Es tracta del primer cas en la història recent en el que una informació falsa sobre ufologia és tipificada com "frau al consumidor", i probablement no serà l'última.
Font: Vicente Juan Ballester Olmos
El Centre d’Estudis Interplanetaris, CEI (Centro de Estudios Interplanetarios, Centre for Interplanetary Studies), és una associació sense ànim de lucre dedicada a l'estudi dels Objectes Volants no Identificats, OVNIS creada a resultes de l’interès despertat a Barcelona l'any 1957 per la celebració del Congrés Internacional d’Astronàutica i pel llançament soviètic del primer satèl·lit artificial Sputmik I.
Uns 50.000 aficionats als extraterrestres es van donar cita ahir a la ciutat de Roswell (Nou Mèxic) per celebrar la gran festa dels plats voladors que es realitza des de 1996. Com ja es famós, el juliol de 1947 un accident aeri pròxim a la base aèria i la confusió posterior que v generar dugué a un diari local a titular: "Capturen un plat volador en un ranxo de la regió de Roswell". Aquesta petita ciutat encara no ho sabia, però l'accident la convertiria en la capital mundial dels ovnis, i els extraterrestres acabarien sent la seva principal font d'ingressos.
"El misteri que envolta l'accident no ha estat prou explicat". Qui opina això és el governador de Nou Mèxic i candidat demòcrata a la presidència dels Estats Units, Bill Richardson. Tot va començar el 4 de juliol de 1947 a les 23.50 hores. En una tempesta, el ranxer Mac Brazel va sentir una explosió i la torre de control de la base va informar d'un "flaix descendent" al radar. L'endemà, Brazel va trobar tot de runa.
Preocupat, Brazel es va posar en contacte amb el xèrif i amb els oficials de la base aèria. Les restes es van recollir, i el 8 de juliol, els comandaments militars van emetre una nota pública en què es parlava d'un plat volador. D'aquí va venir el fabulós titular. Tanmateix, immediatament després, l'Exèrcit va rectificar i va afirmar que les restes pertanyien a un globus meteorològic. Però el mite ja era imparable. Durant anys, la llegenda de l'ovni trobat a Roswell va hivernar, fins que a finals dels anys 70, un oficial destacat el 1947 a la base i que va estar implicat directament en l'incident va afirmar que l'Exèrcit va ocultar la troballa d'un plat volador i la seva tripulació alienígena.
La bola es va convertir en una allau de llibres, documentals i teories, algunes de delirants, algunes que feien pensar. L'Exèrcit va intentar aturar-la els 90 amb un informe en què afirmava que l'artefacte era un globus d'un programa secret per detectar proves nuclears soviètiques i que les històries de cadàvers d'extraterrestres als quals s'havia practicat autòpsies s'inspiraven en ninots usats en experiments militars. Un esforç en va, ja que Roswell ja formava part de la cultura popular.
D’aquesta manera Roswell va trobar la manera de fer diners que tan necessitava des que la base militar va tancar el 1967. El 1992 es va obrir el Museu i Centre d'Investigació dels Ovnis, que ha rebut dos milions i mig de visitants des d'aleshores i que es calcula que genera 25 milions d'euros anuals. El museu té previst mudar-se a unes noves instal·lacions que han costat 18 milions d'euros, en el marc d'altres projectes: un parc temàtic per al 2010 i un hotel i un centre de convencions de luxe.
La festa s'ha convertit en una heterodoxa amalgama que va des de famílies que hi volen passar una bona estona (desfilades, concursos infantils de disfresses, concerts com el d'Alan Parsons d'ahir, actors convidats d'Expedient X...) fins a conferències tant de tronats com dels que van de científics. Així, aquest cap de setmana a Roswell s'ha parlat d'Els ovnis i l'assassinat de Marilyn Monroe, El més nou en cirurgia d'implants extraterrestres i també de Mètodes forenses per recollir proves d'abduccions extraterrestres.
En aquest 60è aniversari el debat ha estat si el pròxim canvi polític als EUA portarà l'anhelada revelació de secrets alienígenes, en la línia dels papers de la CIA recentment desclassificats. Hillary Clinton i Richardson són els presidenciables en qui es confia perquè expliquin "la veritat". Perquè, com qualsevol amant de Roswell sap, la veritat és allà fora...
Font: Joan Cañete Bayle. «La capital dels ovnis». El Periódico de Catalunya, (9 de juliol de 2007), p. 14.
