dimecres, 4 de gener del 2012

Mini onada ovni a la Península?

Durant els mesos de setembre i octubre de 2011, segons les revistes Más Allá i Año Cero, s'han observat alguns ovnis sobre Catalunya i Balears que formarien part d'una mini onada ovni a la Península. En la pàgines de www.documenta.net es pot llegir més informació sobre els casos a la catalanofonia.
Els casos, que inclouen fotografies i un vídeo, tot d'escàs interès, són els següents:

17 de setembre, 21.15 hores. Palma (Mallorca).
5 d'octubre. Caiguda d'objecte lluminós (meteorit). Santa Eulàlia (Eivissa).
8 d'octubre, 21.15 hores. Platja d'Aro (Baix Empordà).
18 d'octubre, 20.50 hores. Viladecans (Baix LLobregat).

dissabte, 24 de desembre del 2011

Desapareix la Fundació Ikaros, successora de la Fundació Anomalía


El patronat de la Fundació Íkaros, reunit a Toledo durant aquest mes de desembre, ha decidit sol·licitar al Ministeri de Cultura d’Espanya la seva extinció atès els problemes econòmics que arrossega i la manca d’interès i complicitat de l’entorn ovni.
La Fundació Ikaros que presideix actualment José Ruesga disposa a dia d'avui d’un patronat molt reduït format per Julio Arcas, Pedro Ojalvo i el nostre consoci Maties Morey.
La Fundació que fins el 2010 es deia Anomalía, va nàixer fa 15 anys nucleada al voltant de la revista Cuadernos de Ufologia i el seus actuals objectius són la promoció de l’estudi de la influència a la cultura popular dels avançaments de la ciència i la tecnologia, de les anomalies científiques i del meravellós.
Des del CEI volem agrair el treball realitzat tant pels patrons com per a d’altres col·laboradors durant tots aquest anys.

diumenge, 28 d’agost del 2011

El cas Manises es nega a desaparèixer de la premsa

En aquesta ocasió la novetat del cas Manises són les declaracions de «Jafo», presumpta nou testimoni dels fets, fent guàrdia estant com a soldat en el barracó d'alarma de l'aeròdrom.
Segons el rotatiu del País Valencià Las Provincias, l'OVNI hauria provocat l'enlairament d'un avió Mirage III de la pròpia base de Manises, a més del Mirage F-1 de Los Llanos.
«Ningú va confirmar que sortís per a esguardar què eren aquestes llums però era obvi», explica el testimoni que afegeix que «anava a una velocitat de Match-2, dues vegades la velocitat del so».
L’article el signe Miracles Hernández.

