dimarts, 24 de setembre del 2013

Els ovnis de les Balears dels 70 eren globus que duien material científic

  Bartolomé Marquès Balaguer


Fragment d'una entrevista a Bartolomé Marquès Balaguer (Galilea, Mallorca, 1954), enginyer aeronàutic de l'INTA. 

...
- Als anys 70, vostè era un entusiasta dels OVNIS. 
- Ui sí!
- Per què es van deixar de veure a Mallorca? 
- Doncs perquè realment eren globus estratosfèrics de la mida d'un camp de futbol que estaven fabricats, amb una tela metal·litzada i brillant. Aquests aparells servien per a transportar material científic per a estudiar l'atmosfera. S'enlairaven a l'illa de Tràpani (Itàlia) i volaven per sobre de les Illes fins a arribar a l'Arenosillo (Huelva).
- El que són les coses ... 
- Sí. A més, aquests ovnis també es veien al nord de la península puix sobrevolaven des de la Base Aèria de Lleó fins arribar als Pirineus. Les visions d'aquests objectes voladors sortien a la premsa i eren tertúlia habitual de bars. .. fins que van deixar de veure. 
- El motiu? 
- Molt senzill: es va acabar la recerca. 
...

Font: Diario de Mallorca,22 de setembre de 2013, p. 26-27. (Gentilesa de Maties Morey). 

divendres, 16 d’agost del 2013

La CIA confirma l'existència de l'Àrea 51 a Nevada

L'Agència va desclassificar documents que inclouen un mapa que mostra la zona on es troba. 
L'Agència Central d'Intel·ligència dels Estats Units ha confirmat oficialment l'existència d'una zona misteriosa, coneguda com Àrea 51, al desert de Nevada, segons ha informat avui la cadena televisiva CNN.
La CIA ha desclassificat documents que inclouen un mapa que mostra l'àrea on es troba la zona d'exclusió militar. No obstant això, els documents no contenen cap referència a la suposada presència en aquesta zona d'extraterrestres o ovnis. Dels documents es desprèn que l'àrea 51 va ser utilitzada amb finalitats força convencionals. L'àrea, situada a uns 200 quilòmetres al nord-oest de Las Vegas, va ser només una zona d'assaig per a avions d'espionatge O-2 i OXCART durant la Guerra Freda.
A petició de l'investigador Jeffrey T. Richelson, els documents de la CIA van ser desclassificats per l'Arxiu Nacional de Seguretat de la Universitat George Washington. 
Alguns ufòlegs estan convençuts que a l'àrea 51" es troben les restes d'extraterrestres que haurien estat retirades després de la caiguda a terra d'un ovni a prop de Roswell el 1947. 

Font: Agències 

dissabte, 3 d’agost del 2013

La Flama del Canigó responsable d'observacions OVNI

Diversos testimonis afirmen haver vist la nit del dissabte 22 al diumenge 23 de juny estranyes boles de llum movent-se en el cel al costat del Canigó.
Dissabte 22 de juny de 2013, a dos quarts de dotze de la nit. Una mare de 38 anys torna amb les seves tres filles de la Gala de Gimnàstica Rítmica a Prada. Condueix el seu vehicle per la RN116, cap a Marqueixanes. Just després de la zona de compres Super U, la conductora notà un estrany fenomen sobre les muntanyes, a l'esquerra del pic del Canigó. Està disposada a facilitar el seu testimoni, però només  sota la condició d'anonimat: "Aquella nit, vam veure una gran bola taronja, realment molt brillant, que s'elevava al cel. Ens vam aturar al costat de la carretera. I allà vam veure una dotzena de boles similars, que començaven a elevar-se. Finalment van desaparèixer després de pujar molt alt. Sóc una persona molt racional. I el que vaig veure em crida molt l’atenció. Vull entendre-ho!".
Un altre automobilista, un agricultor de professió, va ser testimoni del fenomen des del mateix lloc. L'home de quaranta anys, que tampoc vol que es reveli la seva identitat, confirma les paraules de la mare: "Vaig veure boles de foc de color groc ataronjat que pujaven fins el cel. Vaig aparcar al costat de la carretera, puix que vaig pensar que eren helicòpters. Pensí que en aturar-me podria escoltar llurs motors, però no vaig sentir res. Fou impressionant, però res més. Després em va fer pensar. Cerquí a Internet per esbrinar què era, però no vaig poder trobar cap explicació vàlida, i per a mi segueix sent un misteri”.
Una dona d’edat, que s’havia dedicat al seu temps a l’agricultura, informà que ha vist baixar una hora després, des de Vernet, boles de foc similars. Declarà: "Va ser a la nit de dissabte a diumenge al voltant de dos quarts d'una de la nit. Vaig veure boles taronges que baixaven la muntanya, no sé exactament quantes hi havia, però van davallar molt ràpid. Fou inquietant".
Els tres testimonis estan d'acord. No obstant això, pot haver-hi una explicació racional per al fenomen.
La nit del dissabte 22 al diumenge 23, al voltant de la mitjanit, hi havia una multitud de persones a Canigó. De fet, és en aquest precís moment quan dotzenes de persones van fer el cim del pic per regenerar la flama de Sant Joan. "Potser les boles de llum que van veure aquests testimonis es degueren a la reverberació d'alguns dels fars als núvols". Els horaris d'ascens i descens són gairebé els mateixos, indica un del participants a la Flama. A menys que els extraterrestres, sorpresos de veure cada anys més de 10.000 llums enceses al mateix temps sobre la Terra, no vinguessin a veure què estava passant".

