Un nou director del GEIPAN a partir de setembre

Roger Baldacchino. Fotografia: GEIPAN.

Després de 4 anys d'activitats al capdavant del GEIPAN, Jean-Paul Aguttes ha deixat pas a Roger Baldacchino. No obstant això Aguttes romandrà a l'organització fins a final d'any, ajudant al nou director a assumir el càrrec.

Roger Baldacchino va néixer el 1958. Es va graduar de l'École d'Ingénieurs Télécom Paris Sud en Electrònica, Electrotècnia i Automatització. Va començar la seva carrera a France Télécom, on va treballar de 1981 a 1991 com a inspector de telecomunicacions per a l'explotació del satèl·lit Telecom1, i després com a inspector sènior de telecomunicacions per auditoria interna, integrant-se definitivament al CNES a finals de 1991.

La major part de la seva carrera l'ha dedicat a àrees de responsabilitat operativa, gestió de projectes i més de 100 llançaments (ARIANE 4, ARIANE 5, Soiuz i VEGA).

Com es recordarà, el GEIPAN, Groupe d'études et d'informations sur les phénomènes aérospatiaux non identifiés és una unitat de l’agència de l’Estat francès de l’espai (CNES) que té per objectiu l’estudi de fenòmens aeroespacials no identificats. Entre 1977 i 1988 se’l coneixia per GEPAN; i, entre 1988 i 2004, per SEPRA. EL GEIPAN facilita informació sobre les comarques nord-pirinenques de Catalunya. 

Font:  

«Un nouveau responsable au GEIPAN à partir de septembre 2019». CNES-GEIPAN [en línia], 13 de setembre de 2019

La Marina dels EUA reconeix fenòmens no identificats en vídeos

La Marina dels Estats Units va reconèixer ahir que els ovnis captats en vídeo pels seus pilots el 2004 i que va fer públics el diari The New York Times fa uns mesos són reals i no han pogut ser identificats.

Els pilots van assegurar que els objectes es movien a una velocitat hipersònica, i aquests cossos estranys realitzaven maniobres aparentment impossibles a l'aire davant la costa est de Estats Units. Ara que s'ha desclassificat l'informe intern d'anàlisi de les imatges i dels objectes, els Estats Units reconeixen que són imatges reals i que no han aconseguit trobar cap explicació plausible.

Els experts de la Marina asseguren que no són drons ni avions, però tampoc han suggerit cap d’altra explicació. Oficialment es consideren "fenòmens aeris no identificats".

Tampoc han trobat explicació de per què els sensors amb què els F-18 gravaren aquestes imatges, foren incapaços de centrar l'objectiu, com si no fossin realment objectes sòlids o, alternativament, pugessin absorbir l’energia.

 

L'«Ufology world Congres» segueix donant calers

Hospitalet de Llobregat acollirà des d'avui divendres 6 fins el diumenge 8, una altra edició de l'anomenat «Congrés Mundial d’Ufologia» amb conferenciants de diversos punts del planeta i entre el que destaca el doctor Michio Kaku, un físic teòric nord-americà, conegut per la seva tasca de divulgació científica.

L'esdeveniment, pensat per a creients disposats a pagar una bona quantitat de diners, acull diversos tallers i ponències, i comptarà un altre cop amb una exposició del pintor Robert Llimós.

També s'espera la presència de Nacho Rojo, responsable del canal “La verdad oculta” i que presentarà a Barcelona les presumptes proves que un OVNI es troba damunt de la capital i s’està comunicant a l'actualitat.

D’altra banda, segon les seves declaracions a Versió RAC1, actualment la zona d’activitat ovni més intensa a Catalunya és l’autopista AP7.

Superbòlid observat en diversos punts del litoral català. Com sempre, algunes persones parlen d'OVNIs.

Imatge publicada per El Periódico de Catalunya

 

Segons informà abans d’ahir El Periódico de Catalunya, una enorme bola de foc fou vista des de diferents punts de litoral català el divendres a la nit.

Van ser molts els que van presenciar l'estrany objecte, inundant les xarxes socials amb fotos i vídeos, així com de comentaris de sorpresa i assegurant que era una llum molt forta. El telèfon del Servei d'emergències 112 va rebre un total de 55 trucades de diversos municipis, des de Cadaqués a l’Ametlla de Mar, passant per Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Barcelona i Sant Antoni de Calonge de l’albirament lluminós. La primera trucada es va registrar a les 22.38 hores des de Caldes d’Estrac. 