dimecres, 24 d’agost del 2011

Mor l’ufòleg Budd Hopkins


L'ufòleg Budd Hopkins va néixer el 15 de juny de 1931 a Weeling, West Virginia i va morir el passat 21 d'agost. S’havia graduat en Art i Història de l'Art a l’Oberlin College el 1953, any en què es va traslladar a Nova York. Prestigiós pintor i escultor, va rebre diversos premis nacionals. Les seves obres es van exposar en museus com el Solomon R. Guggenheim o el Museu d'Art Modern de Nova York i en molts altres centres culturals dels Estats Units i Europa.
Posteriorment es va interessar per l'estudi dels ovnis, especialment pel tema de les abduccions. El 1980, any en què publica la seva primera obra, Missing Time (Temps perdut), era un personatge gairebé desconegut entre els aficionats als ovnis. Fins aquest moment l'assumpte dels presumptes segrestats gairebé no s'havia desenvolupat.
Des del adveniment de Hopkins el panorama va començar a canviar: els seus entrevistats deien que els alienígenes que els havien segrestat eren poc o gens comunicatius, freds i indiferents, quan no decididament sinistres. I generalment feien aquestes confessions sota hipnosi.
Hopkins va començar a interessar-se en el tema a partir d'una experiència personal. El 1964, va observar al costat d'uns amics un petit objecte metàl•lic flotant immòbil al cel de Cap Cod. El fet el va portar a reflectir aquesta nova inquietud en algunes de les seves obres plàstiques. Però no va ser fins al juliol de 1975 que va començar a investigar una sèrie de casos ocorreguts a Cod, als quals no els hi va trobar una explicació convencional.
El març de 1976 publicà el seu primer article ufològic a la revista novaiorquesa The Village Voice. Poc després descobreix que la mainadera de la seva petita filla havia vist diversos ovnis sobre una muntanya, que posteriorment s'havia aproximat un estrany cotxe blanc i una doble columna de suposats motociclistes amb llums en els cascos, per a finalment només recordar haver tornat a casa .
El gener de 1977, intrigat per aquest suposat «temps perdut» que comparava amb el famós cas del matrimoni de Betty i Barney Hill, Hopkins decideix buscar ajuda per experimentar amb hipnosi regressiva. De les seves experiències no sorgeix res interessant fins el 1978, quan coneix al veterà ufòleg Ted Bloecher i a Aphrodite Clamar, una psicòloga que empra en les seves regressions la tècnica de demanar al protagonista que "imagini estar veient una pel•lícula" sobre els fets. En aquesta època Hopkins publica Missing Time que li permetrà entrar en contacte amb nombrosos presumptes abduïts. Hopkins va començar a definir les abduccions com "una epidèmia invisible", però tal com assenyala l'especialista en la història de les absuccions Luis R. González, «ell mateix s'havia convertit en el seu principal agent propagador».
El 1981, amb el suport de la Fund for UFO Research (FUFOR), nou dels seus testimonis van ser estudiats per un psicòleg, que va concloure que es tractava de persones normals, si de cas una mica més intel•ligents que la mitjana, encara que amb dificultats en el seu sentit d'identitat sexual i en les relacions interpersonals.
Paral·lelament Hopkins havia començat a organitzar els seus primers "grups d'autoajuda" per abduïts, una pràctica que s'estendria després per tots els Estats Units, especialment des que es va sumar a la partida un psiquiatre de la Universitat de Harvard, el doctor John E. Mack (mort el 2004) que, segons els seus crítics, va contribuir a realimentar el fenomen de l’abducció. Alhora, el mateix Hopkins començà a hipnotitzar els protagonistes d'aquests casos. El 1986, les presumptes abduccions extraterrestres van aparèixer en diversos programes de televisió més aviat sensacionalistes i el tema va començar a envair les llars.
El 1987 Hopkins va publicar el seu segon llibre Intruders (Intrusos) on va presentar per primera vegada la tesi segons la qual l'objectiu primordial dels extraterrestres és crear un híbrid extraterrestre-humà. La història central d'aquella obra, on s'explica com els alienígenes utilitzarien procediments d'inseminació artificial, prendrien mostres d'òvuls i esperma humans i fins i tot extraurien fetus híbrids de les abduïdes embarassades, va acabar sent una minisèrie amb el mateix títol de la cadena CBS; i, també inspiraria la mitologia de la sèrie X-Files [Els Expedients X, Chris Carter, 1993-2002], Dark Skies (Cels foscos, Cel negre, 1996-1997) i Taken (Apressats, Abduïts, 2002).
Intruders és – junt amb Communion de l'escriptor i suposadament abduït Whitley Strieber– una de les obres més influents mai escrites sobre abduccions OVNI.
Amb part dels beneficis dels seus llibres, Hopkins va establir la Fundació Intruders, dedicada al tractament, consell i seguiment dels protagonistes d'aquests casos, una iniciativa que repetirien pel seu compte Mack i, durant certs temps, el propi Strieber.
Al febrer de 1991, Hopkins va rebre una carta d'una novaiorquesa anomenada Linda Cortile, on li parlava d'un estrany succés presumptament ocorregut a prop del pont de Brooklyn. Hopkins es va interessar donada la suposada presència de dos policies de servei. Amb el temps, el cas es va anar complicant: aquests policies no eren tals sinó ... els guardaespatlles del llavors Secretari General de les Nacions Unides Javier Pérez de Cuéllar, havent estat també ells abduïts aquella mateixa nit ... A finals de 1996, Hopkins publicaria la seva versió del cas en el seu tercer llibre, Witness (testimoni).

Font: Alejandro C. Agostinelli. «Falleció Hopkins, gurú y agente propagador de los abducidos». Factor 302.4 (22 d'agost de 2001).


diumenge, 14 d’agost del 2011

El govern britànic no va investigar observacions d'ovnis

Les autoritats britàniques van desestimar milers d'informes d’observacions d'ovnis en dècades passades, d'acord amb els més recents documents desclassificats al Regne Unit.
Molt poques observacions van ser indagades, perquè els funcionaris van decidir al seu moment que seria un malbaratament de temps i diners.
Els arxius contenen una queixa d'una dona que el 2003 va dir que la van fer sentir una ximple després d’informar haver vist al cel de Londres un objecte volador no identificat en forma de cuc. La policia va concloure que la dona havia vist el reflex d'una llum del carrer en la seva finestra.
En un altre document, experts van concloure que les observacions de llums en el cel a l'estiu de 2006 eren probablement llanternes xineses, petits globus d'aire compostos de paper, filferro i flama.
El ministre de Defensa va posar a disposició del públic en els Arxius Estatals documents que cobreixen observacions d'ovnis de 1985 a 2007.