Font: Arnaud Andreu. «Des OVNI au-dessus du Canigou?». L'Indépendant [en línia], 30 de juny de 2013.

dimarts, 9 de juliol del 2013

Google recorda el cas Roswell a través del seu «doodle»



Google va dedicar el seu «doodle» d'ahir dilluns 8 de juliol al 66è aniversari del cas Roswell a Nou Mèxic.
El gegant de les comunicacions va oferir un joc interactiu, amb l'estètica d'una televisió antiga, que permetia als usuaris guiar un extraterrestre amistós en una petita aventura a la recerca de peces perdudes per a la seva nau estavellada. En acabar el joc, Google mostrava els resultats més importants per a la cerca dels termes «Roswell UFO incident». 
El 8 de juliol del 1947, Marc Brazel, un granger de Nou Mèxic, va descobrir unes restes disperses pel seu ranxo a Nou Mèxic. El succés en qüestió d'hores saltaria a primera plana del diari local, el Roswell Daily Record, que recollia el xoc a través del següent titular: «Les forces aèries capturen un plat volador en un ranxo de la regió de Roswell». Fin si tot l'oficial de l'exèrcit Walter Haut va anunciar en un comunicat de premsa que s'havia recuperat un disc volador després d'estavellar-se en un ranxo prop de la ciutat.
L'incident va quedar força oblidat fins que l'any 1978 Stanton T. Friedman va entrevistar el major Jesse Marcel, que havia participat en les tasques de recuperació de suposats materials alienígenes després de l'incident, que va assegurar que el govern nord-americà havia intentat tapar l'existència d'una nau extraterrestre. 
Les autoritats dels Estats Units van presentar un informe l'any 1997 en què s'identificaven les restes de Roswell com una unitats del sistema de detecció acústica d'explosions nuclears soviètiques denominat projecte Mogul. Malgrat això, l'interès en l'incident de Roswell encara perdura. A les xarxes socials, el «doodle» d'ahir dilluns ha estat «trending topic» i molts el consideren el millor que s'ha fet fins ara.
De moment el giny es pot recuperar junt amb una selecció dels «doodles» més famosos.

dissabte, 8 de juny del 2013

Publicada una monografia electrònica en espanyol sobre els avistaments de l'Antàrtida de 1965



Els investigadors Vicente Juan Ballester, Manuel Borraz, Heriberto Janost i Juan Carlos Victorio han invertit sis anys en la tasca d’analitzar les diverses observacions OVNI ocorregudes a l’Antàrtida entre juny i agost de 1965. La monografia va veure la llum el desembre passat.
La recerca ha consistit en l’acumulació de totes les fonts documentals existents, el contacte amb testimonis supervivents i l’anàlisi científica utilitzant les eines tecnològiques de suport actuals.
Com a conclusió s’extreu que cap de les observacions estudiades té un nivell significatiu de estranyesa. La informació generada originalment és insuficient i fins i tot contradictòria. Quan no hi ha una explicació concloent, s'han pogut trobar models convencionals que s'ajusten a les dades empíriques, el que redueix considerablement el seu valor com a evidència que es tractés de fenòmens anòmals.
Concretament, ha resultat que les tres observacions clau del 3 de juliol de 1965 a la illes Laurie i Decepció haurien consistit, molt probablement, en observacions d'un meteor, del satèl·lit artificial Echo II i d'estímuls astronòmics com el planeta Mart o les estrelles Spica (α de la Verge) i Arcturus (α del Bover).

