dissabte, 29 d’octubre de 2016

Ressò mediàtic de la digitalització dels arxius desclassifcats pel Ministeri de l'aire espanyol

La premsa s'ha fet ampli ressò de la publicació a la xarxa dels documents desclassifcats fa 15 anys pel Ministeri de l'aire espanyol sobre el qual ja vam informar. .Ara bé, en general els mitjans de comunicació han presentat la notícia com si la desclassificació fos actual, deixant de banda que la novetat és la seva digitalització i que siguin disponibles a través d'Internet. El diari La Mañana comenta dos casos d'observacions  a la ciutat de Lleida. El primer va ser el 17 de maig del 68 quan dos avions de l'exèrcit donaren l'avís d'identificació d'un objecte metàl·lic i en punta de llança invertida com un cos de calamar. El diari afegeix que en aquella ocasió, es va fer enlairar dos reactors per tal de fotografiar l'ovni, però les imatges no ser prou nítides. Defensa va assenyalar 1992 en el seu informe oficial que aquest aparell sense identificar era possiblement un globus estratosfèric llançat des del Centre Nacional d'Estudis Espacials de França.
​El segon cas es va produir tres anys després, el 23 de febrer del 1971. Més avall donem la informació que reprodueix Regio 7.
El diari El Segre afegeix esment d'un tercer informe sobre l'observació a Lleida el 31 de març del 1993 i que s'interpreta com la reentrada en l’atmosfera d’un coet rus.
Per la seva part, Cugat.cat s'ha ocupat de la presència d'ovnis a la Rabassada i a Sant Cugat. ELes observacions tingueren lloc el 6 i el 9 de desembre del 1968. En el primer cas, dos quarts de set del matí del 6 de desembre de 1968, una parella va observar des del seu domicili 'un objecte rodó, aplatat amb llums blancs emetent flaixos vermells, verds i ataronjats'. Inicialment, l'ovni estava immòbil i després d'una estoneta es va desplaçar a Sant Cugat. Poc després la parella va observar un objecte similar. La situació es va repetir tres dies més tard, quan la parella va veure un fenomen gairebé idèntic. La hipòtesi oferida en les autoritats militars és que es tractés de 'l'observació d'un astre brillant, proper al seu ocàs'
El Diari de Girona esmenta 3 expedients. El més antic fa referència a un incident del 26 de setembre de 1969 en el qual s'observaren dos objectes lluminosos a uns 8000 metres el qual el personal de l'aeroport de Girona va identificar com a un globus sonda de l'Estat francès, atès que "per la seva mida, forma, lluentor i moviment ja havien estat observats amb anterioritat». No va caldre cap més investigació perquè ­l'any 1969 el Centre National d'Études Spatiales (CNES) de França continuava amb l'intens programa de llançament de globus estratosfèrics que ja duia a terme l'any anterior.
Un altre expedient fa referència a un «objecte blanc brillant» que van veure dos soldats destinats al cos de guàrdia a la base del Pení, a Roses (Alt Empordà) el 13 de setembre de 1991 abans de la revista d'armes. Segons la seva descripció, es tractava d'una esfera aplatada per la base que «descrivia cercles per sobre de l'assentament» militar a una alçada d´entre 100 i 200 metres. L'informe militar conclou que el fenomen no s'ha pogut explicar.
El tercer cas és el de Blanes del 19 d'agost de 1982. Un home que estava en un pis de Blanes en companyia de la seva família assegurà que va veure un disc volador el doble de gran que un avió comercial que no es desplaçava segons l'aerodinàmica convencional perquè creava «un camp magnètic antigravitatori, mitjançant energia elèctrica» i era tripulat per humans. «Potser els nostres avantpassats que tornaven d´alguna exploració i es van passar del seu temps?», es pregunta. L'home estava segur que havia parlat telepàticament amb els tripulants perquè si no hagués estat així «no hauria estat més lògic pensar que eren gent extraterrestre, que pensar que eren els nostres avantpassats?».