Font: BBC World, 11 d'agost de 2011

L'autor de la famosa foto de l'onada Belga admet l'engany




El belga que el 1990 va fer una famosa fotografia d'un ovni va confessar el 27 de juliol en el canal RTL-TVI, 21 anys després del fet, que va ser una broma, dient que era en realitat un model de poliestirè que ell havia fet.
La foto, publicada durant una onada d'objectes voladors no identificats que van ser observats entre 1989 i 1990 a Bèlgica, havia atret l'interès de molts especialistes.
Samuel Patrick Ledoux, que tenia llavors 20 anys, va decidir construir amb els seus col•legues un model de forma triangular amb quatre focus, "per diversió", va dir al canal belga.
"Per fabricar-lo se’l va pintar pintar, va ser suspès en el buit i es va fer la foto de nit", va confessar l’autor de la regió de Verviers.
La imatge era la més precisa presa durant el temps de les observacions d'ovnis que van tenir milers de testimonis a tot Bèlgica, incloent policies, enginyers o treballadors, el que va desencadenar un frenesí mediàtic sense precedents.
Fins i tot es va organitzar una "cacera d'ovnis", des de l'aeroport de Lieja un parell de dies després de la publicació de la foto suposadament capturada a Petit-Rechain a l'abril. Un avió de la Força Aèria de Bèlgica havia volat sense èxit part del territori.
Alguns han suggerit que el misteriós objecte volador podria haver estat un nou tipus d'avió furtiu provat per l'OTAN, mentre que altres no van descartar la hipòtesi d'un "gran engany".
"La meva sensació és que és fàcil enganyar a moltes persones amb una maqueta", va dir Patrick, explicant que era hora d'acabar amb l'engany. No obstant això, no va especificar per què havia esperat 21 anys per
resoldre-ho.

Samuel Patrick Ledoux, en durant l'entrevista en el canal de TV RTL-TVI


dissabte, 30 d’abril del 2011

La recerca extraterrestre frenada per la crisi

La manca de diners per a pagar despeses ha dut l’Institut SETI a tancar temporalment
La recerca d’extraterrestres també es frena per la crisi l’Allen Telescope Array (ATA), el principal complex de radiotelescopis del qual disposava per a la cerca i anàlisi senyals de ràdio extraterrestres. Aquest interferòmetre astronòmic de 42 antenes ubicat a a Hat Creek (Califòrnia, Estats Units), es va fer molt popular arran de la pel•lícula Contact , amb l’actriu Jodie Foster com a protagonista.
Tom Pierson, director executiu de l’Institut SETI, subrratllà en un comunicat que els telescopis havien deixat de treballar degut a la reducció dels fons públics que contribuïen al manteniment. No és un tancament definitiu, precisà, sinó que s’estava treballant per a aconseguir altres fonts de finançament. L’ATA, es constituí gràcies a una milionària donació de Paul Allen, cofundador de Microsoft, ha estat gestionat per l’Institut SETI i la Universitat de Califòrnia a Berkeley, a més d’aportacions menors procedents de l’Estat de Califòrnia i de donants particulars. Ara bé, els fons públics, que són la part essencial del pressupost, s’han reduït enguany a una dècima part.

dilluns, 14 de març del 2011

CEI: Canvi de local

El CEI és immers en una operació de canvi de local. Mentre no es troba un local totalment adequat s’ha traslladat al carrer Còrsega.

L'adreça postal és:

Centre d'Estudis Interplentaris (CEI)
Còrsega, 259-261
08036 Barcelona

Després de 12 anys hem hagut de deixar el local del carrer Bruc.

diumenge, 16 de gener del 2011

Un article publicat en una revista de la Royal Society vol un pla de l´ONU per a contactes amb alienígenes «violents»

La revista Philosophical Transactions, publicada per la societat científica londinenca Royal Society, adverteix en la seva última edició que els governs del món s'haurien de preparar per a un possible encontre amb una civilització extraterrestre que podria ser violenta.
La revista argumenta que si el procés d'evolució segueix a tot l'univers patrons darwinistes, tal com passa a la Terra, les formes de vida que contactarien amb els éssers humans podrien «compartir la seva tendència a la violència i l'explotació» dels recursos. Per aquest motiu, els científics reclamen que les Nacions Unides (ONU) configurin un grup de treball dedicat a «afers extraterrestres» amb la capacitat de dibuixar un pla per seguir en cas d'un contacte alienígena. «Hem d'estar preparats», en cas de coincidir amb una civilització extraterrestre, segons el professor de paleobiologia evolutiva a la Universitat de Cambridge Simon Conway Morris, que considera que la vida biològica ha de tenir a tot l'univers unes característiques similars a les de la Terra.
Morris creu que si hi ha alienígenes intel·ligents «seran semblants a nosaltres», cosa que, «atesa la nostra no gaire gloriosa història», hauria de "fer-nos reflexionar". Altres científics, com els professors John Zarnecki, de l'Open University, i Martin Dominik, de la Universitat de Saint Andrews, reclamen un pla "responsable" dirigit per experts i científics que eviti els «interessos de poder i l'oportunisme en cas que els extraterrestres arribessin al nostre planeta».
La possible falta de coordinació que presumiblement es donaria en aquest hipotètic encontre amb extraterrestres s'ha d'evitar, segons aquests científics, amb la creació d'un marc general de treball que sorgiria d'un «esforç veritablement global governat per un grup polític amb prou legitimitat».