Feia temps que no sentíem parlar d’aquests suposat fenomen en el qual, les recerques que nosaltres hem realitzat, sempre han acabat veient que es tractava d’un Foaf, en el quals, a la pràctica, després d’eliminar els fraus més o menys evidents, és impossible trobar els protagonistes originals.
Aquests nou cas, publicat ahir en el fòrum «Pasajedesconocido» per gentilesa del conegut estudiós Marcelino Requejo, hauria passat a les proximitats de Lugo i es bastant concret.
Segons s’explica en el fòrum assenyalat, els esdeveniments van succeir el 7 de maig, al voltant de les tres de la tarda, quan Juan M L i Bernardo DG viatjaven en el seu vehicle en direcció a una serradora situada en les proximitats de la capital de la província gallega.
Quan estaven gairebé a un quilòmetre del seu destí, en un lloc conegut com Piúgos da Pena , just al deixar endarrere un conegut concessionari d'automòbils, els testimonis van apreciar una densa fumarada que semblava sorgir del vehicle. Després d’aturar-se a la vorera d'emergència per a veure el que succeïa, el fum va desaparèixer, i als pocs segons de reprendre la marxa, es van trobar davant d'un paisatge completament distint del lloc per on circulaven.
«No sabíem on érem, -comenta Juan-. Ens faltaven pocs metres per a arribar a la serradora i, de sobte, vam aparèixer al costat d'un indicador que posava Santa Eulalia de Bóveda, així que, sense eixir de la nostra sorpresa vam decidir seguir fins a Santa Eulàlia per a veure si des d'allà podíem arribar a la serradora».
En un obrir i tancar d'ulls, havien recorregut els 6 quilòmetres que separen les proximitats de la serradora i el desviació a Santa Eulalia de Bóveda.
Mentre buscaven el camí de tornada, van ser testimonis d'un curiós fenomen: Segons relaten, el Sol es trobava situat en el centre d'un enorme triangle gasós.
Font: Marcelino Requejo. «Teleportación». <pasajedesconocido.foroactivo.com> (28 de juny de 2007).
Imatge d'arbres caiguts a la zona del Tunguska l'any 1928 (Leonid Kulik).
_____________________________________________
Es força conegut que el 30 de juny del 1908 van quedar arrasats més de 2.000 quilòmetres quadrats de taigà siberiana a les proximitats del riu Tunguska, un afluent del Ienissei. La destrucció es degué a una detonació a l'atmosfera que va teniruna potència equivalent de 10 a 15 Megatones de TNT. Vuit milions d'arbres es van doblegar i molts d'ells es van cremar. La regió estava gairebé deshabitada, i no hi van haver víctimes humanes, però els relats de l’època expliquen anècdotes de com es van sentir els afectes a molts quilòmetres de distància. Des de llavors han sorgit moltes hipòtesis per explicar aquell fenomen tan estrany, però la més versemblant sempre han considerat que un objecte espacial de grans dimensions havia esclatat i havia quedat fet miques just abans d'impactar sobre la Terra, a uns vuit quilòmetres d'altitud. Sembla que es tractaria d'un asteroide o, millor encara, d'un cometa de nucli rocós. Malgrat això, totes les expedicions que s'han fet amb l'objectiu de trobar alguna prova d'aquell objecte, que podia arribar a tenir uns 80 metres de diàmetre, han acabat fracassant. El 1921, 13 anys després del succés de Tunguska, una investigació encarregada pel jove Govern soviètic va arribar a la zona i la va trobar realment destrossada, amb tots els arbres caiguts, però no hi havia ni restes de pedres estranyes ni cràters. Les primeres imatges aèries de la zona, del 1938, tampoc van detectar el més mínim cràter. Recentment un equip de científics italians liderat des de la Universitat de Bolonya, assegura haver localitzat una sorprenent herència de l'impacte: el llac Txeko, una depressió poc profunda situada a uns vuit quilòmetres de l'epicentre, és en realitat un cràter creat per l'impacte d'una porció despresa de l’objecte, possiblement d'uns 10 metres de diàmetre. L’argument principal de la seva tesi és que no hi ha cap evidència històrica ni cap mapa que avalin que el llac Txeko, que té 450 metres de diàmetre i una profunditat màxima de 50 metres, existís abans del 1908. Morfològicament, la particularitat principal del llac, sempre segons l'equip de Bolonya, és que té una forma atípica en altres llacs subàrtics de la zona. A uns deu metres de profunditat, a més, els geòlegs asseguren que han localitzat un suposat fragment de la roca. Tanmateix, fins al 2008, quan tornin a la zona, no podran perforar el terreny per confirmar la troballa. L'inconvenient principal de la tesi de l'equip de la universitat de l’Emília-Romanya és que resulta molt estrany que es formés un únic cràter menor, en lloc de diversos. A més, als voltants del llac hi ha arbres sencers que podrien tenir més de 100 anys.