Salvament Marítim també va confirmar el fenomen, que es va poder veure des de gairebé tots els Països Catalans i fins i tot en llocs més allunyats com Sardenya i Algèria.

En un primer moment es va pensar que podria tractar-se d'un meteorit o un estel fugaç, però, els astrònoms van explicar que es tractava d'un superbòlid, un cos format per matèria còsmica que, per la seva grandària, es pot veure a simple vista i que travessa l'atmosfera a gran velocitat. 

En aquest cas en concret, el seu deixant persistent i la seva lluminositat va ser fotografiada i gravada en vídeo per diversos aficionats. A més, han afegit que possiblement estava associat a l'eixam de les Perseides d'aquest agost.

L'American Meteor Society diu que les boles de foc solen ser més brillants que una magnitud -4, que és l'equivalent de la visibilitat de Venus. D’altra banda, alguns testimonis van informar d’una fragmentació, el que significa que bé podria haver entrat a l'atmosfera de la Terra. 

Altrament, segons l’informatiu veneçolà La Calle, també hi va haver qui va assegurar que l’objecte era un fenomen OVNI.

Festa major amb invasió d'extraterrestres

 

El barri de Sant Daniel de Girona ha creat un cartell per al festa major d'enguany, on es poden veure uns alienígenes i uns ovnis aterrant al descampat que hi ha davant del monestir de la Vall. Les festes començaran l’última setmana d’agost.

Publicat el número 5 de Nous Papers d'Ovnis

Ha vist la llum el número 5 de Nous Papers d'Ovnis (ISSN 2604-1405) corresponent a l'any 2018. El volum té tres articles principal. Emma Rodríguez signa una revisió del succés de l'humanoide del Puig Peni (Alt Empordà) de l'any 1971. Per la seva banda Marc López recupera tres casos ovni que ja s'havien explicat amb anterioritat a partir d'estímuls d'origen astronòmic. Finalment Jordi Ardanuy fa un repàs estadístic al conjunt de casos recollits a nivell nacional durant el 2018.

El número es completa amb una selecció d'entrades d'aquest bloc i notícies històriques d'hemeroteca.

La revista es pot llegir en línia a través d'ISSUU, baixar en PDF des de Mediafire; o bé adquirir impresa sota comanda a preu de cost.

La Marina de guerra dels Estats Units està redactant noves directrius per informar dels ovnis

El dia de Sant Jordi es va publicar un article del conegut periodista especialitzat en qüestions militars, Bryan Bender, a Político anunciant que s’estaven preparant noves directrius per als informes OVNI de la Marina dels EUA.

Bender, i d’altre periodistes després, han obtingut una breu declaració de Joseph Gradisher, portaveu del cap adjunt d'Operacions d'Informació de la Marina de Guerra:. Així, «als darrers anys hi ha hagut un cert nombre d'informes sobre aeronaus no autoritzades i/o no identificades que han penetrat en diferents àrees sota control militar i en espais aeris limitats. Per raons de prudència i de seguretat, la Marina de guerra i la Força Aèria es prenen aquests informes molt seriosament i els investiguen un per un. Com a part d'aquests esforços, la Marina està actualitzant i formalitzant el procés mitjançant el qual es poden elevar informes de qualsevol d'aquestes incursions sospitoses a les autoritats involucrades. S'està redactant un nou text per a les unitats navals de la flota en el qual es detallaran els passos a seguir en els informes.

«En resposta a les sol·licituds d'informació fetes pels membres del Congrés i el seu personal –continua la notícia–, la Marina ha proporcionat un seguit d'informes del Servei d'Informació d’alts funcionaris, així com de pilots amb detalls sobre fets de possible perill per a la Seguretat del trànsit aeri».

D'altra banda, Joseph Gradisher va declarar a The Washington Post que «L'aparició d'ovnis ocorre diversos cops cada mes».
La Marina hauria rebut algunes crítiques per concedir relativament poca atenció al fenomen dels objectes voladors no identificats i per encoratjar una cultura en què el personal creu que parlar-ne podria perjudicar la seva carrera, segons Chris Mellon, antic director de personal del Comitè d'Intel·ligència del Senat. En declaracions al Post ha afirmat que el protocol actual afavoreix que s’ignorin les anomalies en lloc explorar-les.