Font:
EFE/ Regio 7, 7 de gener de 2011

diumenge, 19 de desembre del 2010

Nou president de la Fundació Íkaros


José Ruesga Montiel, a la dreta, junt Maties Morey

La Fundació Íkaros, antigament anomenada Anomalía, té com a nou president al veterà ufòleg José Ruesga Montiel, després que el nostre consoci Martí Flò deixés el patronat de la Fundació.
José Ruesga ja havia estat anomenat president l'any 2000.


dissabte, 30 d’octubre del 2010

El 23% de les estrelles podria tenir planetes similars a la Terra

Encara no s'han observat perquè són petits i estan massa lluny, sovint ocults per la resplendor del seu sol, però l'Univers pot estar ple de planetes de l'estil de la Terra, és a dir, no gaire grans, rocosos i situats a les regions habitables dels seus sistemes. Això és almenys el que suggereix una anàlisi realitzada pels famosos caçaplanetes Andrew Howard i Geoffrey Marcy, de la Universitat de Califòrnia a Berkeley (EUA), després d'estudiar durant cinc anys 166 estrelles semblants al nostre Sol. Segons el seu treball, en el 23% dels sistemes hi pot haver planetes de la mida de la Terra.
Els investigadors van escollir 166 estrelles dels tipus G i K (els més semblants al Sol pel seu espectre lluminós) i que estiguessin a un màxim de 80 anys llum, i a continuació van enfocar cap a aquestes estrelles amb el poderós telescopi Keck (Hawaii). Van utilitzar tots els mitjans de rastreig disponibles actualment. La fecunda recerca, els resultats de la qual s'han publicat a la revista Science, va acabar amb la detecció de 33 planetes (més 12 de no confirmats) en un total de 22 sistemes solars.
Els astrònoms no van observar cap planeta com el nostre -la mida va oscil·lar entre 3 i 1.000 masses terrestres-, però sí que van constatar que els més petits eren justament els més nombrosos. En l'1,6% de les estrelles van trobar cossos de la mida del gegant Júpiter; en el 6,5% hi va haver planetes amb una mida compresa entre Neptú i Urà, i en l'11,8% van aparèixer les anomenades súper-Terres, amb una massa entre 3 i 10 vegades la del nostre planeta.
«Si extrapolem cap a planetes amb una massa compresa entre la meitat i dues vegades la massa terrestre, podem predir que en trobarem 23 per cada 100 estrelles», diu Howard. Marcy hi afegeix: «Les dades ens diuen que la nostra galàxia, amb els seus 200.000 milions d'estrelles, té almenys 46.000 milions de planetes de la mida de la Terra, sense comptar els que hi pogués haver lluny de la zona considerada habitable (ni molt a prop ni molt lluny de les seves respectives estrelles)».
Els resultats desafien l'anomenat «desert planetari», una hipòtesi que manté que hi ha pocs planetes rocosos a la zona habitable perquè la proximitat d'un sol els fa físicament impossibles. És molt possible que alguns no hagin sobreviscut, precisa Ignasi Ribas, investigador de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), però alhora és «lògic» que hi hagi molts més planetes petits perquè per a la seva formació es necessita menys material. «Això ja s'havia previst amb diversos models teòrics», afegeix.
Ja es coneixen 490 exoplanetes. «Quan arribin durant la pròxima dècada les noves tècniques d'exploració -conclou Howard- potser no caldrà buscar gaire lluny per trobar altres terres».