dijous, 6 de juny del 2013

Els arxius del CEI dipositats a Suècia




Des d'aquest més de juny, els fons documentals del Centre d'Estudis Interplanetaris han estat cedits a l'Arkivet för UFO-forskning (AFU) de Suècia per a la seva conservació. Aquesta seriosa organització ja han iniciat els treballs d'ordenació i catalogació.
El CEI, per la seva banda segueix la seva tasca i és per això que, com fins ara, qualsevol petició de consulta dels seus fons ha de seguir dirigint a la seva Junta Directiva.
Aquesta decisió sobre el fons documental és la millor manera que el material acumulat durant tant anys quedi protegit, unificat i conservat per a la posteritat.

dijous, 31 de gener del 2013

Banyoles presenta un carnestoltes centrat al voltant dels ovnis



L'Ajuntament de Banyoles ha presentat l'edició d'aquest any del Carnestoltes, que se celebrarà el cap de setmana dels dies 1 i 2 de febrer del 2013. El carnaval d'aquest any se centrarà al voltant de la figura dels ovnis. Així ho va confirmar ahir el regidor de Festes, Jordi Bosch, que va explicar que la voluntat de l'organització és de continuar amb un tema central al voltant del Carnestoltes de Banyoles. «Enguany és Banyoles Atac», una temàtica en la qual representarà que la ciutat es envaïda per objectes voladors no identificats. Precisament durant la roda de premsa de presentació del Carnestoltes van aparèixer dos ovnis interpretats per la companyia de teatre «El vol del pollastre». 

Font:
«Banyoles presenta un carnestoltes centrat al voltant dels ovni.La festa de les disfresses tindrà lloc els dies 1 i 2 de febrer» [en línia]. Diari de Girona, 29 de gener de 2013.

dissabte, 12 de gener del 2013

«La Vanguardia» parla d’un nou triangle de desaparicions a Veneçuela


La secció Vida de La Vanguardia.com del passat dimarts dia 8 titulava una notícia sota el cridaner epígraf de «Un nou triangle de les Bermudes a Veneçuela?»
Segons la notícia recollida en molts mitjans internacionals, nombroses persones i equips de rescat estaven buscant a l’arxipèlag de Los Roques de Veneçuela l’empresari de moda italià Vittorio Missoni i cinc persones més, desaparegudes totes en un avioneta a la zona el 4 de gener. L’aeronau, de matrícula YV-2615 de color blanc, era un model BN-2 Islander de 1968.
El pilot de l’avioneta, Germán Marchant, de 65 anys  i el seu copilot Juan Ferrer, de 45, s’enlairaren cap a les 11 i 45 minuts del matí des de la pista d'El Gran Roque amb destinació a l’aeroport internacional de Maiquetia. Minuts després, a uns 18 quilòmetres aproximadament, activaren l’alarma d’emergència. Fou l’únic i darrer contacte amb la torre de control.
Les autoritats no han pogut determinar si l’avioneta duia una balisa de 406 MHz que permet enviar automàticament les coordenades. Tot i que és obligatori usar-lo, no s’activà y es dubte de la seva existència. A hores d'ara no s'han trobat restes de l'avioneta.
La Vanguardia indicava que aquestes illes –molt popular com a destinació turística, especialment per al submarinisme, «continuaven llaurant-se una fama similar a la del Triangle de les Bermudes [...] on la llegenda popular diu que desapareixen avions i embarcacions per causes misterioses».
Des de mitjans dels 90 hi haurien hagut almenys 15 incidents –aquí La Vanguardia col·loca un enllaç a la notícia del diari britànic The Guardian, amb aeronaus implicades en accidents fatals, desaparicions o d’altres incidents.
La versió digital del rotatiu afegia que «el mite de la zona maleïda començà a consolidar-se» el 4 de gener de 2008, quan un avioneta YV-2081 de l’empresa Transaven, en vol de Caracas a les illes desaparegué amb 14 persones a bord. Abans que es produís, el pilot informà de problemes en el motor quan s’apropava a l’arxipèlag. El cos del copilot fou recuperat arrossegat pel mar fins ala costa, però no es van trobar les restes de l’aparell ni dels altres desapareguts.
Aquesta àrea se suma a d'altres de la Terra que arrosseguen també la llegenda d´ésser zones de misterioses desaparicions d'avions i vaixells. El rànquing és encapçalat per l'anomenat Triangle de les Bermudes. La trama del mite inclou explicacions diverses que van des de bases d'ovnis fins a d'altres cientifistes com la presència de metà a les aigües.
Fora del folklore popular, en el cas de Los Roques cal considerar el tipus d'aeronaus utilitzades en els trajectes, la seva antiguitat i el nivell de manteniment. Tanmateix, algú ha calculat la ràtio d’accidents per nombre de vols i quilòmetre quadrat a la zona per a poder fer qualsevol afirmació estadística? 