Font: L. Gasperini; F. Alvisi; G. Biasini; E. Bonatti; G. Longo; M. Pipan; M. Ravaioli; R. Serra. «A possible impact crater for the 1908 Tunguska Event». Terra Nova (2007).
El Canal 33 de la televisió de Catalunya ha estrenat "Detectiu" una nova sèrie de reportatges amb una escenografia que barreja dramatització i entrevistes. El diumenge 1 de juliol a les 22.00 el capítol es titula "El cas de la Charlotte Duschanek".
Efectivament, el tema gira sobre una coneguda sòcia que va tenir el CEI de la mà d'Antoni Ribera, la Carole Duschanek, vídua de Ramis. En la investigació l'equip va anar a parar al CEI i va entrevistar el seu actual president, Martí Flò.
“El cas Charlotte Duschanek” té el seu origen en quatre fotos i un passaport que van aparèixer un bon dia en la fira d'antiguitats de Sant Cugat (Mercantic).

Segons els testimonis l'objecte era totalment negre, un punt petit que semblava tenir moviment sobre ell mateix. No s’escoltà cap so i aparentment mantenia l'altura. L’observació durà uns cinc minuts canviant finalment de sentit. El punt era molt petit i no es podien identificar estructures i els detalls que es veuen a les imatges són deguts al zoom de la càmera de vídeo, fet que les deforma. Tot i això, podria tractar-se d’un helicòpter?
Amb ocasió del seixantè aniversari de la observació de Kenneth Arnold, el Centro Italiano Studi Ufologici (CISU, <www.cisu.org>) organitza una setmana d’actes a Sant Vicens, a la Vall d’Aosta (Vâl d'Aoûta). Dins d’aquests esdeveniment cal fer menció la celebració d’una conferència internacional el 23 de juny, amb entrada gratuïta.
Durant aquesta jornada està prevista la intervenció del nostre consoci Vicente Juan Ballester que oferirà una xerrada titulada: «Les imatges més interessants de Focotcat, el catàleg mundial de fotos ovni.
Més informació a: www.ufosaintvincent.com
Ciudad Real, Conca, Toledo, Valladolid... Diuen que també des de Màlaga. Una "impressionant bola de foc" --en definició de molts dels seus afortunats espectadors-- va sobrevolar ahir el cel d'Espanya i va deixar --van suposar després els científics-- un rastre de meteorits.
"La lluminositat del fenomen va ser tan gran que fins i tot va ser registrada per pilots de la base de Torrejón de Ardoz en ple vol, a 40.000 peus d'altura", va explicar Josep Maria Trigo, investigador adscrit a la Xarxa de Bòlids i Meteorits. El telèfon d'emergències 112, evidentment, es va col·lapsar. Va causar alarma. No és estrany, perquè la importància del fenomen va ser notable. Un exemple: en algunes poblacions de Ciudad Real, la "sobtada aparició" (segons més testimonis) va anar acompanyada de l'enorme estrèpit que va provocar el bòlid al trencar la barrera del so.
El succés, lògicament, va desencadenar una enorme excitació entre la comunitat científica. Aquest tipus d'objectes procedents de l'espai solen volatilitzar-se completament abans d'arribar a terra, però el que es va veure ahir pot ser que hagi deixat un rastre de meteorits sobre Espanya. La primera i ràpida resposta dels investigadors va ser fer una crida als organismes oficials perquè revisin les gravacions de les seves càmeres de seguretat, en especial les que hi ha a Madrid enfocades cap al sud-sud-oest.
