diumenge, 20 d’octubre del 2019

Nova anàlisi del GEIPAN sobre casos de 1981

Els dies 19 i 27 de setembre i 3 d'octubre de 1981 es van veure sobre la zona limítrofa de l’Alta Cerdanya i el Conflent amb la Baixa Cerdanya uns objectes lluminós que es movien al cel entre les 11 del vespre i les 3 de la matinada. La direcció d’observació va ser en els tres casos de nord a sud i els tots els testimonis el descrigueren com de color vermell.
Aquest agost passat, segons informava ovni66, el GEIPAN corregia l’errada de considerar els tres casos com un de sol, la qual cosa naturalment disparava el grau d’estranyesa dels esdeveniments, dificultant-ne força la possible explicació. D’aquesta manera el cas identificat com ocorregut a la Guingueta d'Ix de 1981 ha quedat convertit en 3 registres diferents els quals ha analitzat de nou.
En el cas del 19 de setembre, de Santa Llocaia, el GEIPAN assenyala diverses errades comeses tant pel testimoni com per la policia que va investigar el cas. Aquest problemes es refereixen tant al lloc d’observació com a la situació de l’OVNI respecte el paisatge. L’aspecte d’allò descrit és compatible amb la presència d’un helicòpter ubicat a la zona de la Baixa Cerdanya, malgrat que la mida angular no encaixa. Tot i això, el GEIPAN considera probable que es tractés d’aquest tipus d’aeronau.
En el segon cas, ocorregut a Cornellà de Conflent el 27 de setembre, el GEIPAN estima que és totalment compatible amb un esdeveniment produït a nivell de terra. La velocitat de desplaçament, segons els càlculs realitzats segons els azimuts de l’eix d’observació, es poden correspondre amb un vehicle terrestre o, fins i tot, a vianants. En no tractar-se per tant d’un fenomen aeri, el GEIPAN desestima fer més estudis.
L’últim esdeveniment ens situa a Vernet el 3 d’octubre. El testimoni va considerar que no podien ser avions a partir de la seva pròpia estimació de distància. Però atès que al registres d’informació no hi figura la mida angular, no es pot apreciar la fiabilitat del testimoni quant a la percepció de les distàncies. Els dos OVNIs podrien haver-se trobat molt més enllà. Si fos més de 4 Km de distància, l’alçada angular correctament mesurada és del tot compatible amb navegació aèria convencional. En canvi, si es trobaven a menys distància, hauríem de seguir parlant de no identificats.
Els detalls que es descriuen dins dels OVNIs són observables a simple vista, fins i tot si cal suposar una distància superior a 4 km. Aquests elements són totalment compatibles amb avions. Això no obstant, resulta desconcertant que el testimoni no percebis els llums de navegació, especialment els intermitents, atès el nivell de detall de les descripcions. Ara bé, els investigadors de l’època no van fer-li cap pregunta ni van sol·licitar cap aclariment al testimoni sobre la qüestió. Els xiulets escoltats són també compatibles amb la presència d'un avió, si es considera el gran nombre de factors implicats en aquesta percepció, fins i tot si l’aeronau era a més de 4 km de distància.
La descripció del testimoni i els elements disponibles encaixen amb l’observació d’avions, la presència dels quals no seria anormal a més de 4 km però no es poden confirmar estímuls candidats per la falta dels registres escaients de navegació. Aquesta compatibilitat requereix l’addició d’hipòtesis versemblants que redueixen la probabilitat de l’explicació sense invalidar-la. El supòsit d’error de proximitat per part del testimoni és assumible per l’absència de dades sobre la mida angular, mentre que l’assumpció que realment s’observessin llums de navegació està autoritzada per l’absència d’un protocol de investigació que hauria permès al testimoni especificar una mica més el que va percebre i no percebre. Així que el GEIPAN, malgrat que considera que la suposició que fossin avions pot explicar l’observació, classifica el cas com inutilitzable per manca d’informació fiable.