dissabte, 22 de desembre del 2012

No hi va haver ovni a Bugarag (Occitània)

Un grapt de místics amb ponxos i robes multicolors, bromistes disfressats de marcians, comerciants a la recerca de negoci, 400 policies i 244 periodistes van omplir els carrers de Burgarag, el municipi occità on, en teoria, un OVNI havia de baixar a la terra aprofitant la falda de la muntanya que s’hi aixeca, que té forma de pista d’aterratge.
Segons un dels responsables del desplegament policial, tot just 250 persones van fer cas a la crida que s’havia fet durant tot l’any a Internet per ser presents el 21 de desembre a aquesta localitat propera a Perpinyà.
Les xarxes socials apuntaven a més de 20.000 persones concentrades a Bugarag per obtenir la salvació gràcies a alienígenes. Aquesta previsió d’acumulació de gent va fer témer aldarulls a les autoritats i per això es va fer el desplegament policial. Els poc més de 180 habitants de Bugarach, al costat d’uns pocs bromistes de les localitats properes i algun curiós, van ser els únics que van veure el desplegament de policies i periodistes. 244 periodistes de 55 països Des de la Prefectura de Carcassona, la responsable de facilitar les acreditacions de premsa va confirmar que, en total, 244 informadors van acudir a Bugarag procedents de 55 països. 

Font: EFE

dimarts, 12 de juny del 2012

Un ovni sobre Israel podria ser un míssil rus

Dijous passat al vespre les línies de telèfon de la policia d'Israel es col·lapsaren per centenars de trucades que alertaven de la visió d'un Objecte Volador No Identificat.
Segons recollia la premsa els testimonis van veureu un llum extraordinàriament brillant. Paral·lelament habitants dels estats veïns d'Armènia, Iran, Jordània i Líban també alertaven a les autoritats de la visió d'un OVNI al cel de similars característiques.
El misteri, però, sembla que fou resolt a les poques hores. Segons els mitjans de comunicació israelites, Rússia hauria informat que havia estat fent proves de míssils a la zona d'Astracà i que era molt probable que es descontrolés alguna de les unitats.
Segons el president de l'Associació Astronòmica d'Israel, Yigal Pat-el, en declaracions al rotatiu Ynet, la deflagració del combustible i de les restes d'un míssil descontrolat explicarien bé l'observació que comptar amb nombrosos testimonis, atès que es trobava a uns 300 quilòmetres d'altura.
 
Fonts: 
«L'ovni del Pròxim Orient era un míssil rus». Ara.cat [en línia]. 8 de juny de 2012.
Q. Selles. «Pànic a Israel per un OVNI que podria ser un míssil rus». Nació Digital [en línia]. 8 de juny de 2012. 
 

diumenge, 29 d’abril del 2012

Darrer número de «Cuadernos de Ufología»


La Fundació Íkaros ha publicat el número 35 de la revista Cuadernos de Ufología (CdU) corresponent a l'any 2010. Aquest és l'últim número que publica segons anuncia en la pròpia publicació. La Fundació està en procés de dissolució tal i com ja vam informar el desembre passat.
CdU va nàixer l’any 1983 a Sevilla per iniciativa de José Ruesga i es va publicar en forma de fotocòpies fins que l’any 1987, en passar a editar-se a Santander, va donar el salt a la impremta sota l’ègida de Julio Arcas. Posteriorment es convertí en una revista especialitzada de la Fundació Anomalía.

