según los testimonios- se detuvo sobre los árboles, los edificios y los coches. Finalmente, hizo un súbito movimiento y desapareció.
A las once de la noche una turista japonesa llamada Mayumi vio unas luces que llamaron su atención sobre la iglesia de Villar de Olalla. "Tenían forma circular: como de nebulosa y se desplazaban lentamente sobre los árboles del jardín -explicó a MÁS ALLÁ-. Me llamaron la atención porque no se parecían a nada conocido y emitían una extraña tonalidad azul”
Sobre las dos de la madrugada unos agentes de policía que patrullaban por el polígono industrial de Los Palancares (situado al sureste de la capital y a unos 10 kilómetros de Villar de Olalla) observa-ron una brillante luz circular en el cielo: "Se abría y se encogía, y emitía una especie de ondas de luz de color azul intenso", explicó a nuestra revista uno de los agentes, que ha preferido mantener el anonimato. "Le comenté a mi compañero lo que estaba viendo y me confirmó que lo veía también. Llegó un momento en el que el resplandor pareció colocarse sobre el coche. Entonces lo enfoqué con una linterna y la luz se vio muy nítida. Avisamos a los compañeros de otro vehículo, que cuando llegaron también pudieron verla. Permaneció sobre nosotros unos cinco minutos. Después se puso en movimiento, aceleró y despareció". A pesar de lo insólito del hecho, los agentes no informaron a la central.
No es la primera vez que se produce un presunto avistamiento OVNI en Villar de Olalla. En agosto de 2004 una decena de vecinos presenció cómo "una luz muy extraña, con formo alargada, salía del horizonte", recuerda Ángel, quien más tarde encontraría dos huellas circulares en su plantación de cebada: 'Tendrían unos 3 metros de diámetro cada una y todo parecía haberse secado en su interior"

Font:
Tomas. F Ruiz. «Avistan extrañas luces en Cuenca». Más Allá de la Ciencia, núm 205 (març 2006), p. 8 - 9.