Font:
Antonio Madridejos. «El 23% de les estrelles poden tenir planetes similars a la Terra». El Periódico de Catalunya (30 d'octubre de 2010)
.

divendres, 1 d’octubre del 2010

L’ONU qualifica de «absurd» l’ambaixador per a extraterrestres

Viena.- D’«absurd» va qualificar el dimarts l’ONU el rumor del nomenament d’un ambaixador per a un eventual contacte amb extraterrestres i, en aquest cas, de la directora de la seva Oficina per a Assumptes Espacials (UNOOSA), Mazlan Othman.
El diari anglès Sunday Times havia afirmat el diumenge que Nacions Unides es disposava a anomenar una persona encarregada, si fos el cas, de ser la primera a entrar en contacte amb extraterrestres i que la directora de la UNOOSA obtindria aquest lloc.
«L’article del Sunday Times és un absurd», va declarar en un comunicat la UNOOSA, la seu de la qual es troba a Viena.
«La missió de l’Oficina per a Assumptes Espacials està definida per l’Assemblea General de les Nacions Unides i no hi ha projecte per a modificar la seva missió actual», va precisar l’organisme.
L’article agregava que Mazlam havia de detallar el seu futur paper al començament d’octubre en una conferència científica al Regne Unit.
La UNOOSA va confirmar la participació d’Othman en aquesta conferència organitzada per la Royal Society, però va indicar que ella intervindria sobre els temes d’asteroides i de la reducció de brossa a l’espai.

Font:
AFP (29 de setembre de 2010)

dilluns, 27 de setembre del 2010

Ha mort Alvin Lawson

Lawson en una imatge d'arxiu.

Ha mort als 80 anys Alvin Lawson, professor jubilat d'anglès a la Cal State Long Beach, i que durant dècades es va interessar pels ovnis, qüestionant les creences de les persones que afirmaven haver estat segrestats per alienígenes.
Lawson va morir 8 setembre al Western Medical Center a Anaheim per complicacions de pneumònia, va informar la seva filla, Leslie Dirge. Lawson va donar una classe sobre el tema a Cal State Long Beach, va posar en marxa una línia telefònica directa sobre els ovnis i va començar a convèncer a les persones que deien haver estat segrestades que en realitat estaven usant fragment de memòria del seu naixement per a descriure les trobades amb extraterrestres. «¿Que si penso que hi ha objectes voladors no identificats, coses que la gent no pot explicar el que són o per què hi són? Sí", va dir al diari St. Paul Pioneer Press el 1996. "Que si crec que els homenets verds que son a dins per a segrestar a la gent? No». Alvin Lawson Houston va néixer el 11 d’octubre 1929, a Fort Bragg, Califòrnia. Es va graduar amb un títol de grau ala Universitat de Berkeley el 1952 i un màster el 1958 i un doctorat en 1967, ambdós en anglès, per la Universitat de Stanford. Lawson va ser contractat a la facultat de Cal State Long Beach el 1962 i hi va romandre fins a mitjans de la dècada de 1990, convertint-se en professor emèrit el 1990, on destacava com a professor de literatura infantil i narrativa curta. La tasca de Lawson a Long Beach també va incloure un curs de literatura OVNI que va examinar com les persones utilitzen el llenguatge per descriure el fenomen. Lawson va dir una vegada a un reporter del L. A. Times que el seu interès en els OVNIs va començar en la dècada de 1940 quan va llegir per primera vegada les noticies que es publicaven. A la dècada dels 70, va posar en marxa el Centre d'informes OVNI del Comtat d'Orange, que segons un article de 1992 del L. A.Times va rebre al voltant de 400 trucades en el seu primer any. Junt amb William C. McCall, un metge d’Anaheim, Lawson va utilitzar la hipnosi en persones que deien haver estat abduïdes. Lawson es va convertir en més escèptic sobre els relats de manera que van decidir hipnotitzar a la gent que no havien mai comentat res sobre extraterrestres. Se'ls va demanar que imaginessin haver estat segrestat per alienígenes per tal de comparar el relats. I Lawson va poder copsar les similituds. «Esperàvem que la gent que imaginés les abduccions els segrestos ens oferiria uns encontres predictibles, ridículs, de joguina. Però van compondre coses increïbles"» va dir a L. A. Times. «Era tan ric, variable i interessant com els segrestos suposadament reals». Lawson creia que la gent podia recordar el trauma del seu naixement i d’aquí la coincidència d’imatges i detalls, una hipòtesi que en cap moment va poder demostrar. «La investigació implica que les persones que han denunciat haver estat capturats pels ovnis han tingut experiències com a mínim tan vàlides com els somnis, les visions en el llit mortuori o la psicosi», va dir al Globe and Mail de Canadà l’any1985. «És a dir, que no menteixen, però les seves experiències no són reals ni res de semblant del que hem vist a les pel•lícules».

Font:
Los Ángeles Times, 27 de setembre de 2010

diumenge, 26 de setembre del 2010

Mor Enrique López Guerrero

Imatge procedent d'El Correo de Andalucia.