divendres, 20 d’abril del 2012

Els fons documentals de la Fundació Ikaros a la Biblioteca Central de Cantàbria


El Butlletí oficial de Cantàbria ha publicat avui el Decret 18/2012, de 12 d’abril pel qual s’accepta l’adquisició, per la via de la donació, a favor de la Comunitat Autònoma de Cantàbria del fons bibliogràfic i documental ofert per la Fundació Íkaros amb destinació la Biblioteca Central de Cantàbria. Una part d'aquest fons havia sortit de Catalunya durant l'activitat desenvolupada per la Fundació des de 1997.

dimecres, 4 d’abril del 2012

Suposat vídeo d'ovnis a Barcelona

Aquests dies s'està comentant per diversos canals la gravació d'un vídeo el passat 31 de març a Barcelona en el qual es veuen unes formes esfèriques blanques que semblen correspondre a simples globus.

Més informació a Documentant.net.

diumenge, 4 de març del 2012

Maties Morey publica «Extraterrestres en televisión»


El nostre consoci Maties Morey ha publicat Extraterrestres en televisión, un llibre electrònic que recopila diversos articles seus apareguts a Cuadernos de Ufologia i @nomalía, convenientment actualitzats i que versen sobre sèries i programes de TV amb presència alienígena.
El format és el d'iBook, de manera que cal disposar d'un iPad per a llegir el volum que es pot descarregar gratuïtament de la botiga de l'aplicació. Aquests format permet que junt amb el text es puguin integrar amb gran facilitat d'altres morfologies de la informació tal com imatges i vídeos. Tanmateix, també existeix una versió en PDF disponible a: <http://www.box.com/s/prldbi0stb6rd0d2tfdi>.

dimecres, 4 de gener del 2012

Mini onada ovni a la Península?

Durant els mesos de setembre i octubre de 2011, segons les revistes Más Allá i Año Cero, s'han observat alguns ovnis sobre Catalunya i Balears que formarien part d'una mini onada ovni a la Península. En la pàgines de www.documenta.net es pot llegir més informació sobre els casos a la catalanofonia.
Els casos, que inclouen fotografies i un vídeo, tot d'escàs interès, són els següents:

17 de setembre, 21.15 hores. Palma (Mallorca).
5 d'octubre. Caiguda d'objecte lluminós (meteorit). Santa Eulàlia (Eivissa).
8 d'octubre, 21.15 hores. Platja d'Aro (Baix Empordà).
18 d'octubre, 20.50 hores. Viladecans (Baix LLobregat).

dissabte, 24 de desembre del 2011

Desapareix la Fundació Ikaros, successora de la Fundació Anomalía


El patronat de la Fundació Íkaros, reunit a Toledo durant aquest mes de desembre, ha decidit sol·licitar al Ministeri de Cultura d’Espanya la seva extinció atès els problemes econòmics que arrossega i la manca d’interès i complicitat de l’entorn ovni.
La Fundació Ikaros que presideix actualment José Ruesga disposa a dia d'avui d’un patronat molt reduït format per Julio Arcas, Pedro Ojalvo i el nostre consoci Maties Morey.
La Fundació que fins el 2010 es deia Anomalía, va nàixer fa 15 anys nucleada al voltant de la revista Cuadernos de Ufologia i el seus actuals objectius són la promoció de l’estudi de la influència a la cultura popular dels avançaments de la ciència i la tecnologia, de les anomalies científiques i del meravellós.
Des del CEI volem agrair el treball realitzat tant pels patrons com per a d’altres col·laboradors durant tots aquest anys.

diumenge, 28 d’agost del 2011

El cas Manises es nega a desaparèixer de la premsa

En aquesta ocasió la novetat del cas Manises són les declaracions de «Jafo», presumpta nou testimoni dels fets, fent guàrdia estant com a soldat en el barracó d'alarma de l'aeròdrom.
Segons el rotatiu del País Valencià Las Provincias, l'OVNI hauria provocat l'enlairament d'un avió Mirage III de la pròpia base de Manises, a més del Mirage F-1 de Los Llanos.
«Ningú va confirmar que sortís per a esguardar què eren aquestes llums però era obvi», explica el testimoni que afegeix que «anava a una velocitat de Match-2, dues vegades la velocitat del so».
L’article el signe Miracles Hernández.