Bender vincula aquesta notícia sobre l'actualització dels procediments ja existents amb els informes d'ovnis que des de finals de 2017 van posar en primer pla a Luis Elizondo, un antic agent d'intel·ligència que durant diversos anys havia coordinat un intent de promoure els estudis ufològics dins de l'Agència d'intel·ligència de Defensa.

Fonts:

Bryan Bender. «U.S. Navy drafting new guidelines for reporting UFOs». Político [en línia], 23 abril 2019. «https://www.politico.com/story/2019/04/23/us-navy-guidelines-reporting-ufos-1375290».
Deanna Paul. «How angry pilots got the Navy to stop dismissing UFO sightings». The Wasington Post [en línia], 25 abril 2019. «https://www.washingtonpost.com/national-security/2019/04/24/how-angry-pilots-got-navy-stop-dismissing-ufo-sightings/?noredirect=on&noredirect=on&utm_term=.0b0d98ab746a»
 

L'Ovni de Carballal i Sierra a Montserrat el 1987, un bòlid molt brillant?

Dels famosos trànsits ufològics a Montserrat a l'entorn del pretès contactat L. J. Grifol, un dels més famosos és el que van protagonitzar els coneguts escriptors espanyols Manuel Carballal i Javier Sierra.

Carballal va resumir la seva experiència al diari La Vanguardia en una carta al director apareguda l’any 1988. Extraiem les parts significatives: «[...] la nit del 23 al 24 de juliol de 1987 jo si vaig tenir l'oportunitat de viure una experiència absolutament impressionant a la muntanya Montserrat, en companyia únicament de Luis José Grifol i el jove ufòleg Javier Serra [...] I no es va tractar d'una subtil estrella fugaç capaç de confondre un expectant observador. Molt al contrari del que passa amb la majoria, jo no vaig pujar a Montserrat a veure ovnis, sinó a demostrar d'una vegada per totes que allò era un vil frau. No ja amb una actitud prudentment escèptica, sinó violentament hostil [...] Acaronava l'esperança d'un reportatge ben espectacular desemmascarant al senyor Grifol i els seus inexistents companys. Pobre de mi. No només el gravador que d'amagat esgrimia esperant registrar fins a l'últim deliri del farsant, no va funcionar, i les 3 càmeres fotogràfiques es van avariar alhora (per esmentar només algunes de les oportunes "coincidències" que allí es van donar) sinó que a més vaig tenir l'oportunitat de veure amb els meus propis ulls un ovni sorgint a la zona que senyor Grifol havia indicat anteriorment. Un poderosíssim focus de llum de diversos colors d'una grandària superior al de la Lluna plena realment proper a nosaltres a l'espai que va sorgir, i que ens va "sobrevolar" i desaparegué amb el més aterridor dels silencis» (Carballal, 1988).

Recentment, la revista El Ojo critico, de la qual precisament Manuel Carballal n’és l’editor, ha publicat un article signat per Álvaro Alonso en el qual dóna una possible explicació del cas. Versem la seva conclusió que de totes maneres considera provisional: «Sense poder descartar la possibilitat que, efectivament, el que els testimonis veieren aquella nit de 1987 fos una "nau" (com la descriu Grífol) enviada per "ells", els qui vulgui que siguin, en aquest article he plantejat la possibilitat que el que van veure els testimonis fou un bòlid brillant o fireball, fenomen excepcional, però amb causes naturals ben conegudes. Un albirament protagonitzat no per aficionats a l'astronomia, sinó per un contactat que veia naus en cada estrella fugaç que creuava el cel, acompanyat per dos joves, un de 18 anys i l'altre menor d'edat, en el tram final d'un viatge a certa manera iniciàtic, en una nit molt fosca, amb circumstàncies meteorològiques que no comprenien, després d'haver albirat diversos meteors que van amar creant un ambient d'excitació creixent, i creient tots dos, com jo mateix creia a la seva edat, en l'existència d'éssers de l'espai que visitaven habitualment el nostre planeta amb les seves naus» (Alonso 2019).