Regio 7 del cas del 23 de febrer del 1971, quan s'observa un ovni a Montserrat. En el qüestionari, un religiós del qual no s'indica el nom, explica que va veure el fenomen des del cotxe i situa l´objecte a una altura d´uns 100 quilòmetres en direcció nord. També narra que es movia i formava un angle de 60 graus. Pel que fa a les especulacions sobre l´ovni, afegeix que «és alguna cosa que ha estat observada per molta gent i que ha motivat nombrosos comentaris. En alguns casos la fantasia dóna tocs d´irrealitat als fets, però hi ha alguna cosa en què tothom coincideix i és en la forma de vano del deixant que l´objecte deixava darrere seu».
El fenomen fou també observat per un guàrdia civil que estava de servei a l´entrada de la caserna de Monistrol. El seu testimoni escrit és menys aclaridor que el del monjo, ja que es limita a dir que «en un principi només va aparèixer un punt lluminós, com una estrella brillant i sense mobilitat, en aquesta posició hi va estar breus segons i només augmentava el fum, després es movia molt a poc a poc, i progressava en velocitat fins a la seva total desaparició darrere de les muntanyes». En canvi aporta dibuixos que descriuen com i on va veure el fenomen. El document de 70 pàgines també recull la conversa entre el control de terra de l'aeroport de Barcelona i el capità del Servei del Radar de Roses. Aquest pregunta si s´ha estavellat un avió perquè «han trucat a Sagunt, a la companyia Iberia, dient que havien vist una explosió a l´aire» i demana per l´estat del vol BX-455, que des de Barcelona confirmen que ha aterrat i que «potser és un coet el que han vist esclatar a l´aire. Potser estan fent una fallera...», afegeixen.  També hi figura la conversa d´un pilot i la torre de control que assegura haver vist «un fenomen bastant curiós. Semblava el deixant d´un avió. Sembla que ha baixat en picat i llançant flames intermitents».
La llum també va ser vista des de Lleida i de diversos llocs d'Espanya. Dels testimonis, la majoria, un total de 44, són del Centre d'Instrucció i Reclutament número 10 de l´exèrcit espanyol, ubicat a Sant Gregori (Saragossa). Els reclutes coincideixen en la descripció del fenomen que van veure des de diversos punts del camp militar i van arribar a un punt molt elevat de precisió, com per exemple de «camí entre els lavabos i la cantina», i d´altres fins i tot ho van veure en moments en què es requereix màxima privacitat: «era als lavabos que hi ha al costat del menjador B», deia un soldat.
Les conclusions de l'informe de l´època no aclarien el cas. Es limitaven a dir que «podria ser un meteorit, que es va fragmentar i incendiar en entrar a l'atmosfera. Cada fragment va originar el seu propi fenomen, visible en una zona més reduïda». També podria ser un satèl·lit o una part d'un coet en el moment de reentrada a l'atmosfera terrestre. En fer la desclassificació de l'informe el cas quedava explicat: «el succés observat a la zona nord d'Espanya, en ser idèntic al vist a la zona centre i sud de França i al nord d'Itàlia; coincideix amb el llançament des del Centre d'Essais de Biscarrosse, a Landes, d'un coet Tibére, en els experiments en l'operació Electre, que formava part del programa de l'Office National d'Etude et de Recherche Aero-nautique et Saptiale (ONERA)». El llançament del coet tenia per objectiu estudiar com la reentrada de coets a l'atmosfera afecta les comunicacions radioelèctriques. 
Acabem finalment anotant que  diversos mitjans de comunicació han contactat amb el CEI, però no hem acceptat cap entrevista ni hem fet cap comentari tet d'aclarir que no es tractava d'una nova desclassificació. Entre els que han contacta amb nosaltres es trobava l'empresa pública de televisió espanyola (TVE) per al seu noticier principal (Telediario).