dimecres, 24 d’agost del 2011

Mor l’ufòleg Budd Hopkins


L'ufòleg Budd Hopkins va néixer el 15 de juny de 1931 a Weeling, West Virginia i va morir el passat 21 d'agost. S’havia graduat en Art i Història de l'Art a l’Oberlin College el 1953, any en què es va traslladar a Nova York. Prestigiós pintor i escultor, va rebre diversos premis nacionals. Les seves obres es van exposar en museus com el Solomon R. Guggenheim o el Museu d'Art Modern de Nova York i en molts altres centres culturals dels Estats Units i Europa.
Posteriorment es va interessar per l'estudi dels ovnis, especialment pel tema de les abduccions. El 1980, any en què publica la seva primera obra, Missing Time (Temps perdut), era un personatge gairebé desconegut entre els aficionats als ovnis. Fins aquest moment l'assumpte dels presumptes segrestats gairebé no s'havia desenvolupat.
Des del adveniment de Hopkins el panorama va començar a canviar: els seus entrevistats deien que els alienígenes que els havien segrestat eren poc o gens comunicatius, freds i indiferents, quan no decididament sinistres. I generalment feien aquestes confessions sota hipnosi.
Hopkins va començar a interessar-se en el tema a partir d'una experiència personal. El 1964, va observar al costat d'uns amics un petit objecte metàl•lic flotant immòbil al cel de Cap Cod. El fet el va portar a reflectir aquesta nova inquietud en algunes de les seves obres plàstiques. Però no va ser fins al juliol de 1975 que va començar a investigar una sèrie de casos ocorreguts a Cod, als quals no els hi va trobar una explicació convencional.
El març de 1976 publicà el seu primer article ufològic a la revista novaiorquesa The Village Voice. Poc després descobreix que la mainadera de la seva petita filla havia vist diversos ovnis sobre una muntanya, que posteriorment s'havia aproximat un estrany cotxe blanc i una doble columna de suposats motociclistes amb llums en els cascos, per a finalment només recordar haver tornat a casa .
El gener de 1977, intrigat per aquest suposat «temps perdut» que comparava amb el famós cas del matrimoni de Betty i Barney Hill, Hopkins decideix buscar ajuda per experimentar amb hipnosi regressiva. De les seves experiències no sorgeix res interessant fins el 1978, quan coneix al veterà ufòleg Ted Bloecher i a Aphrodite Clamar, una psicòloga que empra en les seves regressions la tècnica de demanar al protagonista que "imagini estar veient una pel•lícula" sobre els fets. En aquesta època Hopkins publica Missing Time que li permetrà entrar en contacte amb nombrosos presumptes abduïts. Hopkins va començar a definir les abduccions com "una epidèmia invisible", però tal com assenyala l'especialista en la història de les absuccions Luis R. González, «ell mateix s'havia convertit en el seu principal agent propagador».
El 1981, amb el suport de la Fund for UFO Research (FUFOR), nou dels seus testimonis van ser estudiats per un psicòleg, que va concloure que es tractava de persones normals, si de cas una mica més intel•ligents que la mitjana, encara que amb dificultats en el seu sentit d'identitat sexual i en les relacions interpersonals.
Paral·lelament Hopkins havia començat a organitzar els seus primers "grups d'autoajuda" per abduïts, una pràctica que s'estendria després per tots els Estats Units, especialment des que es va sumar a la partida un psiquiatre de la Universitat de Harvard, el doctor John E. Mack (mort el 2004) que, segons els seus crítics, va contribuir a realimentar el fenomen de l’abducció. Alhora, el mateix Hopkins començà a hipnotitzar els protagonistes d'aquests casos. El 1986, les presumptes abduccions extraterrestres van aparèixer en diversos programes de televisió més aviat sensacionalistes i el tema va començar a envair les llars.
El 1987 Hopkins va publicar el seu segon llibre Intruders (Intrusos) on va presentar per primera vegada la tesi segons la qual l'objectiu primordial dels extraterrestres és crear un híbrid extraterrestre-humà. La història central d'aquella obra, on s'explica com els alienígenes utilitzarien procediments d'inseminació artificial, prendrien mostres d'òvuls i esperma humans i fins i tot extraurien fetus híbrids de les abduïdes embarassades, va acabar sent una minisèrie amb el mateix títol de la cadena CBS; i, també inspiraria la mitologia de la sèrie X-Files [Els Expedients X, Chris Carter, 1993-2002], Dark Skies (Cels foscos, Cel negre, 1996-1997) i Taken (Apressats, Abduïts, 2002).
Intruders és – junt amb Communion de l'escriptor i suposadament abduït Whitley Strieber– una de les obres més influents mai escrites sobre abduccions OVNI.
Amb part dels beneficis dels seus llibres, Hopkins va establir la Fundació Intruders, dedicada al tractament, consell i seguiment dels protagonistes d'aquests casos, una iniciativa que repetirien pel seu compte Mack i, durant certs temps, el propi Strieber.
Al febrer de 1991, Hopkins va rebre una carta d'una novaiorquesa anomenada Linda Cortile, on li parlava d'un estrany succés presumptament ocorregut a prop del pont de Brooklyn. Hopkins es va interessar donada la suposada presència de dos policies de servei. Amb el temps, el cas es va anar complicant: aquests policies no eren tals sinó ... els guardaespatlles del llavors Secretari General de les Nacions Unides Javier Pérez de Cuéllar, havent estat també ells abduïts aquella mateixa nit ... A finals de 1996, Hopkins publicaria la seva versió del cas en el seu tercer llibre, Witness (testimoni).