Lladres
La recerca, amb tot, es portarà a terme amb discreció. ¿Per què? Els científics espanyols encara recorden com en l'última ocasió en què es va produir un fet similar, el desembre del 2004, les restes del bòlid van ser robades per un equip de caçameteorits francès i per altres mercenaris enviats per un laboratori alemany. En aquell episodi, el meteorit va caure al municipi de Villalbeto de Peña (Palència). Era el primer que s'aconseguia recuperar des de feia més de 50 anys, i se'n va anar cap a França.
Els professors Jordi Llorca i Javier García Guinea van publicar poc després un treball en què es descrivien les característiques d'aquella bola de foc de 750 quilos que va travessar la Península el 4 de desembre de 2004 a la tarda després d'un viatge interestel·lar de 48 milions d'anys.
Font: El Periòdico. «Una "gran bola de foc" creua el cel d'Espanya», El Periódico de Catalunya (12 de maig de 2007), p. 25.
El jurat andalús del Festival de Joves Realitzadors de Granada va decidir atorgar una menció especial a 'Projecte Ovni: veritats i mentides del fenomen ovni a Andalusia', de Sami Natsheh. El director espanyol va explicar ahir que el projecte començà sent “un fals documental”, però a mesura que anava arreplegant testimonis “seriosos” sobre observacions, abduccions i encontres en la tercera fase, va decidir conservar-los “tal qual”, si bé el tractament final es va realitzar “amb humor”.
La revista de paraciencias y temas de la “New Age” Año Cero publica en el número del mes de abril dos avistamientos ovnis sobre la Península Ibérica. Uno de los sucesos acaeció el pasado 19 de febrero cuando un automovilista que circulaba por la autovia A3 dentro de la región de Madrid observó dos puntos luminosos en el cielo que interpretó como extraños. El testigo realizó diversas señales con las luces del coche y los OVNIs acompañaron aparentemente al vehículo durante varios kilómetros. Aunque en la noticia no se da ninguna referencia temporal, parece inferirse que el horario era nocturno.
Por otra parte, seis días antes en Alcocer do Sal, en la región del Alentejo, se observó un objeto volante de forma esférica y de luminosidad intensa. El avistamiento se habría prolongado por espacio de unos diez minutos y el OVNI, que emitía luz de color blanco, siguió una trayectoria de norte a sur. No se informa sobre el número de testigos ni sobre el momento del suceso. En ninguno de los dos casos se cita la fuente de información.
Font: Redacción Año Cero. «Mapa de avistamientos», Año Cero 201 (abril de 2007), p. 28. Informació facilitada per en Miguel Cerrillo.
UFO sightings, raunchy songs and ASIO targets are just some of the intriguing items to feature in Memory of a Nation, a new exhibition at the National Archives of Australia.
Visitors can also discover surprising snippets about Mae West, Don Bradman and Jimmy Barnes and have a tantalising glimpse of Australian society over the years.
‘This exhibition celebrates the people and events that have shaped our nation,’ said Ross Gibbs, Director-General of the National Archives of Australia.
Memory of a Nation brings to light some of
As well as seeing the nation’s ‘birth certificate’ signed by Queen Victoria and learning more about the High Court, visitors can read an official memo arguing against female appointments, because ‘a spinster lady can turn into something of a battleaxe with the passing years’. They can see how early governments safeguarded the morals of the people, censoring indecent books and songs, and also discover the green movement’s infancy, with the battle to save
‘We’re very proud of this exhibition which has been two years in the making,’ said Ross Gibbs. ‘With 80 million items in safekeeping, the National Archives aims to reunite people with their past and ensure Australians have easy access to their collective national memory.’
One of the most eye-catching features of the exhibition is a wall display of 227 photographs depicting Australian life over the past 100 years. From country kids to fashionable women, the national photo album provides an insight into how
Memory of a Nation is opening at the National Archives of Australia in
Font: National Archives of Australia.
França s'ha convertit avui en el primer país del món a publicar en Internet els arxius del seu grup científic dedicat a la recerca de Objectes Voladors No Identificats (OVNIS) i a la investigació de Fenòmens aeroespacials estranys. Els 1.600 casos analitzats pel GEIPAN seran gradualment penjats en la Xarxa i consultables per Qualsevol. Encara que el grup No va ser creat fins als anys 70, el primer Testimoni sobre aquestes qüestions recollit a França data de 1937.
