dijous, 22 de març de 2018

L'ésser d'Atacama era una nena amb greus mutacions genètiques



Imatge d'Emery Smith.

La seqüenciació del genoma de la forma humanoide d’uns 15 centímetres d'alt i cap allargat coneguda com l’ésser d’Atacama revela que va ser una nena mestissa, barreja europea i nadiua.
La genètica explica la seva forma. L'ADN de la petita contenia diverses mutacions, algunes desconegudes fins ara, en gens relacionats amb el desenvolupament d'ossos i cartílags per la qual cosa presentava un desenvolupament ossi equivalent al d'un nen de sis a vuit anys, però amb longitud molt inferior a la normal. Probablement no va néixer viva i se sap que va ser abandonada després a la part de darrera d'una església. Aquesta edat òssia anormal, determinada per les característiques de l'esquelet i no per la seva grandària, la van produir les mutacions genètiques.
El 2003, Oscar Muñoz, aficionat a buscar objectes antics als pobles de l'interior del desert d'Atacama (Xile), va trobar en les rodalies de l'església de La Nória -un poble abandonat feia temps- una tela blanca enrotllada i lligada amb una cinta violeta. En obrir el paquet descobrí un petit ésser amb el cap ovalat i una protuberància al crani. Semblava completament format i parcialment momificat. Els primers que van veure la criatura van pensar que era un fetus o les restes d'un nen prematur. Altres van opinar que podia ser un primat no humà desconegut.
Muñoz va vendre l'humanoide a un empresari local, que cobrava per fotografiar-se amb Ata, com van començar a anomenar-lo. Al cap de poc, van aparèixer les primeres informacions de la troballa en mitjans nacionals i internacionals. La notícia va arribar a Ramón Navia-Osorio, antic soci del CEI i president de l’IIEE, que el va comprar i se'l va endur a Barcelona. Des de llavors ha intrigat als interessats en els enigmes.
Una anàlisi preliminar del seu ADN el 2013 ja va mostrar que Ata era humà, malgrat l’esperança d’alguns que realment fos una evidència extraterrestre. L'any passat, es va mostrar públicament a Catalunya a l’Ufology World Congress celebrat a Montserrat.

Radiografies realitzades durant la producció del documental Sirius de l'ufòleg
nord-americà Steven Greer.

Els resultats del definitiu estudi publicats ara a la revista científica Genome Research, mostren la potència que les dades de recerca estiguin disponibles de forma oberta (open data). L’anàlisi bioinformàtica d'aquesta investigació, gràcies a que la informació genòmica sigui de domini públic, han conduit al descobriment de noves i rares variants mortíferes en els gens associats amb el fenotip d'Ata.

Font: 
Sanchita Bhattacharya;, Jian Li; Alexandra Sockell; Matthew J. Kan; Felice A. Bava4; Shann-Ching Chen; María C. Ávila-Arcos; Xuhuai Ji; Emery Smith; Narges B. Asadi; Ralph S. Lachman; Hugo Y.K. Lam; Carlos D. Bustamante; Atul J. Butte; Garry P. Nolan. «Whole-genome sequencing of Atacama skeleton shows novel mutations linked with dysplasia». Genome Research, 2018. 28: 423-431.