Font: Alejandro C. Agostinelli. «Falleció Hopkins, gurú y agente propagador de los abducidos». Factor 302.4 (22 d'agost de 2001).


diumenge, 14 d’agost del 2011

El govern britànic no va investigar observacions d'ovnis

Les autoritats britàniques van desestimar milers d'informes d’observacions d'ovnis en dècades passades, d'acord amb els més recents documents desclassificats al Regne Unit.
Molt poques observacions van ser indagades, perquè els funcionaris van decidir al seu moment que seria un malbaratament de temps i diners.
Els arxius contenen una queixa d'una dona que el 2003 va dir que la van fer sentir una ximple després d’informar haver vist al cel de Londres un objecte volador no identificat en forma de cuc. La policia va concloure que la dona havia vist el reflex d'una llum del carrer en la seva finestra.
En un altre document, experts van concloure que les observacions de llums en el cel a l'estiu de 2006 eren probablement llanternes xineses, petits globus d'aire compostos de paper, filferro i flama.
El ministre de Defensa va posar a disposició del públic en els Arxius Estatals documents que cobreixen observacions d'ovnis de 1985 a 2007.

Font: BBC World, 11 d'agost de 2011

L'autor de la famosa foto de l'onada Belga admet l'engany




El belga que el 1990 va fer una famosa fotografia d'un ovni va confessar el 27 de juliol en el canal RTL-TVI, 21 anys després del fet, que va ser una broma, dient que era en realitat un model de poliestirè que ell havia fet.
La foto, publicada durant una onada d'objectes voladors no identificats que van ser observats entre 1989 i 1990 a Bèlgica, havia atret l'interès de molts especialistes.
Samuel Patrick Ledoux, que tenia llavors 20 anys, va decidir construir amb els seus col•legues un model de forma triangular amb quatre focus, "per diversió", va dir al canal belga.
"Per fabricar-lo se’l va pintar pintar, va ser suspès en el buit i es va fer la foto de nit", va confessar l’autor de la regió de Verviers.
La imatge era la més precisa presa durant el temps de les observacions d'ovnis que van tenir milers de testimonis a tot Bèlgica, incloent policies, enginyers o treballadors, el que va desencadenar un frenesí mediàtic sense precedents.
Fins i tot es va organitzar una "cacera d'ovnis", des de l'aeroport de Lieja un parell de dies després de la publicació de la foto suposadament capturada a Petit-Rechain a l'abril. Un avió de la Força Aèria de Bèlgica havia volat sense èxit part del territori.
Alguns han suggerit que el misteriós objecte volador podria haver estat un nou tipus d'avió furtiu provat per l'OTAN, mentre que altres no van descartar la hipòtesi d'un "gran engany".
"La meva sensació és que és fàcil enganyar a moltes persones amb una maqueta", va dir Patrick, explicant que era hora d'acabar amb l'engany. No obstant això, no va especificar per què havia esperat 21 anys per
resoldre-ho.

Samuel Patrick Ledoux, en durant l'entrevista en el canal de TV RTL-TVI