Com a aperitiu, els aficionats i especialistes podran accedir a 400 casos a través de la pàgina web del Centre Nacional d'Estudis Espacials (CNES), del que depèn el Grup d'Estudis i d'Informació de Fenòmens Aeroespacials no identificats (GEIPAN, en les seves sigles en francès), que amb el temps publicarà la resta dels seus dades, inclosos 6.000 testimonis i 3.000 interrogatoris de les forces de seguretat. En total, unes 100.000 pàgines digitals estaran a disposició del Públic. Totes elles contenen les investigacions i les proves dels Casos estudiats pel grup d'experts que, moltes vegades, va tenir que concloure que es tractava de fenòmens inexplicables.
"No cal esperar revelacions, Però cerquem que els arxius serveixin als científics i que el fenomen dels ovnis es converteixi en objecte d'estudi", ha declarat l'actual responsable del GEIPAN, Jacques Patenet.
Casos paradigmàtics
Alguns dels documents desclassificats versen sobre casos paradigmàtics, com el de l'ovni albirat prop de París pel pilot, el copilot i un altre membre de la tripulació d'un vol d'Air France amb origen Niça i destí Londres del 28 de gener de 1994, i que van descriure com un objecte amb forma de llentia d'entre 200 i 300 metres de diàmetre. Els radars de l'Exèrcit francès també el van detectar, i van acabar considerant-ho un ovni, al no trobar una explicació raonable.
Tampoc van aconseguir una interpretació científica del relat d'un obrer jubilat que va assegurar en 1981 haver vist posar-se prop del seu jardí una espècie de platet volador d'uns 2,5 metres de diàmetre. Quan els especialistes van acudir a investigar el cas van trobar proves incomprensibles: el lloc en què suposadament va aterrar el platet presentava restes de terra que, segons els laboratoris consultats, havia estat sotmesa a temperatures d'uns 600 graus i havia suportat un objecte d'entre 500 i 700 quilos. A més, l'anàlisi de les plantes d'alfals que estaven prop del lloc va revelar que patien un debilitament del procés de fotosíntesi que els botànics només van poder explicar per haver estat sotmeses a un camp elèctric intens. Proves suficients per a penjar al cas el cartell d'inexplicable.
Tanmateix el treball del GEIPAN també ha permès al llarg de els anys destapar superxeries barates. En 1979, el grup va desemmascarar a uns firaires que s'havien passejat per mitjans de comunicació contant com un d'ells havia estat segrestat per uns extraterrestres. Sis anys després, el 1985, els científics van trobar explicació lògica al fet que una bomba alemanya de la Segona Guerra Mundial caigués en un camp en què treballaven dos agricultors: els nazis havien amagat armes en una maresma pròxima i, amb el temps, la nitroglicerina es va activar sola.
Tot i això, des de la seva creació en els anys 70, el GEIPAN ha tingut que rendir-se davant un de cada tres casos, als que no ha pogut aportar una explicació científica.
Si tot el gel que està atrapat en el gèlid pol sud de Mart es fongués, la superfície del planeta quedaria coberta per una capa d'aigua d'aproximadament 11 metres de profunditat. I d'una aigua, a més a més, bastant pura.
Aquestes són les contundents conclusions a què ha arribat un equip internacional de científics després d'analitzar les imatges de radar captades en els últims mesos per la sonda europea Mars Express, llançada el 2003 i que actualment orbita al voltant del planeta vermell. El dipòsit, que té una extensió comparable a la d'Espanya, és superficialment molt més petit que el de l'hemisferi nord, però el seu gruix és espectacular: ni més ni menys que 3,7 quilòmetres a les zones amb més gel, encara que el més habitual oscil·la entre un i tres.
La investigació, que es publica avui detalladament a la revista Science, és l'estudi més detallat fins a la data sobre el gruix d'un casquet marcià. La sonda nord-americana Mars Global Surveyor, per exemple, va suggerir el 1998 que al pol nord hi havia tant gel com a Groenlàndia, però els seus indicis van ser molt menys concloents. I el mateix va succeir el novembre del 2005, quan els instruments de la Mars Express també van detectar gel al pol nord. "Encara que s'havien fet algunes estimacions, mai com ara", va destacar ahir la NASA en un comunicat.