Enrique López Guerrero, conegut per molts com el capellà dels ovnis ,va morir ahir en el seu poble adoptiu de Mairena del Alcor (Andalusia), havent estat rector de la parròquia de Santa de Santa Maria de l’Assumpció des de 1957 fins que es va jubilar el 2008. Enrique va morir víctima d’un càncer d’esòfag de què es tractava des de feia quatre anys.
Va nàixer en el sevillà barri de Sant Bernat en 1930. Es va ordenar sacerdot en 1955 exercint en diversos destins de Patrimoni Forestal de l’Estat espanyol fins a arribar a Mairena del Alcor el 1957.
D’esperit inquiet, es va llicenciar en Filosofia i Lletres i Psicologia. A més, va ser professor de religió en l’IES Los Alcores i autor de dos llibres, Mirando a la lejanía del Universo y El pan de la Palabra. Cursos de catequesis bíblicas.
Inevitablement serà recordat com el capellà dels ovnis, per la seva aparició com ufòleg en els mitjans de comunicació en els anys setanta. La narració de les seves experiències en l’estudi dels ovnis, casos populars com l’observació de platets voladors a Alcalá de Guadaíra i les seves afirmacions sobre l’existència d’extraterrestres van cridar l’atenció de l’època.

dimecres, 15 de setembre del 2010

Fotografien ovni sobre Barcelona el mes de maig


L’argentí de l’argentí Hector Boetto que disposa d’un bloc dedicat a les fotografies estranyes, disposa d’una entrada sobre un ovni fotografiat per ell a Barcelona el 23 de maig d’enguany. El testimoni, antic fotògraf professional, narra que va prendre les imatges des de la terrassa del CaixaForum. A partir del temps de captura de la sèrie ràpida d’imatges obtingudes – que mostra amb detall – i d’una distància estimada respecte un edifici emblemàtic de referència, conclou que la velocitat era d’uns 3.500 km per hora.

Font: Hector Boetto. Barcelona. «Extraño objeto en el cielo, entre el Montjuïc y el tibidabo». Cieloaguatierra.blogspot.com (4 de juny de 2010).

dimecres, 8 de setembre del 2010

Ha mort Wendelle Stevens


Ha mort d'un infart el coronel retirat de les forces aèries americanes Wendelle Stevens (1923-2010), segons ha informat Scott Corrales.
Promotor dels anomenats International Ufo Congress de Laughlin, a Nevada – el més recent el febrer passat – va ser responsable de donar a conèixer als EUA a diversos investigadors d’Espanya i Iberoamericà en el seus esdeveniments com ara Salvador Freixedo.
Als anys 60 i 70 va ser corresponsal de diverses revistes ovni de l’època i posteriorment els seus interessos el van dirigir cap a les tendències contactistes. Actualment era membre de l’Equip Consultiu del polèmic Exopolitcs Intitute.
Es poden obtenir més dades sobre el seu arxiu fotogràfic i producció bibliogràfica en la seva pàgina web <ufophotoarchives.org>.

dissabte, 4 de setembre del 2010

Jornada ufològica a Occitània

Per segon any consecutiu, l'associació OVNI-Languedoc organitza una sessió de conferències sobre el tema dels ovnis, enguany dedicada a la informació. La jornada és avui dissabte 4 setembre a Pérols (Peròls, en occità)
A les dues 14 h, el President de l'associació OVNI-Languedoc, Thierry Gaulin, recorrerà la història dels moments més notables de l'ufologia al Llenguadoc i Rosselló, des de les observacions de 1621 al ballet lluminós sobre Montpeller del 2006, passant pels encontres propers de tercer tipus i el contactes del segle XX. Professor de secundària de geografia i història, Thierry Gaulin és l'autor de dues obres sobre el tema Le phénomène O.V.N.I. du temps présent aux temps passés (2004) i Les OVNI de V.E.R.O.N.I.C.A. (2009). Ha publicat també una dotzena d'articles en diferents revistes ufològiques; ha participat en nombrosos congressos i és el responsable dels Repas ufologiques a l'Hérault.
A les 15 h, Philippe Veglio, professor agregat de física, disseccionarà el funcionament dels sistemes radars, tant civils com militars. Desconegut en els mitjans ufològics, Philippe Veglio s'interessa des de fa molt de temps pel fenomen OVNI i per l'astronomia.
A les 16 h., l’objecte de la intervenció de H. Lassalle seran els fenòmens observats a Caronia (Carunìa, en Sicilià). Lassalle, tresorer de l’associació que organitza la jornada, s'ha interessat des del fa temps sobre en les observacions estranyes dels habitants d'aquest petit municipi de Sicília: ovnis, avaries estranyes, incendis inexplicats, fenòmens peculiars.
A les 17 h, Thibaut Canuti, Conservador de les biblioteques de la Universitat de Perpinyà Via Domitia, tancarà aquesta sèrie de conferències amb el tema O V N I. i Ciència, pot ser l'ovni un objecte científic? Historiador de formació, Thibaut Canuti s'ha especialitzat en la història del fenomen ovni i de la ufologia. Autor de nombrosos articles, ha publicat el 2007 U
n fait maudit, histoire originale et phénoménologie du fait ovni. Treballa actualment en la redacció d'una història dels ovnis i de la ufologia a l'Estat francès.