La conclusió d’Alonso és interessant perquè planteja una possible explicació sense haver de recórrer ni a cap forma d’espiritualitat ni al paranormal. Naturalment és impossible de saber si això és realment el que van veure. El que té importància és que mostra que poden haver-hi explicacions que no precisen de paradigmes màgics, malgrat que absolutament mai es podrà demostrar realment el seu origen. No es pot fonamentar l'existència de coses només a partir de casos que poden rebre d'altres interpretacions.

Jordi Ardanuy 

Referències:

Álvaro Alonso (2019). «Contacto OVNI en Montserrat, 1987». El Ojo Crítico [en línia], núm. 88, març 2019, p. 73-79.

B. Manuel Carballal. «Montserrat, enclave ovni». La Vanguardia, núm. 38.357, 26 setembre 1988, p. 6.

Unes estranyes llums que aparegueren al cel de Noruega són conseqüència d’un estudi de la NASA

Fotografia de Frank Olsen, Noruega.

El passat 5 d’abril es van veure sobre Noruega unes estranyes llums. Es van publicar a les xarxes socials diverses imatges de l’efecte visual, despertant tota mena d’especulacions, fins i tot que podien ser extraterrestres.
De fet fou la NASA qui va crear els núvols de colors a gran altitud amb l'objectiu de mesurar els vents a les aurores boreals mitjançant gasos expulsats des de dos coets de sondeig llançats des de Noruega.
La missió AZURE (Auroral Zone Upwelling Rocket Experiment) està dissenyada per realitzar mesuraments de la densitat atmosfèrica i la temperatura amb instruments als coets i desplegant traçadors de gas visibles -tri metil alumini (TMA) i una barreja de bari/estronci- que s’ionitza quan s’exposa a la llum solar. Els vapors van ser alliberats sobre el mar de Noruega a 114 i a 241 quilòmetres d’altitud.
Aquestes barreges, que utilitzen substàncies similars a les que es troben als focs d’artifici, crearen núvols de colors que permeteren als investigadors rastrejar el flux de partícules neutres i carregades. En rastrejar el moviment d’aquests núvols de colors a través de fotografies a terra i triangular la seva posició moment a moment en tres dimensions, AZURE proporcionarà dades valuoses sobre el flux vertical i horitzontal de partícules a dues regions clau de la ionosfera en un rang d'altituds diferents.
A aquesta altura sobre la Terra, l’atmosfera és extremadament poc densa i aquests núvols de vapor es dispersen ràpidament i segueixen els vents que poden moure’s uns quants centenars de quilòmetres per hora.
Investigadors dels Estats Units, Noruega, el Japó, el Canadà i altres països col·laboren en aquest projecte per conèixer amb detall el funcionament dels processos d'escalfament i precipitació de partícules carregades a aquesta regió, un dels pocs llocs de la Terra amb fàcil accés al vent solar.

Llibre sobre la Carole Ramis

Jordi Ardanuy ha publicat recentment una petita monografia sobre la Carole Ramis. Es tracta d'una evolució d'un article originalment publicat a Papers d'Ovnis l'any 2009 i que posteriorment ha anat ampliant i esmenant, fent-lo accessible a través de la xarxa. El text recollit en aquest llibret de 72 pàgines es basa en la versió 10.0 i s'ha publicat sota el segell editorial del CEI.

Especulacions sobre ovnis i caiguda d'objectes a Cogollos de Guadix (Espanya)

Forat que va deixar el suposat impacte d'un objector a la teulada d'una casa deshabitada 

a Cogollos de Guadix, al sud d'Espanya. Font: El Ideal.

Segons informava La Vanguardia el passat dia 13 citant agències, la tarda del diumenge 10 de febrer, tres misterioses llums van solcar el cel a gran velocitat i van impactar en diferents punts de la localitat de Cogollos de Guadix a Granada, a la regió sud d’Espanya. Un d'aquests objectes lluminosos hauria destrossat la teulada d'un habitatge deshabitat propera a unes escoles, deixant un forat d'uns dos metres de diàmetre; els dos restants van caure en rambles properes al municipi.

Segons alguns dels testimonis es va semblar a una mena de pluja de meteorits, segons recollia el rotatiu Ideal. Després del que havia passat, l'alcalde de Cogollos de Guadix, Eduardo Martos, indicava que s’havia posat en contacte amb la Universitat de Granada per intentar esbrinar l'origen del fenomen.