"Tot i que la composició exacta d'aquestes capes de gel encara sigui desconeguda, es creu que probablement es tracta d'aigua congelada, cosa que representaria la reserva d'aigua més gran d'aquest planeta descoberta fins ara", escriuen els científics a Science. No obstant, encara no està clar si es tracta d'un únic dipòsit o de diversos de pròxims. La Mars Express ha calculat que el gel del pol sud té una densitat que és molt pròxima a u, cosa que suggereix que està constituït d'aigua en més del 90%. També hi ha pols, però menys del que s'havia suggerit anteriorment, i una petita quantitat de diòxid de carboni congelat a la superfície, que és el que visualment li confereix l'aspecte blanc.
Igual que a la terra
"Hem recorregut a les mateixes tècniques utilitzades a la Terra per estudiar els casquets polars i les glaceres", expliquen els científics. El radar utilitzat, de fabricació italo-nord-americana, es diu MARSIS (Mars Advanced Radar for Subsurface and Ionospheric Sounding) i pot penetrar amb les seves ones fins a gairebé quatre quilò- metres de profunditat.
Mart, que es va formar fa uns 4.600 milions d'anys --com la Terra--, va ser en un passat remot un planeta humit amb mars extensos i cursos fluvials, però un debilitament de l'atmosfera va provocar que gran part de l'aigua s'esfumés cap a l'espai. Tret que es trobi en dipòsits subterranis, al Mart actual, amb temperatures mitjanes de 60° sota zero, no hi pot haver aigua líquida. No obstant, els investigadors confien que un 10% és la que ha perviscut als pols en forma de gel. Sense evaporar-se.
L'antàrtida marciana
La sonda espacial Mars Express, la primera missió interplanetària de l'ESA, estava formada originàriament per un orbitador, que és el que ara recull tants èxits, i un petit robot, anomenat Beagle 2, que es va perdre durant l'aterratge. Va ser llançada el 2 de juny del 2003 i des de fa més de tres anys es troba a Mart.
El casquet de l'Antàrtida té un gruix màxim de quatre quilòmetres, similar al màxim del pol sud marcià, però és com a mínim 20 vegades més gran.
Així doncs, i malgrat que la Terra té un diàmetre equatorial bastant més gran (12.700 davant 6.700 quilòmetres), una fosa completa del continent blanc suposaria un augment mitjà del nivell del mar d'uns 70 metres.
Font: Antonio Madridejo; Redacció. «El pol sud de Mart té prou gel per inundar tot el planeta vermell». El Periódico de Catalunya (16 de març de 2007): 26.
Un bloc de gel d'uns 20 quilos i 50 centímetres de diàmetre va caure ahir del cel i va foradar la teulada d'una nau industrial de Mejorada del Campo (Madrid). Va obrir un esvoranc de dos metres de llargada per un d'amplada. Ningú va resultar ferit. Reneix així el desconcertant misteri dels aeròlits que, com el Guadiana, va sorgir el 2000, va quedar en l'oblit i va ressuscitar després durant unes setmanes del 2002.
El tros de gel, el primer d'aquest tipus que cau a Espanya aquest any, va ser recollit per la Guàrdia Civil i va ser traslladat al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), on serà analitzat, segons va explicar el professor Antonio Delgado, del centre del Zaidín del CSIC a Granada, que prendrà mostres de radiacions isotòpiques, oxigen i hidrogen per determinar-ne l'origen. També serà sotmès a una anàlisi d'hidroquímica del gel.
Un centenar des del 1950
L'investigador va apuntar que es tracta d'un fenomen meteorològic i que la seva formació a la troposfera i la seva posterior caiguda podrien estar relacionades amb les anomalies atmosfèriques i de l'ozó lligades al canvi climàtic. "La ciència encara no ha trobat una explicació clara", va afirmar Delgado.
Foto: EFE / KOTE RODRIGO
Font: Antonio M. Yagüe. El Periódico de Catalunya (14 de març de 2007), p. 33.
L’Obra Social Caixa Sabadell i la Diputació de Barcelona presenten «Ciència ficció: una mirada al futur» a la Biblioteca Pompeu Fabra del 15 de març al 10 abril del 2007. L'exposició que desxifra les claus de la ciència-ficció es presenta a Mataró.
L’Obra Social Caixa Sabadell i la Diputació de Barcelona presenten l’exposició “Ciència ficció: una mirada al futur” a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró del 15 de març al 10 d’abril de 2007.
L’exposició, comissariada per Miquel Barceló, fa un repàs a les característiques més destacables de la ciència-ficció i en especial als temes recurrents en molts dels seus llibres: el viatge a l’espai, els extraterrestres, els robots, els viatges a través del temps, entre d’altres.