Font: Ovni66

dimarts, 24 d’agost del 2010

Vida extraterrestre: no com la imaginem

La cerca de vida extraterrestre potser fins ara ha estat equivocada, perquè més que éssers biològics aquesta podria consistir en màquines que pensen.
Tal és la conclusió d’un dels principals astrònoms del SETI, l’Institut per a la Cerca d’Intel·ligència Extraterrestre, amb base a Califòrnia, Estats Units.
Segons el doctor Seth Shostak, l’organisme fins ara ha buscat senyals de ràdio procedents d’altres mons semblants a la Terra.
Però potser els extraterrestres ja han passat del desenvolupament de tecnologia de ràdio i han aconseguit un nivell d’intel·ligència artificial.
L’astrònom afirma en la revista Acta Astronàutica que avui en dia tenim més possibilitats de detectar aquesta intel·ligència artificial que formes de vida biològica.
Durant molt de temps els científics que treballen en el SETI han argumentat que la naturalesa potser ja es va encarregar de resoldre el problema de com sostenir vida amb distints models de compostos químics.
És a dir que els extraterrestres no sols no serien com nosaltres, sinó que ja no es troben al mateix nivell biològic amb el qual funcionem els habitants de la Terra.

Com nosaltres?
Tot i això els científics del SETI han basat les seves recerques en la teoria que els extraterrestres podrien ser éssers «vius» tal com nosaltres.
Certament, el que estem buscant al cosmos en un objectiu que evoluciona i està en moviment
Per això, aquesta cerca de vida ha seguit algunes regles bàsiques de la bioquímica com un període finit de vida i procreació. Però sobretot ha estat subjecta als processos de l’evolució.
Ara, no obstant això, el doctor Shostak afirma que encara que l’evolució per a desenvolupar éssers capaços de comunicar-se més enllà del seu propi planeta pot tardar molt de temps, la exotecnologia podria haver avançat prou ràpid per a «eclipsar» a les espècies que la van crear.
«Si observem les escales de temps del desenvolupament de tecnologia, veiem que en un punt es va inventar la ràdio i després vam ser capaços de transmetre senyals i vam tenir la possibilitat que algú ens escoltés» va explicar el científic a la BBC.
«Però uns centenars d’anys després d’haver inventat la ràdio – almenys si ens posem nosaltres com a exemple – podríem inventar màquines que pensen, la qual cosa és quelcom que potser aconseguirem aquest segle».
«Així hauríem estat capaços d’inventar als nostres successors i només durant uns quants centenars d’anys hauríem estat una intel·ligència 'biològica'», indica.
Des del punt de vista de la probabilitat, agrega el científic, si aquestes màquines pensants van aconseguir evolucionar, tenim ara més possibilitats de detectar els seus senyals que les de la vida «biològica» que les va inventar.

Objectiu en moviment
Per la seva banda John Elliot, el qual fou investigador del SETI i ara treballa a la Universitat Metropolitana de Leeds, a Anglaterra, afirma que els comentaris del doctor Shostak expressen un sentiment comú en la comunitat de científics de l’Institut.
"Hem de partir d’alguna cosa i no hi ha res incorrecte en aquesta teoria", diu el doctor Elliot a la BBC.
«Però després d’haver cercat senyals de vida durant 50 anys, el SETI està travessant un procés de conscienciació sobre la forma com la nostra tecnologia ha avançat, la qual cosa és un bon indicador de com altres civilitzacions – si és que existeixen – podrien haver progressat».
«Certament, allò que estem buscant al cosmos en un objectiu que evoluciona i està en moviment», afirma el científic.
Però ambdós investigadors estan d’acord en què trobar i desxifrar qualsevol eventual missatge que pogueren enviar aquestes màquines pensants podria ser més difícil que si es tractés de vida biològica.
La idea, no obstant això, ofereix noves direccions en la cerca de vida extraterrestre.
Segons el doctor Shostak és probable que la vida extraterrestre artificialment intel·ligent emigri cap a llocs on tant la matèria com l’energia, les úniques coses que serien d’interès per a aquestes màquines, estiguessin plenament disponibles.
Això significa que la busca del SETI necessita enfocar-se prop de les estrelles joves i calentes o , fins i tot, a prop del centre de les galàxies.
«Crec que hauríem de dedicar un percentatge del nostre temps a buscar en les direccions que potser no siguin les més atractives en termes d’intel·ligència biològica, però que podrien ser on s’ubiquen les màquines que pensen», afirma el científic.

