La cerca de vida extraterrestre potser fins ara ha estat equivocada, perquè més que éssers biològics aquesta podria consistir en màquines que pensen.
Tal és la conclusió d’un dels principals astrònoms del SETI, l’Institut per a la Cerca d’Intel·ligència Extraterrestre, amb base a Califòrnia, Estats Units.
Segons el doctor Seth Shostak, l’organisme fins ara ha buscat senyals de ràdio procedents d’altres mons semblants a la Terra.
Però potser els extraterrestres ja han passat del desenvolupament de tecnologia de ràdio i han aconseguit un nivell d’intel·ligència artificial.
L’astrònom afirma en la revista Acta Astronàutica que avui en dia tenim més possibilitats de detectar aquesta intel·ligència artificial que formes de vida biològica.
Durant molt de temps els científics que treballen en el SETI han argumentat que la naturalesa potser ja es va encarregar de resoldre el problema de com sostenir vida amb distints models de compostos químics.
És a dir que els extraterrestres no sols no serien com nosaltres, sinó que ja no es troben al mateix nivell biològic amb el qual funcionem els habitants de la Terra.
Com nosaltres?
Tot i això els científics del SETI han basat les seves recerques en la teoria que els extraterrestres podrien ser éssers «vius» tal com nosaltres.
Certament, el que estem buscant al cosmos en un objectiu que evoluciona i està en moviment
Per això, aquesta cerca de vida ha seguit algunes regles bàsiques de la bioquímica com un període finit de vida i procreació. Però sobretot ha estat subjecta als processos de l’evolució.
Ara, no obstant això, el doctor Shostak afirma que encara que l’evolució per a desenvolupar éssers capaços de comunicar-se més enllà del seu propi planeta pot tardar molt de temps, la exotecnologia podria haver avançat prou ràpid per a «eclipsar» a les espècies que la van crear.
«Si observem les escales de temps del desenvolupament de tecnologia, veiem que en un punt es va inventar la ràdio i després vam ser capaços de transmetre senyals i vam tenir la possibilitat que algú ens escoltés» va explicar el científic a la BBC.
«Però uns centenars d’anys després d’haver inventat la ràdio – almenys si ens posem nosaltres com a exemple – podríem inventar màquines que pensen, la qual cosa és quelcom que potser aconseguirem aquest segle».
«Així hauríem estat capaços d’inventar als nostres successors i només durant uns quants centenars d’anys hauríem estat una intel·ligència 'biològica'», indica.
Des del punt de vista de la probabilitat, agrega el científic, si aquestes màquines pensants van aconseguir evolucionar, tenim ara més possibilitats de detectar els seus senyals que les de la vida «biològica» que les va inventar.
Objectiu en moviment
Per la seva banda John Elliot, el qual fou investigador del SETI i ara treballa a la Universitat Metropolitana de Leeds, a Anglaterra, afirma que els comentaris del doctor Shostak expressen un sentiment comú en la comunitat de científics de l’Institut.
"Hem de partir d’alguna cosa i no hi ha res incorrecte en aquesta teoria", diu el doctor Elliot a la BBC.
«Però després d’haver cercat senyals de vida durant 50 anys, el SETI està travessant un procés de conscienciació sobre la forma com la nostra tecnologia ha avançat, la qual cosa és un bon indicador de com altres civilitzacions – si és que existeixen – podrien haver progressat».
«Certament, allò que estem buscant al cosmos en un objectiu que evoluciona i està en moviment», afirma el científic.
Però ambdós investigadors estan d’acord en què trobar i desxifrar qualsevol eventual missatge que pogueren enviar aquestes màquines pensants podria ser més difícil que si es tractés de vida biològica.
La idea, no obstant això, ofereix noves direccions en la cerca de vida extraterrestre.
Segons el doctor Shostak és probable que la vida extraterrestre artificialment intel·ligent emigri cap a llocs on tant la matèria com l’energia, les úniques coses que serien d’interès per a aquestes màquines, estiguessin plenament disponibles.
Això significa que la busca del SETI necessita enfocar-se prop de les estrelles joves i calentes o , fins i tot, a prop del centre de les galàxies.
«Crec que hauríem de dedicar un percentatge del nostre temps a buscar en les direccions que potser no siguin les més atractives en termes d’intel·ligència biològica, però que podrien ser on s’ubiquen les màquines que pensen», afirma el científic.
Font:
BBC, 23 d'agost de 2010