L’horari de visita a l’exposició serà els dilluns de 16.00 a 20.30; els dimarts, els dimecres, els dijous i els divendres de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.30; i els dissabtes de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00.
Tot un univers d’especulacions meravelloses
La ciència-ficció s’ha acreditat com una narrativa d’idees, una manera d’explicar històries en la qual l’element determinant és l’especulació del “que passaria si...” la ciència ens permetés transportar-nos d’una galàxia a l’altre sense dificultat, si visquéssim en ciutats plenes de robots i habitants d’altres planetes, si una catàstrofe mundial hagués deixat la terra amb molt poc supervivents...
A més de la voluntat especulativa, la ciència-ficció comporta el «sentit de la meravella», o sigui, la capacitat de sorprendre el lector o l’espectador amb uns móns ficticis que hi aporten el mateix atractiu que la narrativa històrica o de viatges. Per tant, parla de paisatges, societats i personatges que són diferents als que veiem i coneixem habitualment i, gràcies a les seves peculiaritats, ens atrauen fortament.
D’Orwell al ciberpunk
EXPOSICIÓ: “Ciencia ficció: una mirada al futur”
PRODUEIXEN: Obra Social Caixa Sabadell i Diputació de Barcelona
ORGANITZA: Biblioteca Pompeu Fabra
LLOC: Biblioteca Pompeu Fabra. c/ Occitània, s/n. Mataró.
DATES: del 15 de març al 10 d’abril del 2007.
HORARI: els dilluns de 16.00 a 20.30; els dimarts, els dimecres, els dijous i els divendres de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.30; i els dissabtes de 10.00 a 4.00 i de 16.00 a 19.00.
Es tracta d'un fenomen dotat de llum pròpia que apareix normalment durant les tempestats, té una durada molt breu, es caracteritza per tenir un diàmetre reduït, una densitat superior a la de l'aire, una considerable quantitat d'energia per centímetre cúbic, alta temperatura i una capacitat dinàmica pròpia. No obstant, no s'ha aconseguit desenvolupar un model únic per a aquest fenomen perquè semblen coexistir diversos tipus de raigs globulars, uns inerts i altres explosius, uns diminuts i altres de grans mides, uns de vida curta i altres de llarga durada, uns ocorreguts durant tempestats elèctriques i altres en absència de mal temps, etc. Per això, tampoc hi ha una explicació científica que satisfaci tots els paràmetres observats en els milers de casos estudiats en tot el món.
Ara un equip d'investigadors està procedint amb aquest anunci a sol·licitar als ciutadans que creguin haver tingut l'oportunitat d'observar el fenomen dels llamps globulars, que ho comuniquen perquè els seus testimonis puguin ser estudiats científicament.
L'ufòleg valencià, Vicente Juan Ballester Olmos, autor de diversos treballs sobre el fenomen OVNI en espanyol i anglès, el psicòleg argentí establert a Madrid Heriberto Janosch González i el doctor. Alexander G. Keul, de la Universitat de Salzburg (Àustria) han format un equip per a la recopilació i estudi dels testimonis de llamps globulars a Espanya.
Qualsevol testimoni del fenòmens pot dirigir-se per carta a l’apartat de correus 12.140, 46080 de València, o per correu electrònic a l’adreça fotocat@anomalia.org.
Fonts:
- Vicente Juan Ballester Olmos. «Programa de recogida de testimonios de observación del "rayo en bola"», Ufologia.yahoogroups.com (21 de febrer de 2007).
- Mistèric [pseudònim de grup]. «Enquesta sobre els llamps globulars». xenologia.blogspot.com (22 de febrer de 2007).
El suposadament prestigiós diari madrileny El país es va deixar portar pel sensacionalisme en publicar la notícia que l’exercit xilè havia revelat albiraments ovnis en un congrés d’ufologia i que aquí vam reproduir (1)
Però el fet és que realment va parlar a títol personal i en cap moment el seu pensament representa el de la cúpula militar o el govern xilè, segons les seves pròpies paraules, tal i com ho ha explicat
Referències.
(1) EFE. «Ovnis en Chile». El País.com (9 de febrer de 2007). cei-bloc.blogspot.com
(2) Julián Lenguara. «Ya no se puede ocultar…los Ovnis son un peligro» Noufa, 2a època (17 de febrer de 2007) noufa2.blogspot.com