El mateix article de La Vanguardia reprodueix que Eduardo Martos explicà a Europa Press que a la matinada de dilluns 11, uns veïns van veure tres llums en el cel, dues sobre una zona agrària i una a la trama urbana del municipi, i, ja al matí, els serveis municipals van tenir constància del forat causat a la teulada d'una casa del poble, a l'entorn del carrer Granada al costat de l'escola pública, fet que es va associar al suposat meteorit.

Martos afegia que, segons la informació científica que ha pogut recaptar fins al moment, no es tractaria d'un meteorit, ja que aquest s'albira des de centenars de quilòmetres enrere, de manera que permet mobilitzar els serveis d'emergència. En caure, a més, acostuma a provocar un estrèpit o tremolor. "No sabem si es tracta d'un meteorit, de la peça d'algun avió o simplement d’un ensorrament", va indicar Martos, que també precisar que el forat aparegut al sostre de la casa havia causat gran intriga al poble, i que s'esperava que en les següents hores es pogués determinar amb més exactitud què havia passat.

És curiós que per a La Vanguardia no té cap importància indicar en un paràgraf que el fenomen es produí el 10 i en l següent l’11...

D'altra banda, aquest diari també comentava la hipòtesi que fos un fenomen elèctric "molt local", que no s’havia registrat per cap dels observatoris d'astrofísica de la zona, de manera que es podria correspondre amb el conegut com llamp en bola o globular. En l’explicació del fenòmens que recollia indicava que «es tracta d'un fenomen elèctric que, en comptes de baixar com un llamp convencional ho fa en forma de bola, i que, en caure, diposita tota la seva energia, la qual cosa podria estar en l'origen de l'esvoranc a la teulada».

Continuant en la informació del rotatiu barcelonès s’afegia que els que havien visitat el lloc no van poder veure l'objecte que havia causat la destrossa, i especulaven que en quedar atrapat a la cambra situada entre la teulada i el sostre, el presumpte meteorit romandria sota la runa provocats pel suposat aeròlit.

El cert és que si un consulta les diferents notícies que han publicat diferents mitjans informatius del país veí, els llums al cel es van veure poc després de les set de la tarda de diumenge, però d’altres fonts diuen la matinada de dilluns. El moment en el qual es produí de l’esvoranc tampoc queda gens clar. De fet, no s’havia presentat cap evidència que tingués res a veure amb les observacions del capvespre del dia 10 que alguns mitjans espanyols com 20 minutos o l’ABC han etiquetat com a ovnis. Però, a més a més, al programa  Milenio Live l'alcalde del poble indicà que es va produir ala matinada de dijous a divendres, és a dir, del 7 al 8 de febrer. Pel que sembla a la casa no hi viu ningú.

Aclarit més enllà de qualsevol dubte que l’esvoranc i la visió d’unes llums al cel no tenen cap connexió entre sí, quedaria per determinar-ne l’origen. De les llums es fa difícil dir-ne, malgrat que podria també relacionar-se amb l'explicació de l'esvoranc. Suposant que aquest darrer es tracti realment d’un fenomen lligat a algun objecte caigut recentment des del cel, cal recordar que la localitat es troba sota una aerovia (N865 per a vols entre 4.100 i 7.500 m; i, UN865 entre 7.500 i 14.000 m). Podria tractar-se d’una caiguda d’un hidroaerolit d’origen aeronàutic. Els tipus de danys que provoquen amb un poder significatiu de penetració, és similar a l’observat a les imatges distribuïdes pels mitjans de comunicació. Potser l'origen aeronàutic també pot explicar les llums vistes el dia 10, descartades reentrades, si es que no foren mers meteors.

Fonts: 

«El incidente Guadix». Milenio Live. 16 de febrer de 2019.

Jesús Javier Pérez. «Un misterioso objeto impacta contra una vivienda en Cogollos de Guadix» El Ideal [en línia]. 12 de febrer de 2019..

¿Qué puede ser el misterioso objeto que ha caído sobre un pueblo granadino?. La Vanguardia [en línia]. 13 de febrer de 2019.

Leo Rama. «Un OVNI en el tejado de casa: la «comidilla» en Cogollos de Guadix». ABC [en línia]. 13 de febrer de 2019.