Font:
BBC, 23 d'agost de 2010

dimarts, 10 d’agost del 2010

La Força Aèria brasilera reglamenta com procedir amb els ovnis

La Força Aèria Brasilera ha decidit reglamentar la forma en què els seus integrants han de procedir en el cas que albiren o sàpiguen de l’aparició d’objectes voladors no identificats" (ovnis), informa avui el Diari Oficial.
D’acord amb les normes publicades avui, davant d’una aparició o notícia d’observació d’un ovni els oficials han de registrar-ho en els llibres del Comandament d’Aeronàutica, que al seu torn haurà d’elaborar un document que serà remés a l’Arxiu Nacional.
A Brasil no hi ha registres oficials sobre aparicions de naus presumptament arribades d’altres planetes, però sí se sap que durant l’última dictadura militar (1964-1985) els serveis d’intel·ligència de l’Estat van investigar suposats observacions.
En vells arxius de la dictadura, l’any passat van ser trobats relats de l’anomenada "Operació Plat", amb la que entre els anys 1977 i 1978 es va intentar determinar la veracitat de diverses denúncies que parlaven d’ovnis que sobrevolaven els estats de Maranhão i Parà, que mai van poder ser comprovades.

Font:
Agència EFE

dijous, 5 d’agost del 2010

Diuen que a Churchill el preocupaven els ovnis

El govern britànic del primer ministre Winston Churcill es va prendre tan seriosament la "amenaça" dels OVNIS (objectes voladors no identificats) l’any 1950 que els caps de serveis d’intel·ligència de Regne Unit es van reunir per a discutir aquest assumpte, segons un nou lliurament d’arxius desclassificats.
Els ministres fins i tot haurien mantingut una comissió setmanal per a estudiar els informes sobre els observacions d’OVNIS d’un comitè d’experts en intel·ligència.
Els documents inclouen també una petició de declaració de temps de guerra al primer ministre Churchill i posen de manifest que aquest va ordenar que les observacions d’OVNIS es mantinguessin en secret per a evitar un "pànic massiu". A més s’observa que el volum d’informes d’OVNIS van aconseguir el seu punt màxim el 1996, quan els 'Expedients X' van ser més populars.
Alguns d’aquests informes formen part dels milers de documents interns que el Regne Unit ha desclassificat aquests dijous entre els que s’inclou una orde del llavors primer ministre per tal que s’ocultés la presumpte observació d’un platet volador dut a terme per un pilot militar durant els anys de la Segona Guerra Mundial.
Els documents, desclassificats per l’organisme públic 'National Arxives', cobreixen diverses dècades, i inclouen testimonis de testimonis que van dir haver vist ovnis, dibuixos i documents classificats en que es documenta sobre les observacions de platets voladors al llarg de tot Regne Unit.
Hi ha una nota que es refereix a un succés ocorregut durant la Segona Guerra Mundial, quan suposadament va passar prop d’un aparell de la Força Aèria de sa Majestat un "ovni metàl·lic".
Aquesta nota data de 1999, i el seu autor, la identitat del qual no ha transcendit, afirma que el seu avi li va explicar que hi havia estat present en una reunió entre Churchill i el general i posteriorment president nord-americà, Dwight Eisenhower, en la qual el primer havia revelat el succés. Segons aquest testimoni, ambdós mandataris haurien decidit mantenir l’incident en secret. Entre els arxius desclassificats no hi ha cap document que certifiqui per escrit l’existència d’aquesta trobada.
"El Ministeri de Defensa (del Regne Unit) no té coneixements o alguna línia d’actuació definida respecte als ovnis o platets voladors. Tampoc pel que fa a l’existència de formes de vida extraterrestre, una possibilitat davant la qual posseeix una mentalitat oberta", es pot llegir en aquest document de 1999.
Els documents també narren que durant alguns anys de la Guerra Freda la Força Aèria britànica va arribar a detectar fins a 200 incursions aèries d’avions soviètics.
De fet, una nota de 1996 afirma que els misteriosos observacions realitzats per radar durant aquells anys van resultar ser en tots els casos avions de reconeixement o antisubmarins de la Unió Soviètica.
El Regne Unit ha anat desclassificant documents interns que feien referència a observacions d’objectes no identificats sobrevolant ciutats del país. Veure:

Font: Europa Press