Imatge d'arbres caiguts a la zona del Tunguska l'any 1928 (Leonid Kulik).
_____________________________________________
Es força conegut que el 30 de juny del 1908 van quedar arrasats més de 2.000 quilòmetres quadrats de taigà siberiana a les proximitats del riu Tunguska, un afluent del Ienissei. La destrucció es degué a una detonació a l'atmosfera que va teniruna potència equivalent de 10 a 15 Megatones de TNT. Vuit milions d'arbres es van doblegar i molts d'ells es van cremar. La regió estava gairebé deshabitada, i no hi van haver víctimes humanes, però els relats de l’època expliquen anècdotes de com es van sentir els afectes a molts quilòmetres de distància. Des de llavors han sorgit moltes hipòtesis per explicar aquell fenomen tan estrany, però la més versemblant sempre han considerat que un objecte espacial de grans dimensions havia esclatat i havia quedat fet miques just abans d'impactar sobre la Terra, a uns vuit quilòmetres d'altitud. Sembla que es tractaria d'un asteroide o, millor encara, d'un cometa de nucli rocós. Malgrat això, totes les expedicions que s'han fet amb l'objectiu de trobar alguna prova d'aquell objecte, que podia arribar a tenir uns 80 metres de diàmetre, han acabat fracassant. El 1921, 13 anys després del succés de Tunguska, una investigació encarregada pel jove Govern soviètic va arribar a la zona i la va trobar realment destrossada, amb tots els arbres caiguts, però no hi havia ni restes de pedres estranyes ni cràters. Les primeres imatges aèries de la zona, del 1938, tampoc van detectar el més mínim cràter. Recentment un equip de científics italians liderat des de la Universitat de Bolonya, assegura haver localitzat una sorprenent herència de l'impacte: el llac Txeko, una depressió poc profunda situada a uns vuit quilòmetres de l'epicentre, és en realitat un cràter creat per l'impacte d'una porció despresa de l’objecte, possiblement d'uns 10 metres de diàmetre. L’argument principal de la seva tesi és que no hi ha cap evidència històrica ni cap mapa que avalin que el llac Txeko, que té 450 metres de diàmetre i una profunditat màxima de 50 metres, existís abans del 1908. Morfològicament, la particularitat principal del llac, sempre segons l'equip de Bolonya, és que té una forma atípica en altres llacs subàrtics de la zona. A uns deu metres de profunditat, a més, els geòlegs asseguren que han localitzat un suposat fragment de la roca. Tanmateix, fins al 2008, quan tornin a la zona, no podran perforar el terreny per confirmar la troballa. L'inconvenient principal de la tesi de l'equip de la universitat de l’Emília-Romanya és que resulta molt estrany que es formés un únic cràter menor, en lloc de diversos. A més, als voltants del llac hi ha arbres sencers que podrien tenir més de 100 anys.
Font: L. Gasperini; F. Alvisi; G. Biasini; E. Bonatti; G. Longo; M. Pipan; M. Ravaioli; R. Serra. «A possible impact crater for the 1908 Tunguska Event». Terra Nova (2007).