Un estudi de Juankar Moreno desmenteix que la biografia de Jaume Bordas Bley fos obra d'Antoni Ribera

Un article publicat recentment per Juankar Moreno en el seu bloc Realidad Trascendental argumenta de manera ben versemblant que Antoni Ribera no fou l'autor de l'obra biogràfica sobre el guaridor Jaume B. Blay publicat el 1968.

La veritat és que personalment sempre m'havia semblat sospitós que l'autor signes utilitzant el pseudònim d'un conegut escriptor com era Ricardo Blasco Romero. Fins i tot l'ús d'un pseudònim no quedava gaire justificat en aquest cas, però podia ser una exigència editorial. I el cert és que en vida sempre va respondre amb evasives, però ningú va posar realment en dubte el fet atès l'ús que Ribera fa de textos apareguts a l'obra de Ricardo Blasco que només tenen justificació si ell era el propi autor.

La informació que proporciona ara Juankar Moreno està totalment en línia amb el que va apuntar fa més de 10 anys Miquel Boladeras, director que fou de la col·lecció de l''editorial Telstar i autor també del títol Mitologías del Antiguo Egipto.
Ricardo Blasco va també publicar dins de la mateixa col·lecció El poder oculto de la mente humana (1969).

Jordi Ardanuy

Un no identificat sobre Perpinya resulta ser un Airbus A350

Ovni66 va publicar ahir una entrada sobre una observació produïda fa uns mesos a Perpinyà. Els fets passaren el 25 d’octubre a la capital del Rosselló quan un el testimoni, un home anomenat Éric, circulava a les 11 del matí per la carretera carretera D916, a l’alçada de l’empresa Loc+, especialitzada en lloguer de maquinaria a la zona del Parc Ducup. Aquest és el seu testimoni: «vaig aturar el meu auto per a observar, dient-me que era un Beluga [Airbus A300-600ST] (vaig veure que la forma semblava panxuda) a gran alçada  sobre l’aeroport de Perpinyà, però l’objecte pràcticament no es movia. Vaig fer aquesta foto amb un smartphone per a veure-ho millor després, però no es distingeix res més que dos cossos. L’objecte va desaparèixer de cop o bé va girar de manera que m’ho va semblar». L’observació va durar uns 5 minuts, i l'objecte es dirigia d’est a l’oest, a una altitud aparent força alta sense que es veiés cap deixant al cel.

La mida aparent era d’uns 3 mil·límetres. Les condicions meteorològiques eren bones atès que el dia era clar.

 L'objecte fotografiat, gairebé inapreciable, s'observa entre els dos cables.

Gràcies a les fotografies que permeten determinar l’indret amb precisió i que donen una hora precisa han permès a Pascal Guillaumes identificar l’objecte gràcies a Planefinder, una eina que permet reproduir els moviments del trànsit aeri recent. Segons això es tractaria d’un Airbus A350 que es movia a uns 20 quilòmetres de l’observador (distintiu AIB05NL). 

L'autoritat irandesa d'aviació estudia una observació ovni

Segons ha publicat el diari The Irish Times, les autoritats irlandeses estan estudiant la informació facilitada per diversos pilots que van alertar de la presència d'un objecte no identificat al sud-oest del país.

Al matí del proppassat divendres 9, la pilot del vol BA94 de British Airways procedent de Mont-real va trucar al control de trànsit aeri de Shannon per informar que havia vist un objecte que sobrepassava el seu avió i va preguntar si hi havia algun exercici militar a la costa oest d'Irlanda.

"S'estava movent molt ràpid", va dir la pilot. "Ha aparegut pel nostre costat esquerre i després ha virat ràpidament cap al nord. Era una llum molt brillant que ha desaparegut a gran velocitat".

Segons la gravació publicada a Airlive, el controlador hauria confirmat que no s'estaven realitzant exercicis i que no es captava res als radars.

Un altre pilot d'un avió de Virgin airlines en vol des d’Ontàrio a Manchester, va descriure l’observació com un “Meteorit o un altre objecte fent algun tipus de reentrada", afegint que semblaven com "múltiples objectes seguint el mateix tipus de trajectòria, molt brillants des d'on érem". Aquest pilot també va confirmar que havia vist "dues llums brillants que semblaven inclinar-se cap a la dreta i allunyar-se ràpidament, almenys des de la nostra perspectiva". Un tercer pilot va indicar que s’alegrava de no ser l'únic testimoni.

Un portaveu de la Irish Aviation Authority ha declarat que s’estava investigant l'incident, que es presentaria un informe i que les recerques seguirien els protocols convencionals de confidencialitat. El portaveu ha afegit davant les preguntes de la premsa que era poc probable que fossin extraterrestres d'un altre planeta.

A manca de més dades la hipòtesis de meteoròlits sembla versemblant.

Objectes volants a alta mar

Segons publica la revista espanyola Año Cero en el número 340, el passat 11 d’agost, 5 testimonis van poder veure el que es consideraren unes llums estranyes durant una travessa a Mallorca en un veler.

La narració ens situa a la 1 de la matinada, quan romanien desperts només 5 dels ocupats del vaixell. Situats a unes 56 milles de la costa de Barcelona, van veure a proa, "a unes 4 o 5 milles de distància del nostre vaixell i cap a al sud, una llum verda aturada aproximadament a 50 metres sobre el mar". Segons el testimoni era a massa altitud per a ser un nau marítima i massa baixa per a un avió. Llavors la llum va canviar de direcció “cap a la nostra esquerra. A popa, a menys d’una milla de distància. Llavors vam veure que la llum que ara era sobre la vertical d’un altre valer amb un arbre de 20 metres, però més o menys a la mateixa altitud de 50 metres, va canviar de color de verd a un vermell intens il·luminant el vaixell com h faria un fanal de llum intensa”.

Segons els detalls publicats, dins de la llum no s’apreciava cap estructura sòlida i es va quedar aturada uns minuts i quan es movia per babord va canviar de nou a un to blanc.

El moviment es descriu com aparentment més ràpid que el d’un vaixell o un avioneta. El testimoni insisteix en el fet que s’aturava, el que considera incompatible amb un aeroplà, malgrat que es ben conegut que de vegades només és una situació aparent, per la direcció d’observació.

L’informant va realitzar algunes fotografies i una gravació en vídeo amb el mòbil. L’article presenta una d’aquestes imatges en les qual no s’aprecia absolutament res d'útil.

Poca estona després de la primera observació, cap a dos quarts de dues, van albirar una "estranya esfera que passa de verd a vermell i de vermell a blanc”.

Per a donar pes a la narració l’informant afegeix que un dels testimonis és pilot d’avions i patró de vaixell amb llarga experiència en singladures i que no fou capaç d’identificar de què es tractava en cap dels dos casos. 

Segons el relat que recull el periodista David Cuevas, el temps típic de viatge que separa Barcelona de l’Illa de Mallorca (111 milles) és d’unes 22 hores. Però que aquest cop, malgrat a no haver-hi gens de vent i dur una velocitat a motor de 6 nuçs, van arribar cinc o sis hores abans. “Tal vegada ens van ajudar les corrents marítimes?” –es pregunta el testimoni–, per sentenciar immediatament que “potser en algun moment, però per descomptat no durant tota la travessa”, afirmació que rubrica el periodista preguntant-se si el testimoni i els seus amics van viure “l’estranya experiència coneguda coma ‘temps perdut’?” 

Font:

David Cuevas. “OVNIs y humanoides: Nuevos casos. Año Cero, núm. 340 (2018), p. 31-32.

Especulen amb la possibilitat que l'asteroide 'Oumuamua siguin restes d'una sonda extraterrestre

Astrònoms del Centre Harvard-Smithsonian d’Astrofísica consideren que la forma allargada del primer asteroide interestel·lar conegut, l’'Oumuamua, opera com una vela, el que explicaria la seva acceleració. Per a explicar l'origen de l'objecte han apuntat la possibilitat que l’objecte tingui un origen artificial i hagi estat dissenyat per a un viatge de reconeixement interestel·lar per una civilització avançada, però que la seva missió s’hagi acabat i el que veiem siguin només deixalles espacials.
Evidentment existeixen d'altres possibles explicacions i la hipòtesi de les deixalles només n´és una. La millor solució seria una exploració in situ, però sembla que organitzar el viatge està al límit de la nostra tecnologia i sense carrera espacial no hi ha interès suficient.

Ovnis sobre Arenys de Mar

 

Fotograma del vídeo amb dos de les llums assenyalades.

El canal de Youtube d'Informe Enigma ha publicat un vídeo d'escassos segons sobre una observació OVNI a Arenys de Munt el passat 16 d'octubre capturat amb un telèfon mòbil per un tal Jairo, un veí de la població.

En la descripció se'ns diu que es poden apreciar diferents llums al cel que realitzen un vol aparentment sincronitzat sobre el mar.

El cert és que les imatges són tan imprecises que no permeten concloure absolutament res. 

Referències:

Jorge Ríos. «Avistamiento OVNI Octubre 2018 Arenys de Mar». Informe Enigma TV [en línia]. 20 d'octubre de 2018. Accesible a: <https://youtu.be/ea62Mf7gQx4>.
Jorge Ríos. Facebook [en línia]. 20 d'octubre de 2018. Accessible a: <https://www.facebook.com/jorge.rioscorral.7/posts/1860419847413571».

El Soler: Prenen un avió de Finnair per un enginy secret

  Una de les aeronaus Airbus A321de Finnair.

El dissabte 22 de setembre de 2018, a les 19:55, una dona d’El Soler, a la Ribera del Tet, al Rosselló, va observar durant 7 o 8 segons un objecte allargat de color blanc mat, com  "una espècie de míssil". L'objecte volava a l'est de la seva posició, en un eix nord a sud, com si fos un avió sense ales. El no identificat seguia una trajectòria horitzontal recta en una part del cel, a menys de 20° d'altitud sobre la ciutat.

La testimoni el va veure entrar en un núvol i, segons la seva percepció, ja no l'abandonaria, cosa que li va provocar gran estranyesa. Va ser el fill petit de la testimoni qui va assenyalar l'objecte a la seva mare tot cridant "avió!".

L'altitud absoluta al cel s'estima en uns 45° i la longitud aparent d'uns 8 cm, comparant-lo amb el braç estès, segons la reconstitució realitzada per OVNI66.

Pel que sembla, el que va intrigar a la testimoni fou l'aparent proximitat de l'objecte, l'absència d'ales i de soroll i la desaparició final dins d'un núvol del qual ja no va sortir mai.

L'observació va tenir lloc al cor de la ciutat, des d'una vorera en una avinguda sorollosa, amb força trànsit. La nit començava a caure i el cel estava esquitxat de núvols lenticulars.

Durant la reconstitució dels fets al lloc d'observació, segons relata Pascal Guillaumes, es va discutir extensament amb la testimoni que semblava impressionada per l'esdeveniment: 

«Abans de la nostra reunió, la testimoni estava ansiosa per buscar a YouTube imatges que poguessin il·lustrar la aparença de l'OVNI i fer una comparació amb quelcom com el que havia descrit. La testimoni es va trobar amb les teories de conspiració. De fet, es localitzen a Internet alguns vídeos que mostren un "tub" volant sobre ciutats (tots els vídeos són "falsos", efectes especials generats per ordinador amb comentaris angoixants). Això va impressionar a la testimoni fins al punt de creure que ella no era l'única que havia observat una nau que desafiava la gravetat, fabricada en secret per diversos governs. La càrrega emocional era gran: la testimoni pensava en un enginy militar».

Després de revisar el trànsit aeri a les 19:55 del 22 de setembre, Guillaumes va localitzar un avió finlandès totalment blanc que passava en el moment precís a l'est d' El Soler en direcció nord-sud. Era un Airbus A321 de la companyia Finnair, com el de la fotografia, que viatjava de Hèlsinki a Barcelona (vol AY1653/FIN165). Estava volant a una altitud de 8.000 metres. La coincidència del pas i el sigil de l'observació fan pensar a l’investigador de Perpinyà que es tracta d’una confusió amb aquest avió.

 Trajectòria aproximada de l'objecte descrit i del vol AY1653/FIN165

L'avaluació de distàncies i dimensions es podria haver vist exagerada per l'efecte crepuscle i la presència dels núvols lenticulars. A les postes de sol i albes, els objectes es perceben amb més intensitat a causa del fort contrast amb l'ambient fosc a terra i el fet que siguin il·luminats per trobar-se a més altitud.
L'avió volava sobre núvols dispersos, però això no explica que no el veiés eixint del núvol i continuar el seu camí. Probablement un error de percepció, conclou Guillaumes.